Ateneu Llibertari Estel Negre

Tenim les pensions més baixes d'Europa, però amb l'excusa que el sistema de pensions no pot suportar els costos que genera l'allargament de l'esperança de vida, el Govern es proposa perllongar l'edat de jubilació als 67 anys, palesant l'extrema covardia d'un socialisme que no té cap mirament a fer culpables i a castigar qui no té cap culpa de la crisi financera. Tot això, posant de boca en boca tota una tirallonga de mentides per a justificar-se, que, de tant de repetir-les, ja es prenen com a vertaderes, oblidant que:

- Els últims 10 anys de vida laboral és el període on es produeixen més accidents laborals.

- Els treballadors han cotitzat tota sa vida laboral per a jubilar-se als 65 anys o abans. Si el Govern ha malgastat els diners de la caixa, el treballador no té cap culpa, és una malversació de fons del Govern; és com si, després d'estalviar tota ta vida, quan vas a treure els teus dipòsits del banc, et diguessin que no hi ha fons. Això és un frau, un delicte.

- Afegint dos anys més de feina, no només li roben a cada treballador una mitjana de 24.000 euros, que és el que s'estalvia l'Estat en 24 mensualitats de pensió, sinó que continuarà aportant diners a través de la seva cotització.

- Si hi ha gairebé cinc milions de desocupats, la cosa lògica seria reduir l'edat de jubilació per a substituir les persones d'edat avançada pels que no tenen feina, fins a deixar l'atur a zero, evitat així haver de pagar cap prestació per desocupació.

- Si el progrés consisteix a perfeccionar les tècniques de producció per a reduir al mínim els temps d'elaboració, de fabricació, de transport i de venda de productes, com és que a major perfeccionament no es redueix progressivament el temps treballat? Gràcies al progrés, cada dia és necessita menys gent per a produir major quantitat de productes? Però això no ho notem ni en la reducció de la jornada laboral ni en l'avançament de la jubilació. Només es nota en l'augment de beneficis de les grans empreses i dels bancs, posant més zeros a les grans fortunes.

- El treballador ha complit amb escreix amb la seva tasca de produir eficientment. No podem pagar els plats trencats de polítics i d'empresaris per la seva manca de capacitació i de formació. Mai no poden ser un agreujant per al treballador.

L'objecte d'aquestes mentides és desviar el focus de la culpabilitat de la crisi financera vers els sectors més desafavorits, evitant així tota possibilitat de canvi en el model econòmic especulatiu que tant de joc dóna a la banca i a la seva connexió amb els paradisos fiscals que donen cobertura a tota classe de corrupció i de crims. El més denigrant de tot és que eduquem els nostres infants perquè sostinguin un sistema que ens trepitja i que ens tracta com a éssers inferiors.

Un obrer de l'església pobra

Antonio Cànaves Martin