Ateneu Llibertari Estel Negre

Avui dijous, 14 de desembre, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca presentarà davant l’Audiència Nacional una denúncia per crims contra la humanitat de desaparicions forçades comeses principalment a Mallorca entre 1936 i 1938.

L’objectiu de la denúncia és que s’aclareixi la responsabilitat de l'Estat espanyol en la investigació d’aquestes desaparicions, així com en la localització i exhumació de les fosses comunes que existeixen a Mallorca. Per a això, presentam una llista de vuitanta-sis desapareguts que les seves famílies estan interessades en obtenir informació i reparació de l'Estat.

La nostra denúncia coincidirà en el mateix dia en què altres associacions faran el mateix davant l’Audiència Nacional, mentre es debat el Projecte de Llei de memòria històrica al Congrés.

No us puc amagar que és un moment important per a les famílies de desapareguts i que, en tot cas, és un honor per a na Maria Antònia Oliver París i per a mi representar-les davant l’Administració de Justícia per exigir precisament això: Justícia.

Esperam comptar amb el vostre suport perquè això acaba de començar. En tot cas, us agraïm sincerament els ànims que durant aquest any d’existència de l’Associació ens heu aportat. Esperam no decebre-us.

Ben cordialment

Margalida Capellà i Roig

Secretària ARMHM

Albert Balanzà: «El cas Granado-Delgado. La prèvia de Puig Antich». Avui, 13-12-06.

Una exposición en el Colegio de Abogados apoya la revisión del proceso a Puig Antich

Salvador Puig Antich 1974-2007. Cal fer justícia. Éste es el significativo título de la exposición inaugurada ayer en el Colegio de Abogados de Cataluña, presentada por la entidad como un acto complementario a su respaldo a la revisión del proceso contra Salvador Puig Antich. La muestra, abierta al público hasta el 25 de enero, reúne documentos de la institución que dan cuenta de los esfuerzos de su Junta de Gobierno para conseguir el indulto para el militante anarquista, ejecutado a garrote vil el 2 de marzo de 1974. También se recogen diferentes artículos de prensa de la época sobre la detención de Puig Antich y su ejecución, además de distintas fotografías, algunas de ellas inéditas, de su infancia y juventud.

La exposición ha sido organizada conjuntamente con el Colegio de Periodistas de Cataluña, que ha cedido parte del material. El resto procede de archivos particulares, parte de ellos de la familia de Puig Antich, cuyas hermanas estuvieron ayer presentes en la inauguración. Durante el acto, Francesc de Paula Caminal, uno de los abogados que defendieron al reo, hoy al frente de la solicitud de revisión (sobre la cual debe pronunciarse la Sala de lo Militar del Tribunal Supremo), invocó la necesidad de conseguir que finalmente se reconozca que "fue un proceso absolutamente injusto". Caminal se mostró convencido de que, en el contexto en que se produjo su muerte, la víctima podría haber sido "cualquier chico o chica que tuviera entonces entre 25 y 35 años. Toda mi generación somos Salvador". El abogado reclamó la sensibilización de toda la sociedad en la demanda de revisión.

B. Ginart

(El País, 13-12-06)

Butlletí setmanal de contr@informació

Número 456 (Setmana del 13 al 19 de desembre de 2006)

A les 15.06, en escoltar la notícia de la mort del genocida i lladre Augusto Pinochet Ugarte, per a mi va ser retornar als anys de l’horror dels camps del terror de la dictadura del general que avui s’ha mort al llit de l’hospital militar al costat de sa família, gran privilegi que molts dels nostres ni tant sols pogueren somiar.

Recordo la meva presó i la tortura, i sento novament el meu cos torturat. Em revenen els milers de companys torturats, desapareguts, executats. Els que hem pogut sobreviure exigim veritat i justícia. És per això que avui, en veure la televisió i escoltar les pregàries i els víctors per al dictador, em produeix ràbia, ràbia de tots aquests miserables que li varen donar totes les possibilitats per poder eludir les accions judicials, tan nacionals com internacionals, i així no ser condemnat. Els seus còmplices avui els podem veure plorant, i alguns repudiant el dictador, però gràcies a tots ells, el genocida no va ser condemnat i va morir com molts.

Avui els morts de l’Estadio Nacional clamen justícia; els morts de la Caravana de la Mort clamen justícia; els morts de Santa Bàrbara clamen justícia; els morts de Lonquen, Concepción, Chincolco, La Serena, Copiapó clamen justícia. Els morts d’Antofagasta, Calama, Iquique, Pisagua i Arica clamen justícia. Els desapareguts de tot Xile clamen justícia. Els torturats de tot Xile exigim justícia.

Per tots els nostres morts exigeixo justícia.

Ni la mort pot deixa impune el genocida Pinochet, tots hem de condemnar-lo ara. La tomba de l’ésser més repugnant de Xile ha de ser un lloc on tot ésser humà digne ha d’escopir.

15.54 del 10 de desembre de 2006

Héctor Reinaldo Pavelic Sanhueza,

expresoner de Guerrra núm. 14 del camp de concentració de Pisagua, i del camp de concentració de Tejas Verdes

Conferència a càrrec de l'escriptora catalanomarroquina

Laila Karrouch,

Autora dels llibres De Nador a Vic i

Un meravellós llibre de contes àrabs

Dimarts 12 de desembre, a les 20 h., a la Biblioteca Pública de Manacor

(plaça del Convent, 1 - Manacor) 

Dimecres 13 de desembre, a les 19.30 h., a Can Alcover

(carrer Sant Alonso, 24 - Palma)

Ho organitza: Comissió Intercultural de l'Obra Cultural Balear

Sense llibertat (2002), un documental de Xavier Montanyà i Agustí Vila (54 minuts), descriu cinc experiències de presos polítics de diferents èpoques i règims. L’objectiu és reflexionar sobre com afecta la privació de llibertat en l’ésser humà i plantejar el sentit que ha tingut i té avui la presó en la societat. Els protagonistes són cinc. Quatre n’estan en llibertat: Joan Català, històric militant llibertari que va conèixer les presons franquistes i les de la França democràtica; Bashkim Shehu, escriptor albanès, que va estar pres durant la dictadura d’Enver Hoxa; Lluís Maria Xirinacs, sacerdot, que va lluitar mitjançant mètodes pacífics per aconseguir l’amnistia dels presos polítics durant la dictadura franquista; i Toni Negri, filòsof Italia processat i empresonat en diversos processos de les Brigades Roges. Finalment, Jean-Marc Rouillan, militant d’Action Directe (AD), entrevistat via telefònica des de la presó i que està condemnat a cadena perpètua a França. Aquest antic combatent del MIL, dels Grups d’Acció Revolucionària Internacionalista (GARI)  i d’AD, ha penat ja 19 anys de presó, set dels quals els va passar en règim d’aïllament. El seu cas s un exemple de l’acarnissament penitenciari contra els presos polítics en un règim democràtic.