Ateneu Llibertari Estel Negre

El forense de l'autòpsia del 'cas Puig Antich' no en recorda res

Rafael Espinosa, de 87 anys, el metge forense que va practicar l'autòpsia del subinspector de policia per la mort del qual va ser condemnat i executat l'anarquista Salvador Puig Antich no recorda cap dada de les proves que va realitzar durant la seva trajectòria professional i, per tant, tampoc la del policia que va morir el 25 de setembre de 1973. Així ho ha assegurat davant un facultatiu que el va explorar a l'asil de la província de Granada i que ha dictaminat que no està capacitat per declarar.

La Sala Militar del Tribunal Suprem, que es fa càrrec de la petició de revisió del procés de Puig Antich, va encarregar un informe mèdic per esbrinar si Rafael Espinosa està en condicions de testificar sobre l'autòpsia que ell i un altre forense ja mort van practicar al cadàver del subinspector Anguas en una comissaria de Barcelona i no, com és habitual, a l'Institut Anatòmic Forense.

L'autòpsia realitzada en el seu dia per Espinosa va determinar que el policia va morir de tres trets. No obstant, el doctor Ra- món Barjau i el metge Joaquín Latorre, que estaven de guàrdia a l'Hospital Clínic aquell 25 de setembre de 1973, han declarat davant els magistrats del Suprem que quan van veure el cos de l'agent tenia almenys cinc orificis per impacte de bala.

Trastorn de memòria

El reconeixement efectuat el 30 de gener per un forense de Granada a Espinosa destaca que aquest va mostrar interès, però que pateix desorientació moderada en el temps i espai. El seu deteriorament en la memòria és significatiu i recorda episodis de la seva vida globalment, però altres els manifesta de forma vaga i imprecisa, apunta l'informe remès al Suprem. L'anàlisi incideix que pateix trastorn de memòria i, per tant, no hauria de declarar, tal com pretenia el Suprem per confrontar la versió facilitada amb altres testimonis.

Espinosa també va explicar al forense que no recordava dades de les autòpsies que ha practicat i que la del cas Puig Antich, que "no sap de què es tracta", puntualitza, es trobaran al dictamen que va elaborar en el seu dia. Fonts jurídiques van al.legar que Espinosa no constituiria una nova prova, com requereix un procés de revisió, ja que va intervenir en el judici contra Puig Antich.

J. G. Albalat

(El Periódico de Catalunya, 10-02-07)

***

Exclòs un metge del cas Puig Antich per incapacitat

Rafael Espinosa va fer l'autòpsia al policia mort durant la detenció

Rafael Espinosa Muñoz, un dels dos metges que van fer l'autòpsia al policia mort durant la detenció de Salvador Puig Antich, el 25 de setembre de 1973, està impossibilitat per poder declarar davant el Tribunal Suprem (TS), en el marc del procés de revisió del consell de guerra que impulsen les germanes del jove llibertari executat el 1974.

La sala militar del TS ha rebut l'informe d'una forense de Granada que, després d'examinar el metge a la residència geriàtrica on està ingressat, ha dictaminat que Espinosa pateix un "trastorn en l'esfera cognitiva, compatible amb deteriorament senil". És per aquest motiu que la forense acaba dictaminant que el metge "no està capacitat per prestar declaració".

Espinosa va explicar a la forense que "no recorda concretament cap dada de les autòpsies que ha practicat durant la seva carrera professional". Pel que fa al cas concret de Salvador Puig Antich, va afirmar que no recordava de quin cas es tractava i va afegir que l'autòpsia "és en l'informe que en el seu dia es va elaborar, com era pràctica habitual".

Amb aquest dictamen, ara als magistrats de la sala militar del Suprem no els quedarà altra sortida que desestimar el testimoni que -de forma absolutament excepcional en un procés de revisió- havia estat proposat pel mateix tribunal.

Jordi Panyella

(Avui, 10-02-07)

Aquest article en pdf

***

El forense que hizo la autopsia al policía del 'caso Puig Antich' no puede testificar

Rafael Espinosa Muñoz, el médico forense que practicó la autopsia al cadáver del subinspector Francisco Anguas, muerto por varios disparos en el curso de la detención del militante anarquista Salvador Puig Antich en 1973, "no se encuentra capacitado para prestar declaración", según el informe médico encargado por el Tribunal Supremo.

La declaración del doctor Espinosa fue interesada por el abogado de las hermanas de Puig Antich, Sebastián Martínez Ramos, a fin de confrontar la autopsia con los testimonios de los médicos de guardia que examinaron el cuerpo del subinspector, los doctores Ramón Barjau y Joaquín Latorre, y que han asegurado recientemente que estaba "cosido a balazos" y presentaba "al menos cinco impactos", cuando el acta de autopsia sólo mencionaba tres disparos. La defensa de la familia Puig Antich intenta que el Supremo autorice la interposición de un recurso de revisión de la sentencia de muerte de Puig Antich ante la novedad que supondría que el policía hubiese muerto por disparos realizados por sus compañeros.

La forense que ha examinado al doctor Espinosa, de 87 años, señala que presenta trastornos de memoria y que durante la entrevista que mantuvo con él dijo no recordar concretamente ningún dato de las autopsias que practicó durante su carrera profesional. Espinosa añadió que los datos obtenidos durante la práctica de la autopsia se encontrarían en el informe elaborado en su día. La forense concluye que Espinosa padece un trastorno en la esfera cognitiva, compatible con deterioro senil.

El Supremo ha dado traslado del informe al magistrado ponente y a las partes, aunque a la vista del dictamen Espinosa previsiblemente no será convocado.

J. M. Lázaro (Madrid)

(El País, 10-02-07)

Aquest article en pdf

Passejada per Ses fontanelles,

amb Bicicletada del Portitxol a Ses Fontanelles

11 de febrer

Inici Bicicletada: 10:30h al Portitxol de Palma

Arribada ses Fontanelles (hotel Java): 11:45h

Inici Passejada: 12:00h

Amb motiu de la celebració de la Volta Ciclista a Mallorca, la Bicicletada començarà al Portitxol. Pensau que el Passeig Marítim estarà restringit al trànsit de vehicles.

I si algú s'apunta a fer una paella...

a les 13:30h en farem una.

Preu: 15€, per ajudar financerament a la Plataforma...

Confirmau plaça a sesfontanelles@gmail.com

Des de la Plataforma Salvem La Real us volem comunicar que les màquines han entrat a Son Espases. Els moviments que s'han realitzat fins al moment no són gaire importants, però això va a més!

Salvem La Real convida a tothom a una concentració dissabte, 10 de febrer, a les 16.30 als Quatre Cantons (mireu plànol adjunt), entre el monestir de la Real i Son Espases.

Porteu pancartes i demostrarem a aquests que ens governen, que som molts els qui alcem la veu perquè no destrossin la nostra illa!

Plataforma Salvem La Real

Anarcoefemèrides,

el bloc de les efemèrides anarquistes

L’Ateneu Llibertari Estel Negre ha decidit engegar un nou bloc, relacionat amb aquest, Anarcoefemèrides, on cada dia farem una relació d’efemèrides dignes de recordar del moviment anarquista.

Les efemèrides que tractarem seran sobre la història llibertària mundial, però volem fer especial esment a la història del nostre moviment àcrata. Per això demanem ajut a tothom: desitjaríem que ens enviéssiu efemèrides relatives al moviment llibertari de les nostres illes (dia, mes i any), citant-ne, si és possible, la font.

Cada dia hi anirem publicant les efemèrides del dia i així podrem tenir, després de 365 dies, un calendari complet d’efemèrides anarquistes.

Les entrades estaran en contínua renovació, per això podeu enviar notícies sobre els fets encara que els dies en qüestió ja hagin estat publicats.

Anarcoefemèrides és una forma de recordar la història del moviment anarquista mundial d’una forma amena i divulgativa.

Esperem que la nostra idea tingui una bona acollida.

Salut!

Ateneu Llibertari Estel Negre

Detenen per terrorisme una esquàter de Sarrià de Ter que vinculen a grups anarquistes

És companya del jove sarrianenc pres per atemptats a Itàlia

Els Mossos van muntar ahir un impressionant desplegament en una casa ocupada de Girona per detenir una noia de Sarrià de Ter de 26 anys a qui van comissar propaganda anarquista i a qui acusen de pertinença a banda armada. La noia havia capitanejat una campanya de suport a un company seu, el sarrianenc Juan Antonio Sorroche, pres per uns atemptats a Itàlia.

Els Mossos van detenir ahir al matí Núria Pòrtulas, coneguda com a Nuri Punky , una de les inquilines de la casa ocupada El Rusc del barri del Pont Major de Girona. El desplegament va començar cap a les cinc de la matinada i es va allargar fins a quarts d'una del migdia, i van participar-hi mitja dotzena de patrulles.

L'advocat de la jove, Benet Salellas, va informar que els Mossos li imputen un delicte de tinença a banda armada. Fa uns dies, el dissabte 27 de gener, els agents havien identificat i escorcollat la noia a Olot i li havien confiscat una agenda i documentació, la qual els Mossos consideren que és «propaganda anarquista». La noia acabava de participar en una protesta per l'actuació de tres policies locals olotins en una manifestació convocada, precisament, per protestar contra els abusos policials. La primera manifestació, celebrada el 28 de desembre a Olot, va acabar amb dos nois detinguts per atemptat als agents de l'autoritat. Els joves, per la seva banda, van denunciar els tres policies que els van arrestar per abusos. Un dels agents hauria exhibit una pistola durant la marxa.

A banda d'això, Núria Pòrtulas, que és educadora social, havia capitanejat una campanya de suport a Juan Antonio Sorroche, el jove també de Sarrià que el 21 de desembre va ser detingut acusat d'uns atemptats a Itàlia. Segons Salellas, els Mossos haurien començat a investigar la noia arran de la seva implicació en el cas.

A banda d'El Rusc, ahir els Mossos van escorcollar la casa de Sarrià on viuen els pares de la jove, d'on es van endur ordinadors. També havien demanat permís a l'Audiencia Nacional per escorcollar una casa de Breda que la imputada i companys seus estan rehabilitant, però el jutge els el va denegar.

Núria Pòrtulas estava ahir incomunicada en aplicació de la llei antiterrorista, i el seu advocat no hi podrà parlar fins que declari davant del jutge. Avui, a les set del vespre, és prevista una concentració davant de la seu d'ICV a Girona per reclamar la llibertat de la noia.

Carmina Solano (Girona)

www.vilaweb.cat

***

Concentració de suport a la noia de Sarrià de Ter detinguda per vinculació amb grups anarquistes

Demà declararà a l'Audiència Nacional espanyola

Una noia detinguda a Sarrià de Ter, acusada de pertinença a banda armada per la seva relació amb un membre d'un grup anarquista, declararà demà a l'Audiència Nacional espanyola. Retinguda a la comissaria dels mossos d'esquadra de Sants-Zona Franca de Barcelona, li han aplicat la llei antiterrorista. Dues-centes persones s'han concentrat avui al vespre a Girona exigint la llibertat de la detinguda, que té vint-i-sis anys.

La noia és educadora social i viu al Rusc, una casa ocupada de Sarrià de Ter. El seu advocat, Benet Salellas, ha dit que no hi havia res que justifiqués la detenció i que potser demanaria de comparèixer immediatament davant el jutge de l'Audiència Nacional espanyola, que ha ordenat la detenció.

La noia va tenir relació amb un membre d'un grup anarquista, detingut des del desembre passat, a l'espera de ser extradit a Itàlia, perquè és el govern italià que acusa el detingut d'haver cremat vehicles de l'empresa pública de ferrocarrils. La noia detinguda havia capitanejat una campanya de suport al seu company.

Protestes

Durant tot el matí, amics i familiars de la detinguda s'han concentrat amb pancartes a les portes de la comissaria criticant aquesta operació policíaca. Al vespre, unes dues-centes persones s'han concentrat a Girona per reivindicar la llibertat de la noia. De primer, davant la seu d'Iniciativa (partit que té de president el conseller d'Interior, Joan Saura) i, més tard, davant la sotsdelegació del govern espanyol.

www.vilaweb.cat

***

Mobilitzacions per la llibertat de la Núria

Unes 300 persones a la concentració per la llibertat de la Núria detinguda sota la llei antiterrorista a Girona

Durant al matí d’avui dijous, unes quantes persones, familiars, amics i solidaris, s’han trobat davant la comissaria dels mossos d’esquadra de zona franca de Barcelona per donar suport a la Núria.

La concentració d’aquest vespre a Girona ha estat molt emotiva i ha aplegat més de 300 persones per mostrar el suport a la Núria, denunciar el muntatge policial que està patint i per exigir la seva llibertat immediata. Uns muntatges impunement dissenyats per aquest cos repressor de la Generalitat en aquests moments en mans d’Iniciativa-Verds. Amb l’únic objectiu de criminalitzar i fer callar el moviment anarquista i els moviments socials combatius.

La concentració s’ha convocat a les set de la tarda davant la seu d’aquest partit per evidenciar la seva enorme hipocresia, ràpidament s’ha pogut tallar el trànsit de la carretera Barcelona i continuar amb més força. Un cop més la conselleria d'interior ens mostra la seva cara real; repressió, control, ordre, muntatges i lleis antiterroristes pròpies de règims feixistes. No han faltat les identificacions i escorcolls a diverses persones per part dels mossos de Saura a l’inici i al final de la concentració. Familiars de la Núria han agraït la presència i solidaritat de tothom, han remarcat que la Núria és una bona persona que lluita contra aquest sistema profundament injust, tot seguit s’ha llegit el manifest de la concentració.

En aquell moment la gent ha decidit anar en manifestació cap a la subdelegació del govern espanyol situada en el carrer Jaume I ja que hi havia molta gent. Un cop allà, han continuat els crits exigint la seva llibertat, contra la llei antiterrorista, els mossos d’esquadra i els seus muntatges. L’acció ha acabat més enllà de les vuit convocant per una gran manifestació el dissabte a les cinc de la tarda a la mateixa subdelegació de govern.

Recordem que la Núria passarà demà a les 11 del matí a disposició judicial de l’Audiència Nacional de Madrid.

Lliures totes, llibertat Núria!

Prou repressió al moviment llibertari!

barcelona.indymedia.org

***

Aplicada la llei antiterrorista a una noia 'okupa' de Girona

La policia acusa Núria Pòrtulas de tenir explosius i la vincula amb grups anarquistes

150 persones es manifesten contra la detenció davant la seu provincial d'ICV

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres a Girona una noia de 26 anys per "pertinença a banda armada i tinença d'explosius", segons el seu advocat. Però aquesta és gairebé tota la informació que té el lletrat. A la noia, Núria Pòrtulas, se li ha aplicat la llei antiterrorista i, segons la versió de la policia autonòmica, complien una ordre de l'Audiència Nacional. Okupa i vinculada a grups anarquistes, el seu arrest va provocar mobilitzacions ahir a Barcelona i Girona.

La detinguda vivia al Rusc, una casa okupada del barri gironí del Pont Major, que ahir estava tancada amb pany i forrellat. A la tarda, dues noies que coneixien Pòrtulas hi van anar. Totes dues van mostrar la seva estranyesa pels delictes de què se l'acusa i van insistir que "mai" no havia estat "violenta". Els veïns de la zona van coincidir també que els squaters eren pacífics i que el propietari de la finca també sabia que vivien allà.

L'advocat Benet Salellas va recordar ahir que els Mossos havien estat seguint Núria Pòrtulas i que, després d'una manifestació contra la brutalitat policial a Olot (Garrotxa) el 27 de gener, li van requisar propaganda anarquista. També portava un bloc de notes que podria contenir telèfons o informació sospitosa.

Trasllat a Madrid

Pòrtulas és amiga de Juan Antonio Sorroche, un altre detingut a instàncies de la policia italiana, que l'acusa de participar en l'incendi de tres cotxes el 2005. El jove de 29 anys, a qui també defensa Salellas, fa més d'un mes que està empresonat a Madrid.

A aquesta ciutat és on la Guàrdia Civil traslladarà les pròximes hores la detinguda a Girona per prestar declaració. Tot apunta que la noia compareixerà avui davant el jutge de l'Audiència Nacional amb l'assistència del seu lletrat, que llavors sabrà exactament de què s'acusa Pòrtulas.

Carrers tallats

Per la seva banda, els seus familiars, amics i coneguts es van solidaritzar amb ella i van demanar que s'acabi el "segrest". A Barcelona, una quinzena de persones es van concentrar al matí davant de la comissaria dels Mossos de Sants-Zona Franca amb pancartes. A la tarda, unes 150 persones es van concentrar davant de la seu d'ICV a Girona per protestar per la detenció. Aquesta és la primera manifestació que hi ha des que el president d'aquest partit, Joan Saura, dirigeix la Conselleria d'Interior.

A les 19 hores, els manifestants van tallar el trànsit de la carretera de Barcelona, on hi ha la seu. Allà van llegir un manifest en què van lamentar que la policia actués "de manera desproporcionada" durant la detenció. Cridant consignes contra el conseller i els Mossos, els concentrats es van desplaçar fins a la delegació del Govern, on van acabar la protesta una hora i mitja després sense incidents.

Ferran Cosculluela (Girona) / Cristina Buesa (Barcelona)

(El Periódico de Catalunya, 09-02-07)

La Segona República a Mallorca es un trabajo de investigación divulgativo y didáctico sobre una época injustamente olvidada

La Segona República a Mallorca es el título del libro editado por Miquel Font y presentado por sus autores, Albert Herranz Hammer y Joana María Roque Company, como una ágil pero rigurosa revisión del período 1931-1936 sobre el tiempo, los hechos y los personajes, con abundan­te documentación grafica de la época y su cronología.

Una obra que coincide con el 75 aniversario de la proclamación de un régimen político que suscitó no pocas ilusiones, fundamentadas en nuevos aires de libertad, cultura, educación y pluralismo político, truncadas ape­nas cinco años y tres meses mas tarde con el golpe de Estado del 18 de julio de 1936 que condujo a la Guerra Civil.

Para los autores, este libro pretende ser un trabajo didáctico, divulgativo y sencillo sobre una época poco cono­cida de la historia moderna con el propósito de dar luz sobre un período político particularmente interesante en Mallorca, recibido con alegría por buena parte de una sociedad aún dominada por un ambiente esencial­mente conservador, aunque con un sector progresista y abierto a los nue­vos aires internacionales que empe­zaba a traer un turismo incipiente. Asimismo, ilustra cuatro años de vida política y social con sus personajes y acontecimientos vinculados a una intensa vida social truncada más tarde con el Alzamiento.

«En España, una monarquía des­prestigiada por su pacto con la dic­tadura y por las últimas batallas colo­niales fue pacíficamente sustituida por la II República; el nuevo régimen murió a manos de una guerra civil que dio paso a un gobierno dictatorial de cerca de cuarenta años de dura­ción. A lo largo de aquella década se escribió alrededor del mundo el prólogo de lo que después sería la II Guerra Mundial», indican los auto­res, quienes refiriéndose a la situación vivida en la isla la describen así: «En Mallorca, la ilusión por la llegada del nuevo tiempo que suponía la repú­blica recorrió las calles de Palma y las plazas de cada pueblo.

Los días que siguieron al 14 de abril de 1931, los ciudadanos pusieron la bandera tricolor en Cort y el Palau Reial, borraron la inscripción del general Berenguer de un barco y cam­biaron el nombre del club de fútbol fundado por Lluis Sitjar, que dejó de ser el Alfonso XIII para convertirse en el CD Mallorca.

Fueron unos días sin grandes alga­rabías, con las nuevas autoridades repitiendo la misma consigna: «Cal­ma, calma». Durante los años que siguieron, la inestabilidad política convivió con una rica vida cultural.»

Un tema inédito

Una obra condensada en un sólo volumen y que supone una aproxi­mación global al tema hasta hoy iné­dito en el mercado dentro de este for­mato. Se trataba de un material abun­dante pero muy disperso y de difícil acceso con la aportación testimonial de las doscientas ilustraciones de índole social, política y personal, a través de un completo listado de los pro­tagonistas de la República en Mallor­ca y de quienes se sumaron a la sublevación.

Albert Herranz Hammer y Joana María Roque, como autores de nume­rosas obras de investigación, divul­gación y creación, han perseguido como objetivo realizar una gran cró­nica, un viaje en el tiempo con los perfiles humanos de políticos heroi­cos, enseñantes constituidos como víctimas, mitos obreros y culturales de una época excepcional, a través de una ilusión democrática e inno­vadora representada por la Segunda República, aniquilada en Mallorca tras el golpe militar del 18 de julio y la sangrienta represión .

El régimen totalitario que se hizo con el poder, indican Albert Herranz y Joana María Roque, proyectó nume­rosos tópicos negativos sobre aquel período histórico, que fue descrito como inmerso en un desorden, origen de todos los males, con huelgas e inse­guridad, obviando una realidad incontestable que era el legítimo Gobierno constitucional nacido de unas elecciones democráticas. Al tiempo, fueron deliberadamente olvi­dados los avances sociales nacidos en aquel efímero régimen, que se ade­lantaron décadas a su implantación definitiva tras la transición, como fueron el voto femenino, las leyes de divorcio y aborto, la enseñanza pública y laica, las refor­mas en materia social y agraria, la separación Iglesia-Estado, las reformas en el estamento mili­tar o la liberación asumi­da por el movimiento obrero. Tras la muerte de Franco, la nueva sociedad que se liberaba de la dictadura prefirió olvidar la época republicana como si no hubiera existido nunca y los nuevos derechos democráticos se instaurasen por vez primera en España, se indica.

Según los autores, existe una opinión muy extendida hoy día acerca de la necesidad de pasar pagina sobre unos hechos que evoluciona­ron de la ilusión a la tra­gedia, dividiendo el país con las fatales conse­cuencias de una guerra fraticida.

«En contra de esta opi­nión tengo un único argumento, poderoso y capaz de ven­cer a todos los demás: recordar la his­toria nos puede ayudar a no repe­tirla».

Industria, movimiento obrera y asociacionismo

Contra la opinión mas extendida acerca de la evolución social de Mallorca, desde un panorama rural con reminiscencias feudales a un neoliberalismo derivado del desarrollo turístico, en la Isla existió un movi­miento obrero importante proceden­te del sector textil, el calzado y las industrias agroalimentarias, sin regulaciones horarias ni para el tra­bajo infantil. Los sindicatos y aso­ciaciones obreras estaban vincula­das con los partidos políticos de izquierda y no existía una división clara entre sindicalismo y política. Entonces, también se crearon numerosos ateneos y centros cultu­rales tanto en Palma como en la Part Forana. Esta situación creó un fuerte movimiento asociativo que la dicta­dura truncó hasta la llegada de la Transición.

Gabriel Alomar

(Última Hora, 04-02-07)

----------------

Més informació:

«Viatge a la Mallorca tricolor», per Belén Ginart

Presentació del llibre La Segona República a Mallorca

El dijous 8 de febrer comença el cicle de cinema antimilitarista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Aportem a continuació una petita sinopsi de la primera pel·lícula:

¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú

Stanley Kubrick

Convençut que els comunistes són un perill, el general Ripper planeja atacar la Unió Soviètica. El seu ajudant, el capità Mandrake, tractarà de dissuadir-lo. Per solucionar el problema, el president dels EUA es comunica amb Moscou per convèncer els dirigents soviètics que entrar en guerra és un estúpid error. Mentrestant un assessor del president oferirà un nou futur per a la humanitat…

Esperem doncs la teva assistència i la teva ajuda en la difusió d’aquestes activitats.

T'hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9-2on (Ciutat)

971 726 461

Un nou testimoni del cas Puig Antich, demà al Suprem

El tribunal escolta demà un metge que va veure el cadàver del policia mort

La sala militar del Tribunal Suprem escoltarà demà un nou testimoni del cas de Salvador Puig Antich, en el marc del procés de revisió del consell de guerra que impulsen les germanes del jove llibertari executat l'any 1974. La de demà serà una de les últimes diligències del TS abans de decidir si autoritza o no la presentació formal del recurs de revisió.

El testimoni que declararà demà és Joaquim Latorre, que l'any 1973 exercia com a metge resident a l'Hospital Clínic de Barcelona i va veure el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas, mort a trets durant la detenció de Puig Antich. La mort d'aquest policia és el que va comportar la condemna i posterior execució de Puig Antich.

El testimoni de Latorre ha de servir per ratificar la declaració que el maig de l'any passat ja va prestar davant el Suprem un altre antic metge del Clínic, Ramon Barjau. Aquest facultatiu va explicar davant la sala militar del TS que al cos d'Anguas hi havia més impactes de bala dels que es van fer constar a l'autòpsia oficial. L'examen mèdic del cadàver es va fer, de forma excepcional i irregular, a les dependències de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, on es va traslladar el cadàver després que es certifiqués la mort al Clínic.

El Suprem també va decidir citar a declarar els dos metges que van signar l'autòpsia del cadàver d'Anguas, Gabriel Sánchez i Rafael Espinosas. El primer va morir fa uns anys i el segon es desconeix si està en condicions de declarar, atesa la seva edat avançada.

Jordi Panyella

(Avui, 07-02-07)

Aquest article en pdf

***

Entrevista amb Joaquín Latorre

«Puc ajudar a aclarir el cas Puig Antich»

Tenia 28 anys i ara en té 61. El traumatòleg Joaquín Latorre Martí estava el 25 de setembre del 1973 al servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona quan va arribar el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas i al cap de pocs minuts el militant anarquista Salvador Puig Antich, que va ser executat quatre mesos i tres setmanes després per la mort de l'agent. Latorre és doctor en Medicina, autor de tres llibres, va ser professor universitari i treballa a la Clínica Corachán. És parc en paraules, però contundent en les afirmacions que fa.

—¿Com va viure aquella tarda?

—Estava com a metge resident al servei de Traumatologia. Aquell dia era al servei de guàrdia. Com a cap tenia el doctor Ramón Barjau. Va entrar un grup de gent amb una llitera portant el policia Francisco Anguas. Va ser molt tumultuós. El vam portar a un box. Els seus acompanyants, que després vaig saber que eren policies, cridaven: "Que l'han matat, que l'han matat". Es va armar un gran enrenou. Ens vam dedicar una estona a l'agent, però va ingressar cadàver. Immediatament va arribar un segon grup amb Puig Antich, que estava ferit. I van començar a arribar més i més policies, molt alterats.

—¿Quants orificis d'entrada va observar al cos del policia?

—Un mínim de cinc trets.

—¿Va entrar al box vostè sol amb el doctor Barjau?

—Tots dos i més personal sanitari. La documentació de Puig Antich es va quedar a l'habitació on els metges i infermeres ens posàvem la bata. Portava documentació francesa i un carregador de pistola ple, que també es va guardar. Quan Barjau el va veure el va reconèixer com el germà d'un company seu d'estudis a La Salle.

—¿Què va passar a la porta de l'habitació on era Puig Antich?

—Ho vaig declarar al Tribunal Suprem la setmana passada, però no vull que es malinterpreti. Era un clima de lògica tensió. Els policies em van sol·licitar que donés l'alta al pacient. "El portarem a Montjuïc i li farem fer un passeig", van dir. Va ser un moment de ràbia per part dels companys del difunt. Van voler entrar a l'habitació, però jo ho vaig prohibir per la meva autoritat com a metge responsable. Deien que era perillós i que podia clavar-nos el bisturí. Els vaig dir que si volien que es quedessin vigilant a fora. Després de la cura, a Salvador el van ingressar en una habitació de l'hospital.

—¿S'hi van resistir els policies?

—No, al final hi van accedir. Em vaig quedar treballant tranquil. Salvador no parlava. Estava atordit. Tenia una ferida a la mandíbula esquerra i una altra a l'espatlla. Jo li vaig extreure les dues bales. Les vaig guardar i les vaig entregar. No vaig saber res més d'aquelles bales.

—Després llegeix a la premsa que el policia tenia tres trets i no cinc, i que l'autòpsia es va fer en una comissaria i no a l'Institut Anatòmic Forense. ¿Què va pensar?

—Em va fer la sensació que era una anormalitat i vaig pensar en quin interès hi podia haver per dir que hi havia tres trets, quan nosaltres n'havíem vist més, almenys cinc. Quan es va explicar que li havien fet l'autòpsia a la comissaria, vaig pensar que era una alcaldada o un abús d'autoritat. Va ser un fet absolutament anormal, però no sabíem què passava. Fer una autòpsia és complex i necessites material i instal·lacions adequades. A més, va ser un procés judicial molt ràpid. La interpretació no l'he de fer jo.

—Els advocats de Puig Antich van proposar en el procés militar la seva declaració i la de Barjau. ¿La policia o el jutjat es van posar en contacte amb vostè?

—No. La petició es va denegar.

—¿Com es produeix la seva declaració davant del Tribunal Suprem?

—Un bon dia, es va presentar sense cita prèvia a la meva consulta l'advocat Sebastián Martínez Ramos, que s'encarrega del procés de revisió del cas Puig Antich, i que em va localitzar a través d'una clienta seva que jo havia operat. Em va preguntar quants impactes de bala tenia el policia. Li vaig contestar que en tenia cinc com a mínim.

—¿Com va reaccionar quan li va sol.licitar si estava disposat a declarar?

—Li vaig dir que sí.

—¿Per què?

—Perquè vaig pensar que havia d'aportar un gra de sorra a allò que nosaltres anomenem alcaldada. És a dir, col·laborar amb el Tribunal Suprem en l'aclariment de la veritat.

—¿El seu testimoni pot ajudar?

—Vist el context, sí.

—¿S'adona que els seus records poden reescriure una història?

—Sí.

—¿Això el carrega de responsabilitat?

—Sí, però també em produeix una satisfacció. Si Puig Antich va ser ajusticiat per uns fets que en el seu moment es van validar com a bons i els jutges van dictar una sentència, i amb la meva versió es pot revisar una història diguem-ne que equivocada, m'omple de responsabilitat. Interiorment em trobo bé.

Jesús G. Albalat

(El Periódico de Catalunya, 07-02-07)

Aquest dijous 8 a les 20.30 hores al Centre Cultural de Pollença, l'Associació Iniciativa Ciutadana per Pollença presentarà L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, un estudi realitzat per l’historiador Pere Josep Coll.

L'Adelante va ser un periòdic pollencí publicat durant la II República (juny de 1931-febrer 1932), el seu director era Tomeu Cabanellas i hi varen publicar gent de diferents tendències d'esquerres, des d'anarquistes a republicans, passant per comunistes, gent com José Vilanova i Campomar (personatge rellevant del Centre Republicà de Pollença), Gabriel Buades (anarquista inquer), Antonio Domínguez (comunista), Juan Jiménez Cerdà (sindicalista i regidor), Martí Vicens...

En els articles es criticaven les injustícies del sistema;  la situació del poble, el caciquisme, Joan March, el poder de l’Església catòlica, el capitalisme... Eren contundents i valents, fins i tot s'atrevien a demanar l'abolició del simulacre de Moros i Cristians, per considerar-ho un acte d'exaltació militarista.

Amb l'esclat de la guerra la majoria dels col·laboradors d'aquesta publicació varen ser empresonats o directament assassinats, com el seu director Tomeu Cabanellas del Lloquet.

***

La setena Plagueta del Raval recupera la història de l'Adelante

Un breu estudi de Pere Josep Coll sobre el periò­dic pollencí Adelante, de clara tendència esquerra­na i anticaciquil fundat al juny de 1931 pel pollencí Bartomeu Cabanelles Botía, centra la setena Plagueta del Raval, una col·Iecció d'Edicions El moixet demagog que pre­tén, segons el seu director, Albert Herranz, «recupe­rar el passat progressista que ha tingut Mallorca».

Amb el títol L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, l'historiador Pere Josep Coll realitza una acurada anàlisi sobre el que va ser aquest diari, que com tants altres de la seva època tingué una cur­ta però intensa vida (s'a­cabà al febrer de 1932). L'autor ha volgut també «ressuscitar» la figura de Cabanelles, que a més de ser el director de la publi­cació n'era el principal articulista, sota el pseudò­nim de «Malànima». «Era necessari destacar el mèrit d'aquest home, que sent de classe acomodada va morir per la gent neces­sitada», indicà.

L'Adelante incloïa arti­cles de persones com ara Gabriel Buades, conegut anarquista d'Inca, i d'An­toni o Domínguez, comu­nista gabellí, peró també articles vinguts d'altres llocs de l'Estat. Les críti­ques al caciquisme i en concret a Joan March, i a l'Església i el seu paper en la societat i en l'educació, esdevenien els temes centrals de la publicació, que també intentava «dignifi­car el treball i criticar l'ex­plotació» o fomentar les polítiques socials. Les idees que divulgava l'Ade­lante sovint eren «contundents i valentes», així ho afirmà Coll, ja que en més d'una ocasió el diari pro­posà l'abolició del simula­cre de Moros i Cristians, que és una de les celebra­cions populars pollencines més conegudes d'arreu de Mallorca.

El volum de Coll s'es­tructura en blocs que res­ponen a cada un dels aspectes de què tractava el diari (església, treball, autors, educació...). Així mateix incloïa exemples en forma de fragments i acabava oferint les seves conclusions.

L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil es presentarà en societat dia 8 de febrer al Centre Cultural de Pollença a partir de les 20.30 hores del capvespre amb presèn­cia de l'autor.

M. L. E. (Palma)

(Diari de Balears, 31-01-07)

Aquest article en pdf

***

Plaguetes del Raval

Adesiara, sense presses, Albert Herranz ens presenta una nova entrega de la seva col·lecció d'història coneguda com a Plaguetes del Raval. La darrera, titulada L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, ens transporta a un dels submons del republicanisme d'esquerres, a una gent i a un partit que continua essent desconegut a les Illes Balears, malgrat el seu protagonisme polític, entre 1931 i 1934. Els promotors d'Adelante, aquesta publicació pollencina que sortí entre juny de 1931 i febrer de 1932, reflecteixen el sentiment i el pensament d'un sector rellevant del republicanisme d'origen popular i amb inquietuds culturals. Pere Josep Coll Torrendell, l'autor de la monografia, ens aporta algunes dades d'interès com a resultat de la seva anàlisi exhaustiva de la publicació, però ens continua deixant a les fosques pel que fa a la sociologia i a l'evolució política del Partit Republicà Radical Socialista i alguna altra formació política promotora de dita publicació. No acabam de saber molt bé els indrets per on transitava el seu ideari polític i podríem acabar argumentant que es tractava d'una mena de col·lectiu d'àcrates anticlericals i anticaciquils genèrics. L'autor molt probablement no ens aclareix aquesta qüestió perquè no ha tingut les eines suficients per a poder-ho fer i per ventura tampoc no s'ha adonat de la importància d'aquests grups culturalment i políticament inquiets. Allò que des del nostre punt de vista té més interès d'aquesta cultura de l'esquerra és precisament l'anàlisi d'una possible vertebració de discursos de collita pròpia, allò que eren capaços d'elaborar a partir de les experiències particulars de cada poble i la capacitat que tenien de transformar aquell paisatge caciquil en un horitzó d'esperança social i política. És obvi que moltes publicacions considerades menors d'aquesta època estan amarades de tòpics contra l'Església, contra en Verga i el seu sistema corrupte, i contra el model social que imposaven els patrons. No obstant això, valdria la pena insistir en la necessitat d'analitzar amb cura i de forma empírica allò que podem saber sobre la microhistòria i la intrahistòria d'aquest temps convuls i màgic de la Segona República. Necessitam conèixer més detalls i eixamplar la nostra perspectiva amb biografies, sobretot amb la història de les persones, les seves inquietuds, les seves ambicions i les seves perspectives.

Pere Fullana

(Diari de Balears, 07-02-07)

Maria Torres i Palau

Ràdio Klara: 25 anys alliberant la paraula segrestada

Comunicació 21, 18