Ateneu Llibertari Estel Negre

Dins dels actes de denúncia de la cimera de ministres de la Guerra que s'ha de celebrar a Mallorca els dies 24 i 25 de febrer, el «Comitè de benvinguda - Ministres de la guerra» ha organitzat una sèrie de conferències per divulgar altres punts de vista diferents al discurs oficial. Aquests tenen en comú la crítica a l'Europa del Capital i de la Guerra.

Per aquest divendres està convocada la xerrada La Unió Europea: Una visió crítica. Aquesta serà a càrrec de Carlos Taibo, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Madrid.

Taibo és autor d'una vintena de llibre referits a les transicions a l'Europa de l'Est, la globalització econòmica, el decreixement i els moviments socials. A més, es articulista habitual de diferents mitjans de comunicació convencionals i alternatius.

Però, més enllà de la quantitat de treballs i articles publicats, són les seves anàlisis i els continguts dels seus escrits els que han fet que hom el qualifiqui com a expert en política internacional.

En aquesta ocasió vindrà a Mallorca per donar una visió de la Unió Europea més enllà dels mites instaurats pel pensament únic: la UE com a agent de la democràcia, la justícia, la pau i la solidaritat.

La xerrada serà avui divendres dia 5 a les 20.30 hores a l'edifici de Sa Riera, al carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2 de Ciutat.

Comitè de benvinguda - Ministres de la guerra

Més informació

Avui dijous a les 20 hores a la seu del GOB (Manuel Sanchís Guarner, 10 / Palma), presentació a càrrec d'en Macià Blàzquez, president interinsular del GOB.

Demà divendres a les 20 hores a l'antiga Biblioteca de Calvià, organitzat per la Plataforma Calvià per la llengua

Presentació a càrrec del llibre de Roger Cremades Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani

A càrrec de Joan Vicenç Lillo, tècnic forestal

---

Roger Cremades (València, 1977), enginyer i tècnic forestal, estudia la destrucció integral del paisatge valencià, des del litoral a les muntanyes, passant per l'horta i les marjals, a base d'un urbanisme desbaratat i banal que homogeïnitza paratges diversos homologant-los sota la mateixa capa de ciment, fins a l'avorriment. L'autor també hi aborda els principals conflictes mediambientals del País Valencià, com les agressions a les marjals de la Safor i Pego; aquest darrer cas és més sonat, perquè va suposar l'ingrés a presó del batle de Pego, el primer càrrec públic de l'estat empresonat per delicte mediambiental.

Us hi esperem!

---

Aquest dijous 4 de febrer,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

---

Calendari de «Massa Crítica»

---

Massa Crítica

971 207 441

La Fundació d'Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo (FAL) de Madrid ha editat Durruti. El héroe del Pueblo (1896-1936), d'El Seta. El llibre, en forma de collage, recull cites, textos, cançons, fotos, cartells, etc., al voltant de la figura de l'anarquista lleonès, dotant l'obra d'un gran frescor i dinamisme, sense perdre malgrat això rigor històric.

Durruti. El héroe del Pueblo (1896-1936) pretén ser un fulletó il·lustrat del pensament polític, prenen la vida de l'anarquista espanyol més universal com a fil conductor. El llibre segueix l'estructura, i en gran part els textos, de la biografia novel·lada El corto verano de la anarquía. Vida y muerte de Durruti, de Hans Magnus Enzensberger, així com els textos del llibre d'Abel Paz Durruti en la Revolució española.

Tots els textos que van numerats són cites literals de les paraules pronunciades pels protagonistes, ajustats a la imatge corresponent en la majoria dels casos o pronunciades pels mateixos en circumstàncies semblants. Es troben relacionades, indicant la seva procedència, al final de la història, així com a una succinta ressenya dels protagonistes de les mateixes.

Al final es recullen documents en diversos annexes.

La vida de Buenaventura, la vida del rebel, del sindicalista, del revolucionari, de l'home d'acció, és paradigma i mirall alhora de la de nombrosos anarcosindicalistes espanyols del primer terç del segle XX i segueix essent a començaments del nou mil·lenni una torxa que il·lumina tothom que lluita per un món més just i més humà. Utopia, tal vegada?

L'Ajuntament de València pretén instal·lar un monument als franquistes en la fossa comuna de la Secció 7ª Dreta del Cementiri General en la qual van ser soterrades milers de les seves víctimes. Ja han començat les obres.

En el dia d’avui esta Associació i familiars de víctimes del franquisme llançades a la fossa comuna de la Secció 7a Dreta, hem presentat en l'Ajuntament de València un escrit on demanem la paralització immediata de les obres que estan realitzant-se en l’esmentada fossa.

Pels mitjans de comunicació, hem tingut coneixement que en l'esmentada fossa estan realitzant-se obres d'enjardinament i instal·lació d'un monòlit “en memòria de tots els qui van donar la vida per l'Espanya que creien millor”, en haver estat sobreseguts i arxivats els procediments judicials iniciats per esta associació i per familiars de víctimes del franquisme llançades a les fosses comunes del Cementiri General de València.

Davant d'esta informació fem públic que esta associació i 18 familiars de víctimes vam interposar el dia 16 de novembre de 2009, un Recurs d'Empara davant del Tribunal Constitucional contra la interlocutòria de l'Audiència Provincial de València que declarava el sobreseïment del sumari per a exhumar les fosses comunes del cementeri de València i investigar els delictes de detenció il·legal i desaparicions forçades durant el franquisme, tipificats com a crims contra la humanitat, a més de recuperar les restes dels familiars dels denunciants, tirats en eixes fosses. Diligències totes elles derivades de la denúncia presentada en el seu dia per esta associació en el Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional, per la qual cosa el procediment judicial no està arxivat ja que hi ha la possibilitat que s'atenga allò que s'ha sol·licitat per esta part, és a dir l'exhumació de les fosses comunes del cementeri de València, entre elles la de la Secció 7a Dreta.

La petició judicial d'exhumació s'ha realitzat seguint les recomanacions d'Amnistia Internacional i d'altres organismes internacionals, que parteixen del fet que les exhumacions són un deure de l'Estat que és qui ha de realitzar-les, i que Espanya és l'únic país que trasllada a les associacions, partits i particulars la competència de recuperar les despulles de les víctimes, sufragant fins i tot les despeses per mitjà de subvencions, sense que existisquen antecedents d'esta situació en cap altre país, a més de l'opinió d'altres experts que afirmen que les exhumacions realitzades sense les ordres judicials corresponents, poden suposar el segrest i la destrucció de proves de crims perpetrats durant el genocidi franquista.

D'altra banda, entenem que la pretensió de l'Ajuntament de València d'erigir un monòlit “En memòria de tots els qui van donar la seua vida per l'Espanya que creien millor”, suposa un intent d'honrar i reconèixer persones implicades en el criminal cop d'Estat feixista de 18 de juliol de 1936 contra el legítim govern de la IIª República, recolzat per l'Alemanya nazi i el feixisme italià de Mussolini, entre altres, que van assassinar centenars de milers de persones que van lluitar per la llibertat i la legalitat constitucional i van causar la mort per fam, fred, desnutrició i malalties no assistides, entre altres causes, a altres centenars de milers més, a causa de les miserables condicions de vida que el franquisme els va imposar. Honrar i fer reconeixements a implicats en delictes de crims contra la humanitat, està tipificat com a delicte d'apologia del feixisme i del colpisme en els països de l'àrea europea i dels altres continents del planeta.

Finalment entenem que la pretensió de l'Ajuntament de València, amb la instal·lació de l’esmentat monòlit, és un insult a les víctimes i a les seues famílies, que no han estat rehabilitades, ni jutjat els responsables i col·laboradors del genocidi franquista, després de més de 30 anys de “democràcia” i més de 70 d'haver-se proclamat la dictadura militar feixista, motiu pel qual hom no pot sota cap raó, donar el mateix tracte a víctimes i a botxins, a delinqüents defensors del feixisme i del totalitarisme, que van provocar o van recolzar el criminal cop d'Estat militar feixista, que als que van caure en defensa de la llibertat, del bé comú i de la legalitat constitucional.

Carta a na Rita Barberà Nolla, alcaldessa de València

Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si s'esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre el control de la producció; vaga general revolucionària se'n diu.

Per la seva banda, les patronals també tenen el seu mètode per fer-se notar i imposar el seu criteri. Quan les empreses tanquen per fer pressió en un determinat tema, el seu tancament, tancament patronal en diem en català, s'anomena de fa anys i panys lock out.

Dilluns que ve, la patronal del cinema, de les sales d'exhibició de pel·lícules a Catalunya, fa una abaixada de persianes per protestar per la Llei del cinema que els farà tenir un 50% de les pel·lícules en la llengua en què estàs llegint aquest text, una mesura criticada per la dreta espanyola del PP i pels espanyolistes de Ciutadans. La Llei, ja ho sabeu, va provocar una de els fotos més curioses dels darrers temps en unir en una mateixa taula aquesta patronal amb els sindicats CCOO i CGT, concretament amb el Sindicat d’Espectacles de Barcelona.

Els diaris i les ràdios, la tele i els webs han anomenat el tancament patronal amb la paraula «vaga», una denominació completament falsa. Dilluns hi haurà un lock out. És així com es mou la patronal del sector. La crisi provocada per les descàrregues d'Internet i per la democratització de la cultura ara la faran pagar a la llengua minoritzada, que és la catalana, és clar. Senzillament patètic.

Que tingui vergonya qui n'hagi de tenir i sobretot que cadascú entengui en quin costat es troba, perquè si uns són el poderet els altres són la dreta democràtica, l'extrema dreta i l'espanyolisme recalcitrant. Els obrers no fem lock out ni estem al costat dels que en fan, fem vagues. I si no fem riure..., o plorar.

Jordi Martí Font