Ateneu Llibertari Estel Negre

«El control supera el que Orwell va imaginar a 1984»

Maureen Webb, 47 anys, canadenca, advocada i copresidenta del Grup sobre Llibertats Civils

S'està construint una estructura de vigilància global. El primer pas són els registres biomètrics de poblacions senceres. La biometria consisteix a codificar característiques biològiques dels éssers humans com les empremtes dactilars, l'iris, o el reconeixement digital de la cara, i aquestes dades s'introdueixen en xips o en bases de dades.

¿Quin és el perill?

Els registres biomètrics no són perfectes. El reconeixement digital de la cara, que utilitzen molts països als passaports, pot donar un 15% d'error passats tres anys. Aquest marge suposa que milions de persones poden ser preses per altres.

O sigui que un error biomètric...

...i vostè està en perill de ser etiquetat com un potencial terrorista. Després de l'11-M, la policia espanyola va trobar una empremta dactilar incompleta que semblava coincidir amb la d'un advocat nord-americà. Un dia, aquell senyor estava a casa seva prenent-se un cafè i de cop i volta va aparèixer un helicòpter i la policia va irrompre a casa seva i el va detenir. Per sort, la policia espanyola va descobrir que aquella empremta no era la de l'advocat.

Vostè parla al seu llibre de la prevenció del risc.

És la clau d'aquest nou fenomen. Després de l'11-S, els EUA van establir que l'important era prevenir nous atemptats. Els governs d'arreu del món van abraçar aquesta lògica. Aquesta idea de la prevenció serveix per justificar-ho tot. Per això, vigilen poblacions senceres ja que el risc, no importa com sigui de remot, ha de ser eliminat. És una doctrina molt perillosa perquè dóna al Govern carta blanca.

¿Com reuneixen la informació?

Els governs estan comprant informació de la seva pròpia població i d'altres països. Els EUA han comprat el registre de votants de Mèxic i Colòmbia. A més, l'FBI envia requeriments a persones i companyies perquè entreguin els seus registres financers i de telecomunicacions. Aquesta informació privada pot ser molt reveladora. Poden saber amb qui parles, a qui li envies diners.

No em digui que n'hi ha més.

Sí, vigilen els nostres viatges. Després dels atemptats de l'11-S, l'Administració dels EUA va exigir que tots els avions que entressin o sobrevolessin el seu espai aeri havien d'entregar la informació de les reserves dels passatgers, en què es poden trobar 65 camps diferents d'informació, com el tipus de menjar que has demanat, cosa que pot mostrar una determinada afiliació religiosa. A més, la UE segueix els passos dels EUA i vol construir el seu propi sistema de recopilació de dades de les reserves de vol. Tot això suposa crear una infraestructura per vigilar els moviments de les persones. Si vostè viatja a països musulmans, pot ser que compleixi amb els criteris que el defineixin com un risc. També vigilen les telecomunicacions.

¿Com ho fan?

L'Agència Nacional de Seguretat dels EUA va establir contractes amb quatre de les principals companyies de telecomunicacions que, per diners, van entregar les llistes de trucades. El resultat és una de les bases de dades del món més completes, en què es recopilen els registres de tots els e-mails i les trucades als EUA.

¿Per a què recopilen aquestes dades?

L'objectiu no és localitzar terroristes. Aquestes persones acostumen a ser detingudes amb els mètodes tradicionals d'investigació criminal. El que pretenen fer aquests nous sistemes és predir qui d'entre nosaltres pot ser un terrorista potencial. Per a això, utilitzen una tecnologia batejada com a datamining que usa algorit mes per buscar determinats criteris i relacions entre enormes quantitats de dades. Aquesta és una tecnologia predictiva. És a dir, no es basa en la precisió, ni en les proves. Es basa en prediccions fetes a partir de criteris que es mantenen en secret. Agafen perfils de terroristes detinguts i els extrapolen a poblacions senceres.

¿També passa a la UE?

A Alemanya van prendre les característiques dels estudiants de la cèl.lula d'Hamburg i els van aplicar a una franja de la població de joves. Van obtenir una llista de milers de potencials terroristes. És un instrument cec. A la UE, es treballa per al desenvolupament d'aquests perfils de risc, perquè la preocupació a Europa és com es pot predir quina gent del col.lectiu musulmà es radicalitzarà.

És a dir, que ja som en el gran germà d'Orwell.

La situació supera el que Orwell va imaginar en la seva novel.la 1984 pel potencial de control que permeten els avenços tecnològics. Per començar, no són necessàriament éssers humans els que ens escolten. Són ordinadors els que ens escolten, ens vigilen i avaluen si som un risc o no.

Antonio Vaquero (Toronto)

(El Periódico de Catalunya, 03-06-07)

Som molta gent qui estem sofrint les actuacions dels Mossos d'Esquadra. Les dades i les imatges d'aquestes últimes setmanes així ho avalen. Imatges que parlen de persones detingudes sent copejades i maltractades en la comissaria de Les Corts. D'un jove mort en les seves mans a Badalona. De persones arrestades “perquè els agents estaven nerviosos” enmig de protestes pacífiques. De vetar totalment la llibertat de manifestació i expressió i segrestar literalment tota una convocatòria en un cèntric carrer de la ciutat. De l'ús d'armes no reglamentàries i de la seva justificació amb arguments maniqueus i fal·laços.

Imatges i veus que ens parlen no d'una realitat aïllada sinó de la punta de l'iceberg d'una forma d'actuar brutal contra la població civil, que afecta especialment a col·lectius de persones com immigrants, treballadores sexuals, moviments socials i en definitiva a tots aquells que “no caben” en la ciutat segons el criteri d'uns pocs. Imatges i testimoniatges que ens deixen clar qui són els responsables, i que intentar presentar-los com víctimes és una falta de respecte total a la

veritat i a les persones que han sofert en les seves carns els maltractaments, les tortures, les pallisses i fins i tot que han trobat la mort en mans d'alguns dels quals el 6 de Juny es volen presentar davant la societat com víctimes.

Efectivament els Mossos d'Esquadra es manifesten aquest dimecres contra la criminalització que diuen patir. Les últimes actuacions que han portat a terme en actes públics i polítics així com el tracte atorgat a diverses persones detingudes --que per fi, s'ha fet públic-- han provocat una sèrie de reaccions de la població que òbviament ha criticat que aquest cos policíac està portant a terme actuacions en les quals fan ús de la brutalitat i la violència.

Però sembla ser que, als ulls dels Mossos d'Esquadra i altres organismes que s'han unit a la seva convocatòria per a aquest dimecres no és lícit que la societat civil es manifesti en contra de qualsevol de les seves actuacions o que els mitjans de comunicació les facin públiques. Això ho volen presentar com “un linxament social i mediàtic”. Doncs aquesta manifestació seva no és més que una manifestació per a reclamar impunitat total i cap control en les seves actuacions .

Per tot això i en honor a la veritat, us animem a:

- Donar el vostre suport a aquest manifest signant-lo de forma individual o col·lectiva.

- Redactar un petit escrit per a explicar com us afecta la brutalitat d'aquest o qualsevol altra força de seguretat en les vostres vides o col·lectius.

- Participar en la concentració que realitzarem aquest Dimarts dia 5 de Juny a les 8 del vespre enfront de la comissaria de les Corts.

- Participar en una concentració el dia 6 de Juny a les 6 de la tarda en la Rambla, enfront del Teatre Liceu.

Prou brutalitat policíaca

Gents del Poble

***

Envieu la vostra signatura (el nom del col·lectiu) a manifest123@gmail.co

Recordeu les convocatòries:

- Dimarts 5 de Juny a les 8 de la tarda a la comissaria de Les Corts. (Gran Via de les Corts Catalanes, 456).

- Dimecres 6 de Juny a les 6 de la tarda a la Rambla, al front del Teatre Liceu.

Homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Algaida

Diumenge 3 de Juny

- 18 hores Cementiri d’Algaida:

Descoberta de placa i Ofrena floral i parlament de Rafel Puigserver

***

- 19 hores Casal Pere Capellà:

Xerrada sobre La II República a Algaida a càrrec de Bartomeu Ballester

Taula rodona de l’Associació Memòria de Mallorca: Repressió i planificació. Presentació de la denúncia davant l’Audiència Nacional per desaparicions forçades a Mallorca durant la guerra civil

Hi participen: Maria Antònia Oliver París, Manel Suàrez Salvà i Margalida Capellà i Roig

***

- 21 hores Casal Pere Capellà:

Projecció del documental George Bernanos y «Los Grandes Cementerios bajo la Luna (Mallorca 1934-1936)». Presentat pel seu autor, Antoni Capellà

Memòria Històrica de les Illes Balears (MHIB)

Plataforma per ses fontanelles

Aquest dissabte, vine a engegar un crit per ses Fontanelles!

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament el projecte d'urbanització de ses Fontanelles, en Junta de Govern de dia 30 de maig… just 3 dies després d'haver perdut la majoria absoluta en les eleccions municipals. Estan condemnant a mort la darrera zona humida de Palma.

¿A què venia tanta pressa?

¿Era necessària tanta urgència?

¿No sabien acabar la legislatura d'una forma més elegant?

Per això aquest dissabte dia 2 de juny estarem penjant una megapancarta, com a acte reivindicatiu des de les 10 hores del matí fins a les 21 hores del vespre.

Vine quan vulguis, entre les 10 i les 21 hores i aprofita per anar a la platja (el mes de juny l'aigua de s'Arenal encara és neta), jugar a voleï, prendre el sol, i fer esbarjo… però reivindica ses Fontanelles ara que estan tocades de mort, i en un moment que el futur equip de Govern municipal, sigui del color que sigui, ha de sentir la nostra crida!

Estarem davant de la parada de l'Hotel El Cid (línies 15, 17 i 23 de l'EMT)

Vine en algun moment del dia a donar-nos el teu suport…

Ses Fontanelles es mereixen que les mimin; no que les corrompin!

www.mallorcaweb.net/sesfontanelles

Aquests dies, el GOB ha detectat, denunciat i divulgat la destrossa practicada a damunt el Torrent de Sant Miquel (Sa Pobla) amb una "neteja" ferotge feta amb maquinària pesant, que ha arrasat la vegetació natural de la zona.

Aquestes són les imatges:

Abans

---

Després

Aquestes imatges estan preses des del Pont de Ses Jonqueres Veres (Sa Pobla), just al límit de l'ANEI de S'Albufera, que s'ha vist arrasat en els seus dos malecons en un tram de més de 250 m. (de moment); una zona on hi havia un canyar, hàbitat de moltes espècies animals. Fa uns anys en aquest lloc hi havia un dormidor d'orvals, i per suposat, donada la proximitat a s'Albufera, era un hàbitat idoni per a multitud d'espècies. No hi ha cap necessitat d'aquesta actuació! És una neteja totalment abusiva, desmesurada!. El programa de neteja de torrents per a poder accedir amb maquinària pesant i dragar el llit del torrent mereix la denúncia contundent, en aquest i altres casos arreu de Mallorca. La confusió entre "neteja" i destrucció, és el pa de cada dia en aquestes actuacions als torrents... i curiosament, moltes vegades, només "s'actua" als trams que són visibles des de carreteres on es pot veure la "feina feta" en pla marketing pur i dur!. A tot això s'hi ha d'afegir el fet que aquesta "neteja" s'ha fet a l'època que pot fer més mal, entre març i juliol, que és quan crien un elevat nombre d'espècies d'ocells.

GOB-Informació

Cuando era pequeño desarrollé un extraño pánico: asustarme cada vez que alguien llamaba a la puerta. Tenía mis motivos: cabía la posibilidad de que fuera la policía. Para evitar sobresaltos mayores, los familiares acordamos un código de timbre susceptible de ser aplicado por amigos y camaradas. A todos los demás había que interpretarlos por la manera de llamar y adivinar sus intenciones, generalmente buenas. Con el tiempo, aprendí a diferenciar el tímido timbrazo de la señora Claudina, la portera del edificio, y el del dirigente comunista Pere Ardiaca, que pulsaba el timbre siguiendo los principios de la contraseña pero con un plus de sobriedad y disciplina de partido. Una de las personas que de vez en cuando llamaba a aquella puerta era Eduard Pons Prades, que falleció el lunes a los 87 años.

Pons Prades fue una de esas personas que resumen los efectos devastadores de la Guerra Civil y sus dramáticas consecuencias, no sólo por su biografía (que incluye una adolescencia racionalista desde el punto educativo, una juventud de militancia libertaria, una participación en el ejército republicano y más tarde en el francés, combates clandestinos, detenciones y un titánico esfuerzo por recuperar la dignidad cultural perdida y participar en la construcción de la versión histórica de los perdedores), sino porque llamaba al timbre de un modo único, que enseguida te ponía sobre aviso, en guardia. Cuando abrías la puerta, allí estaba él, con sus gafas oscuras, su delgadez, su pelo rizado, su carpeta llena de papeles y una mirada viva, mirando siempre hacia atrás, dando a entender que probablemente le estarían siguiendo o vigilando. ¿Quiénes? Pues los malos de entonces.

Luego se ponía a hablar con mi madre y yo volvía a mis ocupaciones hasta que se marchaba, con los mismos andares nerviosos, apresurados y conspirativos. Pons Prades desprendía una energía peculiar, cargada de referencias a un siglo sangriento, marcado por idealismos como el suyo. No parecía ni un héroe ni una eminencia, ni tenía la labia de los dirigentes, pero transmitía una autenticidad que guardaba relación con su particular colección de enemigos ideológicos. Seguir su discurso resultaba difícil no porque no tuviera claro lo que contaba sino porque su propia biografía pasaba por afluentes, ríos y torrentes que iban constituyendo una red de causas por las que creyó necesario luchar. Ejemplos: alistamiento precoz en el ejército republicano, rematado por una herida de guerra, y, posteriormente, vuelta al combate en forma de resistente contra el nazismo o clandestino exiliado con modales apátridas.

La última vez que le vi, todavía no hace dos años, me citó en un bar de la calle de València y apareció enfundado en un jersey de sindicalista y arrastrando el carro de la compra. Podía parecer que contenía frutas y verduras, pero no: enseguida sonrió, abrió la funda del carro y sacó un libro y un fajo de papeles repletos de anotaciones hechas con bolígrafo azul que se referían a fotocopias adjuntas de documentos pertenecientes a esa memoria por la que tanto hizo y que siempre fue fiel a una de las máximas de Malraux que él mismo incluyó en uno de sus libros: "La guerra de España fue la apoteosis de la fraternidad" (resulta curioso que una tragedia fratricida genere, al mismo tiempo, tanta fraternidad).

Su manera de ser, incansable, le llevaba a desear compartir su entusiasmo o su indignación, a contarte, con esa peculiar tendencia a la digresión, quién era quién y de dónde venía cada cuál. Y, de vez en cuando, conseguía reunir el material y la energía para escribir uno de los muchos libros que nos ha dejado, algunos de ellos dedicados con esa firma ascendente, justo debajo de una de sus máximas: "Con un fraternal abrazo". A veces, llegaba una llamada al contestador, para avisar de una presentación o de un nuevo proyecto, y algunas de esas aventuras culminaban y, de repente, si podías, te encontrabas en algún lugar hablando de Pons Padres ante un público que le respetaba y entre los que, de pronto, localizabas a Loquillo. ¿Loquillo y Pons Prades? Pues sí, era una de esas mezclas que sólo él era capaz de conseguir. La simpatía que generaba no tenía categoría de adhesión, ni siquiera de entusiasmo incondicional por sus documentados libros, que contaron con el respaldo de su esposa Antonina Rodrigo; lo que admirabas de él era su tenacidad, su resistencia a abandonarse, su capacidad para sonreír con una expresión irónica, la luz de esa mirada siempre alerta y la capacidad para alegrarse de los éxitos ajenos (si leía un artículo sobre sus amigos en los muchos periódicos y revistas extranjeras que leía, te los fotocopiaba y te los mandaba, con alguna anotación vigorosa, escrita a mano). Cuando leí que acababa de morir, lo primero que me vino a la memoria fue su manera de llamar a la puerta y cómo, justo después de oírlo, yo apostaba conmigo mismo: "Seguro que es Pons Prades".

Sergi Pàmies

(El País, 01-06-07)

Josep Maria Sanz, «Loquillo»: Pons Prades, la memòria de la resistència

Dimarts, al bar Teruel, el director de cine José María Nunes li posava, com sempre, litúrgia pròpia a la seva cervesa. Al seu costat, l'advocat Mateo Seguí, que també és llibertari, però del sector del vi, parlava --i molt bé-- de l'escriptora Antonina Rodrigo, companya d'Eduardo Pons Prades, a qui aquell mateix dimarts havien enterrat.

"Individualment no som res. L'important és l'entorn, que el creem entre tots". O sigui, que els de la taula del costat creien que estàvem parlant de Johan Cruyff i van intentar ficar-hi cullerada. Quan es tenen amics verdaderament llibertaris, és a dir, poetes, sempre es produeixen situacions singulars. Però no. Dimarts no parlàvem de futbol sinó de Pons Prades, que, a més a més d'anarcosindicalista, va ser oficial porquer, guerriller, periodista, crític de cine i escriptor. Gràcies a ell, avui sabem qui van ser aquells llibertaris, molts dels quals, després d'engegar trets contra Franco, van conèixer els camps de concentració francesos i van fer possible la mitificada Resistència francesa, que, en realitat, va ser espanyola.

Dimarts, a l'enterrament de Pons Prades, algú va demanar perdó a tots els llibertaris en nom d'aquell comunisme de cuir i gorra, allò tan soviètic, que ho afusellava tot. Aquest algú, segons em va explicar Mateo Seguí, va ser Carmen Alcalde. Però un, mentre observava la litúrgia cervesera de José María Nunes, que està a punt d'acabar la seva nova pel·lícula, reflexionava al voltant d'algunes de les coses que explicava Pons Prades.

Explicava, per exemple, que el seu pare, valencià i ebenista, va conèixer a Barcelona el republicà federalista Vicente Claver, que va ser qui va proposar que el dia de Sant Jordi, a més de flors, es regalessin llibres. El pare de Pons Prades sempre li deia al seu fill que el millor amic de l'home és un llibre. Llavors intervenia el seu oncle, que era més canyero, i afegia: "D'acord, però al costat del llibre hi has de tenir sempre una pistola. D'aquesta manera t'escoltaran".

¿I si és veritat que, com explicava, Eduardo Pons Prades va estar realment en un ovni?

Arturo San Agustín

(El Periódico de Catalunya, 31-05-07)

Herranz recull els seus articles a Episodis de la Mallorca llibertària

El llibre és una aproximació a un estudi més ampli sobre el tema

L'escriptor i historiador Albert Herranz estudia alguns aspectes històrics del moviment llibertari a Mallorca en el breu volum Episodis de la Mallorca llibertària publicat a la col·lecció l'Argenta de Can Sifre. El petit tom, dividit en cinc capítols, constitueix l'ampliació d'alguns articles que l'escriptor ha publicat al periòdic Cultura Obrera i alhora esdevé una primera aproximació a un estudi més extens sobre la CNT i el moviment llibertari durant la República. «Consider que el moviment llibertari en aquesta època s'ha estudiat poc i d'una manera molt tangencial», argumentà Herranz després de matisar que s'ha trobat amb «certes dificultats» a l'hora d'enfrontar-se al treball de recerca perquè «la majoria de les fonts directes han mort i en molts de casos la documentació o la correspondència de personatges importants de l'època va ser destruït totalment».

La vaga que tingué lloc al setembre de 1931 secundada pels treballadors del moll i pel sindicat de fusters per evitar adobar les portes de la presó Model arribades des de Barcelona centra el primer episodi del llibre, sobretot perquè aquesta vaga no defensa cap dels aspectes tradicionals sinó per defensar el dret a treballar d'acord amb la consciència. El segon capítol explica breument la història de la CNT en la II República a Mallorca i les semblances i diferències respecte al desenvolupament del sindicat a tot l'Estat, mentre que el tercer se centra en les repercussions a Mallorca de la vaga del febrer de 1932 pels deportats de Bata, on es va produir un moviment insurreccional a la comarca minera que va abolir la propietat privada i la moneda, proclamant així el comunisme llibertari. La història del periòdic Cultura Obrera i l'episodi anticlerical que tingué lloc a Inca pel tombament de les creus de terme esdevenen finalment el centre del quart i cinquè capítol.

A Episodis de la Mallorca llibertària es poden trobar també alguns fets curiosos i anecdòtics interessants com ara la connexió mallorquina amb l'atemptat de Cánovas, amb el maig del 1937 o les relacions entre el moviment llibertari a Formentera i Nova York. Herranz presentarà el llibre a l'Ateneu Llibertari Estel Negre avui a les 20.30 hores.

M. Loshuertos (Palma)

(Diari de Balears, 30-05-07)

***

El escritor Albert Herranz recoge sus Episodis de la Mallorca llibertària

El autor prepara un libro sobre el movimiento anarquista de Mallorca en la República, un tema "poco estudiado"

Albert Herranz presenta su libro hoy en el Ateneu Llibertari

Cinco artículos son reescritos por Albert Herranz en los que se intenta llenar un vacío historiográfico sobre la memoria de los anarquistas de Mallorca en tiempos de la República. Se trata de cinco Episodis de la Mallorca llibertària que ya fueron en su día consignados por el propio autor en el periódico Cultura Obrera, sólo que en esta edición de Can Sifre se presentan en su versión ampliada.

Septembre del 1931: Les portes de la Model; La Confederació durant la Segona República; Febrer de 1932: la vaga pels deportat de Bata; Breu història de Cultura Obrera y Gener de 1932: el tombament de les creus de terme son los episodios recogidos y redactados por el escritor Herranz.

En cada uno de ellos quedan reflejados aspectos consustanciales al anarquismo como su anticlericalismo, su lucha por la dignidad de las personas, su igualitarismo y cómo se postularon en huelgas, en tomas de postura ante atropellos en el mundo laboral y en algunas acciones llenas de simbolismo como el de las puertas de la cárcel Modelo.

"Fue una huelga inédita por los motivos ya que reivindicó el derecho de los trabajadores a no trabajar en lugares donde se atentaba contra la dignidad humana y no fue una huelga por cuestiones económicas", señala Herranz.

Pese a que el movimiento anarquista de Mallorca no fue tan significativo como el de Cataluña y Andalucía, "sí existieron personas y acciones muy destacadas que deberían ser estudiadas". Por ejemplo la figura del obrero Francisco Tomás o la presencia mallorquina en el atentado anarquista contra Cánovas del Castillo, donde "uno de los que lo prepararon era de Mallorca y se desplazó a Madrid".

También resulta curiosa la implicación del anarquismo en Formentera y su vinculación al movimiento libertario de Nueva York. "Un formeterenc anarquista emigró a Nueva York y ahí entró en contacto con grupos anarquistas. Él, a su regreso a la isla, fundó la CNT, que tuvo afiliados entre algunos de los trabajadores de las Salinas", relata Herranz.

En todos los episodios es visible "la cultura como herramienta liberadora; al igual que su carácter apolítico puesto que no entraban en el juego de partidos políticos; y el modelo de autogestión", apunta el historiador y escritor.

Estos Episodis vieron la luz inicialmente cuando, dos años atrás, el periódico Cultura Obrera -publicación decana en el movimiento libertario- reapareció al encontrarse accidentalmente una serie de ejemplares viejos de la revista.

Lourdes Durán (Palma)

(Diario de Mallorca, 30-05-07)

***

El escritor Albert Herranz recupera los Episodis de la Mallorca llibertària

El volumen se presenta hoy a las 20.30 en el Ateneu Estel Negre

Durante la Segunda República, el movimiento libertario en Mallorca estaba muy vivo a pesar de ser pequeño en comparación con el resto del país. Un libro, Episodis de la Mallorca llibertària, de Albert Herranz, busca recuperar su memoria. El volumen se presenta hoy a las 20.30 horas en el Ateneu Estel Negre.

¿Cuáles son las características del movimiento? «La relevancia de la cultura como herramienta liberadora, la autogestión y la relación con los movimientos de la Península.» Y, sobre todo, «el desconocimiento que hay a nivel histórico.» Para poder estudiarlo, Herranz ha tenido que recurrir a periódicos de la época y a las publicaciones libertarias de entonces.

L. Moyà

(Última Hora, 30-05-07)

El pròxim dia 31 de maig, a les 20 hores, al local de CNT, continua el cicle «Unió! (Cicle de cinema sindicalista)» que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Martin Ritt

Norma Rae (1979)

Basada en fets reals, aquesta pel·lícula narra el procés de conscienciació política d'una dona i el seu compromís amb la lluita sindical. Norma Rae és una operaria d'una fàbrica tèxtil del sud dels Estats Units. Quan arriba a la ciutat un líder sindical, amb la intenció de formar un sindicat a la fàbrica, la vida de Norma canvia per complet, s'introdueix en la lluita laboral. Així, convertida en líder sindicalista, haurà d'enfrontar-se a les enormes dificultats per implantar un sindicat a la seva fàbrica.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre aquesta activitat.

T’hi esperem!

Més informació sobre el cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Josep Pons Bestard ha mort. El vell republicà va participar fa uns anys en una sessió de les Jornades Llibertàries explicant-nos les seves aventures i desventures i, ben igual com comentàvem ahir amb Eduard Pons Prades, ens va deixar un grat record. Marxa un lluitador i els que quedem no hem de recular; la seva memòria és un exemple a seguir.

***

Mor a l'edat de 94 anys Josep Pons Bestard, històric republicà de Calvià

Fou empresonat després de la contesa pels seus ideals polítics

El conegut republicà Josep Pons Bestard morí ahir als 94 anys a conseqüència d'una embòlia, que provocà el seu ingrès hospitalari el passat dijous. D'aquesta manera, Josep Pons no va veure complit el seu desig de contemplar de nou la presència de regidors d'esquerra als ajuntaments. Als seus 94 anys Pons gaudia d'una bona salut que li permetia escriure i tancà la llista d'Esquerra Republicana de Calvià on acompanyà la seva filla Maria Oliva Pons. Fou professor mercantil i empresari. La seva família estava molt vinculada al republicanisme; n'és un exemple l'amistat que mantingué el seu padrí amb el president de la primera República, Francesc Pi i Maragall. Publicà diferents llibres com Memòria de Mallorca i ara queda pendent la publicació del seu darrer llibre. El seu republicanisme i la seva simpatia per la maçoneria li valgueren l'empressonament a diversos camps de treballs forçats.

Tant el secretari general d'ERC a Balears, Joan Lladó, com el candidat d'Esquerra a Calvià, Joan Miquel Chacón, es mostraren ahir molt afectats per la pèrdua de Pons, a qui recordaren com «una persona molt fidel al republicanisme i a favor de la memòria història». Tant n'és així que escriví una carta al director de Gabinet de la Presidència del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, on exposà els seus punts en desacord amb la Llei de la Memòria Històrica que no anul·lava els judicis del franquisme, entre els quals s'incloïa el seu. «Em sap greu no haver-li pogut dir que han sortit vuit regidors d'esquerra», digué Lladó. Precisament, ahir Chacón recordava: «Ens deia que comptàssim amb ell ja que de cintura per amunt era com un home de trenta anys». L'enterrament tendrà lloc dijous dematí al cementeri de Palma.

C. Moreno (Palma)

(Diari de Balears, 30-05-07)