Ecologistes
en Acció recorda les negatives
conseqüències ambientals i socials provocades per
un model de consum que es basa en el balafiament de recursos i la
creixent producció de residus, i demana una aposta decidida
per alternatives sostenibles a l’hora de celebrar aquestes
festes.
Durant tot
l’any, i especialment durant dates senyalades com les festes
de Nadal, els ciutadans i ciutadanes es llancen al carrer a comprar,
atenent els repetitius missatges d’unes campanyes
publicitàries que comencen amb més d’un
mes d’antelació de l’inici de les festes.
Aquest
consumisme poc trellat promou un model insostenible ambientalment i
social. Ambientalment perquè si el model de consum dels
països del nord s’estenguera per tot el
món, serien necessaris tres planetes (amb les seues
matèries primeres, fonts energètiques, etc.) per
atendre la demanda. I socialment, perquè solament un 12% de
la gent que hi viu a Nord-amèrica i Europa occidental
és responsable del 60% d’aquest consum, mentre que
els que hi viuen al sud-est asiàtic o a
l’Àfrica subsahariana representen solament un 3,2%
(“Informe
sobre l’estat del món”
Institut Worldwatch, 2004).
Per
això mateix, Ecologistes en Acció vol proposar
una sèrie d’alternatives per a celebrar aquestes
festes d’una forma més sostenible, sense oblidar
que el principal missatge que l’associació
ecologista vol posar de manifest és que és
imprescindible una reducció en el consum si es vol posar fre
al deteriorament ambiental i social.
Consell abans de comprar
un regal
Abans de comprar un
regal, reflexiona…
El
primer que cal fer abans de comprar alguna cosa és
reflexionar si realment fa falta.
Una
vegada ens hem decidit a adquirir el producte, és molt
important intentar esbrinar com ha estat fabricat, si en el seu
procés de producció s’ha perjudicat al
medi ambient o a cap ésser humà.
També
s’ha de pensar com repercuteix la seua utilització
en el medi ambient.
Cal
tenir en compte que sempre serà més sostenible
comprar allò que haja estat produït el
més localment possible.
Estalvi
energètic
Ja
ningú dubta que l’ús
energètic està produint greus problemes
ambientals. Es pot estalviar energia posant en pràctica els
següents consells:
Reduir
al màxim la utilització del cotxe i emprar el
transport col·lectiu (el cotxe es fa servir, en la majoria
dels casos, per a trajectes que es podrien realitzar a peu en menys de
tres quarts d’hora).
Reduir
la compra de productes superflus i innecessaris, ja que per a la seua
fabricació cal energia.
Connectar
els aparells a la xarxa, en comptes d’usar piles.
Desconnectar
els aparells elèctrics quan no estiguen funcionant.
Fer
servir electrodomèstics eficients i prescindir
d’aquells que siguen innecessaris (per obrir una llanda o
raspallar-se les dents No calen aparrells elèctrics!)
La
temperatura de la vivenda s’ha de mantenir d’acord
amb l’època de l’any (no és
necessari portar un jersei a l’estiu i màniga
curta a l’hivern).
Utilitzar
bombetes de baix consum.
Consumir
productes locals és un altra manera d’estalviar
energia, la que es necessita per al seu trasllat.
Disminució de
residus
Els embalatges
i envasos són un problema seriós per al medi
ambient. Un 40% del fem domèstic són residus
orgànics, de la resta, un 80% està
constituïda per envasos. Aquest percentatge creix i es dispara
per Nadal.
Per a fabricar
aquestos envasos es destrueixen recursos naturals, es contamina
l’aigua i l’atmosfera. Tant en la seua
fabricació com en el seu reciclatge es consumeixen grans
quantitats d’energia i quan es converteixen en residus tenen
un notable impacte ambiental, tant si es dipositen en abocadors com,
sobretot, si s’incineren.
Mentre que la
resta de l’any cada persona genera un quilo i mig de fem al
dia (fa trenta anys no s’arribava ni a mig quilo), en
aquestes dates són dos quilos; i la meitat són
envasos i embalatges.
Es pot reduir
la quantitat de residus generats posant en pràctica els
següents consells:
Cada
colp que compreu alguna cosa és important que penseu quants
residus genera allò que consumim.
Eviteu
productes d’usar i tirar
Rebutgeu
les bosses de plàstic que donen els comerços i
porteu bosses de tela, cistella o el clàssic carret de la
compra.
Feu
un exercici d’imaginació, moltes de les coses que
es tiren al fem es poden reparar, reutilitzar o reciclar.
Eviteu
les llandes, i rebutgeu els aliments amb molts envasos. Les carmayoles
o els pots de vidre són una alternativa molt més
saludable i ecològica per a guardar els aliments que
tapant-los amb plàstic o alumini.
Compreu
el contingut, no l’envàs. Moltes vegades es paga
més pels envasos que directament tirem al fem que pel
contingut.
Escolliu
productes amb envasos retornables o reutilitzables.
Eviteu
emprar productes de neteja que s’han utilitzat
tradicionalment, com el lleixiu o l’amoníac, que a
banda de produir residus tòxics són perjudicials
per a la salut. El sabó, el vinagre o la llima
són alternatives més ecològiques i
igual d’eficaces per a netejar.
En
rebre regals, no tireu els papers, es poden fer servir en altres
ocasions.
Per
Nadal hom rep moltes targetes de felicitació, en comptes de
tirar-les es poden reutilitzar.
Reciclar
un regal que ja es tinga a casa.
Estalvi d’aigua
L’aigua
neta és un recurs cada vegada més
escàs i, malgrat que és essencial per a la vida,
es malbarata, balafia i es contamina a un ritme que fa vertigen. A
continuació us proposem una sèrie de consells per
estalviar aigua:
Col·loqueu dispositius
d’estalvi d’aigua en les
aixetes.
Fiqueu
ampolles dins les cisternes, de tal manera que quan tireu de la cadena
el volum d’aigua desallotjat siga menor.
Disminuïu
el consum el màxim possible (dutxeu-vos en comptes de
prendre un bany, tanqueu l’aixeta quan no calga, arreplegueu
l’aigua gelada que ix de la dutxa fins que es torna
calenta…)
No
practiqueu esports que contribuïsquen al balafiament
d’aigua, com ara el golf.
Alimentació
més ecològica i saludable
Quan cada any
s’incrementa el nombre de persones desnodrides en quatre
milions (segons la FAO), en aquestes dates es tira fins 40% dels
aliments produïts, a causa dels descarts per
exigèncie estètiques del mercat, les errades en
la distribució de volums tan grans, etc. Per això
mateix és important tenir en compte els següents
consells:
Preparar
el menjar que vaja a consumir-se, i guardar el sobrant per a altra
ocasió.
Recuperar
la cuina tradicional i tenir cura de l’alimentació
evitant el menjar-brossa o els menjars precuinats, que implica un major
embalatge i consum d’energia.
Consumir
productes fescos i de temporada o menys elaborats. Resulten
més ecològics, més saborosos i
més saludables.
Consumir
productes que s’hagen produït el més
localment possible.
No
consumir alguns aliments intrínsecament lligats al Nadal,
com el llagostí, perquè estan sent criats en
moltes ocasions en zones tropicals humides prop de la costa, on
produeixen greus danys per a l’economia local i per a la
biodiversitat.
Uns regals nadalencs
diferents
Per Nadal, els
missatges publicitaris van amerats de sentiments entranyables en
defensa dels valors familiars i d’elogi de la solidarita.
Malgrat
això, la canalització de tots aquestos sentiments
va sempre encaminada a la consecució d’un objectiu
clar: incrementar les vendes sota un assumit balafiament de Nadal,
sense tenir en compte les seues repercusions socials i ambientals.
Per
això proposem que en comptes de dedicar temps a estar en
interminables cues als centres comercials, es dedique eixe temps a
pensar en regals diferents. Cal ser crític amb la
publicitat, no cregam cegament els somnis que ens ven.
Fer la vista
enrere per vore que, no fa tant de temps, érem
feliços celebrant el Nadal d’una altra manera, pot
ajudar a vore que hi ha models diferents al consem sense fre.
Pel que fa als joguets
El bombardeig
publicitari que comença més d’un mes
abans que arribe Nadal, no oblida els més menuts de la casa,
i crea per a ells un fum d’anuncis de joguets. Segons
l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets
(AEFJ), en aquestes dates es compra el 75% de joguets que es venen cada
any.
Molts pares i
mares, sotmesos a la pressió dels seus fills i filles,
acaben per convéncer-se que, per demostrar el que els volen,
els han de comprar més regals, i acaben sotmetent-se a la
dictadura de la publicitat oblidant alternatives de consum
més justes social i ambientalment. Ací en
demostrem algunes:
Busqueu
joguets d’artesania local
No
compreu joguets amb sobreembalatge.
Assegureu-vos
que són joguets no sexistes ni
bèl·lics.
Busqueu
aquells joguets que estimulen la creativitat.
No
compreu joguets amb piles.
Assegureu-vos
que són adequats per a cada tipus d’edat.
Mireu
que siguen de materials naturals i biodegradables.
Comproveu
que estigueu pagant el producte, no la seua publicitat.
A
més, el més important és que
és possible jugar sense joguets.
Arbres de Nadal i altres
ornaments
Els avets i
altres pinàcies s’han convertit en un objecte de
consum d’usar i tirar, que va de la muntanya o el viver a
l’abocador després de passar el Nadal en una casa.
Crida l’atenció el fet que hi haja vivers dedicats
exclusivament a la producció d’arbres que van al
fem (al voltant de 2.000.000 a l’any), en un país
erosionat i amb greus riscos de desertificació.
Altres
ornaments per Nadal suposen també enormes impactes. La
utilització ornamental del gr´vol en Nadal ha
conduït aquesta espècie a estar en greu perill de
desaparició, amb els greus danys que
açò suposaria per a l’ecosistema on es
desenvolupa. Açò mateix ocorre amb les molses,
que s’empren com a ornamentació als betlems. Per
últim la febra consumista ha arribat a d’altres
espècies vegetals, com ara el rusc o el vesc,
espècies que estan sent recolectades de forma insostenible.
On comprar?
De vegades
pensem que els únics llocs on es pot comprar són
les grans superfícies, tanmateix, aquest model és
molt costós ambiental i socialment.
Per
això proposem un sèrie d’alternatives
Compreu
en botigues de barri i als mercats tradicionals.
Compreu
productes d’agricultura ecològica. Aquestos
productes, a més de ser més sans, són
ambientalment sostenibles, ja que en la seua producció no es
fan servir pesticides ni fertilitzants artificials.
Compreu
en botigues de comerç just. Ací es poden obtenir
productes amb garantia que han estat produïts de manera
ecològica i que s’ha pagat un sou digne als
productors.
Formeu
part de cooperatives de consumidors. En aquestes botigues, els
consumidors es posen en contacte directe amb els productors, eliminant
així els intermediaris. Tot el que es consumeix
és d’agricultura ecològica.
Participeu
en cooperatives de barata.
Ecologistes en
Acció vol fer una crida per recuperar la creativitat a
l’hora de celebrar aquestes dates, una creativitat que ens
ajude, en definitiva, a no passar el Nadal perseguint els somnis
inabastables que ens proposen els anuncis, sinó que ens
mostre un camí més encertat
d’aconseguir els nostres desitjos, i que tinga com a punt de
sortida una forma de celebració més justa social
i ambientalment.
El Govern
no ha
tingut cap problema a decretar l'Estat d'alarma i treure
l'Exèrcit per a
defensar la llibertat de moviment dels 600.000 passatgers que no
pogueren
volar. Quan el Govern, després de sortir al rescat dels
bancs i cobrir-los de
milers de milions perquè donessin crèdit a les
petites i mitjanes empreses, va
veure que aquests bancs no afluixaren cap duro, no va decretat cap
Estat
d'alarma. Aquesta mesura bancària causà la
fallida de milers d'empreses, la ruïna
de milers d'empresaris i un acomiadament de treballadors mai no vist i
que fa
que avui dia tinguem més de quatre milions de desocupats.
Però no, no es va
decretar cap Estat d'alarma, l'Exèrcit no va ocupar les
sucursals bancàries,
els banquers no van per portats a punta de pistola a les seves centrals
bancàries perquè repartissin en
préstecs les ajudes governamentals i no van
tenir cap linxament mediàtic com han patit els controladors
aeris. Tot el
contrari, se'ls va estendre catifa roja perquè tiressin els
balons fora i se'ls
facilità la megafonia dels mitjans de comunicació
perquè acusessin i paguessin
la crisi financera la ciutadania mateixa.
Es
considera una
violació dels drets ciutadans el fet de perdre un cap de
setmana de vacances i
arran de l'Estat d'alarma s'han interposat denúncies contra
els controladors,
es demanen indemnitzacions milionàries per als afectats i,
fins i tot, penes de
presó per als controladors. Però essent el
perjudici dels viatgers infinitament
menor que quedar-se sense feina, que viure de les ajudes de 400 euros
per als
desocupats de llarga duració, que apujar en dos anys l'edat
de jubilació, que
facilitar i abaratir l'acomiadament o que desnonar 260.000 persones de
les
seves llars, no es decreta cap Estat d'alarma i no es jutja els
responsables.
Quan el que perilla és el dret al treball, el dret a un
habitatge digne o el
dret a una vida digna, ni surt l'Exèrcit a defensar els
drets constitucionals
dels ciutadans empobrits per una classe política submisa als
interessos
financers ni es decreta cap Estat d'alarma o d'emergència
nacional. Com s'ha
fet als aeroports, no sortiran als diaris, als noticiaris
radiofònics o als
telediaris la devastació de cada cas particular, de cada
família que ha estat
desnonada, de cada desocupat que li llevaran els 400 euros, de cada
empresari
que ha tancat el seu negoci, de cada família que
té totes els seus membres
aturats. Però no importa, els mitjans ens continuaran
refregant pels nassos els
beneficis dels bancs i de les grans empreses, ens amagaran els guanys
dels especuladors
ambles apujades i davallades de borsa i mai no relacionaran aquest
moviment
especulatiu amb l'increment de preus i d'impostos amb la
misèria que genera al
seu pas entre els pobres i els obrers. Obrers que, com infants davant
els reis
mags, fet gala d'ingenuïtat, creuen que els
polítics els representen. No se
n'adonen que cada quatre anys voten els polítics que
representen el poder
financer, no el poble; i que aquests reben el suport de totes les
institucions
religioses que permeten que els rics es facin més rics a
costa dels pobres.
Aquest
diumenge 19 de desembre de 2010 el periòdic Cultura Obrera
organitza una sortida a peu a la Mola de s'Esclop i la finca de
Galatzó. L'excursió consistirà en una
passejada des del Pla de s'Evangèlica fins a la Mola i
devallada cap a les cases velles del Galatzó. Es
visitarà la caseta de n'Aragó i la font des Quer.
Per l'excursió s'ha de dur
calçat de muntanya, abric o xubasquero, berenar i dinar, i
aigua.
LLoc
de trobada: aparcament del Coll de sa Gramola (carretera
Andratx-Estellencs)
Presentació de www.contrainformacio.com (23-12-10)
estelnegre | 17 Desembre, 2010 10:04
Presentació de www.contrainformacio.com
(23-12-10)
El
proper dijous 23 de desembre, al Casal Voltor Negre de Palma (carrer
Eivissa, 10), s'ha organitzat una xerrada per presentar el projecte de
la plana
web ContraInformació. La idea és donar a
conèixer la feina feta, proposar col·laboracions
i impulsar una veu pròpia dels Moviments Socials. Els
enllaços del projecte són
els següents: www.contrainformacio.com i contrainfomallorca.wordpress.com
«Quan l'exèrcit trenca vagues, alguna cosa fa olor de podrit», per Jordi Martí Font
estelnegre | 16 Desembre, 2010 16:07
«Quan l'exèrcit trenca vagues,
alguna cosa fa olor de podrit», per Jordi Martí
Font
«No
es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar
en perill
la democràcia.» Ho diu Vicent Partal a l'editorial
del Vilaweb que m'ha fet
arribar Higínia Roig (quin ull més clar, mana!),
el dia després que Zapatero i
el seu Govern decidís enviar l'exèrcit per aturar
una vaga encoberta dels
controladors aeris contra la privatització d'Aena.
No
entraré ara a parlar del sou dels controladors aeris
perquè no ha
estat aquest el motiu pel qual han enviat l'exèrcit, tot i
que molta gent
associa automàticament una cosa amb l'altra, com si no
sabessin -de fet, ho
desconeixen- que l'exèrcit espanyol mai no ha atacat cap
ric. Mai, mai, mai!
Tampoc
parlaré de la gent que s'ha quedat a casa després
de comprar
bitllets que els han costat diners i esforços
perquè el Govern tampoc ha enviat
l'exèrcit per restituir-los el dret de fer vacances, que no
és cap dret sinó una
possibilitat cada cop restringida a menys assalariats ja que cada cop
hi ha
ments treballadores amb feina i per tant amb vacances. Mai cap militar
s'ha
presentat a casa d'un aturat per ajudar-lo a fer vacances. No, no
és aquest el
motiu de l'enviament dels militars als aeroports.
L'Estat
s'està preparant amb mostres d'autoritat total, amb
l'exercici
de la dictadura militar en la seva fase més ligh
però alhora clara, per
a un fet que sembla cantat. I el fet en qüestió no
és altre que el traspàs
total de l'economia espanyola (i aquí sí que s'hi
inclou la catalana que no depèn
d'Andorra, França o Itàlia) als
«mercats» internacionals. Bé, parlem
clar, a l'FMI
i al Banc Mundial. És a dir, s'està preparant per
passar a ser una colònia com
ja és Irlanda i en part Grècia, i com potser
serà aviat Portugal. I com que sap
que hi haurà respostes, assaja. Tal com nosaltres vam
assajar la vaga general,
ells assagen com trencar-la. Dic ximpleries? Tant de bo sigui
així però si
llegeixes els seus economistes diuen el mateix tot i que per a ells
això és música
celestial. I els nostres? Doncs quan els trobem si fa no fot,
també. La tele no
ens esvera, és clar, tal com feia la irlandesa abans de fer
fora 25.000
funcionaris i desmuntar tota mena de serveis socials que, ho vull
recordar tot
i que és obvi, ens beneficien a totes i a tots.
Caldrà
estar preparats i és evident que encara no ho estem. De
moment,
caldrà tenir present que és inadmissible en una
democràcia que l'exèrcit
intervingui per trencar vagues. I si ara ho acceptem no ens queixem
quan demà ens
vinguin a buscar a nosaltres... i ja no quedi ningú.
El
GrupoAvería
demana col·laboració per a la seva propera
acció al
carrer, que serà el divendres 17 de desembre.
L'únic que han de fer els
col·laboradors és mantenir-se quiets sense
moure's. Serà una cosa semblant a
això.
Un
cop creat l'escenari, tindrà lloc una acció de
denúncia sobre el que
està passant al Sàhara.
Si
voleu participar-hi o voleu demanar més
informació podeu escriure al
següent correu electrònic: grupoaveria@gmail.com
«CNT, cent anys sembrant roses de foc a la terra illenca» per Ander Zurimendi
estelnegre | 14 Desembre, 2010 15:55
«CNT, cent anys sembrant roses de foc a la
terra illenca» per Ander Zurimendi
Enguany es commemora el centenari
del naixement de la
CNT, quan es va crear el 1919 en una Barcelona obrerista i
llibertària
Deia el
poeta Antonio Machado: «Incert és el futur,
però encara ho és més
el passat». I és que reconstruir els temps passat,
per abordar la història d'un
sindicat com la CNT, és complicat. Ja han passat 100 anys
d'ençà que centenars
d'obrers llibertaris constituïren la CNT. Una trobada a
Barcelona. Un octubre
de 1910. I els darrers residus de la Setmana Tràgica encara
flamejaven.
Aquest era
el context en el qual nasqué la CNT, amb una classe obrera
impulsada --paradoxalment-- per la repressió de
l'Exèrcit que tractava d'ofegar-la.
A aquesta primera trobada, hi assistiren federacions sindicals de
Mallorca, com
ara la de Joan Ordines, en representació del sector de la
construcció i els
picapedrers, que tenia 910 afiliats a l'Illa.
Tal com
explica Albert Herranz, membre del grup d'estudis Els Oblidats,
«el
moviment obrer a Mallorca tendia més al socialisme que no
pas als llibertaris».
Ara bé, «l'aparició de la CNT
féu trontollar aquesta tendència».
L'any 1919,
per exemple, veia la llum el periòdic Cultura
Obrera,
en la que seria la seva segona època (que arribaria a un
tiratge de 4.000
exemplars).
Però
probablement sigui a Inca on l'anarcosindicalisme arrelà amb
més
força. No debades, la capital del Raiguer encara
és considerada «el bressol de
l'anarquisme» a les Illes. Herranz prossegueix:
«Cal entendre que Inca era molt
distinta de com és ara. Tenia molta indústria. I
una prova de la influència que
la CNT tenia a Inca és que la UGT no es constituí
allà fins al 1936».
Molts
d'anys abans, en concret el 1913, Mallorca rebé una visita
inesperada. Era la «del noi del sucre», Salvador
Seguí, que féu una gira de
conferències per distints indrets de Mallorca. Aquesta
visita generà més relació
amb els anarquistes de Barcelona, que tot i la proximitat
geogràfica queia molt
lluny en aquells principi de segle.
L'arribada
del «noi del sucre» no fou un fet aïllat
en la seva relació amb
les Illes. «També viatjà a Menorca, on,
a més a més, estigué empresonat durant
els anys 20 a la la Mola», segons concreta
l'estudiós Herranz.
Però
un dels anys més convulsos (i interessants per la lluita
obrera) arribaria
el 1919. I és que un any abans, Miquel Cabotà
havia estat assassinat durant els
dies de Carnestoltes. Així que en la celebració
d'aquestes festes, l'any següent,
tornaren els incidents en record la mort de Cabotà, que
incendiaren Inca. El 20
de febrer, per exemple, la població famolenca saquejava
diversos magatzems
d'aliments. «En entrar-hi, hi trobaren quilos i quilos de
queviures, però que
els empresaris estaven a l'espera per especular-hi més
tard». La revolta adquirí
tals dimensions que l'Exèrcit ocupava Inca el 24 de febrer.
I si bé la situació
es calmà en un primer moment, els connats de revolta i
saquejos es repeteixen
el mes d'abril, quan finalment els principals dirigents obrers
(socialistes i
llibertaris, indistintament) foren detinguts.
El moviment
obrer d'àmbit llibertari, per tant, s'enfortí
durant els
anys 20 i 30. Fins que el cop d'estat feixista decapità les
esquerres a
Mallorca, el fosc any 36. Resulta difícil documentar
l'activitat de la CNT
durant la dictadura (en part per la clandestinitat, en part
perquè l'activitat
era substancialment menor). Ara bé, la CNT recupera
protagonisme els anys 60 (i
especialment els 70). L'any 76, per exemple, la CNT es refundada en
l'àmbit
estatal. No obstant això, un any més tard, els
sindicats eren oficialment
legalitzats.
Segons Pere
J. Garcia Munar, membre del grup Els Oblidats que ha
estudiat el període de la Transició, «a
Mallorca els llibertaris s'involucraren
amb força al moviment ecologista (com ara a la defensa de la
Dragonera)». Més
tard també s'oposarien a la construcció de
l'autopista Palma-Inca. Però cal
destacar una lluita laboral en concret: l'hotel Lotus. I és
que l'any 1978, la
plantilla de l'hotel decideix prescindir del comitè
d'empresa i munta una
assemblea de treballadors.El
1979 van més
lluny: rebutgen el conveni autonòmic per a l'hosteleria i
inicien un període de
vagues per assolir-ne un de propi de l'empresa.
Aquesta
lluita marcaria un camí en l'anomenat sindicalisme combatiu,
enfront del «pactisme» que
caracteritzarà CCOO i UGT històricament. En
aquesta
línia arriba l'escissió de la CGT, formada pels
membres de la CNT que sí volien
presentar-se a les eleccions sindicals, assolir delegats i fins i tot
pagar
alliberats de l'organització.
Per
això els anys 80 foren durs (no tan sols per
l'escissió, sinó la
despolitització de la societat). Però el moviment
llibertari viu la seva
particular primavera en la darrera dècada. El fenomen de l'okupació
és
un bon exemple.
Com deia la
historiadora Dolors Marín Silvestre, «les cases
ocupes d'ara
són els ateneus de principi de segle, s'aferren a la
cultura, a l'avantguarda,
a una alternativa».Deu
ser allà, als
ateneus i cases ocupes, on guarden les llavors per sembrar
més roses de foc a
la terra illenca.
Retroenllaços (0)
