Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Fotos de la visita a Palma d'Alain Derbez (05/06-03-10)

---

Acomiadada per sorpresa una delegada sindical de CNT a la cadena de supermercats

El passat 18 de gener de 2010 es va constituir una secció sindical de CNT al centre de treball que, situat al carrer Biniamar núm. 14 a de Palma, té l'empresa Mercadona, SA.

El motiu de la creació d'aquesta secció respon a les nombroses vexacions i al tracte inhumà que pateixen els treballadors del centre: falta de respecte a les baixes mèdiques amb amenaça d'acomiadament, obertura d'actes disciplinàries falses, casos de maltractament psicològic i un llarg etcètera.

El passat 26 de febrer de 2010, pràcticament un mes després de la constitució de la secció sindical, l'empresa Mercadona, SA (Mallorca) ha procedit a l'acomiadament, sense cap preavís, de la delegada sindical que CNT té en l'esmentat centre, després que la Inspecció de Treball girés visita al centre detectant algunes irregularitats.

Una vegada lliurada la carta d'acomiadament l'empresa, mitjançant la Coordinadora de tenda Amelia Mota Mingorance, ha comunicat a la nostra delega la cessació de la seva relació laboral i la prohibició d'entrar a les instal·lacions de l'empresa per al repartiment de qualsevol tipus de propaganda sindical.

Des de l'empresa s'argumenta que la treballadora no s'ajusta als cànons del seu "model de gestió de qualitat total" i l'acusa mitjançant arguments sense fonament de no tenir un tracte apropiat amb el client, dada que a part de falsa és absurda ja que de ser així no tindria explicació que la nostra companya Yolanda porti treballant al mateix centre de treball des de 1993.

La vertadera raó per la qual s'ha produït aquest acomiadament, no és cap altra que castigar i reprimir qualsevol tendència combativa de lluita sindical dins de Mercadona.

Des del passat mes d'octubre el sindicat CNT manté, a Mallorca, una agitada lluita sindical dins de la cadena de supermercats en defensa dels drets, llibertats i reivindicacions dels seus treballadors/es, constantment atacats per l'empresa. L'acció sindical de CNT ha estat encaminada tant a la implantació del sindicat en l'empresa mitjançant diverses seccions sindicals (fet que no ha agradat gens a Mercadona), així com cap a la reivindicació de la defensa dels llocs de treball de la plantilla i el respecte de l'articulat del conveni col·lectiu d'empresa i no només d'aquelles parts que a l'empresa li interessen.

Fruit d'aquest conflicte s'ha aconseguit que la lluita del sindicat aparegui, des de fa tres mesos, constantment en els mitjans de comunicació, destacant els reportatges apareguts en IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears així com en Televisió de Mallorca, motiu real pel qual s'ha acomiadat la nostra companya Yolanda.

És de destacar que és norma general de Mercadona acomiadar els delegats/es que CNT té en l'empresa, malgrat que després per sentència judicial hagi de readmetre'ls, a causa del seu «molest» sindicalisme combatiu, podent seguir-se aquesta cronologia en www.cnt.es/mercacoso.

Des de la Secció Sindical de CNT, manifestem la nostra repulsa davant de l'acomiadament i estem preparant ja mobilitzacions contra la cadena de supermercats per aquest atropellament a la llibertat sindical.

Exigim la readmissió immediata de la nostra companya Yolanda, així com la cessació immediata de les polítiques repressives cap a la nostra secció sindical.

Readmissió de la nostra companya acomiadada ja!

Respecte a la llibertat sindical en Mercadona

CNT-AIT

Secció Sindical en Mercadona

(Centre de treball del carrer Biniamar, 14 A)

Avui divendres 5 de març a les 20 hores

a l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n / Palma)

Xerrada amb l'escriptor, músic de jazz i activista llibertari mexicà Alain Derbez

Mèxic i les seves revolucions

Després hi haurà sopar

Si fas anar algun instrument musical, vine i afegit a la jam session...

---

Demà dissabte 6 de març a les 19 hores

a la llibreria La Biblioteca de Babel (Arabí, 3 / Palma)

Presentació de la novel·la Usted soy yo, escrita conjuntament entre Alain Derbez i Ángel Miquel, Premio Nacional de Novela Jorge Ibargüengoitia 2008 (Mèxic)

Posteriorment hi haurà una jam session amb l'escriptor i qui s'apunti...

---

Alain Derbez nasqué el 3 d'octubre de 1956 a Boca del Río (Veracruz, Mèxic). És poeta, narrador, assagista, músic i activista llibertari. Estudià història a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Productor de ràdio i agitador cultural, ha estat director de Radio Mexiquense; professor de l'Escola Superior de Música, actualment és professor de l'Institut Literari de Veracruz; músic i productor de discos i de llibres de l'editorial Alebrije. Ha col·laborar en nombroses publicacions, com ara DosFilos (consell de redacció), La cultura en México (consell de redacció), La Onda, Revista de la Universidad de México, Cartapacios, Casa del Tiempo, Punto, Letras Libres, Sabe Usted Leer? (coeditor), El Acordeón (director), El Tulipán Negro, Cuadernos de Jazz, Reforma, La Jornada, El Universal, Unomásuno, Sábado, etc. Entre 1979 i 1980 gaudí de la Beca de Narrativa Salvador Novo i entre 1982 i 1983 de la Beca de Poesía IBA-Fonapás. Ha publicat llibres de contes, com ara Los usos de la radio (1988), Cuentos de la región del polvo y de la región del moho (1990), Los sesenta cumplen treinta (2001); d'assaig, Hasta donde nos dé el tiempo (1987), Ya no nos imaginamos la vida sin la radio (1991), El jazz en México, datos para una historia (2001); de poesia, Zenón tuvo razón (1979), Para mirar el ruido (1981), Desnudo con la idea de encontrarte (1985), Textos de misoginia antes del fin del mundo (1985), Amar en baños públicos (1992), Todo se escucha en el silencio (antología del blues y el jazz en la literatura) (1987), El jazz según don Juan y otras silbables (2006). En 2008 aconseguí el Premio Nacional de Novela Jorge Ibargüengoitia amb la novel·la Usted soy yo, escrita amb Ángel Miquel. Discos té publicats Las cosas por algo son (1998), La cocina, tertulias, contubernios y festines: Música para bailar (1989), Ya son horas con Sonora Onosón, Eze ozo jazzea azí con Emiliano Marentes y Privado-Público con El Código Postal (2006).

Serveixi la present nota per informar de que s'ha resolt favorablement el conflicte laboral que la nostra companya Matilde mantenia contra la cadena hotelera «Riu Hotels & Resorts» per acomiadament. Sobre l'acomiadament es demanava el seu reconeixement per part de l'empresa, ja que la forma de realitzar-se va ser totalment antijurídica i arbitrària. Malgrat portar Matilde treballant diversos anys en l'empresa, «Riu Hotels & Resorts» no dubtà en acomiadar a la treballadora després de denunciar aquesta a la cadena hotelera per assetjament moral en la feina (moobing), el passat mes de juny de 2009. Finalment s'ha arribat a un acord entre ambdues parts, ja que la nostra companya ha trobat una altra feina amb unes condicions laborals molt millors que les que oferta «Riu Hotels & Resorts». L'empresa ha estat condemnada a reconèixer l'acomiadament de Matilde i a indemnitzar-la amb 8.000 euros nets.

Federació Local de la CNT-AIT de Palma

Desenes d'escàndols de corrupció han sacsejat la política balear els darrers mesos. Bona part d'aquests casos han estat protagonitzats pel Govern autonòmic del PP de la passada legislatura, però Unió Mallorquina (UM) també suma un bon nombre d'escàndols, sobretot a causa de la seva gestió del Consell de Mallorca durant el mateix període (2003-2007). Farts d'aquesta situació, diversos grups cívics han decidit reaccionar i constituir una plataforma ciutadana contra la corrupció.

El GOB, l'OCB, l'STEI-i, el Lobby de Dones, el Fòrum Ciutadà de Mallorca i Amics, la FAAVV i Amigues de Son Sardina, entre d'altres, han constituït la plataforma amb l'objectiu d'emprendre una «gran campanya» amb el lema Contra la corrupció i per a la dignificació de la democràcia. Com a primera activitat, han convocat un acte cívic consistent en una cadena humana que es portarà a terme aquest dijous, dia 4 de març, a la plaça de Cort de Palma a partir de les 20.00 hores. Una cadena de persones per defensar les institucions democràtiques del virus de la corrupció i també una cadena per abraçar-les i així demostrar el que signifiquen per la ciutadania, vol ser un acte de cura cívica. Es tracta d'iniciar un seguit d'actuacions que al seu moment culminaran en una gran manifestació.

No hi faltis!

---

Nota: L'Ateneu Llibertari Estel Negre està en contra de la corrupció i de la democràcia parlamentària, una i altra són cul i merda; la corrupció necessita la democràcia parlamentària i la democràcia parlamentària necessita la corrupció.

---

Aquest dijous 4 de març,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

---

Calendari de «Massa Crítica»

---

Massa Crítica

971 207 441

Divendres 5 de març a les 20 hores

a l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n / Palma)

Xerrada amb l'escriptor, músic de jazz i activista llibertari mexicà Alain Derbez

Mèxic i les seves revolucions

Després hi haurà sopar

Si fas anar algun instrument musical, vine i afegit a la jam session...

---

Dissabte 6 de març a les 19 hores

a la llibreria La Biblioteca de Babel (Arabí, 3 / Palma)

Presentació de la novel·la Usted soy yo, escrita conjuntament entre Alain Derbez i Ángel Miquel, Premio Nacional de Novela Jorge Ibargüengoitia 2008 (Mèxic)

Posteriorment hi haurà una jam session amb l'escriptor i qui s'apunti...

---

Alain Derbez nasqué el 3 d'octubre de 1956 a Boca del Río (Veracruz, Mèxic). És poeta, narrador, assagista, músic i activista llibertari. Estudià història a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Productor de ràdio i agitador cultural, ha estat director de Radio Mexiquense; professor de l'Escola Superior de Música, actualment és professor de l'Institut Literari de Veracruz; músic i productor de discos i de llibres de l'editorial Alebrije. Ha col·laborar en nombroses publicacions, com ara DosFilos (consell de redacció), La cultura en México (consell de redacció), La Onda, Revista de la Universidad de México, Cartapacios, Casa del Tiempo, Punto, Letras Libres, Sabe Usted Leer? (coeditor), El Acordeón (director), El Tulipán Negro, Cuadernos de Jazz, Reforma, La Jornada, El Universal, Unomásuno, Sábado, etc. Entre 1979 i 1980 gaudí de la Beca de Narrativa Salvador Novo i entre 1982 i 1983 de la Beca de Poesía IBA-Fonapás. Ha publicat llibres de contes, com ara Los usos de la radio (1988), Cuentos de la región del polvo y de la región del moho (1990), Los sesenta cumplen treinta (2001); d'assaig, Hasta donde nos dé el tiempo (1987), Ya no nos imaginamos la vida sin la radio (1991), El jazz en México, datos para una historia (2001); de poesia, Zenón tuvo razón (1979), Para mirar el ruido (1981), Desnudo con la idea de encontrarte (1985), Textos de misoginia antes del fin del mundo (1985), Amar en baños públicos (1992), Todo se escucha en el silencio (antología del blues y el jazz en la literatura) (1987), El jazz según don Juan y otras silbables (2006). En 2008 aconseguí el Premio Nacional de Novela Jorge Ibargüengoitia amb la novel·la Usted soy yo, escrita amb Ángel Miquel. Discos té publicats Las cosas por algo son (1998), La cocina, tertulias, contubernios y festines: Música para bailar (1989), Ya son horas con Sonora Onosón, Eze ozo jazzea azí con Emiliano Marentes y Privado-Público con El Código Postal (2006).

L'acomiadament es produeix arran de l'acció sindical realitzada per CNT dins de la cadena, on el sindicat compta ja amb dues seccions sindicals (i altres de nova creació en camí), en defensa dels llocs de treball de la plantilla mitjançant la petició de millores laborals i socials. Aquest acomiadament és un clar exemple d'agressió a la llibertat sindical dins de la cadena de supermercats.

Així mateix informem a l'opinió pública, que sobre aquest tema el nostre sindicat ha decidit convocar una sèrie de mobilitzacions a les portes de diversos supermercats de la cadena amb l'objectiu de fer arribar a la clientela de Mercadona les nostres reivindicacions laborals, i que coneguin de primera mà quina és la vertadera cara de l'empresa.

Properament s'informarà del calendari d'aquestes mobilitzacions.

Secció Sindical de CNT de Mercadona SA

Després de la protecció cautelar acordada avui, el GOB insta el Govern a que enllesteixi aviat la seva incorporació al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca

La decisió adoptada avui pel Consell de Govern, a instàncies de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat (CMAM), suposa que a la zona de Son Bosc no es poden fer activitats que puguin posar en risc la conservació dels seus valors naturals, i per tant implica la paralització efectiva de les obres del camp de golf.

La CMAM tindrà ara 2 anys (prorrogables altres 2 «gràcies» al Decret Grimalt) per enllestir el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals que avui ha posat en marxa, i atorgar a la zona una figura de protecció.

Tot i això, des del GOB instam la CMAM a enllestir aviat el PORN i ampliar el Parc Natural de s’Albufera. El gran volum de coneixement científic que s’ha acumulat sobre la zona possibilita enllestir el PORN en pocs mesos i consolidar la protecció.

Enhorabona per aquesta decisió, la primera que fa justícia als valors naturals de Son Bosc des de que l’any 2004 Jaume Matas va desprotegir la zona, deixant la porta oberta al projecte de camp de golf.

Que la crisi l'han provocat els bancs i els rics no hi ha cap mena de dubte. Que el baixíssim preu del diner, els crèdits impossibles i les hipoteques per vida les han permès i fomentat els polítics professionals és clar també. Tampoc no hi ha dubtes sobre el fet que aquesta no és una crisi conjuntural sinó sistèmica, una crisi profunda en les estructures econòmiques i socials, amb una especial incidència en l'entorn natural dels humans. Ni dubtem a l'hora d'analitzar que les mesures anticrisi aplicades fins ara, tant als Estats Units com als estats espanyol o francès, no tenen res a veure amb la possible superació d'aquest període de recessió. Amb aquestes suposades mesures salvadores, bàsicament s'han folrat els banquers i les multinacionals de l'automòbil, alhora que les hisendes públiques han traspassat més diners encara de les nostres butxaques, de totes i tots els contribuents, als rics de sempre. Què en deuen fer de tants quartos?

Ara, instal·lats en un cinisme creixent, els qui manen ho continuen tenint molt clar: si poden exprimir els treballadors i les treballadores fins a aquest punt i aquests ni es queixen, no protesten ni gosen desobeir, és que encara ho podem fer una mica més. I en això es troben.

Tenen l'excusa perfecta, la por necessària per aplicar mesures excepcionals que esdevindran la marca de fàbrica de la nostra societat del futur si no som capaces d'aturar-les ara. Proposen abaratir l'acomiadament i allargar l'edat de jubilació de les treballadores i els treballadors. Tenen un discurs fàcil i aplicable a multitud de coses, alhora que uns mitjans de desinformació general que arriben a tothom de forma continuada, sense descans, com si fossin una gota malaia que obre pas en qualsevol superfície per forta i dura que sigui.

Com ens ho farem per oposar-nos a ells? Com aconseguirem aturar la seva maquinària mediàtica i repressiva? Com serà la resposta si qui mediàticament mana assenyala com a contrincants de polítics, banquers i empresaris la colla aquesta de CCOO-UGT que en la seva major part depenen de subvencions de l'Estat i tenen una tropa de xoc formada per alliberats que fa anys que no protesten i en alguns casos no ho han fet mai? És el partit entre CCOO-UGT i les patronals alguna cosa més que teatre?

La resposta és òbvia quan és negativa però no ho és tant quan del que parlem és d'alternatives. I entre les alternatives hi ha algunes reflexions que cal fer. Per exemple, és clar que cal una vaga general però per anar-hi s'han de donar confluències que cal tenir en compte i que ens faran deixar algunes seguretats de què ara gaudim. També és clar que cal sumar i no restar, així que no ens podem negar a compartir el camí cap a la vaga amb ningú que s'oposi a les mesures antisocials de Zapatero, des de l'esquerra. I alhora que lluitem, ens cal acumular forces.

La crisi que passem, insisteixo, ha vingut per quedar-se durant un període llarg de temps, uns quants mesos o alguns anys, per tant fer una processó un dia qualsevol no serveix per res més que per perdre diners. Les processons en forma de manifestacions o concentracions no són palanca de canvi de res, tot i que van bé per veure'ns al carrer i sumar quantes forces tenim. La o les vagues que visquem han de ser diferents, contundents, imaginatives i multidisciplinars. I han de ser solament una petita passa dins de l'excursió projectada i desitjada. Cal, doncs, la confluència en la lluita de sindicats alternatius, de moviments socials, de partits i d'associacions formals i informals de gent que té com a objectiu derrotar el sistema. I la confluència no només per a l'enfrontament sinó, sobretot, per a la reconstrucció. Ara és l'hora de dir que no però també i sobretot de dir que sí. L'economia social, les cooperatives, el treball informal, els horts per a l'autoconsum, el manteniment i ampliació de tots els serveis socials, les ocupacions de cases, la no obediència davant les lleis injustes, la demanda de contractació estable, la solidaritat activa, l'objecció al pagament d'hipoteques... L'objectiu no és altre que no negociar res amb la colla de lladres que ens governen i els seus amos. I alhora que ens hi enfrontem, fer-los innecessaris, o tan prescindibles com sigui possible. Només així seran ells qui ens oferirà serveis i drets socials i no nosaltres qui haurà de pidolar el manteniment de les escorrialles.

Jordi Martí Font