Ateneu Llibertari Estel Negre

La «Plataforma Son Real no té preu» organitza una excursió per al proper diumenge dia 4 de febrer:

Lloc de trobada: plaça de Santa Margalida

Hora: 10.30 hores

Explicació del recorregut

Des de la plaça hi haurà un autocar que ens durà a l'inici del camí públic que travessa la part privada de la finca on hi està projectat un complex de camps de golf.

Guiarà la sortida en Vicenç Sastre, coautor de la guia arqueològica de Mallorca, fins a les cases de Son Real.

A les cases es dinarà. La Plataforma convidarà els assistents a ensaïmades i coques.

Després, també amb en Vicenç Sastre, anirem per dins la finca pública fins a vorera de mar i es visitaran la necròpolis de Son Real, coves pretalaiòtiques, es veurà s'Illot des Porros, dolmen,....

Tornarem fins a les cases i, des d'allà, l'autocar ens tornarà a la plaça de Santa Margalida.

Vos hi esperam a tots!

Dijous 8 de febrer a les 20.00 hores

¿Teléfono rojo?, volamos hacia moscú

(1964, Regne Unit, dirigida per Stanley Kubrick)

***

Dijous 15 de febrer a les 20.00 hores

Operación Canadá

(1995, Estats Units, dirigida per Michael Moore)

***

Dijous 22 de febrer a les 20.00 hores

El señor de la guerra

(2005, Estats Units, dirigida per Andrew Niccol)

***

Divendres 23 de febrer a les 19.00 hores

Fabricantes de asesinos: el comercio internacional de las armas

(2005, Estats Units, documental d'Amnistia Internacional)

Seguit d’una xerrada-debat: «Armes sense control. El descontrol armamentístic com element clau en la violació dels drets humans»

A càrrec de Francesc Segura membre d’Amnistia Internacional Mallorca

***

Exposició Gràfica

L’Exèrcit botxí del poble, en tot temps i en tot lloc

De l’1 de febrer a l’1 de març

Tots el actes es duran a terme al local de CNT-AIT Palma

Palau Reial 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

El proper dissabte 3 de febrer hem programat el següent acte al local de la CNT a Palma.

A les 18 hores es projectarà el documental Earthlings i després, a partir de les 20 hores, hi haurà tapeo vegà.

Earthlings es un documental enregistrat amb càmera oculta que tracta sobre les barbaritats humanes cap al medi ambient i els animals.

Vos hi esperem, salut!

Ho organitza:

CNT-AIT Palma

Palau Reial, 9 -2on (Ciutat)

971 726 461

El facultatiu declara al Suprem que el cos tenia cinc trets i no tres

El testimoni afirma que la prova es va fer de forma anòmala en una comissaria

El metge Joaquín Latorre Martí, que va examinar a l'Hospital Clínic de Barcelona el cadàver del subinspector de policia per la mort del qual va ser condemnat i executat el 1974 l'anarquista Salvador Puig Antich, va declarar ahir davant del Tribunal Suprem estar "segur" que el cos de l'agent presentava "almenys cinc orificis per impacte de bala" i no tres com assegurava l'informe oficial de l'autòpsia. Dies després de la mort del policia, va considerar, arran de les informacions periodístiques, que "s'havia tergiversat la realitat dels fets".

El testimoni d'aquest facultatiu, encara en actiu, avala la tesi que sostenen les germanes de l'anarquista i el seu advocat, Sebastián Martínez Ramos, que els trets que van matar el policia Francisco Anguas el 25 de setembre de 1973 no van ser efectuats per Puig Antich i que la mort de l'agent es va produir durant un tiroteig en què van participar altres membres de les forces de seguretat de l'Estat.

Latorre prestava funcions com a metge resident en el servei de guàrdia de traumatologia de l'Hospital Clínic la tarda en què van tenir lloc els fets. El testimoni va recordar ahir davant dels magistrats de la Sala Militar del Tribunal Suprem, que estudia la petició de revisió del cas Puig Antich, que va veure entrar en una llitera una persona morta per ferides causades per arma de foc, i que tenia, almenys, cinc orificis de bala "disposats en alineació a manera de ràfega", en sentit ascendent a partir de la cuixa dreta cap a l'abdomen i hemitòrax. Va detallar, fins i tot, en un dibuix del cos humà la localització dels cinc impactes, que eren "d'entrada i no de sortida".

A comissaria

Les ferides més greus, segons la seva versió, eren les que se situaven a l'abdomen i a la zona toràcica. El policia, va afegir, va ingressar ja cadàver al Clínic, i per aquesta raó no es va realitzar cap actuació. El testimoni va recordar que l'autòpsia del subinspector no es va practicar a l'Institut Anatomicoforense, situat al mateix centre sanitari barceloní, com era habitual, sinó "en una comissaria de policia".

Latorre, que va dir que no recordava "cap antecedent en aquest sentit", va especificar que ho va comentar amb altres professionals i que va arribar a la conclusió que "es tractava d'una anormalitat", sense que conegui qui va autoritzar aquesta pràctica inusual.

Al metge se li va arribar a ensenyar ahir al Suprem una còpia de l'autòpsia realitzada a Anguas. "Discrepo del contingut perquè només descriu la presència de tres ferides per arma de foc", va dir, i va insistir que ell va veure cinc orificis. En relació amb l'especificació de l'autòpsia que els impactes podien procedir de la mateixa arma, Latorre va explicar que "això és molt difícil de precisar en un informe o descripció anatomicoforense d'un cadàver".

El mateix dia en què va ingressar el policia també ho va fer Salvador Puig Antich, que va resultar ferit. El metge va assegurar ahir que va impedir a diversos agents, visiblement alterats, entrar a la sala on es trobava l'anarquista. Li van requerir --va explicar-- que li donessin l'alta immediatament "i que l'assumpte l'arreglarien ells amb un passeig per Montjuïc", en al.lusió a un intent d'assassinar-lo.

J. G. Albalat (Barcelona)

(El Periódico de Catalunya, 01-02-07)

***

Un nou testimoni qüestiona proves del cas Puig Antich

El doctor Joaquim Latorre declara davant el Tribunal Suprem que "es va tergiversar la realitat" amb l'autòpsia del policia mort

El metge estava de guàrdia al Clínic l'any 1973 i va poder examinar el cadàver

El doctor Joaquim Latorre va afirmar ahir davant la sala militar del Tribunal Suprem, que avalua si hi ha arguments per revisar el consell de guerra contra Salvador Puig Antich, que amb l'autòpsia que es va fer al policia mort durant la detenció del jove llibertari en una porteria del carrer Girona de Barcelona es va "tergiversar la realitat". Es dóna el cas que aquest metge estava de guàrdia a l'Hospital Clínic de Barcelona la tarda que es van produir la detenció de Puig Antich i el tiroteig que va acabar amb la vida del policia Francisco Anguas, el cadàver del qual va examinar.

El cos del subinspector va ser traslladat després a les dependències de la Prefectura Superior de la Policia Nacional de Barcelona i allà els forenses Gabriel Sánchez i Rafael Espinosa en van fer l'autòpsia, una circumstància que ahir va ser catalogada d'"anormalitat" pel doctor Latorre, que va declarar durant més de tres hores. El metge va explicar que ja aleshores entre la professió mèdica de Barcelona es va comentar que "no hi havia precedents" d'una autòpsia feta en una seu policial.

El resultat de l'autòpsia va ser una prova clau en el procés contra el jove Salvador i en el document que el recollia els metges hi van fer constar que al cos d'Anguas hi havia tres impactes de bala. Ahir Latorre va qüestionar l'informe forense a l'afirmar que ell va veure en el cadàver del policia "almenys cinc orificis provocats per impacte de bala". La declaració d'aquest metge confirma la que el maig de l'any passat va fer el doctor Ramon Barjau davant el mateix tribunal en el sentit que l'autòpsia es va manipular.

"Paseo a Montjuïc"

Latorre també va relatar ahir com recorda haver sentit dir als policies que van acudir al Clínic acompanyant Puig Antich que aquell afer "l'arreglarien ells" emportant-se el jove a fer "un paseo a Montjuïc". Salvador va entrar a l'hospital atordit i amb dos impactes de bala.

Ni Latorre ni Barjau van ser citats a testificar durant el procés militar del 1973 que va condemnar Puig Antich a morir al garrot i per això les seves declaracions tenen la consideració de proves noves, un requisit que exigeix la llei per acceptar la revisió d'un cas que ja s'ha jutjat. Aquesta circumstància és la que han aprofitat les germanes de Salvador Puig Antich per intentar que es revisi el procés.

El Suprem també ha citat a declarar els dos metges que van firmar l'autòpsia. Gabriel Sánchez va morir i Rafael Espinosa ha estat localitzat en un geriàtric. S'està a l'espera d'un informe sobre si pot declarar, donada la seva edat.

Jordi Panyella

(Avui, 01-02-07)

Aquest article en pdf

***

Otro médico cuestiona la autopsia del policía del 'caso Puig Antich'

Latorre corrobora que el cadáver presentaba al menos cinco tiros

El doctor Joaquín Latorre Martín, que se encontraba de guardia en el hospital Clínico de Barcelona el 25 de septiembre de 1973, declaró ayer ante la Sala de lo Militar del Tribunal Supremo que el cuerpo del subinspector de policía Francisco Anguas presentaba al menos cinco impactos de bala cuando ingresó, la tarde en que se produjo el enfrentamiento con el anarquista Salvador Puig Antich. El doctor Latorre corroboró ayer el testimonio del doctor Ramón Barjau, jefe del Servicio de Traumatología del Clínico de Barcelona, en el sentido de que el cadáver del subinspector Anguas presentaba al menos cinco orificios por impacto de bala, alineados "a modo de ráfaga", en sentido ascendente a partir del muslo derecho y hacia el abdomen y hemitórax izquierdo.

Este testimonio y el de Barjau ponen en cuestión el informe de la autopsia de Anguas, extrañamente practicada en la comisaría de Barcelona a la que estaba destinado, y cuyo informe afirmaba que el policía recibió tres impactos de bala: uno a nivel del esternón, otro por dentro de la tetilla izquierda y un tercero a la altura del ombligo.

El doctor Latorre, adjunto al doctor Barjau agregó que días después supo por los periódicos que el informe de los forenses hablaba de sólo tres impactos y que la autopsia se había practicado en una comisaría. Al ver esa información, consideró que se habían tergiversado los hechos.

Sin ropa

Latorre precisó a preguntas de los magistrados que Barjau y él dedicaron entre 10 y 15 minutos a examinar el cuerpo de Anguas, despojado de sus ropas, sin realizar ninguna actuación sobre él porque ya estaba muerto.

Al examinar el parte de defunción, Latorre reconoció la firma de Barjau y dijo que ése era el modelo de parte que se utilizaba en aquella época. En la parte inferior del documento había una inscripción a bolígrafo cuyas iniciales corresponden a "pasa a Anatómico Forense", dependencia que entonces se encontraba en el propio hospital, tres plantas más abajo. Sin embargo, la autopsia se practicó en la comisaría de Universidad. Latorre dijo no recordar ningún antecedente de otra autopsia en una comisaría.

El médico reiteró en varias ocasiones que el cuerpo de Anguas presentaba al menos cinco impactos. A preguntas del fiscal, Fernando Herrero-Tejedor, y los magistrados, indicó que los tres impactos reflejados en la autopsia coinciden con los observados por él en el pecho del policía y que fueron los más graves, pero insistió en que su impresión era que presentaba muchas heridas de bala aunque no podía precisar su localización, pero faltaban las dos del muslo.

Los testimonios de Barjau y Latorre avalan las tesis del defensor de la familia Puig Antich, Sebastián Martínez Ramos, quien sostiene que el policía recibió disparos de sus propios compañeros durante la detención del anarquista.

Latorre se ocupó después de Puig Antich, que llevaba dos balazos en la mandíbula y en el hombro izquierdo. El médico se opuso a que entraran en la sala de curas policías de uniforme que, según recordaba, estaban muy alterados y que le pidieron que diera el alta inmediatamente a Puig Antich para arreglar ellos el asunto "dándole un paseo por Montjuich".

Julio M. Lázaro (Madrid)

(El País, 01-02-07)

Aquest article en pdf

L’ajuntament havia de pintar la façana de l’edifici.

Com és costum, va demanar tres pressuposts per fer la licitació de la feina.

El primer era de 2 milions de pessetes. Cridaren el pintor, que va resultar ser un immigrant marroquí. Va dir que aquest era el seu preu, perquè les pintures estaven molt cares, ben igual que la mà d’obra, i que no podia fer-ho per menys diners.

El segon era una empresa de pintures que va fer la licitació per 4 milions de pessetes. El batle li va dir:

- Tenim un moro que ho fa per 2 milions.

I l’empresari va respondre:

- Això li portarà problemes, perquè les pintures que jo faig servir ja costen els dos milions de pessetes, així que la que posarien seria de mala qualitat i els treballadors pencarien sense assegurar. Si passa alguna cosa, qui serà el responsable?

El tercer pressupost era de 6 milions de pessetes. El batle va dir el mateix:

- Tenim un moro que ho fa per 2 milions.

A la qual cosa l’empresari, que no era pintor ni res de semblant, va respondre:

- Miri. La meva justificació del preu és la següent: 2 milions per vostè, altres 2 milions per mi, i els 2 que queden se’ls donem al moro perquè faci la feina.

A qui donaren la feina?

Todos contra el cemento

Artistas e intelectuales se unen en Cementimientos ante el desarrollo urbanístico feroz

Una jornada de ocho horas de trabajo pagan 45 centímetros cuadrados de un piso en Madrid. Eso si se toma de referencia el precio medio de la vivienda en la capital y, como ejemplo, un trabajador con el salario mínimo interprofesional, de 570 euros al mes. Con esos datos, comprar un sólo metro cuadrado lleva algo más de 222 días en el tajo.

Sigue la reflexión: si se dedica todo el sueldo a la vivienda, al cabo de 25 años se puede comprar, con intereses, un magnífico piso de 27,17 metros cuadrados. Esta meditación, a modo de obra de arte en la que un metro cuadrado dividido en 222 trozos impacta al visitante, se encuentra en la exposición Cementimientos (o no me asfaltes el respeto), inaugurada el pasado sábado en Madrid. Se trata de una muestra en contra del cemento, organizada por artistas, músicos e intelectuales de Mallorca, una de las zonas de España más castigadas por el exceso de ladrillos.

Cementimientos cuenta con la colaboración, entre otros, del comediante Leo Bassi. Él será el encargado, en una performance que hará el 14 de febrero, de clausurar la exposición, en el espacio Off Limits. En esa actuación se destruirá una de las obras de Cementimientos, una vivienda levantada con ladrillos barnizados de oro por unos obreros muy singulares. Era la representación Perdonen las molestias (Trabajamos para usted), evento dirigido por Óscar Mora.

Tres currelas, vestidos con mono de obrero y casco, trabajaron con mucha parsimonia. Lentos, pero seguros, admiraron la edificación, bocata de chorizo y cerveza en mano. La obra, a mitad de hacer, se interrumpió con la actuación de Miquel Àngel Juan, el Señor Llonovoy. Vestido de apache, presentó la disertación Indiosincrasia en las islas Baleares, un divertido monólogo alrededor de la masificación por culpa del turismo y la especulación inmobiliaria en el archipiélago. "Cuando llegaron los turistas a mi tierra, los recuerdos pasaron a llamarse souvenirs", "Mallorca es una isla: porción de tierra rodeada de hoteles por todas partes" o "me pregunto qué futuro les espera a los hijos de nuestros padres" fueron algunas de las frases más aplaudidas de la noche. "Las islas, al ser un espacio pequeño, notan más la desproporción de la sobreexplotación inmobiliaria", asegura Carles Gispert, uno de los artistas que exponen en Cementimientos.

"Mallorca se ha blindado de cemento y asfalto con gula singular. Es una isla redecorada en bisutería, torturada de cemento y cegada de asfalto, que allí se considera un vegetal para distinguir entre la apoteosis mineral", es parte de la crítica que puede leerse en la web (www.cimentiments.org) de la exposición, desconocida en las islas Baleares. Cementimientos iba a ser expuesta en el Claustro del Ayuntamiento de Ibiza en octubre, pero fue cancelada. Según la organización, se trata de un acto de autocensura del Consistorio, gobernado por el PSOE. "Tienen miedo a perder inversiones distribuidas por el Gobierno autonómico balear y el Consell de Ibiza", ambos del PP.

Cementimientos (o no me asfaltes el respeto). Espacio Off Limits. Escuadra, 11 bajo (metro Lavapiés). Del 27 de enero al 14 de febrero. (6 y 7 de febrero, cerrado). De lunes a viernes, de 12.00 a 14.00 y de 15.00 a 20.30; sábados, de 10.00 a 14.00. www.cimentiments.org

Á. Corchera (Madrid)

(El País, 31-01-07)

Aquest article en pdf

Ho organitza:

Mallorca lliure de transgènics

***

Confirmació assistència:

consumresponsable@mail.moviments.net

Aquest dijous 1 de Febrer, a les 19.30 hores a la plaça d’Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d’embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l’escola.

T’agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima’t i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d’Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d’Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d’Espanya, Avda. Conde Sallent, Via Alemanya, Passeig Mallorca, Jaume III, es Born.

- Canvi de sentit: Unió, La Rambla, Baró de Pinopar, Via Alemanya.

- Final: Plaça d’Espanya

Massa Crítica

971 207 441

Apaguem-ho tot dijous dia 1 de febrer de les 19.55 h. a les 20.00 h.

Participa en la major mobilització ciutadana contra el canvi climàtic!

L'Aliança pel Planeta, agrupació d'associacions medi ambientals, fa una crida senzilla a tots els ciutadans: 5 minuts de descans-treva per al planeta. Tots hem d'apagar els llums dia 1 de febrer de les 19.55 a les 20.00 h.

No es tracta només d'estalviar 5 minuts d'electricitat aquest dia, sinó de cridar l'atenció dels ciutadans, dels mitjans de comunicacions i d'aquells que decideixen sobre la dilapidació de l'energia, i destacar la urgència de passar a l'acció.

5 minuts de descans-treva per al planeta no és gaire temps, no costa res i mostrarà als candidats polítics a les properes eleccions que el canvi climàtic és un tema que ha de tenir pes en el debat polític.

Per què dia 1 de febrer? Aquest dia es publicarà a París el nou informe del grup d'experts en canvi climàtic de les Nacions Unides. Encara que aquest esdeveniment tindrà lloc en el país veí, no hem de deixar passar aquesta ocasió per actuar contra la urgència de la situació climàtica mundial.

Si tothom hi participa, aquesta acció tindrà un pes mediàtic i polític.

Passa-ho! Fes circular aquesta crida en el vostre entorn i en totes les vostres xarxes! Poseu-ho també en les vostres pàgines web i en les vostres circulars digitals! La tecnologia que ha estat la culpable d’aquest canvi, pot utilitzar-se per propagar missatges positius evitant contaminar.

Informació: Les Amis de la Terre (Els Amics de la Terra)

Manifest de l'Aliança pel Planeta (en castellà)

S'edita un llibre sobre la brigada d'informació de la policia espanyola instituïda per Garcia Valdecasas

David Fernàndez

Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial. Del Cinema Princesa a l'absolució dels Tres de Gràcia (1996-2006)

Virus. Barcelona, 2006

«Recuérdalo tú y recuérdalo a otros», és la crida insistent que presidia el poema 1936 de Luis Cernuda, quan recorda la trobada amb un antic combatent de la Brigada Lincoln; és l'imperatiu moral de lluita contra la temptació del silenci. La història d'aquest llibre estava esperant, des de feia temps, que algú l'expliqués. L'autor escriu des de la valentia i l'honestedat que dóna el comprimís i la convicció, i ens ofereix una comprensió neta, apassionada i exacta d'una sèrie d'episodis del nostre passat més recent. Es tracta d'una experiència dantesca, de baixada a les clavegueres de l'Estat d'un periodista arriscat, provocador i políticament incorrecte.

Darrera el nostre Estat de Dret s'hi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandestí i en la completa il·legalitat. Té els seus propis codis i regles del joc i no resulta sempre fàcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignació moral i la ironia, i posa de manifest la fal·làcia de la visió idíl·lica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I així és com ens parla de maletes i fons reservats, d'informes confidencials, de comissaries i tortures, d'infiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telèfons punxats... en definitiva, de la guerra bruta d'un estat d'excepció encobert contra els moviments socials i populars.

Era una història ocultada que calia rehabilitar per informar del present i reconèixer les noves situacions del futur. Aquesta és la tasca de la memòria. No obstant, i sobretot, el llibre parla de nosaltres, de tots els qui, d'alguna o altra manera, ens hem vist implicats en la història d'aquests últims deu anys de protestes. No se'ns mostren les coses com van passar, sinó com ens van passar, en un espai i un temps col·lectiu.

Jaume Asens, a l'epíleg «Així (ens) va passar»

Aquesta història arrenca el 28 d'octubre de 1996 amb el desallotjament manu militari del Cinema Princesa i arriba fins a l'absolució dels Tres de Gràcia. Amb un protagonista central: el Grup VI de la Brigada Provincial d'Informació del Cos Nacional de Policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social.

Però Cròniques del 6 és un llibre obert i no té final. Perquè, malgrat el relleu suposat dels Mossos, el Grup VI —i els seus agents— segueix plenament operatiu. Els uns i els altres són parts complementàries de la maquinària repressiva que l'Estat necessita per imposar, com sigui, una improbable pau social en temps de desigualtats i injustícies creixents.

Pròleg d'Arcadi Oliveres; epílegs d'August Gil Matamala, Albert Martínez, Ester de Pablo, Ma. Gabriela Serra, Iñaki Rivera, Jaume Asens i Guille Reyes.

Vídeo-entrevista a David Fernàndez en VilaWebTV