Ateneu Llibertari Estel Negre

No a les retallades salarials!

Prou de retallades de drets socials i de reformes laborals.

Contra la crisi, la precarietat i la misèria creixent, mobilització i autoorganització pel repartiment del treball i la riquesa!

Si la crisi no l'hem provocada els i les treballadores, que no ens la facin pagar!

Després d'una setmana de daltabaixos borsaris i falsos anuncis de "recuperació", d'anuncis i comunicats del Banc d'espanya, de l'FMI, del govern alemany i de l'administració nord-americana a favor de la reforma laboral i de més retallades de drets socials (així com la liquidació de la negociació col·lectiva), quan ja s'ha aprovat un nou pla europeu de rescat de 750.000 milions d'euros (pensat exclusivament per "salvar" les economies espanyola, portuguesa, etc., que només pretén esclavitzar-nos més encara), ahir 11 de maig, el govern "socialista" de Zapatero va anunciar tot un seguit de retallades socials... d'entre les quals, la baixada dels salaris dels i de les treballadores públics, no és la menys important precisament.

La bateria de mesures que va anunciar ahir el president espanyol seria:

La reducció dels salaris de les persones treballadores del sector públic en un 5% de mitja en 2010, i congelar-los en 2011. Tot i que teòricament la rebaixa salarial serà proporcional als ingressos, ningú del govern (ni de CCOO i UGT) ha parlat encara a hores d'ara, de l'acord signat en setembre de 2009 per pujar els sous dels i de les funcionàries un 0.3% en 2010.

La reducció en un 15% dels sous dels membres del Govern espanyol. Tot i que tampoc parlen de cap rebaixa salarial als diputats i senadors, càrrecs de confiança i "secretaris", i moltíssim menys es parla de les possibles incompatibilitats entre ingressos "privats" i "públics" de la majoria dels "nostres" representants.

Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions. Teòricament quedarien fora de la no revalorització les pensions no contributives i les mínimes... tot i que la majoria de pensions superiors a la mínima, no ajuden en absolut a que les nostres persones grans tinguin una vida mínimament i realment digna.

S'elimina el règim transitori per la jubilació parcial, mesura prevista en la llei 40/2007, implementada entre d'altres raons per facilitar l'accés de joves treballadors a les empreses. Aquesta mesura, a més, implica que només podran accedir a eixa modalitat de "prejubilació" les persones majors de 61 anys, amb 30 anys cotitzats a la Seguretat Social com a mínim, i al menys 6 anys d'antiguitat a l'empresa (tot i que només es podrà reduir la jornada laboral un 75% com a màxim)

S'elimina el famós "xec-bebé" de 2.500 € a partir de l'1 de gener de 2011. Aquesta prestació per naixement o adopció, fou una de les "principals" mesures de la política social del Govern "socialista" de Zapatero, i anunciada en juliol de 2007. Així doncs, una mesura com aquesta fa pensar en un doble sentit:

Com volen que es doni una mínima capacitat de conciliació de la vida familiar i laboral?

Com volen que creixi la població, una de les necessitats per mantenir el sistema públic de pensions?

Reducció del format del envasos dels medicaments, i del nombre d'unitats, per tal d'ajustar-los a la durada "estàndard" dels tractaments, arribant-se a poder dispensar unidosis mitjançant el fraccionament dels envasos. Amb aquesta mesura, el que realment faran serà beneficiar encara més a la indústria farmacèutica, ja que en realitat els preus dels medicaments pujaran.

Reducció del preu d'aquells medicaments no genèrics exclosos del sistema de preus de referència. És a dir, s'inclouran i subvencionaran amb diners públics medicaments no genèrics, amb el corresponent nou benefici per la indústria farmacèutica. Sense parlar en cap cas de mesures com la generalització total de l'ús dels medicaments genèrics, i en tot cas, la inclusió dels tractaments de les malalties minoritàries i estranyes en aquests llistats.

La reducció en més de 600 milions d'euros de l'ajuda oficial al "desenvolupament" entre 2010 i 2011.

Una reducció prevista de 6.045 milions d'euros entre 2010 i 2011 en la inversió pública estatal (que ens afectarà a totes i a tots, amb una menor inversió en infrastructures, serveis socials, ajudes a la generació d'ocupació, etc.)

La previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les "Autonomies" i els municipis i diputacions (és a dir, menys diners per serveis socials i ajudes).

Les sol·licituds per dependències s'hauran de resoldre en un termini màxim de sis mesos, a canvi d'eliminar la retroactivitat; és a dir, si en sis mesos no hem rebut resposta ni resolució, haurem de tornar a començar a fer tots els tràmits burocràtics per demanar les ajudes contemplades per la Llei de Dependència... i ja sense la possibilitat de rebre les ajudes que realment ens pertoquen i que no hem rebut pels retards de les administracions.

Tot açò ho aprovaran aquest divendres vinent al consell espanyol de ministres... mentre encara no s'ha parlat gaire d'altres qüestions, com per exemple, la Resolució del passat 22 d'Octubre de 2009, que presenta un acord signat pel govern i les cúpules de CCOO, UGT i CSIF, mitjançant el qual entre 2010 i 2012, no es renovaran les places lliures dels funcionaris que vagin prejubiliant-se, quedant eixes places a lliure licitació per a empreses privades... és a dir, la legalització de la definitiva privatització de tot el sector públic (administracions, ensenyament, sanitat, transports, etc.)

Davant de tots aquests atacs salvatges, les direccions de CCOO i UGT (que en 2009 van rebre oficialment, només del govern espanyol, més de 193 milions d'euros) només s'han atrevit a parlar tímidament de la "preocupació" que els generen aquestes mesures, ja que podrien generar una augment de la conflictivitat social i laboral... Tot menys convocar la vaga general que necessitem, ja que són còmplices i culpables d'aquesta situació.

Als Països Catalans, les xifres d'atur real ja arriben al 25% de la població activa (prop del 43% entre els joves d'entre 16 i 25 anys cercant feina, del 57% restant, més del 80% treballa en precari), les xifres de precarietat laboral ja sobrepassen el 35% dels i de les ocupades...

Hem de continuar aguantant aquesta situació?

Hem de continuar aguantant aquests retalls mentre càrrecs polítics "de confiança", regidors, alcaldes, diputats, etc., arriben a tenir salaris mensuals superiors als 10.000 euros mensuals pagats dels nostres impostos?

Hem de continuar pagant les grans butaques dels buròcrates i alliberats de CCOO i UGT que no fan res més que viure de les nostres misèries, dels nostres acomiadaments?

Hem de continuar pagant la crisi, mentre els grans rics amb els seus comptes SICAV continuen sense pagar els impostos que paguem tots i totes?

Hem de continuar aguantant les sangoneres de la família real de Borbó, de la casa d'Alba, dels Fabra, Montilla, Camps, Barberà, Matas, Zapatero, Rajoy, Toxo, Méndez, Florentino Pérez, Botin, Ybarra, etc., etc.?!

Ja n'hi ha prou!

Hem d'eixir al carrer, de forma unitària... ja no és el moment de les sigles, sinó de la unitat de classe, la solidaritat, la mobilització i la lluita!

Organitzem-nos i lluitem pel que és nostre! Hem de recuperar els nostres drets, la nostra dignitat i els nostres treballs!

Pel rescat de tots els sectors estratègics i uns serveis públics realment de qualitat i gratuïts!! Per un marc nacional de relacions sociolaborals i econòmiques als Països Catalans i al servei de totes les persones treballadores dels Països Catalans!

Per repartiment del treball i la riquesa!

Per la terra i el treball... Avancem cap a la VAGA GENERAL!

Països Catalans - 12 de maig de 2010

Coordinadora Obrera Sindical - COS

Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

Qui són els que encenen les metxes que deixen en flames la societat?

Els instigadors i faedors reals de la violència són els banquers que no deixen d'esprémer, els que no aturen d'explotar i d'espoliar els pobles a tot l'orbe.

El déu capital-mercat, bèstia voraç i mecanitzada, anihila vides, destrueix ecosistemes, sembra patiment, dolor i espant al seu pas.

Res no sembla poder detenir aquest vendaval depredador.

Malgrat això, moltes vegades, els pobles, la classe proletària, diu prou i aquest crit adquireix la magnitud de magnituds, com la de Grècia, que en una vaga general convocà als carrers cent mil persones fartes del capitalisme i la seva rapacitat.

Com en l'antiguitat, els jerarques donen la culpa del desastre als missatgers, és a dir, aquells que denuncien els injustícies provocades pel capital. Però les multituds, fartes de la mentida, s'expressen i actuen.

No calen agitadors, a la fi és la consciència dels pobles farts de manipulació i d'ajusts.

L'FMI i els seus sequaços insisteixen a perllongar jornades laborals i a reduir els ja magres salaris; la resposta és als carrers.

Carlos A. Solero

---

Butlletí de Democràcia Inclusiva [Núm. 3] Maig i juny 2010

---

En aquest butlletí podeu trobar informació sobre les novetats i les properes activitats relacionades amb el projecte de la Democràcia Inclusiva (DI)

---

Temes:

Crònica de les conferències de Takis Fotopoulos a Barcelona

Presentacions «De la crisi a la transformació: cap a una Democràcia Inclusiva»

Article «Democràcia Inclusiva i Decreixement»

Àudio-presentació «El projecte de la Democràcia Inclusiva»

---

Crònica de las conferències de Takis Fotopoulos a Barcelona

El passat 10 i 11 d'abril Takis Fotopoulos, principal teòric del projecte de la Democràcia Inclusiva, va realitzar dues conferències a Barcelona (veure cartell)

La xerrada del dissabte dia 10 estava emmarcada en el cicle «Alternatives al capitalisme: l'autogestió a debat», organitzat per CNT-ICEA-FELLA-FAL en motiu de la commemoració del centenari de la CNT. Dins d'aquest cicle s'han realitzat diverses xerrades sobre aspectes històrics, teòrics i pràctics de l'autogestió. En aquesta xerrada es van exposar algunes claus del projecte de la Democràcia Inclusiva en el marc d'una sessió on s'exposaven també dues propostes més: Anarcosindicalisme (Jon Bekken) i Economia Participativa (Robert Hanhel). Van assistir-hi més de 70 persones i cada ponència va durar aproximadament una hora, havent-hi una estona de preguntes pels tres ponents al final de l'acte. Durant el proper mes estarà disponible al web la xerrada completa en vídeo i en text.

La xerrada del diumenge dia 11 estava organitzada pel GADI (Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva) de Barcelona. Aquesta es centrava en el procés de transició proposat per avançar des de la societat actual fins a l'establiment d'una Democràcia Inclusiva. La xerrada es va realitzar a l'Espai Obert de Sants. Van assistir-hi unes 40 persones i algunes més van poder seguir-la per Ràdio Sants Ona Lliure que va retransmetre en directe l'acte (àudio). També podeu llegir el text-resum de la xerrada al següent enllaç.

---

Presentacions «De la crisi a la transformació: cap a una Democràcia Inclusiva»

Durant aquest mes de maig alguns participants de l'actual GADI Barcelona realitzaran dues presentacions sobre el projecte de la DI a Barcelona i a Girona, que constaran de diverses xerrades-debat complementàries. A Barcelona ho organitza l'Assemblea de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF i a Girona l'Ateneu 24 de juny.

- 13 de maig, 11.30 h.: La crisi multidimensional i la crisi del creixement

- 20 de maig, 11.30 h.: El projecte de la Democràcia Inclusiva

- 27 de maig, 11.30 h.: D'aquí cap allà: la transició a una Democràcia Inclusiva

- Lloc: Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (Ramon Trias Fargas, 25-27 - Barcelona) l'aula està per confirmar, podeu consultar l'apartat «Activitats» del web poc abans de la primera xerrada per tenir informació actualitzada).

- 28 de maig, 21 h. La crisi multidimensional i el projecte de la Democràcia Inclusiva

- 4 de juny, 21 h. D'aqui cap allà: la transició a una Democràcia Inclusiva

- Lloc: Ateneu 24 de Juny de Girona (Auriga 6, al Barri Vell).

Podeu veure el cartell aquí.

---

Article «Democràcia Inclusiva i Decreixement»

S'ha traduït al català un breu article sobre Democràcia Inclusiva i Decreixement presentat per Takis Fotopoulos pel grup de treball sobre democràcia del Congrés Internacional de Decreixement realitzat a Barcelona del 26 al 29 de març. L'article s'estructura en quatre preguntes que corresponen a quatre qüestions crucials relatives al decreixement: és la democràcia només un procediment? És el decreixement compatible amb una economia de mercat globalitzada? Quina és la relació entre una Democràcia Inclusiva i el Decreixement? I finalment, com anar d'aquí cap allà? Podeu trobar l'article en el següent enllaç.

---

Àudio-presentació «El projecte de la Democràcia Inclusiva»

Durant el mes de febrer es va realitzar a Barcelona un seminari de quatre sessions amb el títol «Crisi del Creixement i Democràcia Inclusiva» dins el marc del programa de formació d'ATTAC Catalunya. Recentment s'ha penjat a Internet la presentació gràfica i l'àudio de la segona sessió d'aquest cicle, on s'introdueixen els fonaments del projecte de la Democràcia Inclusiva i s'aborden els seus diversos àmbits posant especial atenció al model proposat per a una Democràcia Econòmica. Podeu escoltar l'àudio i visualitzar simultàniament la presentació gràfica aquí.

Quants segles haurien de robar els gitanos romanesos per aconseguir el que ens roben impunament els del PP, el partit de Garcia Albiol, Camps, Matas, Aznar, Piquer?

Els que ens roben no són els gitanos romanesos, menys els immigrants romanesos, i tampoc els immigrants que s'han quedat sense feina, sinó els polítics, i dintre els polítics, els que més ens roben són els del PP. En aquest article defenso els gitanos, als romanesos i als immigrants i denuncio al PP com a partit espanyolista, racista, corrupte, autoritari i prepotent que beneficia d'impunitat i tot tipus de favor dels poders. Finalment proposo fer fora al PP de Catalunya enlloc del romanesos, i reforçar la campanya existent d'il·legalització del PP. S'han de fer fora als del PP, com si fossin un virus maligne i destructiu, i no als immigrants, als romanesos i als gitanos.

Tot el que ens han robat els líders del PP en un sol any, no ho podran robar els gitanos romanesos en dotzenes d'anys, uns gitanos coneguts sobretot per demanar caritat en les ciutats grans amb nens petits, i poca cosa més. Així mateix, tot el que ens han robat els del PP en un any qualsevol, no ho han pogut robar els immigrants romanesos des que venen a treballar a la nostra terra. I ja per a deixar-ho clar, tot el que roben els polítics del PP no té cap mena de comparació amb el que puguin robar tots els immigrants junts que treballen a l'Estat espanyol.

La conclusió d'aquestes comparacions és que considerar als milions d'immigrats, com a delinqüents, és una mentida, propaganda i desinformació interessada. Sobretot quan els que fan aquestes campanyes són els del PP, el partit que roba més i el que més ha perjudicat als immigrants.

Per què el xenòfob Garcia Albiol es posa a delinquir criminalitzant als immigrants i gitanos?

Perquè malauradament és fàcil, i sobretot perquè el racisme està donant molts vots en els pobles incultes, on sols estan al corrent del futbol i del que diuen a les televisions contra els immigrants. Garcia Albiol no innova res. A Itàlia Berlusconi ja ha explotat aquests sentiments baixos de les masses. També ho està fent en Sarkozy i no li està sortint bé. Tots copien la estratègia populista de Hitler contra jueus, gitanos i homosexuals i finalment contra tots els dissidents al pensament únic. El xenòfob Garcia Albiol és reincident i torna a delinquir perquè gràcies a la campanya racista contra els treballadors immigrants va obtenir un molt bon resultat electoral i l'aureola de polític a la puja dintre el PP. Va obtenir que el PP fos el segon partit a Badalona. També segueix amb les campanyes racistes perquè gaudeix d'impunitat gràcies al suport del PP i dels mitjans massius de comunicació. En conclusió, el cas de Garcia Albiol és el d'un racista reincident, amb l'agreujant que ho fa per aconseguir vots de manera il·lícita, delictiva. El fet que ni tan sols resideixi a Badalona és una anècdota amb comparació als delictes de racisme i d'incitació a la violència.

Mentides i desinformació

En Garcia Albiol afirma que tots els gitanos romanesos venen a robar.

És fals, demagògic i retòric d'acusar els gitanos de robar, ja que estan estigmatitzats socialment. És un improperi contra els gitanos en general i contra els gitanos romanesos, i contra la sensibilitat de qualsevol persona civilitzada, que mereix una condemna pública de la societat catalana, ja que els del PP són incapaços de penalitzar i perseguir els seus propis corruptes i racistes, que són els mateixos que lideren el PP. Se suposa de por de quedar-se sense líders i sense vots .

En Garcia Albiol assegura que l'única política vàlida és la policial, la de denunciar i fer fora als romanesos i als gitanos.

A Badalona, com d'altres ciutats grans, hi han immigrants aturats que busquen menjar en les deixalles, hi han gitanos demanant caritat, hi ha misèria, i segurament augmenten alguns petits robatoris. És un problema social, un problema greu, però la solució no és policial, com predica Garcia Albiol, ni tirar-los fora, ara que no hi ha feina. Es u problema que requereix actuacions municipals i estatals. I ja sabem que el govern sols s'ocupa dels banquers i financers i les grans multinacionals i no del poble en general. Menys dels immigrants.

És evident que no s'arreglen els problemes de mendicitat i els d'aturats, que busquen menjar en les deixalles, amb proclames racistes. No s'arregla la precarietat, la misèria i l'atur, acusant als immigrats de delinqüents i incitant a la població a denunciar-los per a posar-los a la presó i expulsar-los. Totes les poblacions tenen programes i apliquen actuacions amb més o menys encert per a resoldre aquests problemes.

Els del PP, abans d'acusar als immigrants de delinquir han de fer una repassada a tot el patrimoni que s'han robat mentre governaven, i tot el que roben en les comunitats i alcaldies que governen.

La inseguretat ciutadana no la provoquen els immigrants, que han sigut els més perjudicats de la crisi actual. La inseguretat ciutadana la provoquen les polítiques neoliberals dictades a Espanya pel PP i P$OE, partits que han corregut a ajudar als poders financers corruptes amb diners públics, deixant en la misèria a la població i principalment als immigrants. La inseguretat dels milions d'aturats no és culpa dels aturats i immigrants sinó de les polítiques neoliberals i dels polítics corruptes.

Les generalitzacions són una tàctica coneguda de desinformació i manipulació de l'opinió:

«tots els gitanos romanesos venen a delinquir» «fora els romanesos» els immigrants són la causa de la delinqüència, de la inseguretat ciutadana i de la brutícia.

Amb moltes més raons i objectivitat, nosaltres podem generalitzar sobre el PP, com un partit de corruptes, racista, i franquistes. I els catalans ens convé fer campanya per a fer fora de Catalunya els del PP, un partit espanyolista, un partit d'ex franquistes i post franquistes, que sols fan política per folrar-se de diners i robar-nos, com deia en Zaplana.

Fora els corruptes i racistes del PP! Enlloc de «fóra romanesos»

El racista i xenòfob Garcia Albiol, està fent una campanya molt mediatitzada per a fer fora als romanesos i immigrants de Badalona. És un insult i agressió a tots els romanesos, i a tots els immigrants, als gitanos i a tota persona civilitzada. Espero li tornin l'insult, augmentat per cent. Les violències i agressions s'han de respondre amb fermetat i contundència. Com a mínim, cal denunciar als agressors com el Garcia Albiol i els seus còmplices del PP, senyalar als agressors racistes i les violacions als drets humans, i deixar constància de manera clara qui és el violent, qui sembra discòrdia, i qui està l'origen de les confrontacions violentes dintre la comunitat que hi puguin haver. En Garcia Albiol delinqueix a costa dels romanesos, dels gitanos i dels immigrats, comunitats petites i febles, que no es poden quasi bé defendre, i menys en els mitjans nacionals.

El Garcia Albiol, una deixalla humana, una rata que circula pels barris alts de Barcelona, forani de Badalona, vol treure els que viuen realment a Badalona. . Te la santa barra d'acusar els gitanos d'anar-hi a delinquir. Qualsevol miserable populista que acusi als gitanos acaba sent creïble. És tan fàcil acusar els gitanos, que s'hauria de penalitzar fortament als que acusen tots els gitanos de delinquir, per així acabar d'una vegada amb tanta bajanada racista. El mateix s'ha de fer, quan es criminalitzen els immigrants.

Em permetreu, amables lectors, aquests insults al racista Garcia Albiol i als seus còmplices del PP. Sóc conscient que els insults són una vulgaritat en els articles d'opinió, però a les rates que contaminen i verinoses se'ls ha de tractar com a tals.

En Garcia Albiol és creu molt llest per posar en el mateix sac a gitanos, romanesos, immigrats. Està donant una imatge negativa i violenta de comunitats indefenses. I proposa un eslògan racista i delictiu: «Fora els romanesos !»

Jo abans que marxin els romanesos prefereixo mil vegades que marxin els del PP de tot Catalunya. I haurem de començar campanyes per a que se'ls il·legalitzi i se'ls impedeixi actuar al menys a Catalunya. Raons sobren.

No són els romanesos que s'han de fer fora, son els del PP, que s'han de fer fora de Catalunya.

No són els romanesos els que venen a robar. Són els del PP els que roben i senyalen els romanesos en els mitjans de comunicació, la majoria en poder d'ells. Enganyen a la gent, culpabilitzant als immigrants, i acusant-los de ser els que roben.

En Garcia Albiol i la Camacho no van al mercat a comprar menjar. Tenen les seves botigues. Ells hi van a enganyar al poble, a mentir i estafar-los a vendre'ls duros a quatre peles. Per això hi van acompanyats amb un piló de «seguretes». Són covards i amb mala consciència.

Cal dir ben clar i ressaltat que ni en Garcia Albiol ni la Camacho arriben a la sola de la sabata als immigrants romanesos en qüestions d'honestedat, dignitat i treball.

Llegeixo a Triangle que el fatxa Sostres, dona suport al racista Garcia Albiol des el diari El Mundo. Jo creia que aquest reaccionari sols escrivia a l'Avui, ja que es vanagloriava de només utilitzar el castellà per a donar ordres a la criada. Ara el pobre Sostres, d'una coherència i cervellet de mosquit, escriu fins i tot a El Mundo, suposo que en castellà. Pel que es veu aquest noi segueix ocupant-se a donar suport als racistes, fatxes, colpistes, militars, especuladors, corruptes, etc.; un entretenint bastant avorrit. En Pedro J. Ramirez li deu manar: «Sostres, hazme un artículo haciendo propaganda y defendiendo a tu paisano Garcia Albiol» I el Sostres, obedient, fa la seva cagadeta.

El PP i el govern socialista són una vergonya nacional.

La misèria i precarietat de molts aturats, immigrants i gitanos és un drama, però el que és realment una vergonya nacional són les violacions racistes als drets humans comeses per les autoritats espanyoles i el PP.

És una vergonya que any darrera any Amnistia Internacional denunciï a Espanya com a país racista, on les autoritats maltracten greument als immigrants en comissaries i demés llocs públics i no els tracten com a persones. En el recent informe publicat hi constatem denúncies greus de normatives racistes i practiques racistes del govern espanyol. Impunitat als agressors i violadors dels drets humans. Discriminació i racisme en les institucions espanyoles. No són denuncies vagues, generals, sinó denúncies de violacions als drets a les persones amb testimonis, dates, proves, etc.

El que és una vergonya és que s'acusi als immigrants de ser delinqüents i ser l'origen de la inseguretat i de la brutícia de Badalona.

El que és una vergonya és que el PP presenti com a candidat a alcalde a un racista reincident i li doni tot de reconeixements.

Igualment és una vergonya que els partits «socialistes» i demés partits de la burgesia no siguin capaços de denunciar penalment a aquest miserable Garcia Albiol per por de perdre vots, i sols amb la veueta petita critiquin el racisme d'Albiol.

I sobretot, és realment vergonyós que els ciutadans de Badalona votin al Garcia Albiol, un racista populista.

Txema Bofill

Bramen els economistes del règim, que són la immensa majoria --i tots els qui tenen tribuna pública als mitjans mentiders els segueixen el rastre--, que a Grècia els governants han enganyat el poble durant decennis amb els comptes públics de l'Estat. I per això ara passa el que passa...

Amb aquesta mentida sencera --que no mitja-- volen justificar allò injustificable, la caiguda d'una estructura estatal no cap a l'anarquia sinó cap a l'ultraliberalisme. És a dir, cap al zero de serveis socials, cap a l'assistencialisme en la sanitat, cap a l'ensenyament que prepari treballadors obedients incapaços d'entendre el món on viuen, cap al no-res d'habitatge... Llegeixo i rellegeixo les opinions dels «nostres» pensadors socials i tots sembla que diguin que cal que els grecs, i la resta, entenguin que els pobres sempre han de ser on cal que siguin, sota la sola dels amos i com a tals s'han de comportar. A Grècia, però, els manats no accepten els manaires i els «esclats comprensibles de violència» poden derivar en una cosa diferent. Des de fa més d'una dècada, Grècia és l'indret d'Europa on l'anarquisme en totes les seves formes i manifestacions té més presència. Potser no passarà però el foc grec podria arribar a il·luminar la foscor on ens volen fer viure permanentment els amos i els seus encarregats. I n'haurem de prendre nota.

Jo, que no sóc economista però tampoc imbècil, em pregunto com pot ser que uns comptes falsificats com ara ens diuen que eren els grecs no van ser detectats per ningú. No només va passar xai per bèstia grossa sinó que la colla de fastigosos acumulafoteses --i no tan foteses-- els van beneir. Busco més informacions sobre el tema arreu i trobo sempre notícies i anàlisis parcials que no em permeten fer-me'n una idea. El llenguatge dels amos és reconsagradament autoreferencial. La major part de les vegades, les anàlisis estan fetes per «economistes» dels que glorifiquen els amos i diuen que caldrà fer sacrificis... als de sempre. Perquè, tant si els culpables de la caiguda grega que ha portat a aquesta extorsió en forma de brutals «mesures anticrisi» són els exgovernants qui no van saber llegir les xifres aleshores, com si els culpables són els «especuladors», és evident que aquests tenen noms i, per tant, caldria que alguna cosa paguessin i que no fossin només les classes populars les qui rebessin de valent. Tot el contrari. Si mai cauen, els donaran els nostres diners per tal que reprenguin el saqueig.

A Público, un article amb el títol «El negoci d'afonar un país» --en castellà-- signat per Amparo Estrada, cap d'informació del diari, em dóna uns quants noms que no em vull estar de reproduir. Diu l'Amparo que el 8 de febrer d'aquest 2010, en el número 767 de la Tercera Avinguda a Nova York, a la seu de Monnes, Crespi i Hardt es va produir una reunió dels lladres dels hedge funds (els fons especulatius d'alt risc). Allí, segons Estrada, es va planejar la destrucció ultraliberal de l'Estat grec. Al sopar hi havia Aaron Cowen, representant de SAC Capital Advisors, que belluga 16.000 milions de dòlars en hedge funds; David Einhorn, de Greenlight Capital, que ja va participar en l'assalt a Lehman Brothers la tardor del 2008; Donald Morgan, de Brigade Capital; i, entre altres, un representant de Soros Fund Management, la societat d'inversions de George Soros, a qui els mitjans anomenen «filantrop» i estaria bé que anomenessin «delinqüent postmodern», ja que tot i que no roba amb les seves mans sí que ho fa amb els seus tentacles econòmics. Ai, perdó, que robar només ho fan els gitanos romanesos..., no diu això el racista Albiol? Soros, per recordar algunes de les seves malifetes, va ser un dels responsables de l'atac a la Société Générale francesa el 1988 o de l'afonament planificat de la lliura esterlina el 1992 (d'on en va treure mil milions de dòlars).

Marcel·lí Antúnez va presentar, fa uns anys, un muntatge en què tot el seu cos es trobava connectat a diversos mecanismes que controlava un ordinador. Cada cop que una tecla era clicada per alguna persona del públic, el seu cos en rebia les conseqüències en forma de pessic, carícia, cop o punxada. Alguns que el van veure van dir que allò no tenia ni solta ni volta. La solta hi era i la volta ara és aquí. En el món del feixisme econòmic, on estem avui, al 2010, hi ha un grup reduït d'humans que s'atribueix la potestat de prémer les tecles. Els encarregats dels mecanismes, que anomenem polítics i hi ha qui diu que ens representen, els obeeixen cegament, per tant d'ells no en podem esperar res més que llepades cap a dalt i garrot cap a baix. Grècia té ara la paraula, pot escriure una nova gramàtica en la resposta i que aquesta faci llum. Perquè és l'hora de les llums, i dels angiolillos, i dels morrals... que parlin clar als taurons. Tan clar com els d'abans parlaven clar als qui ara només són encarregats. I sempre, tal com crec que cal que sigui, sense violència contra les persones si no ens ataquen... i ens estan atacant.

Jordi Martí Font

El nou pla d'austeritat anunciat el diumenge 2 de maig és una veritable catàstrofe per a la població grega, per als assalariats tant del sector privat com del públic, per als pensionistes i els aturats.

- Congelació de salaris i pensions de la funció pública durant 5 anys.

- Supressió de l'equivalent a dos mesos de salari als funcionaris.

- Augment del tipus principal de l'IVA que, després d'haver passat del 19 al 21%, ara serà del 23%. L'augment dels tipus reduïts seran del 5 al 5,5%, i del 10 al 11%.

- Els impostos sobre els combustibles, alcohol i tabac augmenten un 10% per segona vegada en un mes.

- Les jubilacions anticipades (degudes a condicions de treball especialment dures) estaran prohibides abans dels 60 anys.

- L'edat legal per a la jubilació de les dones passarà dels 60 als 65 anys, d'aquí a 2013.

- Per als homes, l'edat legal per a la jubilació dependrà de l'esperança de vida.

- Es necessitaran 40 anys de treball cotitzats (i no els 37 anys d'ara, a part dels anys d'estudi i atur) per obtenir la jubilació completa.

- Aquesta jubilació estarà calculada sobre el salari mitjà de la totalitat dels anys treballats, i no en funció de l'últim salari, com fins ara (en general, una disminució de l'import percebut d'entre el 45 i el 60%.)

- L'Estat reduirà les despeses de les seves funcions (salut, educació, etc.) En 1.500 milions d'euros.

- Les inversions públiques també es reduiran en 1.500 milions d'euros.

- S'estableix un nou salari mínim per als joves i els aturats de llarga durada (és a dir, l'equivalent al CPE rebutjat a França per la joventut i els sindicats).

Quina ganga per als mercats financers i per al capital!

- Els transports, l'energia i algunes professions reservades a l'Estat es liberalitzaran i s'obriran al sector privat (és a dir, privatitzacions).

- El sector financer (principalment els bancs) es beneficiarà d'un fons d'ajuda implementat amb l'ajuda del FMI i la Unió Europea.

- La flexibilitat en el treball es reforçarà.

- Es facilitarà l'acomiadament.

- L'economia grega quedarà sotmesa al control de l'FMI.

Grècia, que romandrà a la zona euro, no podrà devaluar la seva moneda, ni jugar amb els tipus d'interès. Tampoc podrà reestructura el deute, ja que les institucions financeres europees tenen 2 / 3 de la mateixa. Aquests mateixos bancs continuaran gaudint de préstecs del Banc Central Europeu a un tipus d'interès de l'1%, i així podran prestar aquests diners als Estats (mitjançant remuneració). Com a contrapartida a aquestes mesures, els països de la zona euro prestaran a Grècia entre 100.000 i 135.000 milions d'euros com a ajuda, i aquest préstec haurà de retornar en 3 anys, amb un tipus d'interès del 5% (aquest mateix any haurà de tornar 45.000 milions d'euros). Els Estats rics i els bancs guanyaran per tant diners a costa del poble grec. Christine Lagarde, ministra de Finances francesa preveu un benefici de 150 milions d'euros per any. D'aquesta manera, augmenten el dubte pública grega per permetre que l'Estat grec pugui pagar els seus creditors privats.

La crisi grega és la demostració a escala natural de la triple perillositat de l'FMI, la Unió Europea i els mercats financers.

L'FMI, justament desprestigiat per les seves catastròfics «plans d'ajustament estructural», reapareix a la zona euro després d'haver causat estralls en diversos països de l'est europeu. Ara utilitza els mateixos procediments que abans, adaptats als mateixos comanditaris: els mercats financers i les transnacionals. Avui com ahir és la seva veritable naturalesa de bomber piròman que es revela sense embuts.

La Unió Europea i la seva Comissió també reafirmen les seves paradigmes al servei de la «competència lliure i no falsejada». El Banc Central Europeu no està al servei de les poblacions europees sinó només al servei dels bancs i dels organismes financers. Els mercats financers, després d'haver provocat i precipitat la crisi grega, a través de les agències de qualificació pagades pels grans bancs nord-americans, volen obtenir encara més beneficis de les seves estratègies especulatives. El govern del PASOK, la UE i el FMI li serveixen en safata.

Darrere de la indústria financera hi ha les multinacionals de la indústria, del comerç i dels serveis

Si estigmatitzem amb tota justícia als fons especulatius, a les agències de qualificació ia la indústria financera, tampoc perdem de vista que només és l'arbre que impedeix veure el bosc. Aquesta especulació desenfrenada que estrangula als pobres només és possible a causa de dues raons principals:

- Les successives desregulacions dels mercats financers a partir dels anys vuitanta del segle passat.

- La decisió voluntària i conscient de la gran patronal de dedicar els seus nous beneficis a l'especulació en lloc de dedicar-los a la producció i l'ocupació. Aquesta acumulació de nous beneficis té el seu origen en un nou repartiment de les riqueses a favor dels beneficis i en detriment de la part que correspon als assalariats. Aquesta part va disminuir en prop del 10% del PIB en 25 anys en el conjunt dels països desenvolupats.

Aquesta orientació econòmica, liderada per la ideologia neoliberal, és la causa principal de la crisi econòmica i financera que patim actualment.

Els diferents governs que durant 30 anys es van succeir a Grècia així com en altres països del Nord, tenen també una gran responsabilitat en l'augment del deute públic. Les polítiques fiscals, que afavoreixen a les famílies més riques i les grans empreses (impost sobre la renda, el patrimoni i el de societats), van disminuir considerablement els ingressos pressupostaris i agreujar el dèficit públic, obligant els Estats a augmentar el seu endeutament.

S'evita que paguin els responsables de la crisi i en canvi és al poble al qual es presenta el compte

En el pla d'austeritat PASOK-UE-FMI imposat al poble grec hi ha només petites mesures, ineficaços, per establir un començament de justícia fiscal i no hi ha absolutament res per lluitar contra l'evasió fiscal dels beneficis de les grans empreses.

Les «solucions» del PASOK, la UE i el FMI precipiten a Grècia cap a un aprofundiment de la seva crisi. Una recessió mínima de 4 punts al PIB estava ja programada per al 2010. Els petits artesans i comerciants, les petites empreses patiran una llarga sèrie de fallides i d'abandonament d'activitats. L'atur augmentarà enormement i les classes populars i mitjanes veuran com el seu nivell de vida caurà en picat. Creixeran les desigualtats mentre els drets humans fonamentals (accés a l'energia, l'aigua, a la sanitat, a l'educació, etc.) Estan amenaçats per la part més pobra de la població.

La ràbia del poble grec és també la nostra. El CADTM dóna suport, sense cap reserva, les mobilitzacions contra el pla d'austeritat.

Hi ha solucions alternatives

- El pagament del deute públic de Grècia  s' ha de suspendre immediatament i s'ha de dur a terme una auditoria pública per decidir sobre la legitimitat o il · legitimitat de l'esmentat deute.

- S'han de prendre mesures d'anul·lació i els beneficis financers del deute han gravar en origen, amb el tipus d'interès màxim de l'impost a la renda.

- S'han de prendre mesures fiscals, de manera immediata, per restablir la justícia fiscal i lluitar contra el frau. En aquest moment, segons els comptes del Tresor grec, els funcionaris (designats com a boc expiatori) i els obrers declaren uns ingressos més grans que els professionals liberals (metges, farmacèutics, advocats) i fins i tot que els executius dels bancs.

Gairebé la totalitat de les grans empreses (armadors ,...) declaren els seus beneficis en els països amb la fiscalitat més avantatjosa (especialment a Xipre) o els amaguen en els paradisos fiscals. L'Església ortodoxa continua beneficiant-se de unes exoneracions fiscals exorbitants sobre el patrimoni en general i sobre l'immobiliari en particular.

Hi ha diners a Grècia, però no on el pla d'austeritat vol agafar-lo. Al CADTM som solidaris amb el poble grec, que farà una vaga general el dimecres 5 de maig. A tot arreu, a Grècia i també en els altres països europeus, la solidaritat amb la mobilització ha d'augmentar. Avui és Grècia però tots sabem que demà serà Portugal, Irlanda o Espanya. Demà passat tota la zona euro pot trontollar, inclosos els seus països més «rics».

Ens congratulem de les primeres declaracions de solidaritat i del començament de les mobilitzacions de suport davant les ambaixades gregues. Però cal anar més lluny!

El moviment social europeu en el seu conjunt ha d'estar al costat del poble grec. La població de tot Europa té totes les de guanyar.

El CADTM, en les seves possibilitats, contribuirà a això.

Comitè per a l'Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM)

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, doctorada en corrupció institucional, ha assegurat que «la corrupció és consubstancial a les Institucions». La presidenta acaba de descobrir i anunciar el que anarquistes, des de Bakunin, venim denunciant des de fa anys: «La corrupció i el robatori són consubstancials al sistema capitalista. La corrupció i demés formes de robatori són la base i fonament de les institucions del sistema capitalista». Per una vegada a aquesta dona, se li ha de donar la raó. I l'Aguirre no és una dona qualsevol. L'Esperança Aguirre es relaciona amb els Bilberberg, els amos, del món, els que no paren de robar, utilitzant polítics, governants, jutges, mitjans de comunicació, etc. L'últim robatori, bilionari l'han fet amb diners públics, i de manera descarada.

La corrupció és consubstancial als partits i Institucions de l'estat en proporció directa al poder que tenen. «A més poder més corrupció».

Els corruptes, no sols roben als països del tercer món utilitzant guerres, terroristes, boicots, imposant polítiques neoliberals, sinó també en els nostres països Mentre l'economia se desploma, mentre augmenta l'atur i la misèria, els corruptes, a traves de governants corruptes, fan negocis bilionaris i especulen amb diners públics.

L'Esperanza Aguirre no sols és la presidenta d'una de les Institucions més importants d'Espanya, la comunitat de Madrid, i líder del partit més important i corrupte d'Espanya, sinó que ella mateixa ja és tota una Institució, i per tant, «consubstancialment corrupte».

Recordem que ella fou presidenta gràcies a la corrupció de dos parlamentaris socialista que es varen passar de bàndol

Recordem un fet innegable: Els polítics del PP són els més corruptes a totes les nacions d'Espanya. Es un fet de domini públic. Ho saben inclòs els milers de babaus que els voten. Després segueixen els corruptes socialistes, que se'ls nota més quan roben, ja que molts d'ells incrementen exageradament el pobre patrimoni que tenien abans d'ésser polític, «abans de posar-se a treballar altruistament pels altres».

Els polítics corruptes, com l'Esperança Aguirre i tants d'altres, se'ls nota per les justificacions i declaracions. Segueixen una sèrie de regles que semblen de manual. Repeteixen:

1. «Nosaltres no permetem la corrupció», diuen públicament els polítics corruptes. I com més corruptes més i més parlen d'honestedat i que en les zones que governen no hi ha corrupció. Parlen fins i tot que persegueixen la corrupció. Aquesta lletania la repeteixen gairebé tots, inclòs els que roben el 3%. Però en realitat cap polític s'atreveix a proposar cap llei i accions per a perseguir la corrupció pròpia de les Institucions que són responsables i treballen. Al contrari, protegeixen la corrupció oferint impunitat als corruptes. I finalment la majoria de casos s'arxiven, caduquen, i s'evaporen. Desprès fan la vida impossible als que han denunciat les corrupcions i als jutges que els han donant seguiment.

2. Els corruptes són els altres, diuen públicament els corruptes. Els del PP i P$OE s'acusen mútuament. L'Esparanza Aguirre senyalava en Bono com a possible gran corrupte del P$OE. El PP i P$OE ens entretenen acusant a individualitats de corruptes, però tots dos partits són essencialment corruptes, ja que corren a donar diners als poders financers corruptors, i competeixen per a ser els més generosos al servei de les grans corporacions corruptes, i en ésser els més hàbils en 'aplicar les polítiques neoliberals decidides pels poderosos.

¿És por ésser més corrupte que els polítics, que son els capatassos de les polítiques especulatives de les grans multinacionals? Les gran corporacions els hi financen eleccions a canvi de que implementin polítiques que els beneficien.

3. La majoria de polítics som honestos i treballadors, els corruptes són una minoria que cal apartar, quan es demostri. Els corruptes fan un mal tremend a la credibilitat dels polítics, la majoria bons. Ho demostra que la majoria de ciutadans ens continua votant.- vociferen públicament els corruptes.

Es fan la víctima. L'Aguirre n'és un bon exemple. Redueix la corrupció a casos aïllats i afirma que ella governa bé, i per això els ciutadans segueixen confiant amb ella. Però en privat el que fan és de seguir oferint impunitat als corruptes, ja que beneficien al partit, i als polítics dels partits nacionals. El partit que més roba, el més corrupte, és el que sol tenir més vots i més i més poder. El PP quan més roba, més popularitat té, més decisions de vot, més diners, més popularitat, més capacitat de corrompre les institucions de l'estat i pel mateix, més poder. Per tan, nosaltres seguim denunciant que estem en un país on les Institucions dites democràtiques estan corruptes en la seva pròpia essència.

Ara bé, la declaració de l'Aguirre, afirmant que la corrupció és consubstancial a les Institucions de l'estat, és quasi bé una confessió de corrupció. Això de dir «la corrupció és un delicte general, endèmic, ja que tothom roba i per tan ha de tenir atenuants pels que hi cauen» sembla una bona defensa per als nombrosos casos de delinqüents corruptes del PP, implicats en casos de corrupció. Només ho sembla. Ja que el que està descobrint és que una majoria roben. I ella ho sap de primera mà.

Els imputats per la justícia són una minoria dels que roben. Són els que s'han passat de la ratlla per avarícia, o els que no han volgut compartir i han sigut denunciats, o els que ni tan sols saben robar i ostenten alts càrrecs. La presidenta està dient que les Institucions son corruptes, igual com en Maragall amb el 5% general. Considero que s'ha d'ésser molt corrupte per arribar a aquesta justificació, ja que està declarant i senyalant la pròpia corrupció dels partits i de les institucions del sistema general.

Aguirre descobreix que ja no és tracta de la corrupció d'algunes individualitats, alcaldes, consellers d'urbanisme, presidents comunitats autònomes, diputats, etc., que pateixen tots de la mateixa malaltia, avarícia i guanys fàcils gràcies a d'impunitat. L'Aguirre assegura que la corrupció és consubstancial a les institucions, als partits, al sistema, que és essencialment corrupte, una evidencia que nosaltres venim denunciant any darrera any.

Fins quan els polítics seguiran robant impunement als ciutadans?

Fins quan permetrem que ens robin impunement uns mediocres?

Quan veurem els corruptes a la presó?

Txema Bofill