Ateneu Llibertari Estel Negre

Cada cop que el Ferran Aisa em diu que és a punt de treure un llibre, m'esgarrifo i em reservo unes quantes hores --unes quantes vol dir moltes-- per llegir-lo perquè fins ara no he trobat ni una de les seves obres que m'hagi avorrit, que m'hagi deixat indiferent o que no m'hagi aportat informacions que desconeixia sobre temes que acostumen a interessar-me, cadascuna d'elles amb els matisos que calgui, és clar.

El darrer llibre me'l va anunciar a la Catalunya del Nord una nit que vam coincidir casualment a la terrassa d'un bar on tocava el grup Blues de Picolat. La veritat és que el títol amb què em va presentar la nova criatura: República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939), no em va fer ni fred ni calor. Un altre llibre sobre Barcelona, la guerra i tot plegat, vaig pensar, i em vaig interessar més per les seves noves investigacions junt amb la Mei Vidal aquell a qui ells dos van batejar com l'«home entusiasta», Joan Salvat-Papasseit. Avui, però, he acabat la lectura del llibre sobre l'Ajuntament de Barcelona del 31 al 39 del segle passat i he d'afirmar que aquest és un altre llibre que obre espais no transitats i que aporta mil i una informacions interessantíssimes sobre quelcom que sembla mentida que abans no hagi estat estudiat així, sobre la gestió de la institució de l'Ajuntament durant la República, la Guerra i la Revolució.

El volum, de més de set-centes pàgines, ha estat coeditat per l'Editorial Base i l'Ajuntament de la capital de Catalunya i suposa una esplèndida aproximació a una institució (però no només) que va ser bàsica en uns anys convulsos però alhora plens d'innovacions, novetats i millores en la vida de les persones que els van viure. Alhora, constata que malgrat les circumstàncies adverses que va haver de patir, la institució municipal revolucionària va acabar amb mancances endèmiques com la manca d'escolarització de tots els nens i nenes de la ciutat o la manca d'habitatge, aquesta amb un procés de municipalització que encara avui ens pot fer pensar i aportaria solucions a problemes també actuals.

El primer que sorprèn de la lectura del llibre és la desproporció evident de continguts entre el període republicà i els de guerra i revolució, que evidentment se superposen i donen títol a l'obra. De fet, de l'Ajuntament de Barcelona durant la República abans del 19 de juliol, Aisa en parla ben poc i només hi dedica dinou pàgines en un primer capítol que titula «Preàmbul». És evident que la feina de l'historiador té un altre centre d'interès i aquest no és altre que la revolució que durant la guerra del 36 al 39 es viu i es dóna als Països Catalans i en aquest cas concret a la ciutat de Barcelona, vista en aquest cas, i aquest és el punt més interessant del llibre, des de la institució de l'Ajuntament barceloní, però no només, ja que l'autor, gran coneixedor de la història de les classes populars barcelonines i de la ciutat sencera com ha demostrat en altres llibres, construeix un quadre social completíssim que mai no deixa aïllades les decisions polítiques que es prenen a l'Ajuntament i que condicionen l'esdevenir local. En les obres d'Aisa, i en aquesta de forma especial, tot és emmarcat en un gran fresc total que inclou la societat, els entreteniments, el teatre que es veia a la ciutat, les festes que s'hi feien, les personalitats que s'hi movien... Barcelona bull a les pàgines d'aquest llibre enmig d'una revolució que alhora té com a objectiu guanyar la guerra contra el feixisme.

A través de República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939) podem donar respostes a preguntes que alguns ens fèiem de fa temps, estranys com som. Per exemple, el Ferran ens informa de les ordres de l'Ajuntament el 19 de juliol per tal que els dispensaris públics i les farmàcies atenguessin els ferits que hi arribaven, o la reunió dels encarregats municipals amb els empleats del Canyet, l'indret on s'enterraven els animals, per tal que tinguessin cura dels animals morts pels carrers de la ciutat que podien degenerar en focus d'infeccions i malalties; ara ja sabem qui va recollir les mules-barricada que va fotografiar Centelles! No són aquests només els temes que tracta l'autor, ja que a les seves pàgines hi trobarem informacions de tot tipus sobre els refugis antiaeris pels quals Barcelona seria coneguda arreu d'Europa, els bombardejos marítims i aeris, el complexíssim proveïment d'una ciutat amb centenars de milers de persones, la solidaritat amb la resistència de Madrid i el poble germà d'Euskadi, el finançament de tot plegat, les tensions pels Fets de Maig, els canvis d'alcalde, de regidors, etc. Les fonts d'on s'extreuen les dades són nombroses i complementàries, de la premsa del moment als diaris de sessions, actes, memòries, llibres d'història general, específics... tot té la seva datació i els seus referents.

A les pàgines de República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939) també hi trobarem una espectacular desfilada de personatges tant nacionals com internacionals, aquests darrers visitants de la ciutat, alguns atrets per la revolució que es desenvolupava al país i altres defensors del règim legal republicà davant del feixisme que començava a veure's com un perill a nivell mundial. Entre aquests hi podem trobar des d'escriptors com Hemingway o Nicolás Guillén fins a destacades figures de la política mundial com Indira Ghandi o Nehru, acompanyats per un joveníssim i desconegut en aquell moment John F. Kennedy. I, evidentment, hi tenen una presència destacada els personatges locals, començant per dos figures diferents però alhora abnegades en el seu treball per la ciutat, com són l'alcalde Carles Pi Sunyer i el regidor de Cultura Víctor Colomer.

Ja per tancar la ressenya i superat per la impossibilitat de ser exhaustiu davant d'una obra d'aquesta magnitud, m'agradaria que aquest no fos un llibre d'aquells de citar i de tenir guardat a les prestatgeries. Que la seva mida no us faci por. Llegiu-lo! És accessible si el tema us interessa, perquè a banda de les dades hi ha la saviesa d'escriptor de l'autor, cada dia més esmolada, de donar la informació ben embolcallada, acompanyada de detalls i narracions que no fan indigesta la lectura sinó tot el contrari. Una gran llibre que, sense voler caure en tòpics tronats, seria de lectura obligada per a totes aquelles i aquells que, des de la participació institucional o des de l'activisme de carrer, aspiren a transformar la seva ciutat, sigui aquesta Barcelona o qualsevol altra de les moltes que han estat revolucionàries perquè la seva gent ho ha estat.

Jordi Martí Font

---

Aquest dijous 7 de gener,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

---

Calendari de «Massa Crítica»

---

Massa Crítica

971 207 441

---

Presentació del llibre

Cuatro meses de terror. Mallorca bajo la barbarie fascista,

de Manuel Pérez

Divendres 8 de gener de 2010, a les 20.30 hores, al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya (Pollença)

Ho organitza: Iniciativa Ciutadana per Pollença

---

---

Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo la represión fascista és un opuscle que Manuel Pérez va escriure i que es va editar l'any 1937. En aquest text parla d'aquests quatre mesos que va passar a Mallorca i va ser un dels primers testimonis publicats del que estava passant a l'illa des del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936.

Manuel Pérez ( Osuna, 1887- Rio de Janeiro, 1964) va emigrar de jove al Brasil i allà va participar en distintes lluites socials fins que va ser expulsat l'any 1919 per les autoritats i enviat a l'Estat espanyol. Allà es va integrar dins l'anarquisme peninsular.

El juliol de 1936 la CNT a les Illes Balears va decidir celebrar un congrés per intentar revitalitzar l'organització i iniciar una nova etapa com a regional diferenciada de la catalana a la que sempre havia estat associada. Es tractava, doncs, del congrés constituent de la Regional de Balears que es celebraria els dies 18 i 19 de juliol. Tot i els moments convulsos que vivia l'Estat espanyol i els rumors sobre un possible cop d'Estat, Manuel Pérez viatjaria l'horabaixa del 18 de juliol cap a Mallorca a bord del «Ciudad de Valencia».

Manuel Pérez es trobaria amb l'alçament feixista. Segons ell mateix conta, participà en la resistència als revoltats, però finalment s'haurà d'amagar a la barriada palmesana de La Soledat (llavors, La Llibertat). Es va amagar a casa de la militant cenetista Júlia Palazon.

Després de quatre mesos d'inquietud davant les notícies sobre la violenta repressió i el fracàs del desembarcament republicà de Bayo Manuel Pérez, juntament amb onze companys aconsegueixen fugir de l'illa i arriben a Menorca després d'una atzarosa travessia.

Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo la represión fascista és un opuscle editat per Edicions El Moixet Demagog.

Des de fa vàries setmanes, alguns col·lectius interessats han intentat desviar l'atenció de les institucions i dels ciutadans respecte del sentit i del significat del monument franquista erigit a Sa Feixina en memòria del creuer «Baleares».

Recentment, hem vist un particular degoteig d'entitats que, si bé en un principi havien aparegut com a signatàries d'un document adreçat a l'Ajuntament de Palma en el qual demanaven la pervivència del símbol franquista enmig d'un parc públic, ara indicaven que mai no havien donat suport a aquell document i que, si ho havia fet algun dels seus associats, era tan sols a nivell particular.

En el mateix sentit, s'ha afirmat que altres entitats que havien donat suport a la petició de demolició encapçalada per Memòria de Mallorca s'havien manifestat en el mateix sentit, indicant que mai havien donat l'indicat suport.

A partir de tots aquests fets, i aquestes darreres afirmacions, Memòria de Mallorca vol afirmar:

1. No és cert que cap ni una de les entitats que demanaren, públicament, la demolició de l'escultura franquista de Sa Feixina hagi retirat el seu suport a la iniciativa.

2. No tan sols cap ni una ha retirat el suport a la nostra iniciativa, sinó que, fa pocs dies, s'hi ha adherit l'Associació de Veïns del Jonquet.

3. Ens sembla absolutament criticable que es falti a la veritat, com s'està faltant en aquests moments per part d'aquelles persones i entitats que intenten protegir el passat franquista de Palma, i que aquest «interès» els hagi portat a consignar com entitats que donen suport a aquesta il·legalitat a institucions que no ho havien manifestat així.

4. Ens sembla absolutament preocupant el silenci còmplice de l'Ajuntament de Palma, que està tolerant, amb la seva passivitat i inoperància, l'aparició de falsedats que envolten iniciatives per protegir un monument que incompleix la Llei de la memòria Històrica, i permetent que entitats i persones interessades perverteixin un procés popular i de participació com és el posicionament de les entitats de l'illa entorn d'un tema que consideren important.

5. Ens sembla inexplicable que entitats, inicialment serioses, com era el cas d'ARCA, demanin la protecció d'un monument il·legal i, a més, ho facin de la mà de col·lectius d'ultradreta i permetin que es menteixi respecte de la relació de les entitats que s'adhereixen a les seves dèries o ni tan sols comprovin la veracitat de les indicades adhesions.

Per tot això, Memòria de Mallorca realitza el següent Comunicat de premsa:

1. Rebutgem enèrgicament la iniciativa, envoltada de falsedats, mentides i manipulacions, llençada des de determinats col·lectius amb la intenció de protegir un monument il·legal i que perpetua un passat de violència i repressió.

2. Rebutgem el silenci de Cort que, incomprensiblement, callant sembla donar veu a totes aquestes manifestacions manipulades i manipuladores que confonen la ciutadania i generen un descrèdit generalitzat.

3. Manifestem que totes les entitats que varen donar suport a la nostra petició ho feren de manera seriosa i conseqüent, que totes són reals i que, durant les darreres setmanes, se n'hi han afegit més, com és el cas de l'Associació de Veïns del Jonquet.

4. Exigim de l'Ajuntament de Palma que es limiti a complir la Llei i elimini el monument, que no fa més que perpetuar la memòria d'uns fets i d'unes persones que aportaren mal, patiment i mort a la societat mallorquina.

---

Entitats adherides a la campanya sol·licitant l'eliminació del monument dedicat al creuer «Baleares»

1) Associació Memòria de Mallorca

2) Comissió de la Dignitat

3) STEI ( Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament - Intersindical de les Illes Baleas)

4) UGT Balears

5) CGT Balears

6) CNT Balears

7) SEPC-UIB (Sindicat Estudiants Països Catalans  Universitat de les Illes Balears)

8) Ateneu Llibertari Estel Negre

9) Associació de Veïnats del Puig de San Pere

10) Associació de Veïnats d'Es Raval de Santa Catalina

11) Associació Unió d'Associacions de Mallorca

12) Associació Escola en Pau

13) Coordinadora Nacional Colectivo Víctimas de Franquismo

14) Psicólogos sin Fronteras

15) IGMAN - Acció Solidària Illes Balears

16) Esquerra Unida Illes Balears

17) Esquerra Republicana a les Illes Balears

18) Lobby per la Independència

19) Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya - Illes Balears i Pitiüses

20) Joves d'Esquerra Nacionalista.

21) CMI. Militant Balear.

22) PCPE- Balears (Partit Comunista dels Pobles d'Espanya)

23) Col·lectius de Joves Comunistes

24) Associació Unió Cívica per la República

25) Associació Senegalesa Mallorquina

26) Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat

27) Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Castelló

28) Fòrum per la Memòria del País Valencià

29) Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya

30) Associación Memoria y Justícia de Andalucía

31) Asociación Recuperación Memoria Histórica Aguilar de la Frontera

32) Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón

33) Asociación Memoria Histórica de Palencia

34) Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Valladolid

35) Asociación Ateos y Republicanos

36) Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado de Colombia

37) Sindicat d'Estudiants de les Illes Balears

38) Mans Fora de Veneçuela

39) Fundació Frederick Engels

40) Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí

41) Musidiversitat S.L.

42) Asociación Barri tv

43) Asociación Candela Projectes Solidaris

44) Federación Estatal de Foros por la Memoria

45) Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí

46) Ajuntament de Bellpuig

47) Excombatens mariners republicans

48) Associació de Veinats Es Jonquet

49) Associació d'Amics i Víctimes del Còmic

50) Llibreria Espai Norma

51) Associació Amics del Poble Saharaui

48) Fòrum per la Memoria d'Eivissa i Formentera

---

Segueix una llista de centenars de persones adherides a títol particular.

---

Des d'ahir l'Ateneu Llibertari Estel Negre té un nou bloc: Anarcobiblioteca.

Amb una periodicitat irregular, encara que sempre un cop a la setmana com a mínim, publicarem un llibre, fragment de llibre, article, text, escrit, etc., sobre història o filosofia anarquistes. Alguns seran clàssics del pensament anarquista, altres seran nous estudis.

Una cosa diferenciarà aquest bloc dels altres dos [El Bloc de l'Ateneu i Anarcoefemèrides] i és que els textos seran multilingües, es publicaran en qualsevol llengua (català, castellà, francès, anglès, alemany, italià, japonès, etc.) i, fins i tot, un mateix text es pot publicar en diferents llengües.

La idea és que la gent llegeixi l'obra publicada i hi faci comentaris. També posarem anotacions, interpretacions, crítiques, observacions, explicacions, acotacions o postil·les que sobre els textos s'hagin fet.

Així, poc a poc, farem una anarcobiblioteca multilingüe que pot ser força interessant.

A més de participar amb comentaris, podeu enviar llibres, articles, textos, etc. que desitgeu veure publicats.

Esperem que aquesta nova ocurrència tingui una bona acollida.

Salut!

Dijous 7 de gener de 2010, a les 19 hores,

als locals de l'Espai Solidari (Ramon Berenguer III, 20, baixos) de Palma

El pròxim 7 de gener l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca ha convocat una reunió per preparar les accions que es portaran a termini el febrer de 2010 durant la Cimera de Ministres de Defensa de la Unió Europea (UE). L'Estat espanyol ha estat elegit per realitzar aquest esdeveniment perquè ocupa la presidència de l'UE i l'illa de Mallorca ha estat triada per no realitzar-lo a Barcelona, on estava previst. Totes aquestes reunions solen anar acompanyades de manifestacions en massa i intents de boicot per part de la ciutadania i a Barcelona es preveia una forta resposta.

En canvi, Mallorca sembla ser un lloc ideal per aquestes reunions d'alt nivell, i això que encara no tenim acabat aquest gran Palau de Congressos que deixarà petit el Palma Arena. Aquí no pensen que puguin tenir problemes amb la població; primer, perquè com que és una illa és més difícil que la gent de fora pugui venir a manifestar-se, i, segon, perquè la població mallorquina és mansa, dòcil i només es preocupa del dia a dia. Ja ha demostrat, hi pensen, que se'ls pot furtar descaradament i no li importa. Donen alguns problemes per les carreteres, però en general deixen fer i es deixen fer.

Aviat tindrem la oportunitat per demostrar i demostrar-nos que podem donar guerra aquí també. Som molts i moltes els que pensem que l'Exèrcit no està fet per conservar la pau i no estem d'acord en la quantitat de diners que es destinen a les despeses militars.

Tenim l'oportunitat d'anar, d'opinar i de participar-hi. Cal fer-ho.

Us hi esperem!