Ateneu Llibertari Estel Negre

Davant l'últim crim de guerra perpetrat per l'Estat d'Israel la matinada del 31 de març, Taula per Palestina convoca una concentració avui dia 1 de juny a les 20.00 hores a la Plaça d’Espanya

La matinada del 31 de maig diversos vaixells de guerra israelianes assistits per helicòpters militars han metrallat a part de la flotilla de vaixells, els integrants dels quals són civils relacionats des de diferents àmbits amb els Drets Humans. El seu objectiu: trencar el cèrcol a Gaza i dur ajuda humanitària. La població de la Franja és reconeguda per la legalitat internacional com població ocupada, amb un 80% de població refugiada i actualment injusta i il·legalment assetjada. L'atac està tipificat pel dret internacional com crim de guerra a l'haver-se portat a terme en aigües internacionals i ha estat ordenat directament pel ministre de de Defensa d'Israel, el que ho converteix en un crim d'estat.

La Flotilla de la Llibertat, organitzada per la fundació humanitària turca IHH (Insani Yardim Vakfi), la Campanya Europea per a Acabar el Setge de Gaza (ECESG), la campanya grega, la sueca i el Free Gaza Movement, és la major acció coordinada realitzada fins al moment per a intentar trencar el bloqueig marítim de Gaza per les forces israelianes. En l'expedició, que ha discorregut fins a avui per aigües internacionals, viatgen prop de 750 persones de seixanta nacionalitats distintes, entre els quals es troben periodistes, parlamentaris i activistes, entre ells tres companys de l'estat espanyol. Juntament amb els centenars d'activistes que participen en aquesta iniciativa, les embarcacions duen 10 mil tones de subministraments mèdics, materials de construcció, material educatiu i cinc-cents vehicles elèctrics per a discapacitats, a més de cent cases prefabricades destinades a les famílies que van perdre les seves cases durant els atacs israelians en l'Operació Plom Fos al gener de 2009. En aquests moments, se sap que hi ha al menys 19 persones assassinades, més de 60 ferides i centenars de detinguts.

Acudeix, exigeix responsabilitats i sancions a l'estat d'Israel!

Basta d'impunitat!

Ho convoca: Taula per Palestina en coordinació amb la Red Solidaria Estatal Contra La Ocupación De Palestina

---

El present informe analitza les característiques del model turístic centramericà, amb un especial protagonisme en els processos de residencialització, i quines condicions han afavorit aquest desenvolupament. Posteriorment exposa de quina manera ha afectat la crisi econòmica internacional a aquest sector i quines tendències existeixen cap a un enfortiment de la concentració empresarial. Finalment revisa les conseqüències que ha generat aquest model de desenvolupament entre les que sobresurt una creixent conflictivitat, associada a múltiples causes entre les que destaquen: conflictes per la resistència de les comunitats rurals a la despossessió de recursos naturals i territoris; conflictes per reacció de la societat civil i autoritats locals davant els abusos i excessos del desenvolupament turisticoimmobiliari; conflictes interempresarials per contraposició d'interessos en l'explotació dels seus negocis; conflictes per l'adequació del marc normatiu regulador de les polítiques de turisme i, finalment, conflictes per la reacció dels treballadors davant la precarietat de les condicions de treball.

Dia 3 de juny, un dia clau pel futur de la Serra de Tramuntana

L'Associació d'Antics Blavets, ARCA i el GOB organitzen un acte reivindicatiu per reclamar la desclassificació de la urbanització d'Es Guix

La urbanització d'aquest espai emblemàtic de la Serra de Tramuntana, malauradament, continua sent motiu de reivindicació. La desclassificació de la urbanització d'Es Guix dista encara de fer-se efectiva per les diferències de parer entre les diferents forces polítiques al Consell de Mallorca.

Lluc és sagrat i el seu entorn excepcional. Cal protegir Es Guix de manera definitiva i restaurar aquest entorn natural i paisatgístic. Per tot això, les entitats que formem el Col·lectiu en Defensa de Lluc, organitzem pel proper dilluns 31 de maig, a les 20 hores a Can Alcover, un acte cívic per reivindicar, un cop més, la protecció d'aquest entorn.

L'acte consistirà en:

- Projecció d'un audiovisual inèdit sobre els valors de l'entorn de Lluc i l'amenaça que suposa la seva urbanització.

- Exposició dels dibuixos reivindicatius creats pels pintors Gustavo, Joan Guerra, Baldovino i Torres Canet.

- L'actuació de l'Escolania dels Blavets de Lluc.

- Petit refresc per cortesia de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia, amenitzat per Brazil Essence.

Cal que hi siguem tots, perquè Lluc i la Serra de Tramuntana mereixen la protecció dels seus valors naturals, culturals, paisatgístics i patrimonials.

Us hi esperem!

Davant les diverses campanyes de col·lectius ateus i laïcistes pel que fa a les caselles de l’IRPF (Església Catòlica / Fins Socials), hem de considerar les possibles següents accions:

1) La primera opció (i la que molta gent suposa erròniament que implica no donar ni un euro a l’Església Catòlica) és posar només la casella de fins socials. Cal tindre en compte que aproximadament la meitat del diners d’aquesta casella acaben finalment en institucions catòliques. Si finalment ens decidim per aquesta opció, cal ser molt conscient de que en realitat també estem donant diners a l’Església Catòlica, en compte de serveis realment públics i per a tots, com ara hospitals, carreteres i col·legis.

Aquesta opció té, per tant, una rellevància pràctica mínima a efectes globals. Diverses plataformes donen suport a aquesta opció, perquè pensen que no marcar fins socials podria donar més arguments a l’Església en dir que la seua casella és "la guanyadora" de la gent que vol "donar" diners.

Mireu, per exemple: http://www.portantas.org/index.php/marca-la-casilla-fines-sociales.html

2) Europa Laica ha tret una campanya per a "No marcar cap de les dues caselles". Detalls i raons per a aquesta opció: http://www.europalaica.com/asociacion/campanas/c_100407_Renta2009.html Cal dir, però, que amb aquesta opció, encara que més precisa que l’anterior, tampoc evitem que una part important de l’IRPF (d’altres contribuents) vaja finalment a l’Església, mentre els no creients no tenim opció de cedir els nostres imposts a qui vulguem. Així que, per tant, amb aquesta opció, només minimitzem el problema, perquè els no creients continuem discriminats, perquè només uns ciutadans poden assignar part dels seus imposts a això que ells volen.

3) Una tercera opció, més arriscada i valenta, és, a més de no marcar cap casella, descomptar el 0,7% de la quota íntegra i destinar-lo (descomptant-lo de la quantitat a pagar) a alguna associació atea, agnòstica, lliurepensadora o pel laïcisme. Per a exercir esta "objecció fiscal" teniu les instruccions a: http://www.laicismo.org/PHP/p_documento.php?id=3581

A hores d’ara, no es coneix cap cas que hagi estat denunciat per la delegació territorial d’Hisenda, molt probablement perquè són conscients de que denunciar esta opció podria ser inconstitucional (si uns ciutadans poden pagar un 0,7% menys a l’Estat i destinar-ho a les seves creences/ideologia, la resta també han de poder fer-ho).

Des d’AVALL simplement volem informar d’aquestes opcions per tal de que cada membre i simpatitzant faci això que cregui convenient. En qualsevol cas, ací pots veure desglossats els diners que rep l’Església Catòlica: http://www.portantas.org/index.php/arturito-y-la-casilla-de-la-iglesia.html

Associació Valenciana d'Ateus i Lliurepensadors (AVALL)

Davant la presentació per part del president espanyol Zapatero de les mesures de reajustament econòmic dictades pel Fons Monetari Internacional per a l'Estat espanyol, la línia que separa la lucidesa de la imbecil·litat s'ha fet més fràgil. Les paraules per definir la situació són compartides pels mitjans que viuen abonats a justificar, sempre i sota qualsevol concepte, qui mana i tal com ho fa. Es diu que les mesures (reducció del sou dels funcionaris, no retroactivitat en els demandes d'ajudes de la Llei de Dependència, desaparició del xec nadó, etc.) són imprescindibles i manés qui manés les hauria d'haver aplicat. Els «analistes» se centren a dir que aquest no és el problema i que aquest es troba en el fet de Zapatero ha tardat massa a aplicar-les, en si cal una altra reforma laboral... Aquests analistes de columna diària i menjadora evident, habituals de les pàgines dels diaris salmó o de les seccions titulades pretensiosament com a «Economia» obliden un punt bàsic explicitat per la situació econòmica actual, tant a l'Estat espanyol com a les resta de la Unió Europea, que a mi em sembla molt més important i destacable que cap altre. Obliden, sense cap mena de pudor, anomenar les coses pel seu nom i explicar que si el sistema polític democràtic (aquest democràcia representativa, parlamentària i burgesa, no ho oblidem) només té una forma possible de funcionament econòmic i prohibeix expressament les que pretenen repartir els beneficis econòmics entre tothom i alhora evitar l'exclusió social, el que tenim davant i al nostre voltant no és una «democràcia». Totes sabem que a aquest sistema polític amb una sola possibilitat sempre l'ha anomenat «dictadura de dretes». I davant la dictadura, ens són vàlides les maneres de sempre i qualsevol altre que ens pugui portar vers el camí de fer possible la tria, que sempre haurà de ser entre més d'una opció. Al totalitarisme, se'l combat amb tots els mètodes possibles; això sí, sense perdre els papers ni esdevenir més autoritari ni militarista que qui combatem.

El sindicat vertical CCOO-UGT es veu que aquest cop podria rebel·lar-se contra els amos polítics que fins ara el mantenen econòmicament i li donant espais, locals i regalets. Diuen fins i tot que podrien plantejar-se )una mica) pensar, un dia no massa llunyà, en notar la possibilitat, mai prou dita ni parlada, de somiar --o no-- una vaga general (que valents!). Bé, podria ser que passés... I aquesta seria la nostra...

El nostre món ha canviat molt des que aquesta colla va convocar la seva darrera vaga general. El món de l'anticapitalisme als Països Catalans ha esdevingut més complex, més divers, més contundent i en alguns moments fins i tot àmpliament participat. Els «alternatius», les seccions sindicals díscoles dels majoritaris, les persones sense afiliació coneguda però amb pràctiques evidents... han demostrat que hi ha altres formes d'encarar les mobilitzacions més enllà dels mínims marcs legals que les lleis dels amos ens deixen. Serà ara el moment de sumar i fer nostre el carrer. Serà ara el moment d'estendre el conflicte i assajar la possibilitat de reptar el poder de totes les maneres possibles. Si fóssim prou forts és evident que no hauríem d'esperar la convocatòria groga però si ells la fan hem de ser nosaltres qui marqui l'espai del carrer, no perquè siguem pretensiosos o ens vulguem apropiar de quelcom que no és nostre, no. Sinó perquè si ells fan el que han de fer, nosaltres també ho farem.

És evident que un dia de vaga, per molt que s'anomeni general, no solucionarà els problemes de les persones normals, és a dir ni riques ni especuladores. És evident que no se solucionaran els problemes de precarietat, d'atur, de dependre d'un sou, de manca de papers i exigència alhora d'aquests, de les persones preses, de les desigualtats socials... però si som nosaltres qui pren la iniciativa de la lluita tinguem clar també que aquests temes i molts altres seran a les agendes de la lluita, i només així les agendes no les escriuran els dels «sindicats majoritaris». La vaga general és, doncs, una oportunitat de lluita però sobretot de construcció d'un moviment popular que sigui capaç d'enfrontar-se, d'assenyalar objectius compartits i d'ensenyar les dents... de moment. I quan hàgim estat capaces d'això, els camins oberts ens portaran a ampliar les lluites i, sobretot, les alternatives de futur i ja, des de fa temps també, de present. Perquè jo no sé si al capitalisme el podrem derrotar --tot i que és la feina que fem, l'objectiu que tenim i en el qual volem aprofundir-- però estic convençut que sí que podem prescindir d'ell des de fa temps ja, i alhora que lluitem preparar la societat que volem, que no és aquesta.

Algú ja ha preguntat qui som «nosaltres». I no el contestaré perquè les respostes són òbvies i les entenem perfectament qui ens en sentim part. És ben clar que totes les qui treballem per al bé comú i no només per ampliar els comptes bancaris o viure en el món dels diners. Tots els qui odiem tant l'esclavatge com els esclavistes, tant els esclavistes com els encarregats de la plantació. Som les qui estimem els valors bàsics de solidaritat, igualtat i llibertat i on la seva representació espectacular. Som els qui somiem --i lluitem per-- encara ara en un món més senzill i, per això més humà, on la tecnologia no esdevingui més encara una arma del domini ni es les porres amb la pau. Som les mateixes de sempre però cada cop més ben organitzades i amb el convenciment clar que els causants dels problemes mai han estat part de les solucions.

Jordi Martí Font

---

Vídeo-tutorial de com fer la declaració

---

---

Dijous 27 de maig a Palma i a Esporles tindrem les intervencions de Xavier Montagut i d'Esther Vivas, president i coordinadora de sensibilització de la Xarxa de Consum Solidari de Catalunya.

---

Cap a l'Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles

Data: 27 de maig

Lloc: Casal d'ONGD Espai Solidari (Ramon Berenguer III, 20 bxs / Palma)

Hora: 19.30

Ponent: Xavier Montagut (llicenciat en Economia i especialista en comerç internacional, consum responsable i comerç just. És president de la Xarxa de Consum Solidari)

---

L'impacte dels supermercats. Quines alternatives es plantegen?

Data: 27 de maig

Lloc: Biblioteca Municipal d'Esporles (Cotoner, 3 / Esporles)

Hora: 20.00

Ponent: Esther Vivas lLlicenciada en Periodisme i diplomada en estudis superiors de Sociologia. Coordina l'àrea de sensibilització de la Xarxa de Consum Solidari)

---

Com a introducció, podeu veure el reportatge del programa REC de la cadena Cuatro titulat ¿Sabemos lo que comemos? on intervé Esther Vivas.

L'Associació de Veïns de Sa Calatrava, l'Espai de Cultura Can Alcover i Edicions Documenta Balear es complauen a convidar-vos a la presentació de Sa calatrava mon amour. Etnografia d'un barri atrapat en la geografia del capital, de Jaume Franquesa, el proper dimecres 26 de maig a les 20 hores a l'Espai de Cultura Can Alcover (Sant Alonso, 24. Palma)

Hi intervindran:

Salvador Bonet, poeta

Ferran Tarongí, arqueòleg

Marc Morell, antropòleg social

Leo Bassi, pallasso i agitador

i l'autor.

Hi col·laboren: Associació de Veïns de Sa Calatrava i l'Obra Cultural Balear

«El llibre de Jaume Franquesa ens endinsa en el món apassionant i mòbil dels centres històrics de les nostres ciutats, evidenciant la matèria, les textures i processos que els conformen i afaiçonen en aquesta canviant etapa de la postmodernitat. Una potent i escrupolosa etnografia ens permet submergir-nos en l'univers únic i irrepetible de Sa Calatrava, un transformat veïnat del cap i casal mallorquí. Coneixem així, de primera mà, els seus espais i racons, la memòria, els discursos i els conflictes dels habitants del barri, els projectes i malifetes dels calatravins i de l'administració. Alhora, el sòlid savoir faire analític de l'autor connecta les dinàmiques específiques d'aquest barri amb els processos més amplis que travessen a hores d'ara a tantes i tantes ciutats, creixentment atrapades en l'enganxosa teranyina de la geografia del capital. Aquestes i altres raons prou més llargues d'explicar em porten a recomanar vivament la lectura de Sa Calatrava Mon Amour, un esplèndid treball que he gaudit i del que també he deprès molt.»

Josepa Cucó. Catedràtica d'Antropologia Social. Universitat de València

 «En un moment històric en què el govern de Rodríguez Zapatero està proposant projectes d’“Economía Sostenible” i “Economia Social” que pretenen la quadratura del cercle tantes voltes anunciada d’un capitalisme amb rostre humà, el treball de Jaume Franquesa ens serveix d’advertència no només de l’efecte despolitizador d’aquestes pràctiques i discursos, sinó paradoxalment de l’efecte ‘amplificador’ de l’expansió del capital que aquests processos inicien.»

Susana Narotzky. Catedràtica d’Antropologia Social. Universitat de Barcelona

«Ben escrita, ben informada i basada en una recerca minuciosa, aquesta obra combina el coneixement etnogràfic i la imaginació geogràfica per a oferir-nos una anàlisi evocadora de la producció de l'espai social a Palma i a Mallorca durant els darrers decennis. Indispensable per a tots aquells, científics socials o no, interessats a entendre els processos contemporanis de transformació urbana.»

Carles Carreras. Catedràtic de Geografia Humana. Universitat de Barcelona

«Pot seduir-nos l'escriptura del materialisme històric? sí, sens dubte, quan en Jaume Franquesa la utilitza per explicar la lògica subjacent dels espais i les vides dels calatravins. (...). Com personatges a la recerca d’autor, els calatravins han trobat el seu Pirandello.»

Alexandre Miquel. Professor Titular d’Antropologia Social. Universitat de les Illes Balears

Us hi esperem!