Ateneu Llibertari Estel Negre

Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939

Ferran Aisa

Lleonard Muntaner Editor. Palma, 2010

Poetes en temps de revolta de Ferran Aisa és un passeig per la Barcelona revolucionària que viu apassionadament el temps de guerra contra el feixisme. És una mostra de la vitalitat del poble vers les dificultats del moment que són superades a base de fe amb l’ésser humà, i ho fa a través de la cultura i de la poesia. És el compromís solidari d’artistes, intel·lectuals i poetes amb el poble que està defensant la llibertat al front o a la rereguarda.

Barcelona durant la guerra civil va esdevenir un marc idoni pels recitals poètics: actors, actrius, rapsodes, poetes, milicians i soldats aficionats a les lletres feien arribar a tothom la paraula esdevinguda vers. I, en aquesta tasca lírica, van destacar tant organismes com la Institució de les Lletres Catalanes com els grups literaris Oasi, Sagetes roges, Alba roja, Aurora roja, La Lira, així com els elencs teatrals i grups culturals d’ateneus, sindicats, partits polítics, agrupacions juvenils, moviment de dones. Els teatres, els ateneus, els casals, les places, les casernes, els hospitals, les trinxeres foren l’escenari on ressonà la sensibilitat de la paraula poètica. La veu del poeta fou una esperança testimoniada en els recitals celebrats en ocasió d’homenatges, festes benèfiques, actes culturals i fets solidaris antifeixistes.

Poetes en temps de revolta, temps en què la poesia esdevenia, com va dir el poeta, una arma carregada de futur...

---

Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948), historiador i poeta. Ha treballat en diverses exposicions com «Miguel Hernández i el seu temps», «S. Dalí i F. García Lorca, la persistència de la memòria», «Poetes en temps de guerra i revolució» i «J. Salvat-Papasseit, el poetaavantguardistacatalà». Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació (Avui, 20 Minutos, Solidaridad Obrera, Catalunya i la revista de poesia Caravansari). És autor, entre altres, dels llibres següents: Una historia de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Premi Ciutat de Barcelona 2000); La cultura anarquista a Catalunya, Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937; Les Avantguardes, surrealisme i revolució; Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya; República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939.

És coautor amb Mei Vidal dels llibres: Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta; Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888; i El Raval, un espai al marge. Ha publicat els poemaris Rambla del Raval, Calidoscopi i Terra de pas, i ha coordinat les antologies poètiques Estimada Acracia i Antología poética del Barrio Chino.

---

Aquest dissabte 6 de novembre,

a les 11.00 hores a la plaça d'Espanya

---

Aquesta vegada la Massa parteix conjuntament amb Mesa Cívica i el GOB per tal de fomentar l'ús, reivindicar i defensar els carrils bici davant l'agressió per part de determinats grups i partits polítics. El lema és: «Treu la bici de l'armari».

L'itinerari és pel carrer Manacor fins enllaçar amb el carril bici de Capità Vila, Pere Garau i Balmes, fins a Blanquerna, Sa Riera, avinguda Argentina i llavors Jaume III, es Born i La Rambla, tornant per via Alemanya  i Compte de Sallent de nou a la plaça d'Espanya. Son gairebé 9 km que esperem fer en 90 minuts.

Ens trobarem a les 11.00 hores a la plaça d’Espanya per fer un senzill taller perquè la gent es pugui fer un distintiu per posar a la bicicleta. A les 11.30 hores iniciarem la ruta.

Per al taller, tots els que pugueu, porteu el següent: CD vells; retoladors gruixuts de diferents colors, normals i permanent; estisores i cartolines de colors.

Us hi esperem!

Massa Crítica

971 207 441

Instal·lats com estem en plena dictadura dels capitals financers, dels mercats o del nom que demà els mitjans de desinformació general triïn per als amos, sembla com si no sabéssim reaccionar més enllà dels dogals que ens apliquen I que ens preparen ja a plena llum del dia. No passa ni un dia que no surti un Govern democràtic, ja s'anomeni d'esquerres o més dretà, entonant la cançó ja sabuda que davant la crisi només li queda la possibilitat de retallar despesa social. I, per tant, els serveis que aquesta «despesa» pagava. I la majoria s'ho mira com si no els ho diguessin a ells i a elles. Com si l'anunci fos només una part més de la xerrameca constant que fa companyia des de dins del televisor. Si desapareix la sanitat pública, no passa res. Si desapareix l'educació pública, tampoc passa res. Si ja no tenim transport públic, és igual. I si tot esdevé empresa, gràcies a Déu.

La maquinària doctrinària funciona com mai. Amb mitjans de convenciment general, de creació del consens que deia Chomsky, amb una potència que mai abans no havia tingut el poder, no havia tingut qui mana. Els diaris serveixen per convèncer els que llegeixen. I on no arriba la lletra impresa sempre tenim la ràdio i la televisió per deixar clar que cal llepar les sabates de l'amo sense manies si volem que ens deixi anar algunes de les molles sobrants en el seu tec. L'escola adreça les personalitats que serien poc productives i la presó aïlla els qui no són prou dòcils malgrat tot el túnel de modelatge d'individualitats en què han convertit la joventut de l'espècie.

Als dissidents i captaires --que deien els de la Taula de Porrera fa anys-- ens han reservat correccions amb forma de coerció. Així, el control de la dissidència és una de les feines més importants que ha quedat en mans de l'Estat, separat avui ja completament d'allò que se'n va dir «estat del benestar» i que va servir durant decennis per aturar el capitalisme d'Estat que sota la falç i el martell es va estendre per mig món com a conseqüència de les teories emancipadores de Marx i Engels interpretades per Lenin i tota la seva colla. L'Estat, doncs, esdevé el guardià dels privilegis d'una minoria que no en té prou robant-nos cada dia tot el que ens deixem robar, que no és poc, sinó que a més ho exhibeix impúdicament i ens ho presenta com a «fruit del seu esforç».

Serem acusades de boges, de romàntiques, d'utòpics, d'innocents, d'antisistema, d'okupes o ves a saber de què s'inventaran demà. Ens assenyalaran com a responsables de tots els seus mals i de bona part dels nostres. Diran en veu alta que som la plaga que tot ho assola, una colla de fanàtics o col·laboradors del papu gros, d'AlQaida o del proper que s'inventin. Tot i això, no ens deixarem convèncer i continuarem dient-los a la cara que no només no ens fan por sinó que els dies del seu domini toquen retirada, que són quatre gats i el planeta no és seu, que deia Goytisolo. Continuarem dient-los que per molt que parlin tots a una el que diuen és mentida i ho continuarà sent malgrat ho repeteixin cada cop més veus ensinistrades, més parles obedients.

Més enllà de l'obediència deguda a qui et nega el menjar per alimentar-te a la seva mà i alhora que et domina t'ensinistra perquè donis sempre les gràcies (de res), hi ha l'ànsia de llibertat, de triar conscientment què volem i no ser paper de calcar en mans de qui juga la partida. Més enllà del domini exercit amb micròfons o porres, hi ha la intel·ligència col·lectiva, que derrota la competència sumant coneixements, que continua demostrant que és viva i no té por de pensar. De pensar, només de pensar. I pensant entén que no som números ni màquines ni tan sola mà d'obra o recursos humans. I tal com pensa actua i nega la negació de la vida que és el capitalisme en totes les seves múltiples i complexes formes de dominació. I, tal com actua, difumina la pròpia cara per no perdre-la, dissol la seva personalitat per esdevenir colla, grup, multitud, perquè u no es ningú però sense u tampoc mai no hi ha ningú. I tomba cotxes, aixeca barricades i planta cara a l'autoritat. I no es creu que els enemics siguin els immigrats sinó que sap molt bé on apuntar: sempre cap a dalt, sempre cap a dalt! I esdevé feliç d'estar viu i entendre el món, d'esforçar-s'hi per fer-ho, de saber sempre més, de no tenir por a saber i, malgrat tot, estimar, ser estimat i ser feliç. I és que mai no ens hem cregut aquesta ximpleria suprema que diu que els ximples són més feliços que els conscients, entre altres coses perquè és i serà sempre una altra de les seves mentides. Apunteu cap a dalt!

Jordi Martí i Font

El Grup d'Estudi de Democràcia Inclusiva (GEDI) començarà la seva singladura el proper dimecres 3 de novembre a Barcelona, amb l'objectiu de compartir, reflexionar i aprendre sobre el projecte i la perspectiva de la Democràcia Inclusiva.

Totes les persones interessades poden assistir a la primera reunió [3 de novembre, a les 19 hores, a la Universitat Lliure La Rimaia (Ronda Sant Pau, 12)] on es decidiran qüestions pràctiques, com ara el dia setmanal de les sessions, la metodologia a seguir, etc. En aquest enllaç podeu trobar més informació sobre el programa i el funcionament proposats pel nou grup d'estudi.

Salut, estudi i transformació!

Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva (GEDI) de Catalunya

---

64 cotxes amb una ocupació mitjana de 1,2 persones/vehicle transporten envaint la ciutat només prop de la meitat de passatgers que un bus o dos vagons de tramvia. Si aquesta gent es desplaça a peu o en bicicleta, aconseguim a més d'una ciutat més tranquil·la i menys agressiva, 0 emissions de CO².

El diumenge 24 d'octubre al matí, el GOB va representar l'espai consumit pel transport de passatgers en diferents modes a les Avingudes en una demostració inèdita a Palma.

La mobilitat sostenible s'ha posat a prova a l'Avinguda Compte Sallent amb un èxit rotund. Gràcies a més de 150 voluntaris s'ha demostrat l'enorme capacitat de la mobilitat sostenible per fer front a la congestió urbana i millorar la qualitat de vida a la ciutat, al mateix temps que es redueix de manera significativa l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

- 64 cotxes - Amb una ocupació de la via pública prop de 800 m², omplint els 3 carrils de l'Avinguda Compte Sallent des del carrer Francesc de Borja Moll fins gairebé l'alçada de l'encreuament amb Avinguda Alemanya, més de 112 metres de llargària per 7 d'amplada, a raó d'1,2 ocupants per a cada vehicle (ocupació mitjana a la Ciutat de Palma), 64 cotxes transportaven tan sols 77 passatgers.

- 1 autobús de gas natural amb una capacitat de 90 passatgers amb una llargària de 12 metres i una amplada de 2,5 metres i una ocupació estàtica de 30 m².

- 2 vagons de tramvia amb 120 passatgers (la capacitat del tramvia projectat a Avingudes, amb 4 vagons és de 236), amb una llargària de 9 metres per vago i una amplada de 2,4 metres i una ocupació estàtica de 43,2 m².

- 120 persones sense motor, a raó d'1m² per persona a peu i 1,5 m² en bicicleta.

Amb aquesta acció el GOB ha volgut demostrar la importància de la mobilitat sostenible en l 'objectiu de reduir la congestió, la contaminació (acústica i ambiental), el canvi climàtic i l 'ocupació d 'espai del trànsit excessiu de vehicles privats a la ciutat.

---

Vídeo de la acció de simulació

Vídeo complet del "com es va fer" de la acció"

---

El GOB encoratja la ciutadania a plantar cara a la contaminació, al canvi climàtic, i a la congestió permanent exigint una bona oferta de transport públic i una bona xarxa d 'itineraris per poder caminar i circular en bicicleta o altres modes no motoritzats.

Volem agrair la participació dels més de 150 voluntaris que han fet possible aquesta jornada històrica. La seva acció desinteressada ha estat un acte de ciutadania i de civisme. Les fotografies que s 'han realitzat a Palma diuen molt del model de mobilitat pel que necessàriament ha d'apostar la ciutat, una ciutat on, amb dades de 2008, el 71% dels desplaçaments al centre i primera corona es fan en vehicle privat, el 12 % en transport públic, i el 17% a peu o en bicicleta.

Així mateix volem agrair el suport de la regidoria de mobilitat i infrastructures de l'ajuntament de Palma, a la Policia Local, a l'SMAP, a l'EMT a Trambadia i a Ona Mallorca per la seva col·laboració.

La celebració d'aquest acte, s'ha emmarcat dins dels actes de celebració del Dia Internacional d'Acció Climàtica en el marc de la campanya internacional www.350.org

Avui que fa setanta anys de l'afusellament de Lluís Companys per part dels iaios dels d'Intereconomia, el PP i CiU en bona part, el Josep Garganté ha passat la nit als calabossos dels Mossos després que el detinguessin ahir en plegar de treballar, acusat de desordres públics, segons sembla. «Desordres» que suposadament es van produir el 29 de setembre passat en el context de vaga general. No recordo que el Josep, amic i company de militàncies, sindicalista i independentista, internacionalista i membre del Col·lectiu Catalunya dels Països Catalans, sigui mosso d'Esquadra ni empresari, per tant no entenc per què l'acusen de desordres. Però vist el que hem vist fins ara ja no m'estranya res. Kaosenlared acusada d'incitar a la violència per l'Assumpta Escarp, desenes de lluitadors socials detinguts mentre els piquets de la patronal, els piquets de la por i les hipoteques, no van tenir ni una sola detenció. Ja m'ho va dir un mosso d'Esquadra vestit de persona després que li demanés foc (jo que no fumo) per comentar-li «quina feina més patètica, no?, seguir un piquet que defensa que tu no et jubilis als 67?». El noi, espantat no sé de què perquè jo mai no he pegat ningú, em responia que «és el que ens han manat avui». I jo pensava en qui devia ser el cap que havia dictat l'ordre que el mosso havia d'obeir sense ni pensar-la...

Aquest dies passats també  va ser detingut l'Ivan Miró i jo me n'he assabentat ara, just ara que estic llegint El procés de Montjuïc del Dalmau i clar, lligues caps i et preocupes. Res no passa perquè sí ni res no es mou al so de qui mana perquè tingui millor digitació a l'hora de tocar la flauta.

Canviant de tema, o no, ahir, un ignorant o directament miserable de CiU a Tarragona va dir, en el debat sobre les consultes sobre la independència que es va fer a la URV, que gràcies a ells es va acabar amb la mili. Sort encara que el representant de la CUP, l'Eduard Boada, coneixia el tema de prop i els va dir que de què. I va ser l'única vegada, conten jo no hi era, que el públic va aplaudir. Un argument, per cert, que en el debat que vaig tenir amb el López Tena a Molins de Rei organitzat per l'Ateneu Mulei, el jurista ja va defensar. Realment, els hauria de caure la cara de vergonya de dir mentides d'aquesta alçada...

Avui ho explicaré a l'acte que la CUP de Tarragona ha muntat a la plaça dels Sedassos per demanar el sí a la consulta que es fa diumenge que ve a Tarragona gràcies a Tarragona Decideix, una gent a qui des d'aquí vull felicitar perquè s'ho mereixen.

I als de CiU i la resta de partits del poder, a la merda!, que deia Labordeta. I al Granganté i a l'Ivan, als de Kaosenlared (Manel, Carlos...) una abraçada forta, perquè sou vosaltres qui més s'ho mereix.

Jordi Martí Font

15 d'octubre de 2010

Concentració

Divendres 29 d’octubre de 2010, a les 19 hores davant Cort (Palma)

L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears us convoca a una concentració per expressar la nostra més enèrgica condemna al brutal assassinat per part de l’exèrcit marroquí del nin sahrauí de 14 anys, Elgarhi Nayem, així com la nostra solidaritat amb els seus familiars, els set sahrauís ferits i el poble sahrauí.

I reivindicar:

1. La intervenció immediata de les Nacions Unides pel que fa a la seguretat de la població sahrauí.

La Missió de Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) present a la ciutat de l'Aaiun, ha de desplaçar-se urgentment al campament muntat per la població sahrauí i vetllar per la seva seguretat. La MINURSO ha de vetllar pel compliment de l'acord de pau de 1991, qüestió que considerem que no esta fent ja que són conegudes les sistemàtiques violacions de drets humans a través de pràctiques com la tortura, detencions, assassinats... i el rearmament de l'exèrcit marroquí.

2. Instem a l'ONU, a la UE i l'Estat espanyol a que assumeixin les seves responsabilitats en defensa de la legalitat internacional, pel respecte als drets humans i civils i en favor de la salvaguarda de les vides humanes.

3. La Unió Europea ha de paralitzar immediatament l'Estatut Avançat concedit al Marroc, per no respectar els drets fonamentals de la població sahrauí. Els Fons Europeus destinats al Marroc han de ser bloquejats. L'Acord de Pesca no ha de ser renovat.

4. El Govern espanyol, i l'Estat espanyol encara potència administradora del territori, ha de denunciar radicalment aquesta situació i demanar al govern marroquí que cessi en l’assetjament i violència contra la població sahrauí.

Vos hi esperem!

Declaració de l'AAPSIB

Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB)