Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Sabies que totes les persones tenen dret a l’accés i la gestió del teu mitjà de comunicació?

Des de fa més de 30 anys diversos grups a Catalunya exerceixen aquest dret però desemparats per la llei. Enguany, i reconeixent la tasca d’aquests mitjans i la precarietat en què es troben, la Secretaria de Comunicació de la Generalitat de Catalunya regula els mitjans de comunicació “sense ànim de lucre”. És això una bona notícia?

Què són això que etiqueten com a “mitjans sense ànim de lucre”?

Anomenen “mitjans sense ànim de lucre” (o també Tercer Sector de la Comunicació) totes aquelles ràdios i teles que sovint ens auto-anomenem com a lliures o comunitàries. Mitjans creats i gestionats per persones, independents completament d’institucions comercials, governamentals i religioses. Però aquestes experiències lliures i comunitàries hem estat marginades de l’assignació legal de freqüències d’emissió (motiu pel qual emetem en al·legalitat, que no vol dir il·legalitat, perquè no existeix cap llei que ens reguli).

Què demanem els mitjans lliures i comunitaris?

Davant la històrica marginació legal -atípic cas a Europa— i l'augment de la concentració empresarial en l'espai català de comunicació, volem que el decret que ens regularà garanteixi la nostra activitat (el primer esborrany a què hem accedit no ho fa). Per això, d'acord amb les recomanacions del Parlament Europeu i de l'Associació Mundial de Ràdios Comunitàries (AMARC), demanem que el reglament:

1) Garanteixi que les associacions o fundacions vinculades a entitats comercials, partits polítics i organitzacions religioses no siguin considerades dins la categoria de mitjans sense ànim de lucre.

2) Reservi un terç de l'espectre radioelèctric per als mitjans de la societat civil, que complementen els públics governamentals i els empresarials. De què serveix un reglament sense reserva d’espectre per als mitjans que ha de regular?

3) Requisits que s'adeqüin a les dinàmiques de funcionament del sector. Cada autor ha de ser responsable dels continguts que difon. Igualment, les exigències respecte les graelles de programació han de tenir en compte que treballem voluntàriament, amb dedicació parcial i de forma horitzontal i participativa. No tenim ni la pressa, ni els recursos humans ni materials per a la producció que els mitjans convencionals. Requerim més temps i esforç.

4) Concursos de llicències adaptats a les particularitats del sector (oferim el nostre assessorament!).

5) Obligacions de transmissió del senyal als operadors de cable i de l'espectre públic i reserva d’espais en els plans urbanístics per a la col·locació d'antenes d'ús comunitari.

6) Desenvolupar l'article 71 de la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya, relatiu a les mesures de foment dels mitjans sense afany de lucre.

7) Reconèixer els mitjans audiovisuals lliures i comunitaris més antics, doncs la regulació arriba amb trenta anys de retard (aquest és un criteri considerat en les concessions de llicències per al sector comercial!).

Els sotasignants confiem que aquestes consideracions siguin tingudes en compte en la reelaboració del Projecte de decret, abans de la seva publicació en el DOGC, obrint-lo així a un procés de participació real.

Entenem que les persones del prop i sector poden assessorar els responsables tècnics en l’elaboració del decret, d’acord amb els principis de governança que s’impulsen des d’organismes internacionals i des de les pròpies institucions catalanes.

Per la supervivència dels mitjans lliures i comunitaris, signa el manifest de suport.

Que no ens enganyin!

Signatures d'adhesió:     

comunicaciolliure.wordpress.com

---

Butlletí de Democràcia Inclusiva [Núm. 4] Juliol-setembre 2010

---

Aquest butlletí estiuenc arriba amb una mica de retard, però esperem que això sigui compensat per les bones noticies que porta: a partir del setembre, arriben noves iniciatives i propostes relacionades amb el projecte de la Democràcia Inclusiva a Catalunya, encaminades a estimular la reflexió i convidar a la participació de cada vegada més persones.

---

TEMES

GADI Catalunya: en marxa!

Finalitzant la traducció del llibre "La crisi multidimensional i la Democràcia Inclusiva"

Presentacions i seminaris

DEMOS: nou butlletí de Democràcia Inclusiva a Catalunya

El web evoluciona 

---

Darrerament....

---

GADI Catalunya: en marxa!

En les darreres setmanes s'ha anat consolidant la forma d'organització del Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya (GADI Catalunya) i aquest grup ha estat deliberant intensament sobre els projectes i plans d'acció de cara al curs vinent. El GADI Catalunya sorgeix amb l'objectiu de contribuir a la formació d'un ampli moviment polític de transició cap a una Democràcia Inclusiva en l'àmbit de Catalunya, i actualment la seva activitat se centra en du a terme xerrades, intervencions, actes públics, trobades, traduccions i publicacions sobre els diversos aspectes del projecte de la Democràcia Inclusiva. Qualsevol persona que vulgui contribuir activament en la construcció d'una Democràcia Inclusiva a Catalunya pot unir-se a aquest grup: existeixin diverses maneres de col·laborar i diversos camps d'acció que s'articulen mitjançant comissions amb autonomia pròpia (traducció, xerrades, formació, internet, editorial, etc.). Bimensualment es realitzarà una assemblea general del GADI Catalunya que s'encarregarà d'establir les línies d'acció generals i supervisar la feina realitzada per les comissions. L'existència d'aquest grup d'àmbit regional, òbviament, no exclou el treball paral·lel d'altres grups locals, que poden sorgir en els propers temps amb l'objectiu de promoure la Democràcia Inclusiva en el seu àmbit geogràfic més proper.

---

Finalitzant la traducció del llibre: “La crisi multidimensional i la Democràcia Inclusiva”

Després d'alguns mesos de treball cooperatiu, s'està finalitzant la traducció del que serà el segon llibre sobre Democràcia Inclusiva en llengua castellana. Es tracta d'una obra més actual (2005) que l'anterior (1997) i que exposa de forma més sintètica i senzilla l'anàlisi sistèmic i les propostes organitzatives del projecte de la Democràcia Inclusiva. En els temps que venen, caracteritzats per un agreujament accelerat de la crisi multidimensional, aquesta obra pot constituir una eina important per estimular el debat entorn a la necessitat d'un nou projecte alliberador. Esta previst que surti a la llum a finals de l'any 2010.

---

Properament...

---

Presentacions i seminaris

A partir del setembre la Comissió Xerrades ofereix un conjunt de noves presentacions i seminaris sobre el projecte de la DI a aquells col·lectius que ho sol·licitin. Les presentacions són xerrades breus destinades a relacionar diversos aspectes de la crisi multidimensional actual amb la necessitat de construir una nova societat realment democràtica i autènticament ecològica. Aquest són alguns exemples de temes que es poden desenvolupar:

La crisi de l'automòbil i la seva possible superació

De la (des)educació mercantilitzada a la Paideia democràtica

La imposició dels transgènics a Catalunya

Funcionament i empoderament assembleari

La crisi multidimensional i la democràcia Inclusiva (presentació del llibre)

Els seminaris estan conformats per dos sessions de 3 hores que serveixen per d'adquirir una visió de conjunt sobre els diversos aspectes de la proposta de la DI i disposar de temps per debatre i reflexionar col·lectivament. En aquestes sessions es duen a terme algunes dinàmiques participatives i es fa una pausa amb piscolabis per relaxar una mica la concentració dels participants. Aquest format pot constituir una bona introducció als Grups d'Estudi de Democràcia Inclusiva.

---

Les persones o col·lectius (Universitats Lliures, ateneus, centres socials, etc.) que us agradaria organitzar una presentació o seminari sobre el projecte de la DI, no dubteu en escriure a: info@democraciainclusiva.org.

---

DEMOS: Nou butlletí de Democràcia Inclusiva a Catalunya

A partir de finals de setembre del 2010, l'actual butlletí bimensual i electrònic passarà a ser trimestral i també es podrà trobar gratuïtament en paper en diversos centres socials, universitats, bars, etc. El nou format de butlletí s'anomenarà DEMOS i serà una publicació on, a més de les habituals novetats i activitats que incorpora l'actual butlletí, s'hi podran llegir ressenyes i articles d'actualitat i de fons des de la perspectiva de la Democràcia Inclusiva. Es tracta, doncs, d'una important millora d'aquest mitjà de comunicació, que a partir d'ara podrà arribar a més persones.

---

Novetats!

---

El web evoluciona

Estigueu atentes a les diverses modificacions a que està subjecte el web www.democraciainclusiva.org per millorar la comunicació, la funcionalitat i l'estètica d'aquest indret virtual. De moment, està en procés un nou blog on tothom hi podrà aportar comentaris, preguntes o opinions sobre els temes que s'escaiguin. A més, ja està disponible una nova presentació del projecte de la Democràcia Inclusiva en forma de qüestionari, que pot servir per fer-se una idea general de les punts clau d'aquesta proposta per a una nova organització social.

---

Bon estiu a tothom!

Cassolada sorollosa divendres 23 de juliol a les 19 hores a la plaça de Cort de Palma

Prou repressió al moviment d'okupació!

Alliberem espais, creem cultura popular!

El Centre Social Okupat i Autogestionat «El Sitio», és una antiga nau d'autobusos amb molt de potencial. Està situada als afores de Ciutat, entre el Carreful del Coll d'en Rabassa i l'aeroport.

Som un col·lectiu heterogeni i horitzontal (sense jerarquies), amb gent de diversos àmbits i procedències. Gestionem «El Sitio» amb la intenció de crear un espai alliberat de la lògica del mercat, un espai sense ànim de lucre, obert per ser aprofitat per col·lectius, musics, artistes i tothom que se vulgui implicar en dur endavant aquesta aventura en els temps que corren, a on l'apatia i el conformisme són la tònica que ens governa.

No tractem d'oferir activitats, sinó de viure l'experiència de fer-les per nosaltres mateixos, cercant la participació activa i trencant amb la comoditat de què ens ho donin tot fet. Per això, a més de festes i concerts, estem preparant altres activitats a on ajuntar-nos i intercanviar experiències: petits tallers d'stencil, graffiti, serigrafia i cuina vegetariana.

Estem situats en una de les zones més acústicament contaminades de Palma, amb avions que surten cada cinc minuts. No obstant això, el passat 10 de juliol, la Patrulla Verda (encarregada de regular el so als locals), reforçada per la Unitat d'Intervenció Immediata, ambdues de la Policia Local de Ciutat, ens varen desallotjar sense cap ordre judicial, impedint una iniciativa popular: un concert per recaptar fons pel periòdic mallorquí i autogestionat Cultura Obrera.

Nosaltres portem el projecte endavant. Allò no va ser un desallotjament i encara que aconsegueixin treure'ns, hi ha un fotimer d'espais buits a Ciutat. No importa el lloc, continuarem alliberant espais i creant cultura popular! No volem menjar de les seves mans!

Davant d'aquest abús policial ens plantem i diem prou!

Prou d'abusos policíacs, prou conformisme i acotar el cap, no som xotets!

Sumat a la cassolada i demostrem-los que no estem sols. Vine i mostra el teu suport. Que aquest totalitarisme «democràtic» no calli la nostra veu!

Us hi esperem!

Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) per a l'alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l'aprenentatge del català, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d'Immersió Lingüística (PIL), per a l'alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l'anterior; i per acabar, el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l'assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l'assignatura de valencià i prohibiria que s'imparteixin en català més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l'assignatura de valencià i cap àrea temàtica més en català.

Però tornem a l'argument a què feia referència al principi i comparem-lo amb els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos nens no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Aquí són més de cent mil nens i nenes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits que es diuen catalanistes i que tant defensen la llengua al Principat, almenys retòricament, no existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones que parlen la mateixa llengua i que depenen del mateix estat que ells. La parcel·lació a on ens ha portat el disseny autonòmic espanyol ens ha portat a un carreró sense sortida en què tothom entén que un espanyol es preocupi per l'espanyol als Estats Units d'Amèrica però que no entendria que un andorrà es preocupi pel valencià en l'ensenyament a Alacant. De fet, les i els meus alumnes de Secundària --a les quatre províncies catalunyeses-- em demostren any sí i any també que després d'ensenyament obligatori no saben ni per aproximació on es parla la llengua que aprenen en la meva assignatura.

Enguany, per enèsima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en català al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat de baix posa a l'abast dels alumnes i aquestes només són 149.430 no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educacó i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en català.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del català al País Valencià es a la universitat. Així, segons l'informe «Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes», només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Si no entenem que la llengua va més enllà dels límits que marquen les adhesions territorials bàsiques de «Catalunya», «País Valencià», «Balears» o el que sigui, si no entendrem que mantenir aquestes divisions territorials absurdes quan parlem de llengua ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot, i si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.

Jordi Martí Font

---

Dijous 22 de juliol a les 20.00 hores al Bar Terrassa de Ses Voltes (Palma)

Presentació del llibre de contes Petites magnituds, de Marta Miralles

A la presentació l'actor Xim Vidal farà una lectura dramatitzada d'una selecció de fragments del llibre

Marta Miralles i Mas, neix l'any 1973 a Palma. A ella li agrada més dir que és d'Es Molinar, barriada on viu i desenvolupa la seva tasca com a mestra.

Actriu de teatre durant anys, s'estrena com a escriptora mitjançant textos teatrals per després fer el bot cap a la narrativa i la poesia.

Us hi esperem!

El delta del riu Tana a Kenya està en perill. Una de les àrees humides més importants de l'Àfrica desapareixerà sota plantacions de canya de sucre.

Cal fer costat els habitants del delta i els grups ecologistes, cal conservar el medi ambient, la biodiversitat i la seva forma de vida.

Participa en l'acció de protesta contra els plans de govern kenyà.

Més informació i un model de carta que es pot enviar automàticament en:

www.salvalaselva.org

Fa uns quants mesos a Santa Maria, començà a produir-se el moviment d’alguns dels seus residents, que no estaven d’acord amb el projecte sobre el tren que volien imposar des de Palma.

De manera espontània, aquest grup de persones se va començar a moure per evitar que, com a solució a un problema dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, es produís un problema pel nostre poble. Per una sèrie de raons, es plantejà la necessitat d’evitar els passos a nivell existents. La presència d’una Directiva Europea i l’òbvia recerca d’una major seguretat en un horitzó que compta incrementar les freqüències dels trens que travessen el casc urbà i previsiblement amb l’augment de la velocitat dels mateixos , fou una raó de pes per a prendre aquestes mesures.

La decisió salomònica consistí en tancar els passos a nivell aixecant un mur. D’aquesta manera, el poble quedava dividit en dues parts que es connectarien per dos ponts construïts un abans i l’altre passat el poble. Així, cada cop que quelcom volgués creuar a l’altre costat, hauria d’anar fins aquests pons , amb tot el que això comporta. L’impacte urbanístic, en un poble declarat d’interès turístic, no era petit i a més, la mesura implicava l’expropiació dels terrenys a on se realitzarien els ponts.

Tant desafortunada va ser la decisió, que aconseguí una resposta unànime per part de totes les persones de Sta. Maria que se’n van assabentar. Independentment des color polític, tots van coincidir en que sa mateixa perjudicava de manera molt significativa al poble i suposava un condicionant molt negatiu tant pel present com pel futur del municipi. Es va reconèixer que representava el problema més important que en aquests moments tenia el poble i es començaren a cerca alternatives.

Contràriament al que sol ocórrer en aquestes situacions, sa gent no va acceptar amb amarga resignació l’ordre i es posaren en marxa una sèrie de mobilitzacions tímides al principi, però prenent cada pic més força al conscienciejar-nos del nostre dret i de les conseqüències que tindria la nostra passivitat. I així, amb la naturalitat de compartir l’interès comú de defensar allò que raonablement considerem lo just i apropiat per a nosaltres i els nostres fills, sorgí la Plataforma. De manera més o menys regular, començàrem a reunir-nos a l’estació de Santa Maria per a cercar solucions i elaborar estratègies que resultessin útils a la consecució del nostre objectiu. Com a grup obert que és, quelcom pot participar-hi i no existeix cap obligació ni compromís més enllà del que cadascú vulgui imposar-se. Algunes persones acudeixen sempre o gairebé sempre i altres quan poden o volen; totes són benvingudes. En una de les primeres reunions, es proposà, com a manera de donar a conèixer a la gent del poble, però també com expressió de sa nostra reivindicació als que venguessin de defora, confeccionar unes pancartes que reflectissin sa situació. Allí sorgí es «Tren Trinxera». En una frase curta, s’havia de reflectir el que volíem, en poques paraules perquè les lletres fossin grosses i es poguessin llegir des d’enfora. I ens va parèixer apropiat com a missatge: A Santa Maria Volem Tren Trinxera. En sí, el concepte correspon a la proposta que de manera alternativa es presentà a la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori, per part de la plataforma i a sa que en lloc de fer ponts, i construir un mur que xaparia es poble, es problema se resolia realitzant una trinxera per sa que circularia es tren. És a dir, es davallaria el nivell pel qual circula el tren al seu pas per Santa Maria, de manera que mantenint sa cota actual per a les persones i els cotxes , poguessin travessar d’un costat a l’altre. Amb posterioritat el projecte es complementaria amb el soterrament de la trinxera i la construcció d’un passeig damunt el que son actualment ses vies.

Tant es Projecte Alternatiu com l’Estudi Multi Criteri presentats per la Plataforma, en es que s’ofereix una solució molt millor pel poble de Santa Maria i a un cost a mitjà terme molt menor, han estat realitzats per tècnics qualificats.

Des de un punt de vista sociològic, la resposta donada pels ciutadans de Santa Maria constitueix un exemple de civisme a seguir i possiblement a analitzar com a resposta del poble al desencant que moltes de ses actuacions polítiques han provocat entre nosaltres. Es progrés i l’increment des número de pancartes penjades de balcons i finestres representen en qualsevol cas, un desacord amb la imposició de les mesures que no responen als interessos dels ciutadans a esquenes dels quals, pareix que s’estiguessin prenent. La imatge de Fuenteovejuna, o la de Agustina d’Aragó revelant-se contra les injustícies ens ve al cap en situacions en les que veiem l’asimetria entre el poder de l’Administració i la debilitat del ciutadà que en qualsevol cas, no calla i lluita, educada i cívicament, contra la imposició i la falta de resposta.

Esperem una solució adequada pel que avui és una incomoditat i un risc, però que demà pot ser una desgràcia. Ben entès que, no fer res, no és admissible i suposaria una greu irresponsabilitat.

El poble som nosaltres i els nostres polítics han de respondre a les nostres demandes i defensar els nostres drets resolent els nostres problemes. El demés, no te cabuda.

Pepe García Valentín,

integrant de la Plataforma Tren Trinxera de Santa Maria del Camí

Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Hem destruït l’experiment transgènic a cel obert de Syngenta perquè entenem que aquest tipus d’accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats per mitjà de la qual la Generalitat, l’Estat i les multinacionals biotecnològiques duen dotze anys imposant-nos unilateralment els organismes modificats genèticament (OMG) en l’agricultura i l’alimentació. L'Estat espanyol, amb més de 75.000 hac. sembrades l'any 2009, concentra aproximadament el 80% de la superfície conreada amb OMG a Europa.[1]

Després d'Aragó, Catalunya és amb unes 27.000 hectàrees la regió europea amb més hectàrees d'OMG conreats. A la vegada, durant els últims anys el 42% dels camps experimentals a cel obert d'OMG a la UE han estat sembrats a l'estat.[2]

Syngenta és la tercera empresa de llavors més gran del món (després de Monsato i de Dupont). El seu objectiu és dominar de manera monopòlica el mercat mundial de llavors per tal que totes les pageses i tota la producció agrícola del planeta depengui de les seves ventes de llavors.[3] Syngenta, juntament amb el grapat d’empreses transnacionals (ETN) que controlen a) els mercats mundials d’insums agraris (llavors, fertilitzant, agroquímics…)[4], b) els circuits de distribució i comercialització d’aliments i matèries primes agroalimentàries, i c) el mercat mundial de productes transformats, és una de les principals promotores i beneficiàries del model agroalimentari corporatiu i industrial actualment hegemònic.[5]

Després d’haver estat imposat durant dècades a escala planetària, cada cop més veus assenyalen que 1) aquest nefast model productiu i social és un dels principals responsables de la crisi alimentària, ecològica i climàtica a la que s’enfronta actualment la humanitat,[6] i 2) els transgènics agrícoles representen una nova volta de cargol del model agroindustrial, la qual no fa res més que profunditzar els gravíssims impactes socials, culturals i ambientals associats a l’agronegoci transnacional.[7]

Segons la legislació europea, els camps experimentals d’OMG representen un pas intermitg indispensable per a que la Comissió Europea (CE) aprovi el conreu comercial en territori europeu de varietats transgèniques que fins ara no estaven autoritzades a la UE. Com duen anys denunciant diversos actors europeus[8], el protocol que han de seguir les ETN biotecnològiques per obtenir l’aprovació de les seves llavors transgèniques està ple de trampes i irregularitats. Entre elles, destaquen, per una banda, els diversos escàndols que han esquitxat l’Agència de Seguretat Alimentària Europea, (EFSA) els quals han deixat clar que aquest organisme pretesament científic està al servei de la industria transgènica.[9] Per altra banda, també cal assenyalar el paper de promoció encoberta dels OMG agrícoles que està jugant la pròpia CE.[10]

Dotze anys després que s’iniciés el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya l’aparició de desenes de casos de contaminació genètica de les produccions agràries ecològica i convencional (contaminació de partides de llavors, a nivell de camp, de pinsos per l’engreix animal i de productes per a l’alimentació directa humana) ha demostrat reiteradament que la pretesa coexistència entre cultius transgènics i no transgènics és totalment impossible, a més d'absolutament indesitjable.[11] La proliferació de l’agricultura transgènica al nostre territori ha suposat l'extinsió de com a mínim dues varietats de blat de moro tradicional (“morat” i “del queixal”) i la disminució en un 95% del conreu de blat de moro ecològic entre els anys 2002 i 2008.[12]

Tot plegat indica inequívocament que els OMG agrícoles fan impossible el desenvolupament i la consolidació de models de producció, de distribució, de consum i de societat alternatius al dominant, basats en l’agroecologia i la lluita per la sobirania alimentària del pobles. És per això que rebutgem frontalment tant els transgènics agrícoles com la societat tecnoindustrial capitalista que els fa possibles i necessaris (… necessaris per a que uns pocs actors molt poderosos consolidin el seu domini sobre la població mundial, i perfeccionin les seves estratègies de negoci). És per això que fem una crida a passar a l’acció per tal de destruir tant els conreus transgènics com l’ordre social que perpetuen els actors que els promouen.

--------------------------------------------------------------------------------

[1]  Per a més informació sobre l'evolució durant els últims anys de la superfície conreada amb OMG a l'estat és possible descargar una taula amb format pdf des de el lloc web del MARM: http://www.mapa.es/agricultura/pags/semillas/estadisticas/serie_maizgm98_06.pdf 

[2]   www.tierra.org

[3]  Per tal d'assolir aquest objectius Syngenta no dubta en emprar els mètodes més expeditius que es puguin imaginar. Serveixi d'exemple l'atac que va dur a terme l'any 2007 al Brasil una empresa de seguretat contractada per aquesta multinacional contra camperoles que havien ocupat una finca de la seva propietat, acció que va concloure amb un camperol del Movimento dos Sem Terra assassinat i cinc més ferits de gravetat.

[4]  L'any 2006 les quatre principals empreses de llavors (Monsanto, Dupont, Syngenta i Groupe Limagrain) controlaven el 44% del mercat de llavors. Aquell mateix any Monsanto, Dupont, Syngenta van dominar el 46% del mercat mundial de llavors patentades. A la vegada, Montsanto, Bayer, Syngenta y DuPont-Pioneer van controlar el 100% del mercat munidal de llavors transgèniques: ETC Group, 2007. Las 10 compañías de semillas más importantes del mundo – 2006. Disponible a: http://www.etcgroup.org/en/node/657

[5]  Durant els anys 2007 i 2008, mentre la combinació de la crisi alimentària i la crisi financera mundial feia aumentar el nombre de persones famolenques més enllà dels 1.000 milions, Syngenta i la resta de ETN agroalimentàries batien els seus propis rècords de guanys: Grain, , 2009. Las coporaciones siguen especulando con el hambre. Disponible a: http://www.grain.org/seedling/?id=596

[6] GRAIN, ODG, Entrepobles, Xarxa de Consum Solidari i Veterinaris Sense Fronteres, 2009. Cocinando el planeta. Hechos cifras y respuestas sobre cambio climático y sistema alimentario global: 6. Disponible a: http://www.grain.org/o/?id=85

[7] Aguado, J; 2010; Los transgénicos nos expulsan del campo y de nuestros pueblos. Disponible en: http://www.anticapitalistas.org/node/5099. Al lloc web de la Plataforma Som Lo Que Sembrem hi ha relacionat un llistat dels principals impactes de lels OMG agrícoles, així com els enllaços als estudis que els certifiquen (http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=167).

[8] Mirar, per exemple, l'article “La Ciencia basura de la EFSA” al lloc web de Greenpeace: http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos

[9] Serveixin d'exemple els casos del blat de moro bt176 de Syngenta, aprovat i conreat a Europa i a l'Estat espanyol durant anyos abans que les evidències respecte els seus riscos per a la salut obliguéssin a la CE a prohibir-lo, o el ressò que va tenir a la premsa europea i estatal l'escàndol al voltant del MON863, el qual va sortir a la llum el maig del 2005. Poden consultar-se al respecte la versió del 22 de maig del diari anglès The Independent on Sunday, així com la versió del 24 de maig de El Mundo (página 29).

[10] Amigos de la Tierra, 2008. Las Malas Compañías: La relación entre la Comisión Europea y la Industria de los transgénicos. Disponible a: http://www.tierra.org/spip/spip.php?article564

[11]  Plataforma Transgènics Fora!, Assemblea Pagesa y Greenpeace, 2006; La imposible coexistencia. Disponible a: http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/copy-of-la-imposible-coexisten.pdf

[12]   Binimelis, R., 2008. Coexistence of plants and coexistence of farmers: Is an individual choice possible? Journal of Agricultural and Environmental Ethics, 21(5): 437–457.