estelnegre | 25 Novembre, 2010 08:03
Dimecres
1 de desembre de 2010,
a les 20.00 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre
---
Presentació
del llibre de Rafael Uzcátegui
Venezuela:
la Revolución como espectáculo,
i posterior debat, a càrrec d'un company del
periòdic El Libertario
de
Caracas
---
En acabar l'acte hi haurà un sopador popular
Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i CNT
Us hi esperem!
estelnegre | 24 Novembre, 2010 08:25

L'Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga ha editat per tercer any consecutiu l'agenda llibertària. L'edició d'enguany conté textos que giren entorn la violència i, a més, presenta tot un seguit de projectes antiautoritaris d'arreu de la Península.
La podeu adquirir a la Botigueta de l'Ateneu per 8 euros.
No és pagat...
estelnegre | 23 Novembre, 2010 14:54
En aquest número hi
trobaràs:
Editorial.
Actualitat.
-
Crònica de les XII Jornades Llibertàries de
Mallorca.
-
La Vaga General a Mallorca.
-
Reflexions entorn la Vaga General.
-
Jornades de la Memòria Històrica.
-
En Marxa la campanya Mallorca Lliure de Transgènics 2010.
-
Es presenta el nou hospital de Son Espasses.
-
Ecos de la Vaga General a Barcelona.
Món.
-La
British Petrolium, un exemple de l'era del petroli.
Entrevista:
-Parlam
amb Félix Rodrigo Mora, que presentà el seu
llibre La
Democracia y el triunfo del Estado en les passades Jornades
Llibertàries.
Feminisme:
-Maleïdes
feministes. III part i final.
Ecologia:
-El
desastre ecològic del consum de carn i peix
Història:
-L'anarquisme
desconegut de Formentera.
Laboral:
-La
lluita contra Mercadona dóna els seus fruits.
Opinió:
-Les
vacunes en el punt de mira.
-Art
i revolució.
Cultura:
-La
Maza y la cantera.
-Dues
propostes de la Fira de Teatre de Vilafranca de Bonany.
-A
las cinco en punto.
Contraportada:
-La
crisi de la nostra identitat.
-(Sa)tira
crítica.
En aquest número
també: Il
Corriere de s'Era
-
Periòdic Esquirol confeccionat el 29 de setembre.
Imprès
a França.
estelnegre | 22 Novembre, 2010 11:26
estelnegre | 21 Novembre, 2010 16:44

En quatre dies mal
comptats, hi ha eleccions a les quatre províncies. Fa quatre
anys que tenim
aquest segon tripartit i sembla que la cosa s'ha acabat. La dreta de
CiU es
prepara per al relleu, el P$C diu ben fort que no és
independentista ni de
dretes i tots sabem que això primer sí,
però el segon més aviat que no...; ICV
torna a utilitzar un llenguatge anticapitalista mentre s'acomiada de
porres i
kubotans... fins a la propera; i ERC es mostra més
independentista que mai,
mai, mai...
Apareixen opcions noves.
Unes són independentistes (sobretot de les quatre
províncies) i de dretes
(perquè mantenir l'ordre actual és ser de dretes
malgrat s'hi afegeixin sigles
històricament associades a la falç i el martell).
Altres, explícitament
racistes i per tant en el nostre punt de mira, explícit
també. L'espanyolisme
militant i liberal (per tant, més de dretes) es posiciona i
intenta acabar amb
la llengua que no era de Franco i per això en fa motiu
central de les seves
campanyes, al costat de la constant criminalització de la
immigració.
Moltes altres
sigles i bona i mala gent que intenta canviar coses presentant-se a les
eleccions per millorar-les, arreglar-les o fent-ne de noves.
Cada cop més, la
forma com funciona aquest sistema en aquest tros de món fot
més basca que altra
cosa. I jo ho dic en veu alta però les enquestes ho deixen
clar en forma de
xifres: en aquesta ocasió ja veurem si s'arriba a la meitat
del cens. Alguns
diran que això és un desastre però jo
crec sincerament que encara són massa els
qui confien en qui manava, mana o manarà. No sóc
antieleccions ni del partit
abstencionista, tot i que el meu sindicat (la CGT de Catalunya) fa
campanya per
l'abstenció i és també una bona
opció. No tinc fe cega en la no representació
perquè crec que totes són bones eines si estan
ben utilitzades, però en aquest
moment i en aquestes condicions la cosa no està ni per
representacions ni per
creure que votant o presentant-se perquè et votin s'arregli
alguna cosa.
Aquest robatori
general de béns públics que el capitalisme ha
batejat amb el nom de «crisi» fa
dies que fa patir els més febles. El patiment s'explicita de
formes diverses
però mostra la seva cara més dura i crua en casos
com el de M. P., un home de
45 anys de l'Hospitalet que es va suïcidar l'11 de novembre
després que el
fessin fora de casa, d'un pis d'Adigsa, l'agència del govern
català que
gestiona els habitatges socials, amb la seva parella i la seva filla
menor
d'edat. Un cop al carrer, van demanar lloc a un alberg municipal o
algun tipus
d'ajudes però aquestes possibilitats també els
les van negar. Des del 2007,
quan la bombolla immobiliària va esclatar (senyor Reyna,
torni a la tele a
defensar les imbecil·litats que defensava quan els lladres
amb corbata li
retien honors) a Catalunya s'han produït més de
44.000 execucions hipotecàries,
a les quals cal sumar els milers de desnonaments per impagament del
lloguer.
Tot això amb una població en què
més del 20% de la gent no té feina i cada cop
més no cobra pràcticament res de prestacions
d'atur. Les cases ens sobren però
negar-hi l'accés és la base principal de
desigualtat i d'enriquiment d'una
minoria de fa anys al nostre país. I no falten ni mossos ni
lleis (ni, ni) per
si de cas a algú li passa pel cap exercir el dret
bàsic a l'habitatge que la
llei suprema diu que tenim.
Això sí, la culpa,
tota la culpa, és dels immigrants, només
faltaria. Es normal. Com ens hem de
plantejar que estem davant del major robatori de la història
davant dels
nostres ulls si no hi fem res?; és millor fer com si no ho
veiéssim perquè ja
sabem que els ximples sempre han tingut més mala premsa que
els curts de vista.
Com podem queixar-nos de tot el que no ens agrada si no ens atrevim ni
tan sols
a dir no quan ens prenen l'escola, els hospitals... a plena llum del
dia i
sense cap mena de vergonya? Com ens hem de dirigir als
polítics per demanar-los
que canviïn la situació actual a nivell social si
ells treballen per als
lladres i sense el seu permís no gosen ni poden obrir les
respectives boques?
Com podem obrir la boca si de dins només en surt un baf
fètid que repeteix que
som esclaus feliços i que ens deixen triar, un cop cada
quatre anys, el nom
dels nostres botxins en forma de representants?
Conec molta gent
que va votar ERC o ICV en les darrers eleccions i que avui,
després de vendre
l'educació pública en nom de la nació
o no sé quina altra gran ximpleria, els
primers, i justificar, defensar i arrenglerar-se davant la
violència
indiscriminada o descaradament política dels Mossos
d'Esquadra, els segons, han
optat per callar i descansar de votar, o fer-ho a opcions
més radicals i
sobretot més coherents.
Conec qui no pot pagar el lloguer, qui li costa arribar a final de mes i a voltes fins i tot a mig mes. Conec qui ha passat de l'esquerra dogmàtica al racisme disfressat de defensa dels llocs de treball. Conec qui té mal de panxa perquè es va creure un partit i només rep insults des de la seva direcció en forma de notícies publicades a la premsa. I sobretot em conec a mi i sé que no em representen i que cap d'ells farà que la banca torni tot el que ens ha robat ni oferirà una casa als M. T. que ara ja hi ha o als que vindran per tal que no acabin morts, assassinats pel pitjor dels sistemes possibles... I ho reconec, caldrà lluitar molt però sé que ho farem i ho canviarem.
estelnegre | 20 Novembre, 2010 07:52

---
- Dilluns 22 de
novembre a les 19.30 hores: Inauguració de
l'exposició de fotografies de
Montserrat T. Diez «Els comerços de Santa
Catalina». Lloc: Teatre Mar i Terra
(carrer de Sant Magí, a l'alçada de la
plaça).
- Dissabte 28 de
novembre a les 10.00 hores: Lectura de les comunicacions presentades
sobre la
història de Santa Catalina i Es Jonquet pels seus autors.
Lloc: Teatre Mar i
Terra (carrer de Sant Magí, a l'alçada de la
plaça).
- Diumenge 29 de
novembre a les 10.00 hores: Visita guiada per Santa Catalina i Es
Jonquet.
Sortida davant del local del «Montepío del
Arrabal» (carrer Fàbrica, 30).
Està tothom convidat!
estelnegre | 19 Novembre, 2010 09:38
estelnegre | 18 Novembre, 2010 08:19

Amb l'afany d'omplir el buit existent en l'àmbit de la divulgació científica sobre fenòmens tecnològics que repercuteixen a la societat i amb la idea de desemmascarar el vessant més controvertit d'una eina que --sense adornar-nos-en-- ha entrat a les nostres vides i s'ha convertit en un recurs gairebé quotidià, el col·lectiu italià Ippolita ens ofereix una investigació profunda i seriosa sobre tots aquells elements que Google amaga sota el seu fons blanc amb lletres de colors. El lado oscuro de Google (Virus, 2010) centra la seva anàlisi en la dissecció del que s'ha convertit en el principal punt d'accés a Internet d'ençà que aquesta tecnologia va aterrar a la nostra societat.
En poc més de deu anys, Google ha passat de ser un projecte acadèmic de recerca i organització de les informacions a la web formulat per dos joves estudiants de la universitat nord-americana d'Stanford a esdevenir un referent, per la seva oferta de serveis, com a via d'accés al coneixement i la informació i, fins i tot, com a multinacional amb una organització i unes característiques empresarials envejades per la majoria de corporacions mundials.
El llibre arrenca amb una breu introducció on es comencen a desvetllar petites claus de l'estratègia de domini cultural de Google i que explica els seus plans d'expansió a tots els sectors de la comunicació digital. Estructurat en set capítols, cadascun d'ells analitza una faceta diferent del gegant de la indústria de les metadades, començant per una retrospectiva històrica des del seu origen, com a projecte acadèmic i científic que buscava construir rutes d'accés i mapes de situació al web, passant pel seu creixement com a corporació, fins arribar a la seva consolidació com a líder del sector.
---
Cooptació
del programari lliure
El col·lectiu Ippolita desgrana de mica en mica conceptes tècnics sobre els mecanismes informàtics amb els quals ha jugat Google per poder esdevenir una potència hegemònica sense precedents i competir amb èxit contra rivals de la talla de Yahoo! o el propi Microsoft. Un dels punts més rellevants de la investigació és quan narra les tècniques de cooptació de les metodologies de desenvolupament cooperatiu de l'open source i el software o programari lliure, usades per Google amb la finalitat de produir noves aplicacions aprofitant la reducció de costos que suposa plagiar productes copyleft, que no disposen de patents que salvaguardin el seu ús de la producció i comercialització amb fins lucratius. Al marge d'explicar tots aquests mecanismes per assolir cada cop més poder sobre els coneixement i les informacions presents a la xarxa, el llibre es fa ressò de la política corporativa de Google, basada en la construcció d'un ambient relaxat i ple de comoditats, emmarcat dins una atmosfera similar a la d'un campus universitari. Així, la clau de l'èxit és «la dedicació universitària per la investigació aplicada al negoci» i, mitjançant els valors de la cultura universitària nord-americana (innovació, creativitat i sacrifici), s'intenta que els treballadors siguin feliços i considerin els objectius de l'empresa al mateix nivell que els seus propis objectius vitals. Una política empresarial representativa de l'anomenat capitalisme tou.
Al final del llibre, trobem les conclusions del col·lectiu Ippolita sobre la seva pròpia investigació. D'elles, en deriva una preocupació per «subratllar la urgència social d'una alfabetització i una orientació sobre la gestió de coneixements», per no caure en el que anomenen «una forma de consumisme adequada a l'economia informacional», on les principals multinacionals que controlen el fenomen d'Internet --en constant creixement-- estan aprofundint en la personalització de l'imaginari com un mecanisme per registrar els interessos de les consumidores i beneficiar-se'n posteriorment, oferint productes inútils però personalitzats. El consell més important que donen els autors, un cop inspeccionades les entranyes de la nova era de l'accés virtual al coneixement i la informació, és que «tan sols l'autoformació pot constituir una via de fuga per sostraure's al domini tecnocràtic».
---
Col·lectiu
Ippolita: teixint una altra xarxa
El col·lectiu Ippolita, autor del llibre El lado oscuro de Google, s'autodefineix com «un grup d'investigació integrat per hackers i activistes socials, un servidor i una comunitat d'escriptors; una cruïlla per compartir instruments i coneixements entre el llenguatge del món digital i el llenguatge de l'escriptura». Nascut a Itàlia el 2004, Ippolita ha construït una identitat col·lectiva associada al desenvolupament de mecanismes d'autoformació mitjançant pràctiques comunitàries, bastida sobre el camp del que ells mateixos anomenen «tecnocultura». Mitjançant la gestió d'un servidor independent que allotja un sistema de gestió de continguts, un wiki i altres eines de construcció pròpia que impulsen la creació d'instruments lliures i que s'usen amb la finalitat d'elaborar projectes i compartir informació, Ippolita lluita per animar la gent a esdevenir subjectes actius en la lluita pel que anomenen «autodefensa digital», fent referència a la necessitat de crear espais i eines alternatives en defensa d'un model digital veritablement pedagògic i allunyat de preceptes empresarials i mercantilitzats. Els projectes d'escriptura que veuen la llum gràcies a les metodologies i eines usades per aquest entramat de coneixement van des dels assaigs sobre temàtica digital --com el llibre del qual ens hem ocupat--, passant per l'escriptura de codi informàtic d'on sorgeix tot tipus de programari lliure, fins a petits textos i articles on es presenta la seva feina o s'obren espais comunicatius per solucionar dubtes, desvetllar informacions desconegudes o reflectir necessitats i desigs propis. Fruit de part d'aquesta feina d'investigació, El lado oscuro de Google es el segon llibre copyleft d'autoria col·lectiva que publiquen (i que es pot descarregar gratuïtament a la seva pàgina web). Actualment, ja estan treballant en un nou estudi sobre xarxes socials i tecnologies 2.0. D.B.
David Bou
(Directa, 204 /
10-11-10)
estelnegre | 17 Novembre, 2010 09:05
---
El proper diumenge
21 de novembre el periòdic Cultura
Obrera organitza una sortida amb
bicicleta pels voltants de Manacor i Felanitx (camí de son
Fangos).
Es visitaran els
paratges rurals que separen aquestes dues viles. Tal volta els
participants
aturaran per parlar amb qualque pagès de la zona.
S'ha de dur berenar
i dinar, així com aigua i capell.
Lloc de trobada:
Estació de Tren de Manacor
Hora: 09.30 hores.
Ho organitza: Cultura
Obrera
Us hi esperem!
estelnegre | 16 Novembre, 2010 06:48
---
Excursió reivindicativa pel camí d'Es Cabàs
Diumenge
28 de novembre, a les 10 hores a l'estació de Santa Maria
El camí d'Alaró a Bunyola
(Camí des Cabàs) és un camí
públic documentat com a camí reial ja al segle
XIII, que travessa per les possessions de Son Torrella i es
Cabàs de Santa
Maria i s'Estremera i es Cocons de Bunyola.
Aquest camí des
dels anys setanta està tancat a la possessió d'Es
Cabàs de la família Fortuny-Salas.
Es tracta d'un camí empedrat que transcorre entre bosc de
pinar i antics camps
de conreu.
Darrerament s'ha
obert un expedient per la desfeta d'una part del camí,
llaurant l'antic
empedrat amb la intenció de fer-lo desaparèixer.
El caràcter públic d'aquest camí és inqüestionable, avalat per abundants documents. Davant la passivitat de les institucions públiques, els excursionistes i ciutadans de Mallorca ens proposem fer una excursió reivindicativa. Passarem per aquest camí i travessarem la finca d'Es Cabàs.
Us hi esperem!
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |