Ateneu Llibertari Estel Negre

Cada any, el 20 de novembre, al cementiri de Montjuïc, un grup de dones llibertàries fan un homenatge a Durruti, Ascaso i al pare de l'Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia. Allà es reuneixen vells lluitadors anarquistes, amb banderes vermelles i negres i la tricolor republicana. Ells, que van defensar aquestes banderes, van ser els herois de la barriada, formats en els ateneus o en els fronts, a l'exili o a les presons. Creuen en l'educació i en els valors humans.

Eduard Pons Prades és un d'aquests herois que es va formar a l'escola racionalista. «A les escoles es forma el món del demà», li van ensenyar al cor del districte V de Barcelona, en plena era del jazz. Així que no és gens estrany que volgués ser mestre.

Però quan l'esperança del món de progrés de la República es va fer miques, el jove Eduard va ingressar a l'Escola Popular de Guerra i en lloc de mestre va sortir instructor de màquines d'acompanyament. Volia ensenyar a llegir i va haver d'ensenyar a combatre els que no coneixien les tres paraules clau: llibertat, igualtat, fraternitat. Al front va ser milicià de la cultura, va ensenyar a les trinxeres i a la presó.

La seva fal.lera per ensenyar l'ha portat a salvaguardar el llegat de l'anarquisme, la memòria de la resistència, d'uns joves educats en el culte a la vida, que van somiar el que podia haver estat i no va ser. Una memòria que va ser esborrada durant decennis.

En aquests anys en què no es podia parlar de les ubicacions de les fosses plenes d'afusellats, Eduard va recollir els testimonis de guerrillers i maquis, de les noies que anaven en bicicleta amb missatges en clau i armes a la maleta.

Va recórrer quilòmetres al costat d'Antonina Rodrigo per retrobar vells companys d'armes a la Resistència. Va caminar per la pell de brau de punta a punta, refent el mapa dels clandestins, dels proscrits, escrivint una memòria que no volia ningú.

Ells són els autèntics herois d'aquesta llei tan insulsa de recuperació de la memòria; no els que la recuperen, sinó els que l'han guardat viva, esperant per retre comptes al silenci, el buit i la derrota.

Josep Maria Sanz, Loquillo

(El Periódico de Catalunya, 26-03-07)

«Los senderos de la libertat» [Eduard Pons Prades],

en Butlletí Estel Negre, 121 (octubre 2002)

El secretari general d'Iniciativa, Jordi Guillot, ha qualificat d'actes feixistes les pintades a les seus del partit aparegudes a les ciutats de Cornellà, Girona, Hospitalet i Barcelona.

Tot i tractar-se d'una pràctica que els mateixos militants d'Iniciativa i EUiA han realitzat de forma habitual durant els últims anys a les seus del PP per denunciar la guerra d'Iraq, ara que es realitzen a les seves seus són qualificades de feixistes. Cal destacar que des de l'empresonament de Núria Pòrtulas, la formació ecosocialista no ha fet cap declaració ni ha donat cap explicació sobre el cas. Alguns directius del partit han fer córrer correus electrònics i missatges a telèfons mòbils entre la militància per informar-los sobre les causes de la detenció de la jove gironina. Segons les tesis de la direcció d'Iniciativa escrites en aquests correus, Núria Pórtulas fou detinguda per una operació dirigida des de l'Audiència Nacional i de la que per tant el Departament d'Interior no en té cap responsabilitat. La realitat diu tot el contrari. L'aplicació de la Llei Antiterrorista fou supervisada en tot moment per Joan Boada i les pressions per empresonar-la van sortir en tot moment des de la direcció del Departament d'Interior. De fet, actualment, Núria Pórtulas no pot sortir de la presó perquè Boada no lliura els informes de la investigació realitzada pels mossos. Fonts consultades apunten que aquests informes no contenen cap dada que incrimini Pòrtulas i fins i tot hi consten dades manipulades o absolutament inversemblants. Sembla que aquesta és la raó per la qual no es lliuren els informes. Per això, les mateixes fonts apunten que Joan Saura, com a màxim responsable d'Interior, vol deixar passar el temps i evitar que l'aparició de l'atestat i els informes un cop s'aixequi el secret de sumari puguin esquitxar el partit i evidenciar les mentides explicades durant aquestes setmanes.

Segona Fira de l’Intercanvi a Porto Cristo (24-03-07)

«Fora feixisme, viure amb democràcia»

Unes 200 persones exigiren a «certs polítics» responsabilitats dels atacs de la ultradreta cap a la CGT

Prop de 200 persones de més de 35 entitats de Mallorca es concentraren ahir davant la plaça de Cort per dir «prou» a les agressions feixistes. Aquesta mobilització, a la qual també s’afegiren tots els partits d’esquerres, s’organitzà arran que el passat 4 de març esclatà un artefacte a les portes de la seu del sindicat CGT, ubicada al carrer Àngel Guimerà, de mans de suposats grups de persones pertanyents a l’extrema dreta mallorquina. Amb un to reivindicatiu però pacífic, els protestants conduïren una pancarta fins al mig de la plaça amb el lema «Per la llibertat, prou d’agressions feixistes». Durant una hora se sentiren clams de l’estil «Vosaltres feixistes, sou els terroristes» o «Fora feixisme, viure amb democràcia». Totes les consignes anaven dirigides a qualsevol ideologia contrària a la llibertat d’expressió. Per això les veus a l’uníson també tingueren cabuda per dirigir les seves exclamacions cap a alguns mitjans públics de les Illes amb paraules com «IB3, apunta, feixistes posen bombes».

La lectura del manifest, a càrrec del mateix secretari general de la CGT i d’una de les integrants d’aquesta plataforma d’entitats i partits d’esquerres, Margalida Seguí, exigí la identificació dels autors d’aquestes agressions i la responsabilitat de «determinats polítics» que no tenen cap problema ètic ni moral per manifestar-se al costat «d’elements feixistes» i propiciar un marc d’enfrontaments socials, discursos «agressius» i «antidemocràtics» i que «dóna ales al terrorisme ultra». Els manifestants feren al·lusió també que dos dies abans dels actes vandàlics, el passat 2 de març, es va fer una «concentració il·legal» convocada pel PP a la qual assistiren individus provinents de «la ultradreta» i que afavoria la cobertura d’aquest marc d’enfrontaments. A banda de Mallorca, la CNT francesa se solidaritzà amb la causa i donà suport a la concentració de Palma. Com a mostra, convocà un acte simultani de protesta i de solidaritat «antifeixista». En aquest sentit, tant a París com a Tolosa s’han organitzat manifestacions contra els mítings del Front Nacional francès liderat per Jean Marie Le Pen.

Laura Morral (Palma)

(Diari de Balears, 23-03-07)

***

Concentración en Cort contra las agresiones fascistas

Varios centenares de simpatizantes y afiliados de más de veinte entidades sociales, sindicales, políticas y culturales se concentraron anoche en la plaza de Cort en contra de las agresiones fascistas y para condenar, entre otros, el atentado contra la sede del sindicato CGT en Palma.

Cabe recordar que en la madrugada del pasado 4 de marzo explotó un artefacto en el local que este sindicato tiene en la calle Àngel Guimerà de Palma. La sede ya había sido objeto de un ataque el día anterior y tres semanas antes aparecieron en sus paredes pintadas con símbolos fascistas.

El fin de la concentración, convocada bajo el lema Per la llibertat, contra el feixisme: prou d´agressions feixistes, es rechazar este tipo de ataques así como las agresiones de connotaciones racistas padecidas por trabajadores extranjeros. Asimismo, los convocantes quieren consolidar una red antifascista permanente que responda a estos ataques.

I. O. (Palma)

(Diario de Mallorca, 23-03-07)

***

Àngel Guimerà, 48

El diumenge 4 de Març, sobre les set del matí, esclatava un artefacte explosiu davant la seu de la CGT del carrer Àngel Guimerà, 48, de Palma. Tenia la suficient potència com per a danyar seriosament un automòbil aparcat davant del local, i trencar una vidriera de l’entrada d’habitatges contigua. Per sort, no va ocasionar danys personals físics, però sí morals, per la gran commoció que va causar entre els veïns, molts dels quals van despertar espantats per la potent deflagració.

Feia quinze dies que a la porta metàl·lica del local havia aparegut una pintada amenaçadora contra el col·lectiu juvenil Maulets, signada amb un símbol feixista. Però els successos del primer cap de setmana de març van començar el divendres dia 2, amb l’aparició d’elements ultres en la manifestació il·legal del PP, en la Plaça de Cort. Aquella mateixa nit van ser brutalment agredits dos companys colombians, afiliats a la CGT, en una acció de clar signe racista, a la zona palmesana de Gomila. El dissabte dia 3, els panys de la seu de CGT del carrer Àngel Guimerà varen aparèixer inutilitzats. A l’horabaixa s’anava a realitzar la presentació d’un llibre sobre Euskadi, a càrrec de la Fundació Federico Engels. Per això, quan l’endemà va esclatar l’explosiu, pocs dubtes quedaven sobre l’autoria feixista de l’atemptat.

Fa deu anys que el nostre sindicat va comprar aquest local, el primer que adquiríem en propietat, amb els seus escassos 80 metres quadrats que abans albergaven una perruqueria. El rigor en l’administració de les finances va permetre adquirir-lo amb fons propis, sense haver d’acudir a préstecs. El local es va poder condicionar amb l’emissió d’una quota extraordinària, que tots els afiliats i afiliades vàrem pagar voluntàriament. Exclosos oficialment de l’accés al patrimoni sindical, el disposar d’un local en propietat, petit però decentment condicionat, ens feia sentir com al·lots amb sabates noves.

D’aquesta manera, el local sindical del carrer Àngel Guimerà va néixer lliure d’hipoteques, ni bancàries ni de cap altre tipus. I així ha continuat al llarg de tot aquest temps: un espai al servei de la gent treballadora, de reunió, d’assessorament, de formació, de promoció de la cultura obrera. Un espai que, per cèntric, ha estat punt de trobada d’entitats i de persones, d’afiliats i d’afiliades, d’amics i de simpatitzants. També un lloc d’acollida per a les entitats socials, de joves, d’immigrants, etc, que no disposen de local propi i que, en horaris compatibles amb l’activitat sindical, sempre han fet un bon ús de la seu. En definitiva, un local dels treballadors i per als treballadors: un espai de llibertat i de convivència, al marge del que el sistema entengui com a políticament correcte.

Amb seguretat, és aquesta llibertat el que molesta als agressors. Els que són incapaços d’utilitzar la força de la raó, prefereixen imposar la raó de la força, arribant, com és el cas, al sabotatge i a l’atemptat terrorista. Però s’han equivocat amb nosaltres perquè, ni cedirem al xantatge, ni renunciarem a la nostra activitat com organització. A més, un ampli ventall social, tant de Mallorca com de fora de l’illa, està interpretant l’atac contra la CGT, com una agressió a la llibertat de tots.

L’onada de simpatia i solidaritat cap al nostre sindicat, i la resposta unitària del 22 de Març, indiquen que els covards autors dels atacs es troben amb l’efecte contrari al que buscaven. Perquè la llibertat no la regala ningú: es defensa i es gaudeix. Per això, és tasca i responsabilitat de totes les persones que volen ser lliures, el plantar cara al feixisme, i denunciar als qui, de manera objectiva, ho emparen, ho encoratgen, ho legitimen o ho justifiquen.

Pep Juárez,

secretari general de CGT-Balears

(Última Hora, 22-03-07)

1r Festival de música aborigen

Concert a benefici de www.somiseremradio.cat

Dissabte, 24 de març a partir de les 19.00 hores

a l'IES Ramon Llull (Plaça del Tub, Palma)

Amb les actuacions de

GROLLERS DE SA FACTORIA

ARAMATEIX

LA CARRAU

MUSNOK

Donatiu: 5 euros

No hi faltis!

(Si pots ajudar a muntar el festival, posau-vos en contacte amb Joves de Mallorca per la Llengua o amb l'Obra Cultural Balear. Gràcies!)

Concert per l'autogestió del sindicat CNT

Dissabte 24 de març de 2007 a les 23 hores

a la Factoria de So (polígon de son Llaüt) Santa Maria

Preu d'entrada: 5 euros

Amb les actuacions de:

- GARGAMBOIG: Punk Rock des de Castelló.

Presentant el disc Dins del cap. Fora del cos

- NO PRESIDENT: HC punk des de Palma

- B.B.M.E.: Punk des de Palma

Els beneficis del concert aniran destinats a finançar les activitats i lluites del sindicat.

Difon aquesta informació al major nombre de persones que puguis, gràcies.

T'hi esperem!

Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

El pròxim dijouss 22 de març continua el Cicle de Cinema Feminista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat. Aportem a continuació una petita sinopsi de la primera pel·lícula:

Samira Makhmalbaf

A las cinco de la tarde (2003)

Després de la caiguda del règim talibà a l'Afganistan, es van reobrir les escoles per a les dones. Una en pretén dedicar-se a la política i fins i tot arribar a ser algun dia presidenta de la República. Però el burka, les tradicions i el règim masclista continuen profundament ancorats en la vida social del país….

Esperem doncs la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre entre qui estimis oportú aquestes activitats.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

Quatre jutges diuen que ja tenen informació per resoldre si accepten la revisió del judici

Un altre magistrat era partidari d'investigar les alteracions de l'autòpsia del policia

Inútils i innecessàries. Quatre jutges de la sala militar del Tribunal Suprem es van negar ahir a practicar noves proves presentades per la família de l'anarquista Salvador Puig Antich executat el 1974, acusat de la mort d'un policia en un tiroteig, per considerar que la sala "està en condicions de pronunciar-se sense més dilacions sobre l'autorització o no" del recurs de revisió del cas. El magistrat José Luis Calvo Cabello es va oposar a aquesta decisió i es va mostrar partidari d'investigar les alteracions aparegudes en l'autòpsia que se li va practicar al cos del policia Francisco Anguas.

La família del jove anarquista va sol·licitar als jutges que escoltessin el testimoni de Francesc de Paula, que va ser codefensor de Puig Antich. Aquest li va explicar els fets com "un forcejament tumultuari en un espai reduït on es van produir trets de diverses armes i en què mai va tenir intenció de matar a ningú". Per als jutges, aquest testimoni coincideix "substancialment" amb el que va dir Puig Antich "tant en el sumari com en el judici oral". Per tant, per al tribunal aquesta prova "és innecessària".

Les negatives

Els jutges també es neguen a ampliar la prova pericial per determinar qui i en quin moment va afegir a màquina i a mà en l'informe de l'autòpsia del policia que "els tres trets poden correspondre al mateix tipus de projectil".

El magistrat Calvo considera que és necessari aclarir quan van ser incorporades aquestes paraules al text, ja que es van aprofitar algunes lletres de les paraules "mecanografiades per escriure sobre aquestes (a)rriba, (a)bajo i des(cendente)". Per a aquest jutge, és necessari saber si aquestes incorporacions van ser fetes per "algun dels firmants de l'informe de l'autòpsia" o "en un moment clarament posterior".

Els jutges també es neguen a conèixer l'opinió de la resta de les parts sobre el testimoni de Joaquín Latorre, que el setembre de 1973 era metge resident a l'hospital Clínic de Barcelona, i que va ajudar el doctor Ramón Barjau en l'autòpsia del policia. Aquest facultatiu va declarar que el cadàver d'Anguas presentava almenys cinc impactes de bala i que ignorava per què a l'autòpsia en figuraven tres.

La justificació

No obstant, per a Calvo Cabello les declaracions d'aquests facultatius justifiquen l'ampliació de la prova pericial per determinar amb certesa "la fiabilitat de l'informe de l'autòpsia". Aquest magistrat sosté que la pràctica de les proves sol·licitades per la família de Puig Antich és necessària per "corregir l'error --generador d'injustícia-- que potser va cometre el tribunal jutjador precisament per no poder valorar" aquests fets.

No obstant, per als altres jutges, no és necessari practicar més proves, ja que "després de gairebé dos anys d'actuacions exhaustives buscant en tot moment la veritat dels fets", no és necessari esperar més per decidir si s'autoritza la revisió de la condemna de l'anarquista.

Margarita Batallas (Madrid)

(El Periódico de Catalunya, 21-03-07)

***

El TS rebutja l'estudi a fons d'una prova del cas Puig Antich

El Suprem veu «evident» l'alteració de l'autòpsia però nega una pericial

La sala militar del Tribunal Suprem ha rebutjat examinar a fons la nova prova proposada pels advocats de la família Puig Antich en el procés de revisió del consell de guerra que va acabar amb l'execució del jove llibertari. La prova consistia en una pericial sobre el document original de l'autòpsia del policia mort durant la detenció de Puig Antich per demostrar que aquesta s'havia manipulat.

El tribunal afirma que els afegits al document de l'autòpsia resulten "evidents", que la sala ja ho ha percebut i que està en condicions de valorar-ho quan entri en el fons del tema.

En contra de la postura majoritària de la sala s'ha manifestat el magistrat Luis Calvo Cabello, que en un vot particular va fer constar la necessitat d'investigar en quin moment es va manipular l'autòpsia. El magistrat afirma que aquest no és un fet "intranscendent". La sala també ha rebutjat escoltar la declaració de l'advocat Francesc Caminal. Sí que s'ha acceptat incorporar els retalls de premsa de l'època aportats pels advocats.

Després d'aquesta decisió, la sala militar ha de fixar ara una data per deliberar i votar sobre si accepta a tràmit la presentació del recurs de revisió.

Jordi Panyella

(Avui, 21-03-07)