Ateneu Llibertari Estel Negre

---

El 15 de juny Bauzá és investit president del Govern balear amb l’austeritat per bandera, dies més tard ell i els seus “col·laboradors” se’n van vacances no sense abans apujar-se el sou.

El gabinet de Bauzá tindrà un increment salarial mitjà del 10,7% que, en el cas dels secretaris i secretàries, arribarà al 20%. Així, el cap del gabinet de premsa, que cobrava 46.283 euros, passa a cobrar-ne 50.023, la qual cosa suposa 3739 euros més, dels tres assessors tècnics, que cobraven també 46.283 euros, un d’ells passa a ser cap de l’oficina de coordinació del gabinet, el que suposa passar a guanyar 52.764 euros anuals, 6.480 euros més que fins ara, mentre, l’altre passa a denominar-se cap de la Secretaria de Presidència, el que implica cobrar 50.023 euros. D'altra banda els dos secretaris, que tenien una retribució de 29.070 euros anuals, ara cobraran 35.164 euros, és a dir, 6094 euros més que fins ara.

Veiem així una contradicció i una doble moral. D’una banda, es duen a terme retallades en diversos sectors d’activitat econòmica i social, per exemple l’administració, on cada vegada hi ha major càrrega de feina per a un menor nombre de funcionaris i treballadors, els quals no veuen retribuït el seu treball amb una pujada de sou, sinó que pateixen baixades salarials i retallades socials. Retallades socials que afecten tota la població: retallades en ensenyament, eliminació d’ajudes socials, inici d’una privatització per etapes de la sanitat pública, etc... I què fan aquests senyors? decideixen unilateralment apujar-se el sou a sí mateixos.

Per això exigim la immediata rectificació de Bauzá, l’anul·lació de la pujada de sous i que els salaris dels nostres polítics que paguem amb la nostra feina siguin decidits pels ciutadans, ja sigui mitjançant referèndum o amb pressupostos participatius.

Tenim dret a decidir!

---

---

L'exposició «Monstruari 0j0c0j0» s'inaugurarà el proper dissabte 9 de juliol a les 20.30 hores a la Galeria Waka de Palma.

El «Monstruari 0j0c0j0» és una mostra de criatures estranyes, insòlites i mutants, però que no per això mereixen ser privades d'estimació. Com els nadons elles també són innocents per naturalesa i no tenen altra maldat que la que alguns espectadors per la seva aparença inusual els pressuposen.

Us hi esperem!

Na Pi i en Tià

Amb motiu de la inauguració avui de l'exposició Palestina: sobreviure a l'ocupació
al Centre Cultural Flassaders, on restarà tot el mes de juliol, es farà la següent taula rodona:

Dones palestines sota l'ocupació: mirades solidàries des de dins i des de fora

Avui dimecres 6 de juliol, a les 19.30 hores al  Centre Flassaders (Ferreries, 10 / Palma)

Hi intervendran:

- Lidón Soriano, professora universitària i coordinadora brigades a Palestina.

- Hadas Cohen, investigadora de la New School for Social Research.

Moderarà: Laura Camargo Fernández, Taula per Palestina - UIB

Us hi esperem!

La plaça d’Islàndia ha estat desallotjada entre la una i les tres de la matinada del diumenge al dilluns, amb un desplegament policíac desmesurat format per dotacions de les policies nacional i local. Una cinquantena de persones s’han reunit a la plaça i finalment s’han desplaçat a la plaça de Cort per realitzar una assemblea. Als 10 minuts han aparegut prop d’un desena de furgons policials, envoltant la plaça i el grup de persones reunides ha decidit anar al Parc de la Mar per poder dur a terme amb tranquil·litat l’assemblea.

No s'hi ha registrat cap incident. Les persones que hi acampaven des de feia set setmanes retiraren els seus aparells i replegaren les tendes. Estava previst que després s'hi personessin els operaris d'Emaya per passar la mànega i les graneres per tot l'indret.

Avui a les 19 hores, a la plaça d'Islàndia, manifestació de protesta

No hi falteu!

Les organitzacions sindicals CGT, CNT, Coordinadora Sindical de Classe (CSC) i Solidaritat Obrera (SO) ens vam reunir el passat 24 de juny a Madrid per valorar les respostes que, davant l’atac sense precedents que treballadors i treballadores estem patint per la política de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats, hem d’oposar en un procés de lluita coordinada des de la unitat d’acció i de classe.

Les diferents organitzacions sindicals participants compartim el rebuig frontal a unes polítiques que, amb les successives reformes laborals, les retallades en el sistema de pensions, la reforma de la negociació i les retallades socials i en els serveis públics, pretenen, una vegada més, que siguin els treballadors i treballadores, i els sectors més febles de la societat, els qui paguin la crisi capitalista.

Compartim igualment, la necessitat de posar en marxa una resposta comuna, que per sobre de les diferències, avanç cap a la unitat dels treballadors i treballadores en la mobilització i la lluita, comptant amb la participació de totes aquelles organitzacions sindicals i col·lectius de treballadors contraris a la política de pacte social i desmobilització impulsades des del sindicalisme institucional de CCOO i UGT.

Creiem necessària lluitar des de la ruptura amb un model sindical, que en els últims 30 anys, ens ha conduït a successives pèrdues de drets, i que en aquest moment d’aguda crisi del capitalisme, ha demostrat la seva complicitat i la seva falta de voluntat i capacitat per donar una resposta als atacs contra la classe treballadora. Un model sindical que ha promogut un sindicalisme institucionalitzat, dependent de l’estat, dirigit a impedir la mobilització i la participació real de la classe treballadora en organitzacions sindicals autònomes i amb voluntat de lluita.

La reforma de la Negociació Col·lectiva, que s’està tramitant al parlament és, a més d’un nou i greu retallada de drets, un pas més per tractar de controlar la conflictivitat laboral i la lluita social, consolidant el monopoli sindical de CCOO- UGT i el seu paper com a gestors de la crisi en favor dels interessos capitalistes, retallant encara més la capacitat d’acció d’altres organitzacions sindicals, i la llibertat sindical de treballadors i treballadores.

La reunió del 24 de juny, és el primer pas d’un procés que en els pròxims mesos impulsi la mobilització des reivindicacions comunes, debatudes i assumides pels treballadors i treballadores, amb l’horitzó d’una Vaga General amb facilitat per fer front l’actua’l ofensiva i avançar en la conquesta de nous drets socials.

Els esdeveniments sorgits a partir de l’15M, han trencat amb el clima de passivitat previ i ens situen en un escenari de mobilització, sense precedents des que va sorgir la crisi, que ara s’ha de traslladar als centres de treball, situant les reivindicacions socials i econòmiques de treballadors i treballadores al centre del debat públic, aportant a aquest moviment les eines necessàries per a la confrontació i la lluita en el terreny econòmic i laboral, complementant a les demandes sociopolítiques l’acció concreta contra el capitalisme.

La situació ens exigeix ​​una resposta proporcionalment igual de contundent que les mesures que estem patint els treballadors i treballadores i per això considerem necessari no només continuar amb les lluites sindicals que portem a terme, sinó donar un pas que trenqui definitivament amb aquest model de sindicalisme institucionalitzat i generar un precedent en el qual siguem els sindicats de classe que comencem a marcar els temps des de l’acció ofensiva per aconseguir els nostres objectius.

Confederació General del Treball (CGT)

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Solidaritat Obrera (SO)

La Coordinadora Sindical de Classe (CSC) assistí a la reunió però encara no ha signat el document

---

Aquest dissabte 2 de juliol,

a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 10.45 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Us hi esperem!

Massa Crítica

971 207 441

L’acte inaugural de l’exposició «Rompre els Murs de Silenci» tindrà lloc a la Misericòrdia de Palma avui divendres 1 de juliol, a les 20.30 hores.  Serà presentat per l’artista i coordinador del projecte, Antoni Marquet, i per la presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.

Amb el títol «Rompre els murs del silenci» el col·lectiu format pels artistes, Marquet Pascual, Joan Mariando, Tomeu Coll, Ferran Pizà, Jaume Poma, Joan Lacomba i Biel Noguera, es presenta a Palma l’exposició dedicada a la recuperació de la Memòria Històrica. Es tracta d’una mostra pictòrica i alhora reivindicativa que iniciarà tota una ruta a diferents poblacions de Mallorca i també a diferents indrets de l’Estat espanyol i a països nòrdics com Suècia i Dinamarca. La mostra d’art compta amb el suport de la revista Sa Plaça i de l’associació Memòria de Mallorca, a més de la direcció general de Cultura del Govern. La idea de reivindicar la recuperació de la Memòria Històrica mitjançant l’art fou presentada per Toni Marquet, on després de diferents exposicions organitzades per Sa Plaça, va exposar la iniciativa a aquells artistes més compromesos amb la recuperació de la Memòria de totes aquelles persones que foren assassinades o patiren la repressió de la guerra i posteriorment del franquisme. El resultat ha estat la realització de tres peces d’art per cada un dels pintors on han interpretat, d’una forma molt personal i propera, aquella època tant convulsa. Per tal de donar divulgació a la mostra s’editarà un catàleg que va acompanyat de diferents textos reivindicatius del que representa l’obra per l’artista o simplement la visió literària, històrica o poètica del que suposà per a moltes persones la repressió.

Els textos que acompanyen l’exposició i el catàleg han estat escrits per Andreu Aguiló, Llorenç Capellà, Ramon Lacomba, Maria Antònia Oliver, Sebastià Sansó, Jaume Santandreu, Maria Victòria Secall i Margalida Socies.

Us hi esperem!

El Xerif Puig ha complert la seva amenaça com en els dolents films de l'ou-est: "Teniu 24 hores per a sortir de la Plaça de Catalunya!". Ha fet neteja amb l'ajuda d'alguns indignats que no han parat des de fa temps d'insultar i estigmatitzar i criminalitzar els que acampaven i es mobilitzaven a la plaça Catalunya: “pollosos, antisistema, drogadictes, aprofitats, etc.”. Els han tractat d'empestats i d'apropiar-se la plaça.

Aquests companys indignats, volent o sense voler, han fet la feina bruta dels polítics que governen, dels periodistes dels Mas Media al repetir els insults i propaganda del Poder. Els estrategs de Democràcia Real Ya, que varen promoure el moviment 15M com a eina electoral per afavorir el PP, desprès de les eleccions no han parat de reclamar les des-acampades de Madrid i Barcelona, les més importants. Els DRY han sigut els primers en condemnar enèrgicament les suposades violències dels indignats al Parlament, i malparlar dels indignats. Per a ells les acampades tenien data d'acabament: l'endemà de les eleccions. El tret els va sortir malament, per la culata. Però no han parat d'exigir les des-acampades amb l'ajuda dels Mas Media i dels politics més carques del país. A Madrid ho varen tenir fàcil, ja que controlaven les comissions clau com la de comunicació, interior i l'organització de les assemblees. A més els equips de so i infraestructura eren d'ells, el que acabava de facilitar el desmuntatge del tinglat (la revolution spanish pacífica), acabades les eleccions. Pensava que a Barcelona seria diferent, sobretot desprès de l'excel·lent estratègia de diversificar-se pels barris, que no devia ser incompatible en mantenir la plaça de Catalunya. Per una raó molt simple: apareix un nou moviment espontani, no manipulat, el 27 de maig, que recull tota la frustració, rebel·lia, i protestes del poble, i la influència del PP i els DRY ja no comptaven per a gaire res, sols per a condemnar les violències inexistents dels indignats, o per a criminalitzar els acampats.

Ara la plaça de Catalunya torna a ser pels comerciants i turistes, pels negocis, fires i les placers i carrers de la ciutat pels cotxes i el comerços. La Rahola ja pot dormir tranquil·la, ella que acampa eternament a la televisió pública. Aquesta pobra i histèrica dona no dormia imaginant la plaça principal de Barcelona ocupada, on tothom hi podia discutir, debatre, menjar i dormir gratis, sense finançament oficial, on tothom hi podia expressar-se, on els aturats i gent que sols miren la televisió podien anar a aprendre a ser persones, a fer coses per ells mateixos. Ara el jovent pot seguir mirant la televisió i escoltant la propaganda histèrica i repetitiva de la Rahola i cia. Els empresaris poden felicitar al Puig i Mas per haver-los tornat ràpidament una plaça que des de fa 75 anys és monopoli exclusiu d'ells, com totes les demés places i carrers. No cal dir que la patronal prometrà un bon càrrec a l'Hereu en alguna empresa privada pels bons serveis prestats..

Per a què varem anar mils de persones a la plaça de Catalunya per a que fos de tots, contra el desallotjament violent del Puig? La voluntat de tots els que varen anar contra el desallotjament era impedir el desallotjament i que continués l'acampada. Com 200 persones en una assemblea decideixen el contrari i menyspreen la voluntat de mils de persones? Es que us pensàveu que la plaça era vostre per a decidir insistentment les des-acampades? Les assemblees han de decidir lluites, ocupacions, i més ocupacions i no fer la feina bruta dels Mossos. No ho entenc. No poden decidir els que no acampen pels que acampen. No poden decidir els professionals d'assemblees pels que no van a les assemblees, potser perquè els avorreixen els discursos o tenen altres coses més interessants a fer. Donar-se la representació pels que lluiten, decidir en nom dels acampats no em sembla bé. Sóc profundament assembleari i respecto les decisions de les assemblees, però conec per experiència que són manipulables, per haver-ho practicat junt a militants de partits clandestins a la universitat als anys 70. Les assemblees son per decidir i debatre problemes. La desacampada era sols problema del Puig, Autoritats, patronal i els carques. Perquè estava un dia després altre en l'ordre del dia? Perquè els mitjans oficials no paraven d'anunciar les des-acampades abans de les assemblees?

Apa! els manipuladors i professionals d'assemblees feu-vos-ho mirar! A què jugueu?

Es una falta de respecte als mils de persones que volem al menys una plaça a cada poble que sigui de tothom, una única plaça que sigui lliure i s'hi pugui debatre, ballar, acampar i dormir en els arbres i en la gespa, etc, fer teatre, mims, el que es vulgui. Un espai en llibertat. No és demanar molt: els que l'utilizin que es puguin autoorganitzar i fer les activitats que els agradi. Avui és un dia trist.

A mi em donava vòmit quan el xerif Puig deia que l'assemblea d'indignats havia decidit el que repetien els diaris oficials i les televisions: “cal desacampar la plaça Catalunya”, segons paraules del Puig, que ni tan sols veia matisades o contrariades pel moviment dels indignats. El terrorista Puig ho aprofitava per amenaçar i anunciar que ell desacamparia seguint la voluntat d'una assemblea.. de no se sap quin dia. De cop segueix el que va dir una assemblea i s'oblida de l'exigència de dimissió d'ell per terrorista i violador de drets que han exigit reiteradament no sols les assemblees sinó tot el moviment d'indignants.

Si les assemblees serveixen per aturar les lluites, enlloc de potenciar més i més ocupacions, anem malament.

Descentralitzar i anar als barris estar molt bé, fou una excel·lent estratègia, però calia abandonar l'acampada estrella? Calia exigir desmuntar l'acampada símbol, on els que hi estaven eren dels més motivats i compromesos dels indignats?

Quan encara no s'ha aconseguit res, cal barallar-se per imposar un sol camí, o potenciar les diferents lluites. Tots els que he parlat de la plaça Catalunya veien bé l'anada als barris, i han participat a les diferents lluites: 27M, Parlament i alguns estan a la marxa a peu a Madrid. Perquè malgastar energia en insultar companys i voler fer fora com si la plaça fos dels que van a les assemblees?

Un dia trist que estava cantat. Una dia trist que alguns amics i companys han estat promocionant i no entenc encara perquè, ni quina estratègia absurda els ha posat a insultar i a decidir per els que acampen i vivien a la plaça Catalunya.

La meva solidaritat és total amb els acampats i desallotjats a la plaça Catalunya.

Per acabar una proposta per a que el moviment de les acampades tingui un mínim de coherència:

Caldria canviar els logotips acampadabcn, acampadasol i tots els noms d'acampades per el de:  assembleabcn, asambleasol, assembleesbarris, etc. o qualsevol d'altre.

El raonament és obvi. Unes acampades que l'únic que han aconseguit és promoure les desacampades dels que acampaven és d'un ridícul total, una veritable spanish revolution pacífica. La violència i insults s'han malgastat en marginar els que ocupaven la plaça i la gaudien a força de molt d'esforç i incomprensió d'alguns companys, i l'aversió natural i lògica de les Autoritats.

Això ho explico en calent. Hi han més arguments i raons i coses a explicar.

Jo deia en els tuitters anteriors a les eleccions que m'emprenyava estar a l'acampada a la Bisbal perquè afavoria el PP i era un moviment potenciat descaradament per les televisions per a enfonsar el PSOE i deia que m'era igual ja que aplicaven la mateixa política econòmica. Semblava que el tret els havia sortit per la culata al no poder desacampar i que el moviment seguia. Ara veig que el Poder i el terrorisme mediatic son espectaculars.

Us deixo amb l'article premonitori de l'analista Manuel Freytas que va escriure fa més d'un mes: "Ni "revolución de color" ni "revolución árabe", "revolución chip-alienada" de España hacia el mundo", sobre les eleccions de colorets i democràtiques i pacífiques fabricades virtualment.

El meu bloc "En contra"

Txema Bofill