Ateneu Llibertari Estel Negre

Gairebé tots recordem on érem el dia que van matar Kennedy, Puig Antich o Carrero Blanco. I, no cal dir-ho, el dia que va morir al llit el dictador Francisco Franco, l'agonia del qual seguíem a través dels informes diaris dels metges. El 20 de novembre del 1975 jo era a la porta de la cel·la que ocupava a la presó Model, esperant l'aigualit cafè amb llet, quan va passar pel davant l'anarquista Luis Andrés Edo, a qui li tocava escombrar aquell matí. A mitja veu, amb to de conspirador, indestriable, crec jo, de la seva personalitat, em va dir una frase que no vaig entendre perquè a Edo no se l'entén gaire ni quan parla en veu alta. Li vaig fer repetir dues vegades les paraules sense captar què em volia dir fins que, empipat, va aixecar la veu i va deixar anar un "S'ha mort l'enano", frase amb la qual vaig saber que acabava una dictadura i venia alguna cosa que no sabíem què podia ser.

He anat retrobant Luis Andrés Edo al llarg dels anys, i sempre esperava que un dia escriuria les seves memòries. I, finalment, el dia ha arribat, i les memòries (La CNT en la encrucijada, editades per Flor del Viento) són una mica com esperava: anàrquiques ideològicament --com era lògic-- i estilísticament, fins al punt que hi barreja articles publicats per ell en altres llocs i part de les converses mantingudes amb Adela García, que el va ajudar a redactar-les. Molts personatges hi surten sense el nom de pila i algunes dades ofereixen poques garanties, però ja ho diu en algun moment l'autor: són les seves memòries, no el llibre d'un historiador. Tot i així, els recomano molt aquest llibre, que explica una part de la història recent habitualment menystinguda, la de l'anarquisme que no va poder ser.

Edo --tothom li diu pel segon cognom-- recupera personatges tan fascinants com ara Miguel García, autor d'un llibre apassionant, Franco's Prisoner, editat a Londres per Rupert Hart-Davis el 1972 i que crec que no ha estat mai traduït tot i el seu interès més que evident. Miguel García va estar empresonat a Espanya al llarg de vint anys i avui és, malgrat tot, un desconegut, ara rescatat pel seu amic Luis Andrés Edo, com ho són José Pascual Palacios i Laureano Cerrada, dos personatges de la CNT del llarg exili.

Cap al final del llibre l'autor afirma radicalment que "todo anarquista que se precie será siempre heterodoxo", i per això, segurament, subtitula aquestes memòries Aventuras de un heterodoxo. Això li permet parlar de coses menors, com ara esmentar de memòria, com ens feia als companys de la Model, l'himne del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada), que va aprendre de nen en una escola republicana, recordar les baralles ideològiques amb Marcelino Camacho al penal de Sòria, i la manera com va arrencar de la mala persona que era León Zalacaín, director de la Model el 1975, el permís per tenir una mica oberta la porta de la cel·la per no ofegar-se de calor. Les petites coses que sempre van importar als bons anarquistes, a gent com Luis Andrés Edo.

També està orgullós d'haver aconseguit que els tribunals, els tribunals franquistes, obliguessin a rectificar una falsedat que havia dit sobre ell Emilio Romero en el diario Pueblo, que dirigia. L'únic que li va saber greu és que Romero no li pagués mai la pesseta a la qual el van condemnar també per haver publicat aquella mentida.

També explica que Joan García Oliver, l'històric dirigent anarquista de la Guerra Civil, no va decidir-se a tornar ni tan sols amb la democràcia perquè era ell qui havia signat la condemna a mort de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de Falange Española.

Naturalment, insisteix en la tesi que la CNT revifada molestava i que per això el ministre de Governació, Rodolfo Martín Villa, va incentivar el muntatge de l'incendi de la sala de festes Scala, amb quatre morts, el gener del 1978, per carregar els neulers al sindicat anarquista i evitar el seu creixement. I es refereix amb detall a la influència que van tenir als primers temps del setmanari Interviú a través del periodista Eliseo Bayo, gran amic d'Edo.

En definitiva, espigolant entre les 428 pàgines d'aquestes memòries, coneixerem moltes coses, unes ignorades i unes altres oblidades, com el fet que l'avui diputat socialista Joan Ferran fos un home destacat de la CNT dels anys 70.

Paral·lelament, l'Institut Català de les Dones ha publicat un llibre d'homenatge a Frederica Montseny, la líder anarquista i la primera dona que va ser ministra al nostre país. Aquesta obra (Federica Montseny 1905-1994) recull les ponències d'unes jornades celebrades fa un parell d'anys, quan es complia el centenari del naixement del famós personatge que, per cert, mai no va ser gaire sant de la devoció de Luis Andrés Edo.

Antonina Rodrigo, Fina Birulés, Montserrat Palau i Mary Nash van ser les que van dur a terme els treballs sobre un personatge fascinant, que ja comptava amb les seves memòries, a més dels llibres biogràfics d'Agustí Pons, Carmen Alcalde i Marta Pessarrodona, en aquest cas publicat també per l'Institut Català de la Dona, quan encara aquest organisme tenia el genitiu en singular. El material gràfic, en especial el procurat per la infatigable Antonina Rodrigo, i també les fotos modernes de Pepe Encinas i Pilar Aymerich, són un complement esplèndid d'aquesta nova biografia de Frederica Montseny.

Josep Maria Huertas Claveria

(Avui, 08-03-07)

Aquest article en pdf

Més informació sobre Luis Andrés Edo

Taller sobre les relacions de gènere als anuncis de TV

A les 20.30 hores al local de l'Obra Cultural Balear d'Inca

[plaça de l'Àngel, 2, 1r]

Ho organitza: Ateneu Gabriel Buades i Maulets

Els mitjans de comunicació s'han esplaiat aquests darrers dies amb la virulència amb que els joves, i no tan joves, habitants de la capital danesa han defensat i protestat contra la compra i posterior demolició de la casa ocupada «Ungdomshuset». No entraré a valorar el caràcter contundent de violenta d'uns i altres. No sóm partidari de la violència.

Aquesta casa ha anat funcionant com a centre cultural juvenil des de la seva ocupació. La compra d'aquest edifici per una secta religiosa fundamentalista ja és motiu de protesta, ja que serà demolida per erigir un centre de propaganda reaccionària en el seu lloc, però hi ha més motius. I aquests motius ens afectem a tots.

Aquesta casa va ser la primera Casa del Poble on els ciutadans de Copenhaguen varen poder aprendre a llegir, a tenir un contacte amb la cultura i a organitzar-se.

Tot i això, el motiu que ens afecta a tots és el següent: com tothom sap el 8 de març de 1908 129 dones moriren cremades durant una vaga a la fàbrica Cotton Textile Factory a Nova York. L'any següent es va celebrar als EUA per primera vegada el Dia de la Dona Treballadora arran d'una convocatòria feta pel Partit Socialista d'Amèrica.

Aquest dia, el 8 de març, va ser proposat l'any 1910 com a dia mundial en un Congrés Internacional de Dones Socialistes realitzat a Dinamarca. L'edifici que va acollir aquesta declaració fou l'actual «Ungdomshuset» i des d'aquí es va estendre a tots els racons del planeta la celebració.

Per això hi ha tanta gent al carrer i no tan sols danesos: es tractava de defensar un patrimoni sentimental i històric que ens parla de les decisions que ha fet la Humanitat per intentar dotar-se d'una societat millor.

Es tractava de defensar la memòria viva dels moviments socials que a hores d'ara només són un munt de pedres enrunades que reben l'homenatge dels ciutadans en forma de llàgrimes i flors.

Albert Herranz Hammer

Assistiran demà a una reunió per consensuar una resposta unitària contra la violència

La Confederació General del Treball (CGT) rebé ahir àmplies mostres de suport de tots els partits polítics -llevat del PP- davant l'atac amb bomba del qual fou objecte diumenge la seu d'aquest sindicat, ubicada al carrer d'Àngel Guimerà de Palma, i que previsiblement fou propiciat per un grup feixista i ultradretà. Els sindicats i totes les associacions i entitats progressistes de les Illes també mostraren el seu rebuig i així ho expressaren a la CGT. D'aquesta manera, el seu secretari general, Josep Juárez, assegurà que tots els partits d'esquerra (PSIB, PSM, EU-EV i ERC) han confirmat l'assistència a la reunió convocada pel mateix sindicat i que tindrà lloc demà, amb el lema «Per la llibertat i contra el feixisme».

La finalitat d'aquest acte, organitzat dues hores abans de la manifestació prevista amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, és consensuar una resposta ciutadana unitària i de repulsa de qualsevol «atac feixista». El PP balear, avesat a liderar manifestacions que segons proclamen són per la democràcia i en contra «dels violents», no s'ha solidaritzat aquest cop amb aquest atac bomba que, per sort, no provocà conseqüències més greus que les de destrosses materials. Així, dos dies després d'haver-se produït aquest acte vandàlic, fonts de la Delegació del Govern asseguren que mantenen la vigilància policíaca a la zona i que la Policia Nacional continua investigant per trobar els autors d'aquesta explosió, que va provocar danys tant a la seu sindical com a alguns cotxes estacionats devora.

Encara que la mateixa Delegació del Govern mantengui que a hores d'ara ningú no se n'ha responsabilitzat, el secretari general de la CGT a les Balears, Josep Juárez, es mostrà «totalment convençut» que l'Associació Familiar (AFA) hi està darrere, «de la mateixa manera que també hi està en relació amb els actes vandàlics propiciats contra la seu del Consell de Joventut de les Illes Balears. La hipòtesi de treball de la Policia s'orienta en aquest sentit», va manifestar Juàrez, segons el qual la pintada que aparegué a la seu abans de l'atac amb una bomba tenia signada una creu celta, «que és utilitzada pels grups feixistes».

Laura Morral (Palma)

(Diari de Balears, 07-03-07)

El pròxim dijous 8 de març comença el Cicle de Cinema Feminista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat. Aportem a continuació una petita sinopsi de la primera pel·lícula:

Herbert J. Biberman

La sal de la tierra (1954)

Uns miners de Nou Mèxic van a la vaga després d'una sèrie d'incidents, entaulant una batalla dura i amarga amb les seves dones. Controvertit melodrama semidocumental en el qual intervenen personatges reals, i que va tenir innombrables problemes durant i després del rodatge; el director, el productor, el guionista, el compositor i l'actor Will Geer estaven, en aquella època, tots en la «llista negra» del Comitè d'Activitats Antiamericanes del senador McArthur. Avui en dia Salt of the Earth (1954) és un dels pocs films preservats per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per la seva importància històrica i cultural.

Esperem doncs la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre entre qui estimis oportú aquestes activitats.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

La policía vigila a la ultraderecha a raíz del atentado sufrido por el sindicato CGT

La policía científica y técnicos en desactivación de explosivos intervinieron tras el estallido

La Policía Nacional está vigilando a los grupos de la ultraderecha que operan en la isla a raíz del atentado que sufrió el sindicato CGT la mañana del domingo, según han confirmado fuentes de Delegación de Gobierno. También el secretario de la CGT, Pep Juárez, tras entrevistarse con la brigada de información de la Policía, explicó que todo apunta a grupos de extrema derecha. En cualquier caso, aún se desconoce a los autores y nadie ha reivindicado los hechos.

Fue el domingo, a las 6,40 de la mañana, cuando estalló un artefacto ante la sede del sindicato CGT, en la calle Àngel Guimerà número 48 de Palma. El dispositivo estaba compuesto por una bengala de señalización y dos petardos, todo envuelto en papeles de periódico cuyos restos quedaron esparcidos por la calle. El artefacto estaba situado entre dos coches y fue a impactar contra uno de ellos, un Opel Corsa de una vecina del lugar que quedó muy afectado. La explosión también hizo estallar los cristales de la puerta de entrada de uno de los edificios vecinos, situado a unos seis metros del lugar donde se había colocado el artefacto. Tras la detonación, la Policía acotó la zona a la que acudieron tanto la policía científica como técnicos en desactivación de explosivos.

El secretario de la CGT destacó que ésta es la tercera vez en pocos días que la sede del sindicato sufre un atentado. Primero fueron pintadas amenazantes contra el colectivo Maulets. El sábado se encontraron con la cerradura del local sellada con silicona y el domingo estalló la bomba.

El sabotaje del sábado coincidió con la presentación del libro Euskal-Herria y el socialismo a cargo de la fundación Federico Engels. La CGT había cedido el local a este colectivo. «La Fundación nos pidió el local», explicó Juárez. «No sabemos si tiene que ver con lo que ha ocurrido, pero lo importante es que es un atentado a la convivencia democrática y a la libertad de las personas».

La CGT ha convocado una reunión para el día 8 «para consensuar una propuesta de convocatoria unitaria de un acto público para la libertad y contra el fascismo».

Partidos como ERC y el Bloc han mostrado su solidaridad con la CGT y han pedido «contundencia contra los ataques fascistas». También la sede del Consell de la Joventut (CJIB) ha sido objeto de pintadas homófobas. El JEN las ha condenado, a través de un comunicado, y las atribuye a la campaña contra el CJIB «que promueve AFA Educación y otros grupos de extrema derecha».

«El ruido daba miedo; no era normal»

Una vecina del número 48 de la calle Àngel Guimerà de Palma fue testigo de la explosión del artefacto que estalló la mañana del domingo frente a la sede del sindicato CGT. «Hubo un ruido que daba miedo; no era normal», explicó M. S. a este periódico. Esta mujer vive en la finca de al lado del sindicato que, al margen de coche siniestrado, fue la que más recibió, y que la explosión destrozó los cristales de la puerta de entrada del edificio.

M. S. y su familiar dormían cuando pasadas las seis de la mañana oyeron a explosión. «Dimos un brinco. Luego vino la Policía y acordonaro la calle», explicó. A esta mujer la llamó la atención ver la calle llena de restos de periódicos. Quienes fabricaron el artefacto explosivo envolvieron la bengala y los petardos con páginas de periódico, seguramente para que hiciera las funciones de mecha, según explicaron fuentes de la Policía Nacional. En el interior de las oficinas de la CGT prácticamente no se han producido daños, ya que el artefacto fue a explotar en los bajos del Opel Corsa, que se llevó la peor parte.

A. Bosch / X. Peris (Palma)

(Diario de Mallorca, 06-03-07)

A la matinada del diumenge ha esclatat un artefacte de fabricació casolana davant la seu del sindicat CGT a Ciutat. L'autoria d'aquest atemptat s'atribueix a un col·lectiu feixista que poc a poc ha anat creixent fins a assolir accions de tanta envergadura com aquesta. L'atac contra la seu de CGT ha estat fins al moment la darrera i més contundent acció que han portat a terme. No ha estat ni molt menys un fet aïllat, ja que es tracta d'un col·lectiu organitzat i amb objectius definits i una estratègia ben traçada. Segueixen els patrons clàssics més reaccionaris; anteposar la violència a la raó i la força a la intel·ligència. D'aquesta manera amb pallisses, intimidacions o petards volen acabar amb tot indici de moviment social.

Aquest darrer fet sols ha de fer recordar-nos que aquesta gent està al carrer. Que s'està organitzant cada cop més. Que hem de recordar els actes feixistes que ja s'han donat anteriorment, i preveure que n'hi haurà molts més si no fem res per impedir-ho.

L'odi feixista s'alimenta constantment de discursos reaccionaris com el del PP, dels processos migratoris que força el capitalisme salvatge, s'alimenta del fet de que hi hagi persones que pensin o siguin diferents.

Ara tenim la mostra que el feixisme no es cap fantasma, és un enemic tangible que cada vegada creix més i més, i que pot alimentar-se de la nostra por a plantar-li cara. És per això, que hem de tancar files contra l'enemic, i entre totes i tots fer-li front per acabar amb tots aquests sàdics que s'anomenen feixistes.

La CNT i l'Ateneu Llibertari Estel Negre ens solidaritzem activament amb el sindicat CGT i ens sumem a la proposta d'acció conjunta per acabar entre totes les persones amb la lacra del feixisme.

CNT Palma i Ateneu Llibertari Estel Negre

5 de març de 2007

Palma (Mallorca)

Companyes i companys: 

En primer lloc agrair, en nom de tots els companys i companyes de CGT-BALEARS, els missatges de suport solidari que ha rebut i està rebent la nostra organització, per l’atemptat feixista que ahir es va produir contra la nostra seu del carrer Àngel Guimerà, de Palma. Aquests missatges d’ànim i suport són molt importants, perquè també reforcen l’espai comú i compartit per totes les persones i entitats que ens reclamem defensores de les llibertats individuals i col·lectives.

A més de les formalitzacions de les denúncies corresponents que avui hem efectuat, cal valorar la passa qualitativa, amb molt pocs precedents a Mallorca, que l’atemptat d’ahir ha suposar en les actuacions del terrorisme feixista a les nostres Illes. Aquest atac, coincidint amb les mateixes estimacions de la pròpia policia, va suposar un elevat risc per a la seguretat de les persones, que per sort només va produir danys materials. Evidentment, a tots i totes que ens reclamam defensors de les llibertats se’ns ha d’encendre la llum d’alarma, i hem de tenir ben clar que l’artefacte contra la seu de la CGT va directament contra la llibertat i els drets de totes les persones, treballadors i ciutadans, i contra la base de la convivència democràtica.

És per això que cal donar una resposta ciutadana, el més ampla i unitària possible i, en aquest sentit, CONVOCAM A TOTES LES PERSONES I ENTITATS (SINDICALS, POLÍTIQUES I CIUTADANES) PER TENIR UNA REUNIÓ EN LA MATEIXA SEU DE LA CGT DE PALMA (Carrer Àngel Guimerà, 48, baixos), EL PROPER DIJOUS, DIA 8 DE MARÇ, A LES 18.00 HORES (dues hores abans de la Manifestació del Dia de la Dona Treballadora), per consensuar una proposta de convocatòria unitària d’un ACTE PÚBLIC PER LA LLIBERTAT I CONTRA EL FEIXISME.

Pregam que difongueu aquesta convocatòria entre els vostres contactes.

Salut i llibertat !

Palma (Mallorca)

5 de març de 2007

Secretariat Permanent de CGT-BALEARS

Aquest comunicat en pdf

Vos informam que avui diumenge, devers les 7,15 del matí, ha esclatat un artefacte davant la nostra seu del carrer Àngel Guimerà. La bomba, de fabricació casolana però molt potent, estava col·locada entre dos cotxes ben davant l'entrada del nostre local,  i per atzar no ha afectat a la façana de la nostra seu, però un dels cotxes ha estat objecte de nombrosos danys estructurals, a més de la trencadura d'un dels vidres de l'entrada dels habitatges veïnada del local. La potent explosió ha commocionat als veïns de la zona, i tot d'una ha hagut nombrosa presència policíaca, acordonant la zona i recollint mostres de l'artefacte.

Al llarg d'avui hem estat en contacte amb la Delegació del Govern i la pròpia Policia, i hem quedat per demà dilluns per formalitzar les corresponents denúncies i declaracions, a més dels sistemes de seguretat i protecció dels companys de CGT i dels treballadors que cada dia fan activitats al local.

Aquest és el tercer atemptat contra la seu de CGT del carrer Àngel Guimerà en pocs dies. El primer va estar una pintada en la mateixa porta, consistent en una amenaça amb símbols feixistes. El segon va estar ahir mateix, que va aparèixer el local amb el pany inutilitzat, just el dia que estava prevista (com, de fet, es va fer) una xerrada col·loqui. El tercer i més greu és l'atemptat d'avui, que suposa una passa qualitativa, perquè potencialment hagués pogut provocar desgràcies personals, que per sort no s'han produït.

Aquests fets suposen una línia d'atacs feixistes contra la nostra organització, i les pròpies institucions i la Policia així ho reconeixen. Demà emetrem un comunicat de valoració dels fets i de línies d'actuació i defensa.

Només direm avui que passa a un segon terme el que sigui la CGT l'objecte d'atacs feixistes a Mallorca. L'important és el fet en si mateix, que afecta a tota la convivència democràtica i al sistema i exercici de les llibertats públiques i privades. Com vàrem dir en el primer comunicat, totes les persones i entitats que es considerin demòcrates han de sentir-se al·ludides i agredides per qualsevol atac feixista, i aquest ho és.

La millor manera de conservar les llibertats és plantar cara al feixisme. En la CGT tenim memòria històrica i ho tenim molt clar: aquests terroristes covards no alteraran la nostra manera de pensar i fer. Fem una crida solidària a totes les associacions, sindicats, partits i persones que es considerin defensors de la llibertat, a fer pinya contra la intolerància feixista.

El proper dia 10 de març, a partir de les 23 hores a l'hipodrom, un grup de companys hem organitzat aquesta festa per treure diners per a la Núria, detinguda a Girona i acusada de terrorisme sols per ser anarquista.

Hi haurà dos grups i dos DJ, punk vs electronik:

No President & BBME vs Amoniako & Tortuga

Difon aquesta informació

Solidaritat amb Núria!

***

Comunicat de suport a la Núria

La Núria està segrestada per l'estat des del 7 de febrer passat acusada de pertinença o col·laboració amb banda armada i tinença d'explosius. El dia 9 de febrer és traslladada a Madrid a l'Audiència Nacional hereva del Tribunal d'Ordre Públic existent en temps de la dictadura. Declara davant el jutge i és empresonada.

Lamentablement aquests fets no són nous; en els últims temps la repressió s'aguditza. Casos com els de l'Escamot Dixan atiat per la paranoia col·lectiva o d'altres ens transporten automàticament a temps llunyans que ara ja no ho semblen tant. Abans érem reprimits per la dictadura, ara ho estem per un (suposat) govern d'esquerres, entestat a demostrar-nos que poden fer polítiques tant de dreta com qualsevol altre.

El conseller de governació Joan Saura porta a terme una autèntica ràtzia de persecució als moviments llibertaris emparat en una llei antiterrorista que, encara no fa gaires anys, el seu partit rebutjava per lesionar massa drets constitucionals.

L'únic motiu per empresonar la Núria és el de donar suport a una campanya per la llibertat d'en Juan, un company anarquista italià i ja, de passada, ficar la por al cos a totes les persones i moviments que lluitem per canviar aquest món que no ens agrada.

La situació creada ha estès una allau de mostres de rebuig cap al conseller de governació, el seu partit ICV i el cos dels mossos d'esquadra. Totes ens sumem a aquest rebuig generalitzat que s'escenifica en cada nova protesta que es convoca per demanar la llibertat de la Núria.

Expressem també la nostra solidaritat cap a la família, els amics i els companys que clamen contra aquesta situació injusta i animem a la gent a participar a totes les concentracions, manifestacions i actes que es convoquin.

Volen matar les idees però no ho aconseguiran.

Núria Llibertat!