Ateneu Llibertari Estel Negre

Divendres 5 de març a les 20 hores

a l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n / Palma)

Xerrada amb l'escriptor, músic de jazz i activista llibertari mexicà Alain Derbez

Mèxic i les seves revolucions

Després hi haurà sopar

Si fas anar algun instrument musical, vine i afegit a la jam session...

---

Dissabte 6 de març a les 19 hores

a la llibreria La Biblioteca de Babel (Arabí, 3 / Palma)

Presentació de la novel·la Usted soy yo, escrita conjuntament entre Alain Derbez i Ángel Miquel, Premio Nacional de Novela Jorge Ibargüengoitia 2008 (Mèxic)

Posteriorment hi haurà una jam session amb l'escriptor i qui s'apunti...

---

Alain Derbez nasqué el 3 d'octubre de 1956 a Boca del Río (Veracruz, Mèxic). És poeta, narrador, assagista, músic i activista llibertari. Estudià història a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Productor de ràdio i agitador cultural, ha estat director de Radio Mexiquense; professor de l'Escola Superior de Música, actualment és professor de l'Institut Literari de Veracruz; músic i productor de discos i de llibres de l'editorial Alebrije. Ha col·laborar en nombroses publicacions, com ara DosFilos (consell de redacció), La cultura en México (consell de redacció), La Onda, Revista de la Universidad de México, Cartapacios, Casa del Tiempo, Punto, Letras Libres, Sabe Usted Leer? (coeditor), El Acordeón (director), El Tulipán Negro, Cuadernos de Jazz, Reforma, La Jornada, El Universal, Unomásuno, Sábado, etc. Entre 1979 i 1980 gaudí de la Beca de Narrativa Salvador Novo i entre 1982 i 1983 de la Beca de Poesía IBA-Fonapás. Ha publicat llibres de contes, com ara Los usos de la radio (1988), Cuentos de la región del polvo y de la región del moho (1990), Los sesenta cumplen treinta (2001); d'assaig, Hasta donde nos dé el tiempo (1987), Ya no nos imaginamos la vida sin la radio (1991), El jazz en México, datos para una historia (2001); de poesia, Zenón tuvo razón (1979), Para mirar el ruido (1981), Desnudo con la idea de encontrarte (1985), Textos de misoginia antes del fin del mundo (1985), Amar en baños públicos (1992), Todo se escucha en el silencio (antología del blues y el jazz en la literatura) (1987), El jazz según don Juan y otras silbables (2006). En 2008 aconseguí el Premio Nacional de Novela Jorge Ibargüengoitia amb la novel·la Usted soy yo, escrita amb Ángel Miquel. Discos té publicats Las cosas por algo son (1998), La cocina, tertulias, contubernios y festines: Música para bailar (1989), Ya son horas con Sonora Onosón, Eze ozo jazzea azí con Emiliano Marentes y Privado-Público con El Código Postal (2006).

L'acomiadament es produeix arran de l'acció sindical realitzada per CNT dins de la cadena, on el sindicat compta ja amb dues seccions sindicals (i altres de nova creació en camí), en defensa dels llocs de treball de la plantilla mitjançant la petició de millores laborals i socials. Aquest acomiadament és un clar exemple d'agressió a la llibertat sindical dins de la cadena de supermercats.

Així mateix informem a l'opinió pública, que sobre aquest tema el nostre sindicat ha decidit convocar una sèrie de mobilitzacions a les portes de diversos supermercats de la cadena amb l'objectiu de fer arribar a la clientela de Mercadona les nostres reivindicacions laborals, i que coneguin de primera mà quina és la vertadera cara de l'empresa.

Properament s'informarà del calendari d'aquestes mobilitzacions.

Secció Sindical de CNT de Mercadona SA

Després de la protecció cautelar acordada avui, el GOB insta el Govern a que enllesteixi aviat la seva incorporació al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca

La decisió adoptada avui pel Consell de Govern, a instàncies de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat (CMAM), suposa que a la zona de Son Bosc no es poden fer activitats que puguin posar en risc la conservació dels seus valors naturals, i per tant implica la paralització efectiva de les obres del camp de golf.

La CMAM tindrà ara 2 anys (prorrogables altres 2 «gràcies» al Decret Grimalt) per enllestir el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals que avui ha posat en marxa, i atorgar a la zona una figura de protecció.

Tot i això, des del GOB instam la CMAM a enllestir aviat el PORN i ampliar el Parc Natural de s’Albufera. El gran volum de coneixement científic que s’ha acumulat sobre la zona possibilita enllestir el PORN en pocs mesos i consolidar la protecció.

Enhorabona per aquesta decisió, la primera que fa justícia als valors naturals de Son Bosc des de que l’any 2004 Jaume Matas va desprotegir la zona, deixant la porta oberta al projecte de camp de golf.

Que la crisi l'han provocat els bancs i els rics no hi ha cap mena de dubte. Que el baixíssim preu del diner, els crèdits impossibles i les hipoteques per vida les han permès i fomentat els polítics professionals és clar també. Tampoc no hi ha dubtes sobre el fet que aquesta no és una crisi conjuntural sinó sistèmica, una crisi profunda en les estructures econòmiques i socials, amb una especial incidència en l'entorn natural dels humans. Ni dubtem a l'hora d'analitzar que les mesures anticrisi aplicades fins ara, tant als Estats Units com als estats espanyol o francès, no tenen res a veure amb la possible superació d'aquest període de recessió. Amb aquestes suposades mesures salvadores, bàsicament s'han folrat els banquers i les multinacionals de l'automòbil, alhora que les hisendes públiques han traspassat més diners encara de les nostres butxaques, de totes i tots els contribuents, als rics de sempre. Què en deuen fer de tants quartos?

Ara, instal·lats en un cinisme creixent, els qui manen ho continuen tenint molt clar: si poden exprimir els treballadors i les treballadores fins a aquest punt i aquests ni es queixen, no protesten ni gosen desobeir, és que encara ho podem fer una mica més. I en això es troben.

Tenen l'excusa perfecta, la por necessària per aplicar mesures excepcionals que esdevindran la marca de fàbrica de la nostra societat del futur si no som capaces d'aturar-les ara. Proposen abaratir l'acomiadament i allargar l'edat de jubilació de les treballadores i els treballadors. Tenen un discurs fàcil i aplicable a multitud de coses, alhora que uns mitjans de desinformació general que arriben a tothom de forma continuada, sense descans, com si fossin una gota malaia que obre pas en qualsevol superfície per forta i dura que sigui.

Com ens ho farem per oposar-nos a ells? Com aconseguirem aturar la seva maquinària mediàtica i repressiva? Com serà la resposta si qui mediàticament mana assenyala com a contrincants de polítics, banquers i empresaris la colla aquesta de CCOO-UGT que en la seva major part depenen de subvencions de l'Estat i tenen una tropa de xoc formada per alliberats que fa anys que no protesten i en alguns casos no ho han fet mai? És el partit entre CCOO-UGT i les patronals alguna cosa més que teatre?

La resposta és òbvia quan és negativa però no ho és tant quan del que parlem és d'alternatives. I entre les alternatives hi ha algunes reflexions que cal fer. Per exemple, és clar que cal una vaga general però per anar-hi s'han de donar confluències que cal tenir en compte i que ens faran deixar algunes seguretats de què ara gaudim. També és clar que cal sumar i no restar, així que no ens podem negar a compartir el camí cap a la vaga amb ningú que s'oposi a les mesures antisocials de Zapatero, des de l'esquerra. I alhora que lluitem, ens cal acumular forces.

La crisi que passem, insisteixo, ha vingut per quedar-se durant un període llarg de temps, uns quants mesos o alguns anys, per tant fer una processó un dia qualsevol no serveix per res més que per perdre diners. Les processons en forma de manifestacions o concentracions no són palanca de canvi de res, tot i que van bé per veure'ns al carrer i sumar quantes forces tenim. La o les vagues que visquem han de ser diferents, contundents, imaginatives i multidisciplinars. I han de ser solament una petita passa dins de l'excursió projectada i desitjada. Cal, doncs, la confluència en la lluita de sindicats alternatius, de moviments socials, de partits i d'associacions formals i informals de gent que té com a objectiu derrotar el sistema. I la confluència no només per a l'enfrontament sinó, sobretot, per a la reconstrucció. Ara és l'hora de dir que no però també i sobretot de dir que sí. L'economia social, les cooperatives, el treball informal, els horts per a l'autoconsum, el manteniment i ampliació de tots els serveis socials, les ocupacions de cases, la no obediència davant les lleis injustes, la demanda de contractació estable, la solidaritat activa, l'objecció al pagament d'hipoteques... L'objectiu no és altre que no negociar res amb la colla de lladres que ens governen i els seus amos. I alhora que ens hi enfrontem, fer-los innecessaris, o tan prescindibles com sigui possible. Només així seran ells qui ens oferirà serveis i drets socials i no nosaltres qui haurà de pidolar el manteniment de les escorrialles.

Jordi Martí Font

Com bé sabeu, els propers dies 24 i 25 de febrer, els i les Ministres de la Guerra de la UE es reuniran a Mallorca per preparar les seves malifetes. En les darreres setmanes hi ha hagut xerrades, conferències i alguna acció per denunciar-los. Ara pels dies que hi seran aquí s'han convocat noves protestes.

Per al dia 24, entre altres coses hi ha una manifestació unitària que partirà a les 19 hores de la Plaça d'Espanya de Ciutat sota el lema «Aturem l'Europa del Capital i la Guerra. Per la solidaritat entre els pobles».

Per al dia 25 està convocada una jornada d'accions descentralitzades per tota Mallorca. Convé que expliquem que és això.

Accions descentralitzades són dues coses. D'una banda són accions que es fan per tot el territori, no importa el barri o la localitat, volem que la denúncia s'estengui. D'altra banda són accions que no tenen perquè estar organitzades ni pel Comitè de benvinguda_Ministres de la Guerra ni per l'Assemblea de Moviments Socials. Qualsevol persona, organització, grup d'afinitat, grup d'amics, nina perduda es pot organitzar per fer una acció.

Normalment pensem en grans i espectaculars accions. Benvingudes siguin, però s'ha de tenir en compte que desplegades de pancartes, repartiments d'octavetes, accions teatrals, actes informatius, etc. ja en són accions. Podem arribar des d'aquí fins on ens arribi la imaginació.

Un altre tema a tenir en compte és com volem donar ressò a la nostra acció. Convé que cada grup que s'organitzi tengui en compte aquest punt.

Com a mínim nosaltres posem al vostre abast un correu electrònic on podeu enviar les vostres fotos, comunicats o vídeos: descentralitzades@riseup.net

Perquè el dia 25 els i les ministres de la guerra encara seran aquí, cal seguir denunciant-los.

Comitè de benvinguda_Ministres de la Guerra

---

Fotos de la pujada antimilitarista al Puig Major (21-02-10)

---

Tenim les pensions més baixes d'Europa, però amb l'excusa que el sistema de pensions no pot suportar els costos que genera l'allargament de l'esperança de vida, el Govern es proposa perllongar l'edat de jubilació als 67 anys, palesant l'extrema covardia d'un socialisme que no té cap mirament a fer culpables i a castigar qui no té cap culpa de la crisi financera. Tot això, posant de boca en boca tota una tirallonga de mentides per a justificar-se, que, de tant de repetir-les, ja es prenen com a vertaderes, oblidant que:

- Els últims 10 anys de vida laboral és el període on es produeixen més accidents laborals.

- Els treballadors han cotitzat tota sa vida laboral per a jubilar-se als 65 anys o abans. Si el Govern ha malgastat els diners de la caixa, el treballador no té cap culpa, és una malversació de fons del Govern; és com si, després d'estalviar tota ta vida, quan vas a treure els teus dipòsits del banc, et diguessin que no hi ha fons. Això és un frau, un delicte.

- Afegint dos anys més de feina, no només li roben a cada treballador una mitjana de 24.000 euros, que és el que s'estalvia l'Estat en 24 mensualitats de pensió, sinó que continuarà aportant diners a través de la seva cotització.

- Si hi ha gairebé cinc milions de desocupats, la cosa lògica seria reduir l'edat de jubilació per a substituir les persones d'edat avançada pels que no tenen feina, fins a deixar l'atur a zero, evitat així haver de pagar cap prestació per desocupació.

- Si el progrés consisteix a perfeccionar les tècniques de producció per a reduir al mínim els temps d'elaboració, de fabricació, de transport i de venda de productes, com és que a major perfeccionament no es redueix progressivament el temps treballat? Gràcies al progrés, cada dia és necessita menys gent per a produir major quantitat de productes? Però això no ho notem ni en la reducció de la jornada laboral ni en l'avançament de la jubilació. Només es nota en l'augment de beneficis de les grans empreses i dels bancs, posant més zeros a les grans fortunes.

- El treballador ha complit amb escreix amb la seva tasca de produir eficientment. No podem pagar els plats trencats de polítics i d'empresaris per la seva manca de capacitació i de formació. Mai no poden ser un agreujant per al treballador.

L'objecte d'aquestes mentides és desviar el focus de la culpabilitat de la crisi financera vers els sectors més desafavorits, evitant així tota possibilitat de canvi en el model econòmic especulatiu que tant de joc dóna a la banca i a la seva connexió amb els paradisos fiscals que donen cobertura a tota classe de corrupció i de crims. El més denigrant de tot és que eduquem els nostres infants perquè sostinguin un sistema que ens trepitja i que ens tracta com a éssers inferiors.

Un obrer de l'església pobra

Antonio Cànaves Martin