Ateneu Llibertari Estel Negre

Apaguem-ho tot dijous dia 1 de febrer de les 19.55 h. a les 20.00 h.

Participa en la major mobilització ciutadana contra el canvi climàtic!

L'Aliança pel Planeta, agrupació d'associacions medi ambientals, fa una crida senzilla a tots els ciutadans: 5 minuts de descans-treva per al planeta. Tots hem d'apagar els llums dia 1 de febrer de les 19.55 a les 20.00 h.

No es tracta només d'estalviar 5 minuts d'electricitat aquest dia, sinó de cridar l'atenció dels ciutadans, dels mitjans de comunicacions i d'aquells que decideixen sobre la dilapidació de l'energia, i destacar la urgència de passar a l'acció.

5 minuts de descans-treva per al planeta no és gaire temps, no costa res i mostrarà als candidats polítics a les properes eleccions que el canvi climàtic és un tema que ha de tenir pes en el debat polític.

Per què dia 1 de febrer? Aquest dia es publicarà a París el nou informe del grup d'experts en canvi climàtic de les Nacions Unides. Encara que aquest esdeveniment tindrà lloc en el país veí, no hem de deixar passar aquesta ocasió per actuar contra la urgència de la situació climàtica mundial.

Si tothom hi participa, aquesta acció tindrà un pes mediàtic i polític.

Passa-ho! Fes circular aquesta crida en el vostre entorn i en totes les vostres xarxes! Poseu-ho també en les vostres pàgines web i en les vostres circulars digitals! La tecnologia que ha estat la culpable d’aquest canvi, pot utilitzar-se per propagar missatges positius evitant contaminar.

Informació: Les Amis de la Terre (Els Amics de la Terra)

Manifest de l'Aliança pel Planeta (en castellà)

S'edita un llibre sobre la brigada d'informació de la policia espanyola instituïda per Garcia Valdecasas

David Fernàndez

Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial. Del Cinema Princesa a l'absolució dels Tres de Gràcia (1996-2006)

Virus. Barcelona, 2006

«Recuérdalo tú y recuérdalo a otros», és la crida insistent que presidia el poema 1936 de Luis Cernuda, quan recorda la trobada amb un antic combatent de la Brigada Lincoln; és l'imperatiu moral de lluita contra la temptació del silenci. La història d'aquest llibre estava esperant, des de feia temps, que algú l'expliqués. L'autor escriu des de la valentia i l'honestedat que dóna el comprimís i la convicció, i ens ofereix una comprensió neta, apassionada i exacta d'una sèrie d'episodis del nostre passat més recent. Es tracta d'una experiència dantesca, de baixada a les clavegueres de l'Estat d'un periodista arriscat, provocador i políticament incorrecte.

Darrera el nostre Estat de Dret s'hi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandestí i en la completa il·legalitat. Té els seus propis codis i regles del joc i no resulta sempre fàcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignació moral i la ironia, i posa de manifest la fal·làcia de la visió idíl·lica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I així és com ens parla de maletes i fons reservats, d'informes confidencials, de comissaries i tortures, d'infiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telèfons punxats... en definitiva, de la guerra bruta d'un estat d'excepció encobert contra els moviments socials i populars.

Era una història ocultada que calia rehabilitar per informar del present i reconèixer les noves situacions del futur. Aquesta és la tasca de la memòria. No obstant, i sobretot, el llibre parla de nosaltres, de tots els qui, d'alguna o altra manera, ens hem vist implicats en la història d'aquests últims deu anys de protestes. No se'ns mostren les coses com van passar, sinó com ens van passar, en un espai i un temps col·lectiu.

Jaume Asens, a l'epíleg «Així (ens) va passar»

Aquesta història arrenca el 28 d'octubre de 1996 amb el desallotjament manu militari del Cinema Princesa i arriba fins a l'absolució dels Tres de Gràcia. Amb un protagonista central: el Grup VI de la Brigada Provincial d'Informació del Cos Nacional de Policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social.

Però Cròniques del 6 és un llibre obert i no té final. Perquè, malgrat el relleu suposat dels Mossos, el Grup VI —i els seus agents— segueix plenament operatiu. Els uns i els altres són parts complementàries de la maquinària repressiva que l'Estat necessita per imposar, com sigui, una improbable pau social en temps de desigualtats i injustícies creixents.

Pròleg d'Arcadi Oliveres; epílegs d'August Gil Matamala, Albert Martínez, Ester de Pablo, Ma. Gabriela Serra, Iñaki Rivera, Jaume Asens i Guille Reyes.

Vídeo-entrevista a David Fernàndez en VilaWebTV

- GOB: Andratx, destrossat per la corrupció urbanística

- CNT-AIT (Palma): Allò que Franco va robar, la democràcia s'ho va quedar

- Abel Ortiz: Bascofalangistes

- FIDA: Ateisme o barbàrie

- Xoan Vázquez: 25 anys de l'altra movida madrileña

- Sobre homosexualitat i homofòbia (Entrevista a Antoni J. Aguiló, d'Aliança de Sexualitats)

MEMÒRIA PER LLEI

30 minuts

Diumenge 28 de gener del 2007

L'anomenada "llei de la memòria històrica" s'ha convertit en un dels maldecaps de la legislatura del govern Zapatero. El que havia de ser la llei que, d'una vegada per sempre, dignifiqués les víctimes de la repressió franquista ha estat àmpliament criticada.

Per part del Partit Popular i grups afins, pel sol fet d'existir i voler "reobrir ferides". Per part dels grups d'esquerres i associacions de recuperació de la memòria, per no afrontar amb valentia aquest tema pendent.

La llei no obliga a retirar les plaques amb noms o estàtues franquistes dels carrers i només prohibeix la utilització política del Valle de los Caídos, amb la qual cosa s'haurien acabat les manifestacions del 20-N. Un altre dels aspectes més criticats és que no s'anul·lin els judicis sumaríssims del franquisme, que van servir per executar milers de presos, com Julián Grimau, Joan Peiró i Salvador Puig Antich. O que l'Estat no assumeixi completament la localització i l'exhumació de les fosses comunes, on es calcula que hi ha més de 30.000 desapareguts assassinats pels franquistes.

Segona transició o "llei de punt final"? Oblidar o recordar? Fer justícia o trencar l'esperit de la reconciliació? Per respondre a aquestes preguntes, el reportatge recull la intervenció de la vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, i de destacades figures de la transició, com Santiago Carrillo i Manuel Fraga. També hem entrevistat representants de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica i d'Amnistia Internacional i persones vinculades a l'àmbit revisionista, com Pío Moa.

Un reportatge de: MONTSE ARMENGOU I RICARD BELIS

Imatge: JOSEP M. SUÑÉ

Producció: CRISTINA RIVAS

Muntatge: M. JOSEP TUBELLA

El patrimoni a la foguera i aquí no passa res: ningú no dimiteix

Incompetència manifesta dels nostres polítics:

Es crema un enteixinat del segle XIV de Can Verí, comprat pel Govern Balear l'any 1997 per 100.000 euros. També s'ha cremat el comprat ara fa cinc anys pel govern central per cedir-lo al Museu de Mallorca en un magatzem sense seguretat a Can Fuster. El primer feia 10 anys que dormia el somni dels justs i ens recorda també la gestió del Pacte de Progrés. Els partits del Pacte no han alçat la veu perquè en l'assumpte només tenen una diferència amb el PP: la guixa per amunt

Ara ja no els tenim. La ciutadania perd un patrimoni irrecuperable, però mai no surten els responsables, que per regla general segueixen cobrant els seus sous cada mes a costa de la ciutadania.

Aquesta vegada si que s'ha demostrat que la "classe política" a més de tenir més o menys els mateixos sous, també tenen els mateixos interessos, amagar a la ciutadania les seves irresponsabilitats.

Només els manca un Col·legi Oficial de Polítics i Polítiques per a gaudir d'una millor defensa corporativa.

Ara i sempre (AIS)

MANIFEST CONCERT PER LA TERRA

Companys: no hem de permetre el robatori que tots aquests porcs estan fent de la nostra illa. I per combatre això, el camí és clar: la lluita a la ignorància, al vicis de la població i als mitjans de comunicació al servei del sistema.

El sistema és l'enemic ja què és el causant del bucle en el qual ens trobam i s'ha de combatre des de fora, és a dir, des del carrer i la quotidianitat i amb consciència i conseqüència. Creiem que la organització i la militància en un col·lectiu anticapitalista és crucial per al canvi social. Si no t'agrada com va el món, mou-te.

El motiu d'aquest concert és el crear consciència d'una forma dinàmica i amena emperò això només és una petita moguda de fitxa què hem de fer tots plegats. A l'igual que la lluita és necessària, la festa també. Però escoltant música i divertint-nos no canviarem l'estat de les coses, per tant, hem d'actuar. Actuar contra la destrucció que pateix la nostra terra, contra la corrupció política, contra les agressions a la cultura. I ser radicals, que no vol dir altra cosa què anar a l'arrel del problema, què no és altre que el capitalisme imperant i imperialista.

Per fer tot això, agafem consciència de poble i de situació social, que no és altra que la dels putejats, clarament. Cal anar més enllà de l'escola i reflexionar individualment per després arribar a un consens en col·lectiu. Companys: la terra, entesa com a medi ambient, cultura, història, poble i societat ens necessita ara més que mai. Junts podem aconseguir-ho, però hem de donar una postura unitària des de l'anticapitalisme.

Visca la terra.

Assemblea de RASH Mallorca (Joves anticapitalistes)

La CNT reclama a Ramon Socias la devolución del patrimonio sindical

La Confederación Nacional del Trabajo (CNT) se reunió ayer con el delegado del Gobierno Ramon Socías, a quien expusieron su reivindicación sobre la devolución del patrimonio sindical, ya que esta organización considera que ha sido excluida del reparto realizado durante la democracia.

"El edificio de la calle Font i Monteros de Palma, que antiguamente albergaba los juzgados de lo social, ha sido catalogado como patrimonio sindical acumulado y se ha adjudicado íntegramente a UGT. ¿Por qué la CNT no ha podido acceder al reparto de este patrimonio?" indica el sindicato anarquista en un comunicado. Recuerdan que hace cinco años ocuparon el primer piso del inmueble en protesta pero Catalina Cirer, cuando era delegada del Gobierno, ordenó el desalojo mediante la intervención policial. "Las consecuencias han sido diversos procesos judiciales abiertos a compañeros que ahora afrontan duras penas".

La CNT indica que se les "excluye sistemáticamente" del reparto de bienes patrimoniales, que pertenecieron al sindicato vertical durante la dictadura. "Es la prepotencia y arrogancia del poder la que hace que el inmueble continúe vacío y en desuso". En consecuencia, piden que se atiendan sus reclamaciones y que se absuelva a los compañeros encausados, y advierten que "no pararemos hasta que se devuelva aquello que pertenece a la clase trabajadora y no a las burocracias del poder".

En el mismo comunicado, indican que las negociaciones que se han seguido para esta devolución se han visto condicionadas por el temor de los gobernantes a que la CNT vuelva a ser un sindicato revolucionario y además se les trató con prepotencia por ser un sindicato marginal.

M. Morales

(Diario de Mallorca, 26-01-07)

Projecció de la pel·lícula: En tierra de nadie, de Danis Tanovic

Divendres 26 de gener, a les 21.30 h a Sa Recreativa de Felanitx

Després de la pel·lícula s'obrirà un debat amb la presència de Rodrigo del Pozo, membre de la ONG Bòsnia Viva.

Aquesta es la història de dos soldats, Ciki i Nino, un de bosnià i l'altre de serbi, que es veuen atrapats entre els dos fronts de guerra, en terra de ningú, durant la guerra de Bòsnia de 1993. Mentre Ciki i Nino tracten de trobar una solució al seu complicat problema, un sergent dels cascs blaus de les Nacions Unides es prepara per a ajudar-los desobeint les ordres dels seus superiors. Els mitjans de comunicació són els encarregats de transformar una simple anècdota en un show mediàtic de caràcter internacional. Mentre la tensió entre les diferents parts del conflicte va augmentant i la premsa espera pacientment noves notícies, Nino i Ciki tracten per tots els mitjans de negociar el preu de la seva vida enmig de la bogeria de la guerra.

En tierra de nadie (No man's land, Bòsnia-Herzegovina, Eslovènia, Itàlia, França, Regne Unit, Bèlgica, 2001). Direcció i guió: Danis Tanovic. Fotografia: Walther Vanden Ende. Música: Danis Tanovic. Muntatge: Francesca Calvelli. So: Henri Morelle. Intèrprets: Brankû Djuric, Rene Bitorajac, Filip Sovagovic, George Siatidis, Katrin Cartlidge, Simon Callow, Alain Eloy. Durada: 98 min.

Vos convidem a assistir a la concentració que convoca la CNT pel proper dijous dia 25 de Febrer, a les 9.00 hores del matí, davant la Delegació del Govern, amb motiu de la reunió que tindrem amb el delegat del Govern a les Illes, Ramon Socies, en relació amb la qüestió de la devolució del patrimoni sindical acumulat que encara no ha rebut la CNT mallorquina.

Vos adjuntem un text que resumeix aquesta problemàtica.

Salut!

CNT-AIT Palma

***

Allò que Franco va robar, la democràcia s’ho va quedar

Estem sentint parlar darrerament d’allò que s’ha batejat com «procés per a la recuperació de la Memòria Històrica». Els col•lectius i les persones que hi treballen, persegueixen recobrar la memòria i dignitat arravatada pel franquisme durant tots els anys de guerra i de dictadura. Els familiars dels morts o els testimonis vius d’aquells temps, prenen veu reclamant la justícia que mai no arribà a complir-se per mor de les barbaritats comeses pel règim oligàrquic de Franco.

Una vegada comença el període de Transició a l’Estat espanyol, s’alcen les veus callades durant dècades de repressió i s’inicia aquest procés de recuperació de la memòria. Per una banda tenim la devolució dels béns confiscats pel franquisme segons la llei promulgada en el seu dia sota el nom de «Llei de responsabilitat política», i per altra el reconeixement de totes aquelles persones que visqueren i moriren en lluita per un ideal. Són dues tasques en consonància, encara que la qüestió que es refereix al patrimoni es durà a terme d’una altra manera i molts cops des d’altres àmbits.

És a partir de l’any 1976 quan varen començar les primeres negociacions entre l’Estat i les organitzacions per a la devolució del patrimoni, ja fossin béns documentals, arxius o immobles. En aquestes taules de negociacions intervindrien tots aquells partits i sindicats històrics, els quals prenen aquesta categoria per ser part viva del passat. Totes aquestes organitzacions haurien de rebre les compensacions dels béns confiscats pel franquisme. Les dues grans centrals sindicals que aglutinaven l’obrerisme en aquest país en el primer terç del segle passat, la UGT i la mateixa CNT, venien avalades per la història i esperaven recuperar tot allò que per legítim dret pertanyia a la classe treballadora.

D’unes negociacions que es pressuposaven justes, tot i trobar-se en moments delicats i d’incertesa a causa del procés de transició històrica d’un règim de poder cap a un altre, en el qual es trobava immersa la societat, la CNT ja partia amb una sèrie de desavantatges respecte a les altres organitzacions. En una primera etapa ens acompanyava l’estigma del passat; les vagues salvatges i les lluites ferotges, també la tradició anàrquica que ens caracteritza i el suport per part de la classe treballadora que va tenir el sindicat en el moment del seu rellançament. Tots aquests factors feien preveure des d’un primer moment, que no es mostrarien justes les negociacions per aconseguir el patrimoni, ja que l’Estat no voldria contribuir al creixement d’un gegant que en el passat atemorí els poderosos.

Amb el temps vàrem anar posicionant-nos cadascun al seu lloc, i és que en el si de l’Estat espanyol, s’estava gestant un nou model de societat, on poques coses feien recordar la dels anys gloriosos de l’anarcosindicalisme.

La CNT en el seu nou renéixer va renunciar als pactes socials i al seguidisme del poder que molts altres practicaven, va rebutjar la participació en el joc democràtic del capitalisme, i va marcar una trajectòria ferma sota els principis que des de un primer moment ens van caracteritzar. Les conseqüències de postulats tant clars i conseqüents, a més d’altres factors externs al llarg dels anys, van ser l’aïllament i una marginalitat fortament marcada. Aquesta situació provocà el desencant dels treballadors i les conseqüències començaven a ser visibles. Descensos dels conflictes laborals, també de l’afiliació, pèrdua del referent social, etc.

Tot això barrejat amb els nous models socialdemòcrates que s’instauren a Occident, prenent la figura dels sindicats com a prolongacions del poder i no com a eines de classe per aconseguir canvis socials, converteix el sindicalisme en un complement de la col•laboració de classes, un sindicalisme de serveis. En aquest model s’erigeix la UGT com a primer exponent en funcions de sindicat d’Estat. Com a recompensa a la docilitat que mostrava i l’exemple que ofereix, foren privilegiats en la repartició dels béns històrics que pertanyien a les dues centrals sindicals històriques.

Tant el Patrimoni Històric, com el Patrimoni Sindical Acumulat —aquest darrer era l’aconseguit amb les cotitzacions imposades als treballadors per el Sindicat vertical en temps de la dictadura— van afavorir la UGT i els sindicats que complien les ordres del poder.

Les negociacions sempre es veren condicionades per un o altre factor, tant pel temor que la CNT tornès a ser el sindicat revolucionari que fou, o per la seguretat i prepotència amb la qual es comportà l’Estat en veure com es convertia en un sindicat marginal.

Hem estat desafavorits en el repartiment del patrimoni, se’ns ha exclòs per complet, i allò que se’ns ha retornat no té res a veure amb allò que per legítim dret ens pertany.

Així doncs, en el cas que ens afecta, l’edifici del carrer Font i Monteros de Ciutat, que antigament albergava els Jutjats Socials, va ser catalogat com a Patrimoni Sindical Acumulat i es va adjudicar íntegrament al sindicat UGT. Per què la CNT no ha pogut accedir al repartiment d’aquest patrimoni acumulat?

Enfront de la negativa de donar-nos allò que hauria de ser nostre, fa cinc anys vàrem prendre aquell espai, vàrem ocupar el primer pis de l’edifici per fer-hi la seu de nostre sindicat. La Delegació del Govern a Mallorca capitanejada per l’ara batlessa Catalina Cirer va ordenar a la Policia Nacional el desallotjament de l’immoble. Les conseqüències han estat diversos processos judicials oberts a companys i companyes els quals ara afronten dures penes.

Se’ns segueix excloent sistemàticament del repartiment dels béns patrimonials i encara ara se’ns segueixen negant. I és la prepotència i l’arrogància del poder la que fa que l’immoble continuï encara buit i en desús. Des de CNT encara seguim reclamant la devolució del Patrimoni Sindical Acumulat, a més de l’absolució dels companys encausats en aquest procés. No aturarem fins que se’ns torni tot allò que pertany a la classe treballadora i no a les burocràcies del poder.

Juan Ant. González

Secretari de Premsa i Propaganda

SOV CNT Palma

Memòria de Mallorca expressa el seu enèrgic rebuig i la seva més profunda condemna dels atacs perpetrats durant el darrer cap de setmana contra una vintena d'arbres del Bosc de la Memòria a Bendinat, Illetes (Calvià). Aquest Bosc va ser creat l'any 2003 com a record als homes de Calvià que foren repressaliats durant la Guerra Civil i als homes detinguts i executats al Fortí d'Illetes. El Bosc està format per més de 200 arbres identificats amb plaques on s'han inscrit els noms de totes aquestes persones.

En el darrer any, famílies de tot Mallorca han continuat sembrant arbres i instal·lant plaques amb més noms de desapareguts, davant la impossibilitat de fer-ho a cap cementiri mentre no se'ls cerqui i siguin tornats a les seves famílies. El Bosc de la Memòria ha esdevingut així un autèntic cementiri on honrar els desapareguts i a on acudeixen regularment les seves famílies i hi dipositen rams de flors. Aquest atac, i ja és el cinquè, no és només contra uns arbres: es dirigeix contra el nom i la dignitat de totes les persones que no es pogueren defensar en el seu moment i que les seves famílies continuen cercant.

Memòria de Mallorca es va dirigir en el mes de juliol de 2006 al batle de Calvià, senyor Carlos Delgado, per sol·licitar-li un millor manteniment de la zona, la identificació del Bosc com a lloc d'homenatge als desapareguts i morts durant la Guerra Civil i una major vigilància davant els continus actes de vandalisme, alguns clarament de tipus feixista, que es perpetren contra aquest Bosc. Fins al moment, l'Ajuntament de Calvià no ha realitzat cap d'aquestes mesures. Memòria de Mallorca fa una crida, una vegada més, a l'Ajuntament de Calvià perquè protegeixi el Bosc de la Memòria com es mereix, un lloc de record per als morts i de recolliment per als seus familiars.

A petició de les famílies dels desapareguts honorats en aquest Bosc, Memòria de Mallorca convoca una

CONCENTRACIÓ DE CONDEMNA DELS ATACS EL PROPER DISSABTE 27 DE GENER A LES 12 H. AL BOSC DE LA MEMÒRIA

Us hi esperem!

Memòria de Mallorca

Arbre de Jaume Serra Cardell, mestre socialista, assassinat pels feixistes el 1937 al Fortí d’Illetes, als 23 anys, acusat d’executar «actes de resistència»