Ateneu Llibertari Estel Negre

Aquí teniu el llibret Voces de la valentía en Oaxaca. Violaciones a los derechos humanos de las mujeres en el conflicto social y político, l'atabalador testimoni d'una sèrie de dones que han estat víctimes de la repressió policíaca al conflicte obert a Oaxaca (Mèxic).

Es prega doneu la màxima difusió a aquest document que es constitueix en testimoni d'un atac sistemàtic i conscient contra els drets humans ja no tan sols de les dones sinó de tots aquells que en el conflicte d'Oaxaca reclamen el seu dret a dissentir i a postular alternatives i opcions sociopolítiques diferents a les sustentades per les institucions governamentals.

Salut!

Pere Perelló

Voces de la valentía en Oaxaca

En una taula rodona d'un matí de TV3 dedicada al desallotjament de La Makabra, en Vicenç Villatoro s'indignava perquè hi ha massa condescendència amb els okupes: «Doncs així com ens ho hem de prendre, com un nou Maig del 68?». Si entenem la ocupació com una lluita de la gent jove per reivindicar canvis de fons en el sistema, seguint un mètode que s'ha propagat per tot Europa a través d'uns canals alternatius de comunicació, sí.

L'ocupació és molt més que una rebel·lió contra el preu de l'habitatge. És també una lluita contra el sistema, una manera de posar-lo en evidència i una demanda de llibertat per exercir la cultura tal com l'entén cadascú. Caldria analitzar per què La Makabra s'ha convertit en l'única escola de circ de Barcelona, o en un lloc on els skaters tenen algunes de les millors pistes per patinar.

En aquella taula rodona algú es queixava que els okupes no en tenien prou protestant, sinó que la seva intenció era quedar-se a viure de gorra en un lloc que no és seu. I esclar que sí! Perquè el lloc està buit! És que encara no han entès de què va això? Què és el que esperen? Que un cop feta la protesta se'n vagin tots a La Caixa a fer una hipoteca?

S'hi pot estar a favor o en contra, però cada vegada que un acte okupa surt als mitjans, no puc evitar que un angelet em remogui la consciència recordant-me: «I tu què fas per reivindicar que el preu de l'habitatge ja no té cap mena d'ètica? Tenir casa no és un dret de l'ésser humà? Si és un dret, per què obliga l'home a treballar tota la vida, a deure diners tota la vida, i en molts casos a patir tota la vida? És per això que hem vingut al món? És aquest el sentit que té la nostra vida?».

No hi ha cap partit polític que ofereixi una alternativa a aquesta condemna. Mentre no s'afronti l'especulació des de l'arrel, no hi haurà reformes que permetin arribar a una solució. És el problema clau d'un sistema capitalista que està fent aigües.

Pep Blay

(Avui, 08-12-06)

En aquesta foto podem veure clarament com l’Ajuntament de Calvià, del qual és batle el senyor Delgado, del Partit Popular, permet que un constructor privat faci servir una zona verda, pública, per traçar un camí per accedir a un solar al torrent de cas Català, on es construiran tres blocs d’habitatges. El que és incomprensible és com es donen llicències per a construir dins d’un torrent. El camí obert comença dins de la zona verda. Com permet Delgado la utilització d’una zona verda que és de tothom perquè un constructor privat edifiqui a l’interior d’un torrent?

Més fotos en Calvianer's photos.

Després d’estar un temps inactius, després de la marxa forçosa dels diferents col·lectius que formàvem el local autogestionat Àgora, hem previst una assemblea-reunió del Nucli Confederal de CNT Ciutadella de Menorca a Es Mercadal, el proper divendres 15 de desembre a les 17.00 hores, tenint com a lloc de trobada la parada del bus.

Si alguna persona de la zona està interessada a assistir, ens podem veure allà, però seria millor que ens digués alguna cosa per email abans [cnt.menorca@gmail.com].

Gairebé un anys després, seguim encara amb la idea de consolidar el nostre nucli de la Confederació Nacional del Treball de Menorca; sabem que és difícil, però no ens rendim.

Salut i anarcosindicalisme!

Nucli Confederal de CNT Ciutadella de Menorca

Més informació

La gent de la Plataforma Salvem La Real ens ha informat que a la finca de Son Cabrer (devora Son Espases) han començat els moviments de terra i de retirada de la part superior. Es tracta d’una zona on es demana la protecció patrimonial, ja que s’hi troben síquies i restes d’edificacions de valor històric.

Està previst que demà divendres al dematí un grup de persones de la Plataforma vagi a Son Cabrer i han convocat a més gent per manifestar la seva oposició i alhora reivindicar la seva preservació.

Han quedat a les 9,15 al Monestir. Els que hi puguin anar que vinguin.

Aquí teniu dos articles publicats en la revista El Viejo Topo sobre el MIL i sobre la polèmica pel·lícula Salvador, de Manuel Huerga:

- Salvador López Arnal: «El MIL, tal como era. Entrevista con Sergi Rosés Cordovilla». El Viejo Topo, 222-223 (julio-agosto 2006), pp. 18-27.

- Miguel Riera: «A propósito de Salvador. Una conversación con Emili Pardiñas y Alejandro Montiel». El Viejo Topo, 226 (noviembre 2006), pp. 6-13.

Curt metratge de Proyecta Films guardonat amb més de 25 premis i dirigit per Marisa Crespo i Moisés Romera

Si els poders locals no volen perdre les seves competències han de perseguir més bé les corrupteles

Els darrers mesos hem tingut coneixement de la detenció de determinats càrrecs públics municipals —i algun d'autonòmic— vinculats presumptament amb delictes urbanístics. S'han deixat així al descobert xarxes de corrupció polítiques, administratives i socials que servirien per al millor dels guions cinematogràfics mai imaginats.

Una cultura especulativa fortament consolidada (fins i tot en l'àmbit social), juntament amb la manca d'aplicació immediata dels mecanismes de control existents, genera situacions com la d'Andratx. Això lligat amb el concepte que determinats subjectes socials tenen del planejament urbanístic com si fos un recurs propi i no al servei de la societat en general. Això demostra que la nostra societat encara ha d'acabar d'interioritzar alguns conceptes dispars, com són el desenvolupament sostenible del territori, la protecció dels recursos, la protecció del teixit social i cultural de les nostres ciutats i dels nostres pobles, o la planificació global com a mecanisme preventiu davant la improvisació irreflexiva, especulativa i descontrolada.

A banda de les repercussions que puguin tenir els casos que tenen Marbella com a referència principal, el fet més greu és que el ciutadà pot arribar a creure que, en el fons, la normativa empara i dóna cobertura a processos que, malgrat la seva legalitat, són transgressors amb el territori. I aquest és el fet que hem de combatre amb tots els elements a l'abast.

Així, i per tal de fer front a aquesta impressió, les administracions han de fer un esforç especial per tal de donar a conèixer als ciutadans les previsions de vivenda de protecció oficial contemplades en la recent normativa urbanística, així com els seus resultats. També s'han de divulgar les limitacions que de fet, i en molts casos, s'imposen davant els casos de creixement descontrolat dels sectors urbanístics en el territori. I, a més a més, des del sector públic s'han de difondre sistemes d'ordenació territorial com els plans directors, promovent el coneixement de la innovadora normativa dictada en relació amb la protecció del paisatge. Igualment, és necessari que es donin a conèixer els mecanismes de control que des d'un punt de vista administratiu existeixen i, de fet, s'apliquen. Al seu torn, la pressió social i la dels mitjans de comunicació han de forçar les comunitats autònomes que no tenen implantats, o no els apliquen, aquests instruments legals, a fer-ho. Al final, queda l'actuació extrema, la via penal.

La solució a les disfuncions generades pel sistema no es troba únicament en el dret penal ni a desmuntar l'edifici constitucional construït sobre la base dels poders locals. Aquests darrers estan dotats d'una autonomia que permet a les administracions municipals ser les més properes en els serveis que es presten als ciutadans. I també on es materialitza d'una manera més directa el principi de participació ciutadana que és el que configura l'Estat democràtic.

Hem de cercar com a objectiu que aquest necessari desenvolupament sostenible (tant territorial com social) actuï com a principi rector en tota ordenació territorial i urbanística. L'urbanisme pot continuar sent un model de referència en el creixement econòmic, però sempre s'ha de basar en models planificats no tan sols per part dels ens locals, sinó també per les mateixes autonomies. I és necessari consolidar amb plena convicció el planejament com un mecanisme d'integració social, de protecció ambiental i també de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i de les ciutadanes.

En el desenvolupament del planejament es poden desenvolupar models on les plusvàlues que es generen es reparteixin entre l'Estat, la comunitat autònoma i els municipis. Plusvàlues que anirien destinades a reserves de sòl no urbanitzable, parcs, jardins, millores d'infraestructures, equipaments, i habitatge públic. En fi, beneficis directes per a la comunitat. Això no impedirà l'ocupació del sòl i l'expansió econòmica de la propietat, però sí que redistribuirà comunitàriament els seus beneficis.

CalL analitzar, igualment, la possibilitat de crear òrgans col.legiats de revisió de llicències urbanístiques on tinguin participació els diferents grups municipals. I es pot facilitar informació a les entitats ciutadanes, o consells d'urbanisme (potenciant la participació), sobre les actuacions municipals en matèria d'urbanisme. O, fins i tot, començar a implantar les anomenades auditories urbanístiques, previstes normativament i que encara no han tingut traducció en la realitat. Les eines existeixen, però segurament manca cultura participativa per desenvolupar-les.

Només amb institucions efectives on s'estableixin mecanismes de control mutu, amb mecanismes que aturin els possibles abusos que es generin, amb procediments que permetin l'accés del ciutadà a una vivenda de veritat digna, i amb actuacions contundents contra aquells que transgredeixen l'ordenament jurídic vigent aconseguirem retornar la confiança, potser ara una mica perduda, al nostre sistema urbanístic.

Rafel Audivert,

advocat i professor associat de Dret Administratiu de la UAB

(El Periódico de Catalunya, 06-12-06)

T’agradaria un massatge a canvi d’un llibre que no has llegit? T’has avorrit de dur la mateixa roba i voldries intercanviar-la? Voldries una guitarra i no tens doblers per comprar-la? Vols aprendre anglès i ets un bon cuiner?

Idò canvia el XIP, i vine a sa Fira d'Intercanvi a Vilafranca, t'esperem diumenge dia 17 de desembre a la plaça Tomeu Penya a partir de les 10.30 h.

Vine amb aquelles coses que tens arraconades, coses útils, en bon estat, que pots intercanviar per altres coses que sí necessites o te fan il·lusió. Podrem intercanviar tot allò que vulguem: plantes, confitures, roba, CD, electrodomèstics, receptes, coneixements, favors, cols, serveis, instruments musicals, eines des camp, la parella, mobles, el sogre, tallada de cabells, cangurs, ordinadors...

Si vols, du qualque cosa per torrar i queda a dinar amb nosaltres a la mateixa plaça.

XERRADA INFORMATIVA

Dia 7 de desembre, a les 19 h., farem una xerrada informativa de sa Fira d'Intercanvi al Casal d'Entitats de Vilafranca, parlarem d’altres xarxes d’intercanvi existents, i podreu exposar dubtes, aportacions... vos hi esperem.

Ho organitza XIP (Xarxa d'Intercanvi dels Pobles)