Ateneu Llibertari Estel Negre

Pregunta: el manifest del clan d'Eduardo Serra és un 23-F sense pistoles ni tricornis? Una altra pregunta: la reunió de Zapatero amb els empresaris i l'acceptació, per part seva, de la gran majoria de les propostes que li feren, és una manera de reduir els impactes d'una involució més rigorosa? Pregunta següent: per què Zapatero no va deixar de fer la nyeu-nyeu i va convidar Durruti peti qui peti? No puc evitar el record de l'auca sobre la seva vida, la de Durruti: "Por allí viene Durruti con una carta en la mano/ donde dice las miserias de este pueblo soberano". Com hauria reaccionat, Durruti, assegut entre els cacics de la pela, els Rato, Botín, Alierta, González...? Diu l'auca: "Por allí viene Durruti con un libro en el morral/ donde apunta los millones que ha robado el capital". Evidentment, amb Durruti a la taula de negociacions (o de confessions? O de concessions?) Zapatero hauria empal·lidit com el nacre. La crisi va començar essent quelcom maligne que s'havia iniciat als Estats Units, en els despatxos de Wall Street, ben lluny de la Mediterrània. Més endavant es va acceptar que Europa havia engendrat una crisi pròpia, tan maligna com la ianqui, però d'efectes més mortals atesa l'escassa capacitat de reacció dels pobles afectats.

Naturalment, en fer-se visibles els primers símptomes, els experts no dubtaren a diagnosticar l'origen del mal: els bancs, les caixes, la bombolla immobiliària, etcètera. Zapatero ho afirmava i, de tant en tant --encara que fos per a ensenyar a les filles com saludaven els coetanis del padrinet, el capità Juan Rodríguez Lozano--, alçava el braç amb el puny estret. Aleshores Zapatero encara acudia a fer-se la foto amb els miners de Rodiezmo. Fet i fet, feia veure que ho tenia tan clar com Durruti: "Por allí viene Durruti con catorce compañeros/ y les dice a los patronos lo que quieren los obreros". Tanmateix, les coses no són com són, sinó com els de dalt volen que siguin. Hi insisteixo, què pinta Eduardo Serra reclutant els mandarins del diner plàstic? De què parlaren amb Juan Carlos...? De la despesa autonòmica, de l'educació...? "¡Todos al suelo, coño!". No ho va exclamar, Eduardo Serra. Però és evident que pertany a una generació casernària. Entre ell i Durruti, prefereixo evocar Durruti: "Por allí viene Durruti con un pliego de papel/ a decir a los soldados que se salgan del cuartel". Tant els empresaris del manifest com els que es reuniren amb Zapatero han confós dret amb deure.

Tenen dret de dir com s'ha de sortir de la crisi, els senyors de la pela? I tant! Però, sobretot, tenen el deure de superar-la amb esforç i sacrifici, perquè aquesta crisi no l'han provocada ni els funcionaris, ni les mestresses de casa, ni els pensionistes ni els aturats. Tanmateix no hi ha cap foll que apedregui la seva teulada, i és evident que Zapatero va acomiadar-los a les portes de la Moncloa després d'haver-los promès que accelerarà la reforma laboral, la del sistema de pensions i la d'ocupació. Des d'ara, la crisi és cosa dels de baix. Valeriano Gómez és l'actual ministre de Treball. Apunteu-vos aquest nom, perquè el senyor ministre fa la baldufa més que Fouché. Abans de la darrera remodelació de govern, la de fa dos dies, va fer part de la capçalera de la manifestació convocada en contra de la reforma laboral. I ara ens fa saber que farà "las reformas pertinentes pase lo que pase". Res...! Que vingui Durruti. Retorno a l'auca: "Por allí viene Durruti/ con las Tablas de la Ley/ pa que sepan los obreros/ que no hay patria, dios, ni rey". Pregunta per a fer abans que ens passin per la pedra: On és realment Durruti...? L'esquerra ha renunciat als mites. I els mites no donen solucions, però conhorten més que el whisky de malta.

Llorenç Capellà

(Diari de Balears, 02-12-10)

---

Aquest dissabte 4 de desembre,

a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 10.45 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

---

Calendari de «Massa Crítica»

---

Massa Crítica

971 207 441

Dimecres 1 de desembre de 2010,
a les 20.00 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Presentació del llibre de Rafael Uzcátegui
Venezuela: la Revolución como espectáculo,
i posterior debat, a càrrec d'un company del periòdic El Libertario de Caracas

---

En acabar l'acte hi haurà un sopador popular

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i CNT

Us hi esperem!

Avui que feien eleccions a les quatre províncies no he anat a votar, tot i que trobo molt bé que molta gent hi hagi anat --finalment, prop del seixanta per cent--; que cadascú s'entreté com vol i li agrada, només faltaria. La dreta, com sempre, ben mudada i amb el somriure preparat per les enquestes, ha votat dispersa entre CiU i PP, amb vots també per a Ciutadans i Laporta. Als altres tres, de dretans també n'hi ha, però menys; i no parlo de les estructures que ho són gairebé totes. I com que ha guanyat Mas (o millor dit directament Casetadetròs), durant quatre anys com a mínim, tindrem una cara més a qui atribuir l'autoria dels problemes que tinguem i de les solucions que ens preparin, sempre que no les apliquem nosaltres directament, sense que vinguin de dalt. Aquest recanvi, tan repetit que semblava que el demanéssim totes i tots, no suposarà un gran canvi respecte als mandats de l'autoanomenat tripartit, catalanista i d'esquerres (perdoneu que deixi anar un somriure modest tot i que no totalment irònic) però sí que deixarà clar que no hi ha res millor per fer la pell forta i dura que la professionalitat dels amos a l'hora de fer anar el fuet de forma convincent, fort si ens cal i suaument i els ve de gust. No us cregueu que no sigui difícil esdevenir un líder d'un país camí de l'excel·lència, exigent i perspicaç com cap altre que pugui sortir de les fileres dels pollosos que són els altres o més clar encara, nosaltres.

A on treballo jo, tot això li anirà bé. Sobren mestres --colla de dropos!-- i cal fer net. A l'escola catalana el pas del tripartit l'ha deixat desmembrada, esmaperduda i trinxada. Ara torna Convergència i Unió i els regionalistes de dretes trobaran ja mig acabada part de la feina que sempre es deixaven per a la darrera. Com que hi havia tant per privatitzar i tant per repartir entre els amics, Pujol anava deixant el pastís de l'escola per a darrera hora; li feia peresa l'oposició que hi trobaria, de tots els sindicats i de tots els partits que s'autoanomenaven d'esquerres. Però vet aquí que quan tres d'aquests partits han manat, dos d'ells (P$C i ERC) li han fet la feina de forma tan ràpida i convincent que ell no ho hagués fet millor. Això sí, qui xuclarà del negoci no seran els seus, tot i que amb una mica de sort segur que alguna de les fundacions afins també trobarà un espai entre les Bofill, l'Esplai i companyia. Això sí, a qui Casetadetròs triï com a nou conseller d'Educació el que li caldrà serà molta imaginació per tal de fer-ho més malament que el seu predecessor. Bona part de la lluita sindical que va permetre construir una escola innovadora, inclusiva i avançada (parlo amb paraules de veritat, no de currículum educatiu) ja la tenen derrotada i per tant, els camins per fer el senyor els seran llargs i diversos.

Parlo de l'escola com podria parlar de qualsevol altre àmbit gestionat per qui guanya les Eleccions autonòmiques cada quatre anys. Mentre mana la que és dreta i es diu de centre, tot són facilitats per oposar-s'hi i quan mana la dreta que es diu esquerra, ni això. Les polítiques socials si fa no fot uns i altres les fan a poc a poc i cada cop més migrades, i si poden lucrar-se'n, ho fan, sempre seguint el dictat dels amos de l'economia que són banquers i milionaris. O sigui que segurament és millor que manin les dretes de dreta de tota la vida mentre no tinguem esquerres de veritat. Que quines són les de veritat? Doncs les que quan manen reparteixen el pastís entre tothom i totdon, les que fan polítiques socials redistributives de la renda, les que no dubten a l'hora de reduir els beneficis dels rics per tal que no hi hagi pobres... Que això és irreal i impossible i per tant les esquerres no existeixen? Ja us agradaria..., però també ho era que els humans anéssim a la Lluna i fa anys que hi vam ser, també ho era que les dones a casa nostra fossin tingudes com a majors d'edat i fa anys que passa... Res no és impossible si no es té por i es mantenen les ganes de llibertat, justícia i igualtat. Sí, igualtat. No igualació i escapçament de les diferències que ens fa individuals i personals, sinó igualtat que faci possible la llibertat perquè puguem triar i no només sobreviure.

Casetadetròs ha arribat content a la presidència de la Generalitat de dalt i realment ho pot estar perquè en set anys no s'ha despentinat ni un sol cop ni ha rebut cap ou al cap com el pobre Iceta mentre intentava explicar com havia anat l'hecatombe. I que consti que set anys apartats d'aquest tros de poder que els tocava per designació divina no és una qüestió que sigui fàcil de pair. Ara, arribaran noves mesures privatitzadores i per tant de robatori de drets socials, i segons sembla tot anirà per xecs, res d'ajudes a igualacions de renda sinó bàsicament ajudes a l'endeutament, per tal que els pobres generin més riquesa entre els rics fins i tot en la seva pobresa. S'apropa el copagament, si no l'aturem, i ens caldrà anar al metge amb euros a la butxaca. És aquí l'aprimament de l'administració que no és res més que la supressió de drets socials de la majoria i l'acomiadament de treballadors i treballadores de l'administració, de moment no funcionaris però ja arribarà. I al març, si no és abans, la retallada de les pensions en forma d'allargament de les cotitzacions i de l'edat mínima per deixar de treballar. Tot anirà ben guarnit de paraules reparadores i falses que ens produiran la sensació que res més que el que facin es pot fer. Ja ho sabem que manen els mercats... Però si manen els mercats, la banca i el capital, què ha fet la gent avui anant a votar i triant Casetadetròs com a nou president de la Generalitat? Doncs segurament, una mica més el ximple però ja ens hi tenen acostumats i no ve d'aquí. Sobretot perquè si no poguéssim votar i triar qui ens representarà en la tria de decisions a tots els nivells que ens afecten en la vida diària estaríem en una dictadura i això ja sabem que aquí no passa...

Jordi Martí Font

Des de «SOS Can Vairet» volem manifestar la nostra total i absoluta oposició a les intencions de l'Ajuntament de Calvià de construir un parc d'atraccions al nostre municipi. Sabem que aquesta setmana representants de l'empresa promotora de la iniciativa a Europa, Sigma, han mantingut una reunió amb responsables municipals que va concloure amb el missatge segons el qual l'Ajuntament de Calvià analitzaria amb més profunditat la proposta i estudiaria possibles ubicacions per a la infraestructura.

Des de «SOS Can Vairet» fem una crida a tota la ciutadania de Calvià, així com a totes aquelles organitzacions preocupades pel mitjà ambient del municipi perquè s'oposin a la construcció del parc temàtic.

«SOS Can Vairet» recorda que, com a mínim, es consumiran 50.000 metres quadrats de territori, sense tenir en compte les instal·lacions annexes i l'ampliació d'infraestructures. Considerem que el deteriorament que ha patit aquest municipi durant l'últim segle és excessiu i demanem que aturin les agressions contínues contra el nostre entorn natura, paisatgístic i humà que de manera ininterrompuda s'han portat a terme any rere any a Calvià.

SOS Can Vairet

Petició al Paco Ibañez que ens estalvií les lloances i cançons dedicades al corrupte i repressor jutge Garzón al concert que dedica als afiliats i amics de la CGT

Avui anirem a veure el Paco Ibañez. Ens trobarem els companys de la CGT i molts amics de sensibilitat anarquista. Alguns de nosaltres fa poc temps vàrem anar a veure el Paco Ibañez i en Ramon Muns a Sant Celoni en un concert en homenatge al maqui Quico Sabater en el 50 aniversari del seu assassinat. Agraïm al Paco la seva solidaritat ja que els poders actuals ignoren i no volen reconèixer als maquis. Fins i tot el «Memorial democràtic» discrimina antidemocràticament als maquis. No existeixen els maquis per ells, i per tant són els que més varen arriscar-se al lluitar amb les armes a la mà contra el franquisme.

Ens en alegrem de la bona disposició i el bon cor, i solidaritat del Paco amb els anarquistes, que prové segons ell explica, en ser originari d'una família anarquista i que el seu pare era afiliat a la CNT i tot de records personals i propers amb l'anarquisme, que ell ens va explicar a Sant Celoni.

Podríem seguir explicant moltes coses bones del Paco, com la seva generositat amb els moviments socials, i la crítica als poders, etc. Però escric sols per un fet amb el que no estic d'acord: la seva gran solidaritat amb el corrupte i el delinqüent Garzón.

En Paco Ibañez a Sant Celoni, li va dedicar una cançó d'una manera molt emotiva, i ens va explicar intentant commoure'ns, que s'estava fent una enorme injustícia amb el pobre Garzón, i ens va confessar que ell estava molt trasbalsat per l'amenaça d'expedient a Garzón, i fins i tot ens va explicar, una bajanada o barbaritat, que si la justícia espanyola instruïa un expedient al Garzón ell se'n anava d'Espanya. El món al revés! A algú potser li va fer gràcia aquesta solidaritat desmesurada amb un inquisidor, torturador, còmplice i promotor de crims d'Estat. A alguns que estàvem a Sant Celoni ens va semblar uns sorolls de molt gust, un autosabotatge al seu propi concert i un greuge als maquis. Suposo que a molts , fascinats per l'oratòria i cançons del Paco, no els va fer ni fred ni calor, escoltaven les historietes del Garzón com les d'un lobito bueno de telenovel·la. En Garzón té l'astúcia d'entabanar a socialdemòcrates i a humanistes amb unes accions molt ben planificades i publicitades a la primera plana dels mitjans de comunicació.

Tots aquesta ploranera i clams sincers del Paco per en Garzón, i tota aquesta solidaritat d'alguns humanistes mediàtics per un violador dels drets humans, em preocupa al constatar el grau de manipulació a gent suposadament independent i crítica. No vull pas convèncer-lo, i sabem que ho fa de bon cor, igual com jo escric de bon cor, però que tampoc insisteixi en convèncer-nos en un recital sobre les garzonades i no crec que sigui molt demanar-li que ens estalvií la seva solidaritat i lloances a un inquisidor, un repressor de l'Estat i un malfactor que ha posat pilons d'innocents a la presó, alguns d'ells suïcidats. En Paco pot seguir pensant que en Garzón és una víctima per haver denunciat amb 30 anys de retràs uns criminal de guerra amnistiats. Com a jurista sap que no pot reobrir el cas dels criminals amnistiats pel Borbó, i si no ho sabia, devia fer-ho 30 anys abans.

En Garzón amb això, com amb el cas Pinochet, fa de policia bo, i com és un fitxa dels Estats Units per a esdevenir el gran inquisidor internacional, ha de fer algunes accions per a commoure les animetes de socialdemòcrates i la simpatia de països contraris als Estats Units per a que avalin la candidatura fatxa i amagada dels EUA, que és el Garzón.

Aquí a Espanya, per ja no parlar de detencions arbitraries i injustes de joves abertzales, independentistes, okupes, parlem sols de les detencions injustes d'immigrats islàmics innocents. En Garzón és l'únic jutge que va seguir al peu de la lletra la política criminal dels Estats Units i va avalar totes les accions encobertes dels de la CIA. Mentre els jutges d'Europa denunciaven pressions il·legals dels americans per a detenir gent, desprès de l'11-S, i es negaven a detenir a innocents, en Garzón es vanagloriava d'haver detinguts els autors del 11-S i de ser el jutge que més islàmics de Al Qaeda va detenir a tot Europa i a tot el món. Tots aquests detinguts innocents han provocat morts d'espanyols en venjança, a Iraq, i segrest de ciutadans com els que es varen alliberar fa poc, i ha posat en perill la seguretat de tots els ciutadans espanyols sols per a seguir les polítiques criminals i de guerra dels americans. I l'11-M com a crim d'estat té molt a veure amb els empresonaments il·legals del Garzón i les accions encobertes de les policies secretes. Veren intentar tapar un crim d'Estat amb teories conspiradores d'Al Qaeda, i d'ETA, i al final s'ha condemnat a uns delinqüents de barri, de quarta categoria de Lavapies que ells solets ho varen muntar tot, segons la Justícia.

Ara resulta que els que persegueixen i posen a la presó a polítics, a innocents, són les víctimes. En Garzón és un corrupte al servei de les clavegueres més sanguinàries de l'Estat, i al servei de la CIA, que l'estant promovent amb bones accions, per a que vingui avalat per opositors als neoliberals americans.

Hem de plorar perquè han instruït un expedient en Garzón? Hem de lloar els polis bons que interroguen? Hem de ser solidaris amb els jutges que ens trepitgen i vulneren els drets humans? En Garzón hauria d'estar a la presó, si hi hagués justícia i democràcia real en aquest patètic i lamentable regne.

Per tot això, m'agradaria aquest vespre no sentir lloances a l'inquisidor Garzón, ja que aquest home té els mitjans oficials de l'Estat per a la seva propaganda, i els d'El País en particular. També té la majoria de mitjans globals, que estan a la seva disposició, en reconeixement dels seus servils serveis i obediència. És el garçon dels poders, dels americans. Un nom que el delata.

Txema Bofill

Concentració de suport amb poble sahrauí

Divendres 16 de novembre a les 19.30 hores a la plaça de Cort

L'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, davant els greus esdeveniments succeïts al Campament sahrauí de Gdeim Izik i que aquests dies s'ha fet extensiu a tot el territori ocupat del Sàhara Occidental, ha organitzat una campanya de conscienciació i denuncia de les greus violacions als drets humans que esta patint la població sahrauí.

La concentració estarà acompanyada de la projecció d'imatges del Campament de la Dignitat, Gdeim Izik, i de la situació actual de repressió.

Les concentracions estan previstes pels següents dies:

Divendres 26 de novembre - Divendres 3 de desembre - Divendres 10 de desembre - Divendres 17 de desembre - Dissabte 25 de desembre (amb una encesa d'espelmes)

Fem una crida a la ciutadania i al Govern Espanyol per a que condemnin el llarg historial de vulneració als drets humans perpetrades pel regne de Marroc contra la població sahrauí i la brutalitat que han mostrat les forces marroquines en el desmantellament del Campament de Gdeim Izik, seguit de la despietada persecució i repressió que estan patint  els sahrauís a El Aaiun.

Sàhara lliure ja!

Ho organitza l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, amb el suport de l'Associació Escola en Pau i la Comissió d'Enllaç pel Sàhara de les Illes Balears

Us hi esperem!

Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears

Dimecres 1 de desembre de 2010,
a les 20.00 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Presentació del llibre de Rafael Uzcátegui
Venezuela: la Revolución como espectáculo,
i posterior debat, a càrrec d'un company del periòdic El Libertario de Caracas

---

En acabar l'acte hi haurà un sopador popular

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i CNT

Us hi esperem!

L'Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga ha editat per tercer any consecutiu l'agenda llibertària. L'edició d'enguany conté textos que giren entorn la violència i, a més, presenta tot un seguit de projectes antiautoritaris d'arreu de la Península.

La podeu adquirir a la Botigueta de l'Ateneu per 8 euros.

No és pagat...

En aquest número hi trobaràs:

Editorial.

Actualitat.

- Crònica de les XII Jornades Llibertàries de Mallorca.

- La Vaga General a Mallorca.

- Reflexions entorn la Vaga General.

- Jornades de la Memòria Històrica.

- En Marxa la campanya Mallorca Lliure de Transgènics 2010.

- Es presenta el nou hospital de Son Espasses.

- Ecos de la Vaga General a Barcelona.

Món.

-La British Petrolium, un exemple de l'era del petroli.

Entrevista:

-Parlam amb Félix Rodrigo Mora, que presentà el seu llibre La Democracia y el triunfo del Estado en les passades Jornades Llibertàries.

Feminisme:

-Maleïdes feministes. III part i final.

Ecologia:

-El desastre ecològic del consum de carn i peix

Història:

-L'anarquisme desconegut de Formentera.

Laboral:

-La lluita contra Mercadona dóna els seus fruits.

Opinió:

-Les vacunes en el punt de mira.

-Art i revolució.

Cultura:

-La Maza y la cantera.

-Dues propostes de la Fira de Teatre de Vilafranca de Bonany.

-A las cinco en punto.

Contraportada:

-La crisi de la nostra identitat.

-(Sa)tira crítica.

En aquest número també: Il Corriere de s'Era

- Periòdic Esquirol confeccionat el 29 de setembre.

Imprès a França.