Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Dilluns 18 d'octubre, al Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Xerrada-debat:

Anarcosindicalisme i cooperativisme: un primer pas per a l'autogestió

---

A càrrec de l'economista Lluís Rodríguez Algans, membre de l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA)

---

L’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA, d’ara en endavant) és una entitat cultural d’àmbit estat espanyol, on realitzem activitats de docència i investigació en economia política i autogestió obrera i social.

L’ICEA es basa en els principis de l’assemblearisme, el federalisme, la solidaritat i el suport mutu. L’ICEA no té ànim de lucre, no rep subvencions de l’Estat i les activitats que organitza són de caràcter gratuït. A l’ICEA tenen cabuda estudiants, llicenciats, doctors i professors d’economia, professionals d’altres ciències socials i humanes (sociòlegs, politòlegs, historiadors, filòsofs, juristes, psicòlegs, etc.) i treballadors en general.

L’ICEA està obert als que els interessi trobar una explicació real als successos econòmics i socials. Així mateix pretén col·laborar per a transformar aquesta societat capitalista en una altra societat on no existeixi l’explotació, aprofundint en l’estudi de les alternatives basades en l’autogestió obrera i social, tant a nivell teòric i històric com a pràctic i actual.

L’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió pren com a referent històric l’entitat que amb el nom de “Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya (ICEC)”, es va crear a Barcelona en 1931, i que fins a 1939 va organitzar cursos, conferències i debats sobre temes econòmics i socials.

---

Com s’estructura l’ICEA?

L’ICEA pren les seves decisions en assemblea i la seva estructura de funcionament es basa en càrrecs de gestió revocables que, al seu torn, creen els seus grups de treball. Així mateix per a l’exercici de les seves activitats, l’ICEA compta amb dos pilars fonamentals: els grups d’estudi i els gabinets tècnics.

Per mitjà dels grups d’estudi es pretén abordar i estudiar un o més temes, per a posteriorment traslladar les conclusions i coneixements a la resta de la societat. Amb els gabinets tècnics es pretén donar suport tècnic com a economistes i investigadors socials a les organitzacions i moviments socials que ho precisin. Els grups d’estudi treballen per mitjà d’un sistema d’educació a distància pel que és possible participar en ells des de qualsevol lloc.

Com a suport als grups d’estudi i gabinets tècnics, l’ICEA compta amb una biblioteca digitalitzada i especialitzada en ciències socials, principalment en economia, autogestió, anarquisme, anarcosindicalisme i moviments obrers i socials. La totalitat de la biblioteca es troba als locals de l’ICEA. El catàleg general i part d’aquesta biblioteca es troba a la pàgina web.

---

Per què neix l’ICEA?

L’ICEA neix amb l’objectiu de ser una entitat on desenvolupar aspectes culturals i tècnics al servei de la transformació social.

En els aspectes culturals i de formació, l’ICEA pretén crear grups d’estudi en tres àmbits:

1) Anàlisi del funcionament del sistema econòmic capitalista, coneixent les seves característiques i els seus límits.

2) Consolidació com un laboratori d’idees en política econòmica, laboral i social des d’una perspectiva llibertària i tendent a implantar l’autogestió obrera i social. L’objectiu principal és nodrir el pensament i l’acció de les organitzacions i moviments socials.

3) Investigació de les formes econòmiques i socials amb les que substituir el capitalisme per un sistema socioeconòmic basat en l’autogestió. En aquest sentit pretenem cobrir el buit existent pel que fa a l’aprofundiment de l’estudi de les alternatives al sistema capitalista. D’aquesta manera és necessària l’obertura cap a altres camps d’estudi imprescindibles i interrelacionats amb l’economia, com la sociologia, la història, la política, etc.

Aquests estudis es divulgaran per mitjà de la realització d’articles, follets, informes, llibres, conferències, seminaris, cursos i plans d’estudi.

En els aspectes tècnics l’ICEA pretén desenvolupar el seu treball per mitjà de tres gabinets dirigits respectivament a:

- Elaborar una recopilació setmanal de notícies publicades en premsa sobre temes d’interès socioeconòmic i de lluites laborals en l’estat espanyol.

- Oferir assessorament en suport a les lluites laborals i socials.

- Oferir assessorament per a l’autogestió dels mitjans de producció per part dels treballadors.

---

On trobar-nos?

Els membres de l’ICEA estem presents a dia d’avui a Barcelona, Bilbao, Madrid, Valladolid i Sevilla. Si desitges més informació sobre les activitats i grups d’estudi que estem desenvolupant o estàs interessat/da a pertànyer a l’ICEA pots posar-te en contacte amb nosaltres en la següent direcció:

http://iceautogestion.org

info@iceautogestion.org

---

Economista també rima amb anarquista. Entrevista amb l'economista Lluís Rodríguez Algans

Més informació sobre les XII Jornades Llibertàries

---

---

---

Diumenge 17 d'octubre

Excursió reivindicativa

«Accés lliure al camí de Planícia ja! Defensant el dret de pas»

Excursió a peu pel Camí Antic de Planícia (Són Creus i S'Arboçar) i pel Camí Vell d'Estellencs, que es realitza per denunciar el tancament il·legal d'aquests senders per part de finques particulars, impedint el pas a grups d'excursionistes.

Lloc de sortida: Plaça de la Vila de Banyalbufar (Banyalbufar), a les 10.00 h.

---

Us hi esperem!

---

Més informació sobre les Jornades

---

---

---

Dissabte 16 d'octubre, a les 20.00 hores, a l'Ateneu Llibertari Estel Negre / CNT (Palma)

Xerrada-debat

Camus llibertari.

El reconeixement que els llibertaris manifestaven envers els seus pensaments... i les seves accions

A càrrec d'Hélène Rufat Perelló

Hélène Rufat Perelló és llicenciada en Filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) (1988), doctora en Filologia francesa per la Universitat de Barcelona (UB) (2000), amb una tesi sobre les imatges i els mites mediterranis en l'obra d'Albert Camus, i diplomada en Filosofia per la Universitat de París 10 (Nanterre). Actualment és professora de llengua i de literatura francesa en la Facultat de Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És membre de la «Société des Études Camusiennes» i ha participat en nombrosos col·loquis al voltant d'aquest autor. Així mateix, ha publicat diversos articles en diferents revistes tant franceses com peninsulars i capítols de llibres amb els seus estudis sobre les imatges camusianes de la Mediterrània, per una banda, i sobre les relacions de Camus i els llibertaris espanyols, per una altra --coordinà el número especial de la revista Anthropos (núm. 199) dedicat a Camus. Actualment, també està involucrada en diferents activitats relacionades amb els estudis interculturals --especialment els que qüestionen els temes de la identitat-- des d'una perspectiva tant filològica com a filosòfica i en el Projecte Europeu Eurogame. Ha traduït diverses obres del francès al castellà i a l'inrevés. Son pare va ser el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Ramon Rufat Llop.

Us hi esperem!

---

---

Dins del marc de les XII Jornades Llibertàries 2010, demà divendres 15 d'octubre tindrà lloc la xerrada «Desmuntant l'Estat, construint la societat lliure del segle XXI» a càrrec de Félix Rodrigo Mora. L'acte serà també presentació de dos dels seus llibres: La democrácia y el triunfo del Estado i Crisis y utopía en el siglo XXI.

L'acte es realitzarà a partir de les 20.00 hores a la sala SACMA de Manacor (carrer d'en Bosch, 5, 1r).

Felix Rodrigo Mora milità des de ben jove en la vessant més radical del moviment obrer de caire marxista. Però d'aquella experiència va anar adquirint consciència dels seus errors i mancances. Refractari al món universitari, es dedicà de manera autodidacta a la reflexió i l'estudi del món rural tradicional i de l'actual contemporaneïtat. Des de l'any 2001 fins al 2006 va formar part del grup de crítica antiindustrial «Los Amigos de Ludd», el qual va tenir una forta repercussió entre els grups contraris al capitalisme i a l'Estat. Després de l'amistosa autodisolució de «Los Amigos de Ludd», Félix publicà el llibre Naturaleza, ruralidad y civilización un recull d'articles, conferències i reflexions d'aquella època. Posteriorment ha publicat la seva obra més extensa i ambiciosa La democracia y el triunfo del Estado, els llibrets Crisis y utopía en el siglo XXI i Borracheras No. Pasado, presente y futuro del rechazo a la alcoholización, i no fa molt el llibre escrit en gallec O atraso político do nacionalismo autonomista galego. Des de fa uns anys la seva activitat conferenciant ha estat intensa i principalment ha estat molt demandat pels col·lectius llibertaris, l'ecologisme més radical així com per associacions naturalistes o rurals.

Podeu trobar més informació sobre la seva obra a la seva web: felixrodrigomora.net

Per més informació sobre aquest acte podeu telefonar a Toni 678548775 o a Iñaki 649892483.

Les XII Jornades Llibertàries 2010 han estat organitzades per Cultura Obrera, l'Ateneu Llibertari Estel Negre i la CNT.

Us hi esperem!

Més informació sobre les Jornades

---

---

Sovint no veiem com van les coses fins que passen i és per això que quan passen, precisament, ens estranyem. Ens estranyem i ens sorprenem del fet que les masses obreres ja no vagin a la vaga quan la vaga no és només necessària sinó imprescindible. Quan dic «masses obreres» no m'estalvio la ironia ja que seria molt millor parlar d'individualitats enfrontades en perpètua competència però m'agrada aquest toc retro del llenguatge. Ens estranyem que la majoria social accepti perdre drets de tota mena a favor de la banca i els rics, i ho fem sobretot perquè totes i tots sabem llegir però cada cop som més pocs que entenem el que llegim. La por, ja se sap, distorsiona fins i tot els hàbits de lectura i la comprensió dels continguts (avui m'he aixecat irònic)

Potser ho entendríem perfectament si repasséssim l'imaginari cultural de la majoria de persones (per tant, de la majoria dels treballadors i les treballadores) en aquest món fantàstic que ens ha tocat viure. I és que cap dels ídols de les masses obreres no fa mai vaga. No en fan els protagonistes de «Aquí no hay quien viva» ni en fa Coto Matamoros, no en fan els prínceps d'Espanya o la Duquesa de Alba ni en fa la Belén Esteban. És així, els referents culturals (dol anomenar amb aquest adjectiu tanta putrefacció però de cultura n'hi ha sempre de bona i de dolenta i la patètica guanya per golejada sovint) s'acaben convertint en mirall que reflecteixen i modelen la realitat. Així, uns no fan vaga i no es queixen de res perquè surten a la tele en sèries en què els conflictes personals amaguen qualsevol mena de conflicte social, de fet els segons no hi existeixen i tot es redueix a «jo estimo aquell», «ell no m'estima a mi», etc.; i altres perquè viuen en móns de luxe i exclusivitat que comparteixen amb tota la fauna de prostitutes i prostituts habituals de les pàgines de paper de les revistes del cor i de la premsa esportiva. Aquests tampoc fan vaga. Mai no hi ha conflictes socials en el món que ens dibuixen i que sempre tenim tendència a imitar, els humans, totes i tots. Per què, doncs, si els models que ens donen són tan nocius ens els donen? No cal que respongui jo, ja us heu respost vosaltres mateixes.

Canviem de tema. O no.

Des de les esquerres diverses i plurals, massa sovint hem perdut el temps en baralles estèrils sobre pura estètica i en això els capitalistes també ens han fet alguns gols per l'escaire i d'altres de l'alçada d'un campanar. També és cert que des de sempre qui ha tingut diners ha marcat la moda o els corrents estètics contractant i tenint a sou qui creava la representació de la realitat de forma artística. Qui excel·lia en tot allò relacionat amb la creació era assalariat de qui manava per tal de controlar-ne l'obra, el contingut i tenir-lo al seu servei, alhora que la seva força creativa esdevenia purament propagandística, tant si el resultat final era religiós com si estava relacionat amb la representació del poder dels amos, les seves famílies... Ara, bancs, caixes i multinacionals diverses d'arreu del planeta tenen els ulls oberts com a plats per xuclar tendències i aportacions noves o no tan noves per tal de refermar els seus discursos capitalistes i autoritaris. Són la continuació de nobles, burgesos... I tal com deien els Negu Gorriak, cada cop sorprèn més la rapidesa que té el sistema per assimilar la darrera distorsió. Tenien i tenen raó.

La creació artística no compta amb representacions que puguem assimilar a esquerra o dreta, tot i que sèries de televisió, divos i dives de tertúlies infumables i artistes diversos sí que traspuen molt sovint feixisme, racisme i masclisme. Ara bé, no tot ha de ser així sempre. Sabem i hem vist com les i els artistes, els creatius i tota mena de gent relacionada amb la cultura pot anar de la mà de qui vol el canvi social. De la mateixa manera que també pot anar-hi de qui demana i exigeix mantenir el domini damunt de les nostres realitats socials. Depèn només dels tractes que els fem, de la força que tinguem i, sobretot, del poc elitistes que ens vulguem.

Si demà tenim capacitat i enteniment per esdevenir creadors i acollidors de realitats artístiques, culturals i significatives de tota mena, de tota mena, podrem dotar les nostres lluites dels referents suficients per no viure tan sols en el món de la ideologia i, per tant, de transmetre no només davant dels grans fets o dates sinó permanentment. Només si aconseguim això podrem plantejar-nos un canvi global. No és impossible però cal treballar-ho sense descansar.

Jordi Martí Font

---

Avui 12 d'octubre ens reunirem al Parc de Ses Estacions en ple cor de Palma, motivats i conscienciejats amb el vertader significat d'aquesta data. Pretenem escoltar les veus, aquestes altres veus que sorgeixen de les entranyes mateixes d'això que anomenem Amèrica Llatina, les veus que ha estat sistemàticament emmudides i que compten altra història, la història segons la qual altra terra és possible, altre sistema que eradiqui la violència en totes les seves formes, i que es faci creure que l'explotació de la Humanitat per uns pocs deixarà de ser la moneda corrent i que la Igualtat serà un dels pilars dels Temps que venen. Però més que res volem transmetre que aquesta tasca l'hem de començar a construir avui, i que és inajornable perquè ja no admet més demores, i que la teva participació és, a més d'important, necessària, és vital.

La cita és a partir de les 16 hores i hi serem xerrant, escoltant, veient i vivent, i també somiant. A això et convidem: a que participis. No t'oferim un còmode lloc perquè t'asseguis sinó un espai perquè t'impliquis i intervinguis en els canvis. De la construcció d'aquesta Utopia tu ets l'obrera...

Us hi esperem!

Carlos Martini (618760934)

Escric aquest article el dimarts 28 i, per tant, no sé com haurà anat la vaga general convocada per a demà. Ahir per als lectors. Alguna gent amb qui he parlat dubtava de participar a la vaga amb l'argument que no se senten representats, o directament se senten defraudats, pels sindicats, si més no per algunes actuacions dels sindicats majoritaris. Jo els responc que el dia de la vaga general no serveix per avaluar els sindicats, sinó el grau d'acord o desacord amb les mesures decretades pel govern espanyol dirigides a empobrir la majoria per continuar l'enriquiment dels més rics.

Ja hi haurà temps per a parlar dels sindicats i, de fet, un servidor es compromet a parlar-ne en una altra ocasió, d'aquesta desafecció sindical. Tot i amb això, avui pretenia parlar d'un sindicat. Un sindicat amb poca presència en el dia a dia, però un sindicat que ha jugat un paper fonamental en la història del nostre país i en la història de l'estat espanyol. I és que la Confederació Nacional del Treball, la CNT, compleix enguany cent anys d'existència.

Els darrers dies del mes d'octubre de 1910 es va celebrar a Barcelona l'anomenat Congrés Obrer Nacional, convocat per Solidaritat Obrera després de la dura repressió patida pels fets de l'anomenada «Setmana Tràgica». En aquest congrés es decidí promoure un sindicat d'àmbit estatal espanyol amb el nom de Confederació Nacional del Treball.

El sindicat tot d'una agafà molta força i la mantingué fins a la guerra del 1936-39. Així, la CNT, un any després de la seva fundació, el 1911, tenia als Països Catalans 16.362 afiliats i a tot l'estat, 29.510. A l'any 1919, els militants de la CNT eren 536.769 als Països Catalans i 705.512 a l'estat. El 1931, l'afiliació a la CNT al nostre país era de 354.522, mentre que a tot l'estat era de 534.168 i l'any d'inici de la Guerra, el 1936, els militants cenetistes eren 275.484 als Països Catalans i 584.693 a l'estat espanyol. Durant la guerra provocada pel cop d'estat dels militars feixistes, la CNT va tenir un paper destacat. Hi ha qui el considera coherent i legítim i hi ha també analistes que, des d'una visió d'esquerres i republicana, considera que l'actitud dels anarquistes i, en concret de la gent de la CNT, va ser temerària i equivocada... però entrar en aquest debat seria fer un altre article.

Durant la llarga nit del franquisme, la CNT també tengué un paper important tant en l'organització de l'exili com en la lluita des de l'interior.

De fet, tan sols els independentistes catalans i bascos i els anarquistes mantingueren la lluita contra el règim feixista. Nombrosos guerrillers llibertaris com Josep Lluís Facerias, Quico Sabaté, Marcel·lí Massana i Ramon Vila Capdevila, Caracremada, moriren combatent la dictadura franquista. Altres llibertaris i militants de la CNT continuarien la seva lluita. Una vegada mort Franco, la CNT experimenta un creixement fulgurant. El 29 de febrer de 1976 es fa l'anomenada Assemblea de Sants (Barcelona), a partir de la qual s'inicia la ràpida reconstrucció del sindicat anarquista. El juliol del 1977, la CNT organitza un míting a Montjuïc, en el qual parla, entre d'altres, na Federica Montseny i on es congreguen unes 200.000 persones.

Però és clar, la CNT (ben igual que l'independentisme català, el canari i el basc) era una força massa perillosa per als que estaven muntant la Transició i calia liquidar-la pel típic procediment de la criminalització.

Així arribà el cas Scala (que també donaria per a un altre article), amb el qual una operació dels serveis secrets espanyols acabà amb el creixement i la recuperació de la CNT. El 15 de gener de 1978, després d'una manifestació convocada pel sindicat anarquista, hi hagué un atac amb còctels molotov contra la sala de festes més coneguda de Barcelona, anomenada Scala. Com a conseqüència de l'atac moriren quatre treballadors, dos d'ells afiliats a la CNT. La policia espanyola arribà a detenir 170 persones relacionades amb la CNT... Molts anys després se sabria que l'atac a la sala Scala havia estat perpetrat per un policia infiltrat, Joaquín Gambín, preparat pel comissari de la Policia Conesa i amb el vistiplau del ministre de l'Interior Rodolfo Martín Villa.

La CNT avui perviu com una organització anarquista amb poquíssim pes entre la classe treballadora.

Però per ser justos hem de dir que molts dels avanços en les condicions dels treballadors, en la culturització dels obrers, en l'alliberament de la dona, en la desmilitarització de la societat... són a causa de la lluita centenària de la gent de la CNT.

Tomeu Martí

(Diari de Balears, 30-09-10)

---

FUNDICIO DE TEATRE DADA GUGU

Carrer Nou, 14 - 07510 SINEU

971855263 - 607630209

www.fundiciodadagugu.com