Ateneu Llibertari Estel Negre

Com bé sabeu, els propers dies 24 i 25 de febrer, els i les Ministres de la Guerra de la UE es reuniran a Mallorca per preparar les seves malifetes. En les darreres setmanes hi ha hagut xerrades, conferències i alguna acció per denunciar-los. Ara pels dies que hi seran aquí s'han convocat noves protestes.

Per al dia 24, entre altres coses hi ha una manifestació unitària que partirà a les 19 hores de la Plaça d'Espanya de Ciutat sota el lema «Aturem l'Europa del Capital i la Guerra. Per la solidaritat entre els pobles».

Per al dia 25 està convocada una jornada d'accions descentralitzades per tota Mallorca. Convé que expliquem que és això.

Accions descentralitzades són dues coses. D'una banda són accions que es fan per tot el territori, no importa el barri o la localitat, volem que la denúncia s'estengui. D'altra banda són accions que no tenen perquè estar organitzades ni pel Comitè de benvinguda_Ministres de la Guerra ni per l'Assemblea de Moviments Socials. Qualsevol persona, organització, grup d'afinitat, grup d'amics, nina perduda es pot organitzar per fer una acció.

Normalment pensem en grans i espectaculars accions. Benvingudes siguin, però s'ha de tenir en compte que desplegades de pancartes, repartiments d'octavetes, accions teatrals, actes informatius, etc. ja en són accions. Podem arribar des d'aquí fins on ens arribi la imaginació.

Un altre tema a tenir en compte és com volem donar ressò a la nostra acció. Convé que cada grup que s'organitzi tengui en compte aquest punt.

Com a mínim nosaltres posem al vostre abast un correu electrònic on podeu enviar les vostres fotos, comunicats o vídeos: descentralitzades@riseup.net

Perquè el dia 25 els i les ministres de la guerra encara seran aquí, cal seguir denunciant-los.

Comitè de benvinguda_Ministres de la Guerra

---

Fotos de la pujada antimilitarista al Puig Major (21-02-10)

---

Tenim les pensions més baixes d'Europa, però amb l'excusa que el sistema de pensions no pot suportar els costos que genera l'allargament de l'esperança de vida, el Govern es proposa perllongar l'edat de jubilació als 67 anys, palesant l'extrema covardia d'un socialisme que no té cap mirament a fer culpables i a castigar qui no té cap culpa de la crisi financera. Tot això, posant de boca en boca tota una tirallonga de mentides per a justificar-se, que, de tant de repetir-les, ja es prenen com a vertaderes, oblidant que:

- Els últims 10 anys de vida laboral és el període on es produeixen més accidents laborals.

- Els treballadors han cotitzat tota sa vida laboral per a jubilar-se als 65 anys o abans. Si el Govern ha malgastat els diners de la caixa, el treballador no té cap culpa, és una malversació de fons del Govern; és com si, després d'estalviar tota ta vida, quan vas a treure els teus dipòsits del banc, et diguessin que no hi ha fons. Això és un frau, un delicte.

- Afegint dos anys més de feina, no només li roben a cada treballador una mitjana de 24.000 euros, que és el que s'estalvia l'Estat en 24 mensualitats de pensió, sinó que continuarà aportant diners a través de la seva cotització.

- Si hi ha gairebé cinc milions de desocupats, la cosa lògica seria reduir l'edat de jubilació per a substituir les persones d'edat avançada pels que no tenen feina, fins a deixar l'atur a zero, evitat així haver de pagar cap prestació per desocupació.

- Si el progrés consisteix a perfeccionar les tècniques de producció per a reduir al mínim els temps d'elaboració, de fabricació, de transport i de venda de productes, com és que a major perfeccionament no es redueix progressivament el temps treballat? Gràcies al progrés, cada dia és necessita menys gent per a produir major quantitat de productes? Però això no ho notem ni en la reducció de la jornada laboral ni en l'avançament de la jubilació. Només es nota en l'augment de beneficis de les grans empreses i dels bancs, posant més zeros a les grans fortunes.

- El treballador ha complit amb escreix amb la seva tasca de produir eficientment. No podem pagar els plats trencats de polítics i d'empresaris per la seva manca de capacitació i de formació. Mai no poden ser un agreujant per al treballador.

L'objecte d'aquestes mentides és desviar el focus de la culpabilitat de la crisi financera vers els sectors més desafavorits, evitant així tota possibilitat de canvi en el model econòmic especulatiu que tant de joc dóna a la banca i a la seva connexió amb els paradisos fiscals que donen cobertura a tota classe de corrupció i de crims. El més denigrant de tot és que eduquem els nostres infants perquè sostinguin un sistema que ens trepitja i que ens tracta com a éssers inferiors.

Un obrer de l'església pobra

Antonio Cànaves Martin

La matinada del dissabte, la nit de Carnaval, va ser detingut un jove tarragoní al finalitzar la festa de disfresses que es celebrava a l’Ateneu Popular l’Espina, a la Baixada de les Peixateries Velles de la ciutat de Tarragona. Els fets van ocórrer al voltant de la 1:30, quan diverses dotacions de la Guàrdia Urbana van desplaçar-se al mateix carrer, i segons els presents, varis policies van acostar-se al jove, van llançar-lo al terra i van detenir-lo, sense motiu. Durant la detenció i en el posterior trasllat agents de la Guàrdia Urbana van assegurar-li «que anaven a per ell», al ser reconegut com a activista dels moviments socials de la ciutat.

 El detingut, Jordi R. O., va passar la nit a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Gavarres, d’on va sortir el matí del dia següent acusat d’alteració de l’ordre, desobediència i resistència als agents de l’Autoritat. El proper dijous 19 de febrer a les 10:30h està citat als jutjats de Tarragona per un judici ràpid.

Al llarg de la nit que va passar al calabós, familiars i amics del jove detingut van presentar-se en diverses oficines policials en presencia d’una advocada per fer possible la seva posada en llibertat. En totes les dependencies policials van rebre un tracte evasiu i humiliant, quan els diferents cossos policials argumentaven no tenir competències en la detenció o excés de papers i burocràcia. El jove va ser posat en llibertat amb càrrecs a les 11:30 del matí del diumenge.

La seva advocada no descarta presentar denuncies contra el agents per coaccions, amenaces i detenció il·legal.. També ha afegit que encara està recopilant informació i testimonis dels fets per poder elaborar una millor acusació.

Cal recordar que no és tracta d’un fet aïllat d’abusos per part de la Guàrdia urbana de Tarragona. Aquesta ja acumula diverses denuncies com la del  7 de gener de 2009 a la Rambla Nova, la pallissa i les greus acusacions a un jove per gravar una detenció amb la càmera del telèfon l’estiu del mateix any, agressions i vexacions al col·lectiu skater de la ciutat, el robatori d’instruments musicals la passada nit de Nadal a uns joves que celebraven la vetllada... Des de la Plataforma Cívica Contra dels Abusos per part de Membres de la Guàrdia Urbana denuncien les anteriors i l’actual detenció, consideren que són «uns fets extremadament greus i propis d’una dictadura feixista».

Tarragona, 14 de febrer de 2010

Dins dels actes de denúncia de la cimera de ministres de la Guerra que s'ha de celebrar a Mallorca els dies 24 i 25 de febrer, el Comitè de benvinguda_Ministres de la guerra ha organitzat una sèrie de conferències per divulgar punts vista diferents al discurs oficial. Aquests tenen en comú la crítica a l'Europa del Capital i de la Guerra.

Per aquest divendres 19 de febrer, està convocada la conferència Insubmissió i altres desobediències, a càrrec del doctor i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Martí Marín. Serà al Centre social Flassaders a les 19 hores.

Martí Marín i Corbera és doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la mateixa universitat.

Gran part de la seva vida acadèmica a girat entorn de l’estudi de l’època franquista. Primer treballà sobre el poder i les formes de govern territorial en el període franquista, tema de la seva tesi doctoral. Més endavant, orientà la seva investigació en la recerca cap a l’anàlisi de la immigració a Catalunya en el període franquista.

Ha publicat nombrosos llibres sobre aquests temes. Per exemple: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya. Política i administració municipal (1938-1979) (2000); Catalanisme, clientelisme, franquisme: Josep Maria de Porcioles (2000 i reed. 2005) i Història del Franquisme a Catalunya (2006). Ha estat director del volum La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). 5. Els papers de Salamanca (2006) i és autor d'articles diversos de recerca sobre el període franquista a L'Avenç, Recerques, Hispania, Historia Social i Estudis d'Història Agrària, entre altres. També és autor d'articles a les obres col·lectives El Catalanisme Conservador (1996), Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol.10 i 11 (1997 i 1998), Les ruptures de l’any 1939 (2000) i Nou Estat, nova política, nou ordre social. Feixisme i franquisme en una perspectiva comparada (2005).

En l’àmbit més estrictament polític, ha estat un destacat militant antimilitarista. Així, a format part de diverses plataformes i assemblees al llarg de la seva vida, com ara la Plataforma per la Insubmissió a la UAB (1989-1992), la Plataforma d'Insubmisos de Sabadell (1995-2005), l'Assemblea d'Insubmisos de la UAB (1999-2001), l'Assemblea Antimilarista de Catalunya (1996), l'Assemblea d'Objecció Fiscal (1997) i la Plataforma per l'Abolició del Deute Extern (1999-2004). Es decalarà insubmís i fou jutjat i absolt per això l’any 1996.

Comitè de benvinguda - Ministres de la guerra

Dins dels actes de denúncia de la «Cimera de ministres de la Guerra» que s'ha de celebrar a Mallorca els dies 24 i 25 de febrer, el Comitè de benvinguda_Ministres de la guerra ha organitzat una sèrie de conferències i xerrades per divulgar punts vista diferents al discurs oficial. Aquests tenen en comú la crítica a l'Europa del Capital i de la Guerra.

Aquest dijous 18 de febrer, tindrà lloc a Manacor la presentació de la nostra campanya, juntament amb la projecció de la pel·lícula Por qué luchamos (Why we fight, d'Eugene Jarecky. EUA, 2005. 96 min.). L'acte serà a la sala Sacma de Manacor (carrer d'en Bosch, 5, 1r) a les 20.30 hores.

Sobre la pel·lícula:

1961. En el seu comiat com a president dels Estats Units, Dwight Eisenhower, va pronunciar unes paraules difícils d'imaginar de qualsevol altre president nord-americà de les darreres dècades: «Hem de romandre vigilants contra l'augment injustificat, ja sigui desitjat o no desitjat, de la influència que exerceix el complex industrial militar.» El documental intenta respondre a preguntes com: Per què després de la II Guerra Mundial cada president nord-americà ha portat a terme intervencions armades? És la indústria armamentista la locomotora de l'economia nord-americana? Si el negoci de la guerra és tan rendible, no és raonable pensar que aquesta és una de les principals raons per a iniciar un conflicte?

L'acte ha estat coorganitzat per 39 escalons-cinemaclub.

Comite de benvinguda_Ministres de la Guerra

El proper diumenge dia 21, just uns dies abans que els i les ministres de la Guerra de la Unió Europea es reuneixin a Mallorca, pujarem al Puig Major per a dir una vegada més «No als exèrcits!».

El Puig Major és la màxima cota de la nostra illa, una muntanya retallada pels militars per posar uns radars de l'OTAN i on ara mateix encara trobam el pas restringit per l'exèrcit. Tot i que avui en dia, es pot pujar fins al cim demanant permís als militars, hem decidit tornar a convocar una pujada popular a aquesta simbòlica fita sense demanar permís.

Amb aquest acte de desobediència civil, d'acció directa no-violenta, d'una banda es vol denunciar els exèrcits, tot i l'actual rentada de cara humanitària, i la seva presència a la nostra terra; i d'altra banda es vol tornar a posar en pràctica eines d'intervenció en els conflictes que el Poble ha utilitzat de forma efectiva en tants moments de la història i que per ventura han caigut un poc en desús.

Més informació sobre l'acció i sobre la reserva de places als autobusos

Les reserves es poden fer fins al dijous 18 a les 20 hores

Quants més serem, més riurem!

Aturem l'Europa del Capital i de la Guerra