Ateneu Llibertari Estel Negre

Actualment el poble de Santa Maria es troba dividit pel tancament de les vies del tren (amb l’excepció dels tres passos a nivell, de Ca’n Franco, Coanegra i Sa Síquia).

Aquesta divisió actual s’anirà agreujant progressivament amb l’imminent electrificació de la línia que portarà implícita,  un augment de les freqüències  i el tancament de les barreres dels passos a nivell amb molta més freqüència.

El 2011 els trens elèctrics amb els cables de la línia catenària creuaran el poble amb un gran impacte per Sta. Maria.

Per aconseguir un soterrament complet del tren, tal com ens agradaria a la gent que vivim a  Santa Maria,  es necessari primer excavar una trinxera i ubicar-hi a dins les vies.  El més important és, almenys, executar la trinxera, doncs un cop executada es podria tapar en el futur i completar el soterrament.   Així es recuperaria l'espai que actualment ocupa el tren i es podria convertir en un gran espai públic urbà, per exemple un passeig i/o zona verda. Això eliminaria definitivament l’impacte actual i futur del tren en el seu pas per Santa Maria.

La proposta de trinxera és la primera fase d’un possible soterrament complet  i és una proposta limitada, parcial i incompleta perquè té en compte, de forma molt responsable, la situació de crisi actual i la manca de diners per inversions públiques.

Tot i que l’ideal hagués estat haver iniciat l’obra de la trinxera fa més de 10 mesos, (la Plataforma així ho vàrem sol·licitar per evitar una despesa addicional innecessària), l’obra de la trinxera encara és viable i compatible amb l’electrificació de la línia.

Volem remarcar que quan més despesa facin en l’electrificació, i les seves conseqüències implícites, més costosa serà després la trinxera ja que s’haurà de deselectrificar el tram afectat i electrificar dues vies provisionals en comptes d’una.

Per totes aquestes raons s’ha d’aconseguir la trinxera ara i no ens valen falses promeses o simples compromisos de futur. Santa Maria quedarà  més separada, més impactada, amb més perills i el no fer res

No és una proposta acceptable per la seva irresponsabilitat!

El projecte de trinxera és sense dubte l'opció més beneficiosa per a tots i en tots els sentits (de inversió pública, ecològic, de seguretat, de mobilitat, etc.) i els diners públics són per a invertir en projectes que millorin el futur.

Plataforma Santa Maria volem el tren en trinxera

La defensa havia presentat un recurs al Suprem arran de la sentència de l’Audiència Nacional espanyola, que la condemnava per temptativa de col·laboració amb organització terrorista.

El Tribunal Suprem espanyol ha absolt Núria Pòrtulas del delicte de «temptativa inacabada de col·laboració amb organització terrorista» pel qual l’Audiència Nacional l’havia condemnada a dos anys i mig de presó. L’advocat, Benet Salellas, ha remarcat, en declaracions a VilaWeb, que la sentència és definitiva i que deixa clar que «la col·laboració amb una organització terrorista era impossible perquè no hi havia organització terrorista».

La defensa de Pòrtulas va recórrer la sentència perquè considerava que la sentència de l’Audiència Nacional espanyola no aportava proves que relacionessin la noia de Sarrià de Ter amb cap banda armada. I així ho ha considerat també el Suprem, que recrimina a l’Audiència i a la fiscalia no haver fet cas de la documentació aportada per la defensa.

Els fets són del gener del 2007, quan els mossos d’esquadra van intervenir a Pòrtulas una llibreta. La policia va acusar-la d’haver col·laborat amb Juan Surroche, que relacionava amb una organització armada italiana. Però Surroche va ser absolt.

Pòrtulas ja va ser empresonada preventivament durant quatre mesos el 2007. Actualment continua en llibertat provisional i cada setmana havia de presentar-se al jutjat signar.

Per celebrar l’absolució, el grup de suport a Pòrtulas ha convocat un brindis davant l’Ajuntament de Girona a les vuit del vespre i també se’n farà un a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A més, hi ha previst que se’n convoquin uns quants més a altres viles del país.

Taula rodona: «Votar o no votar»

Dilluns 14 de juny de 2010 entre les 20 i les 21 hores

Can Alcover (Sant Alonso, 24 / Palma)

Ponents:

Josep Juàrez, sindicalista

Damià Oliver, membre d'ATTAC- Mallorca

Pere Sampol, senador

Cristòfol Soler, expresident del Govern Balear

Antoni Tarabini, sociòleg

Moderador:

Eduard Mas, jubilat, membre de l'associació d'Antics Escoltes

Ho organitza: Jubilats per Mallorca

Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939). Volum II

Original de Margalida Capellà

Dijous 10 de juny de 2010 a les 20 hores

Centre de Cultura «Sa Nostra» (carrer de la Concepció, 12 / Palma)

Hi intervindran: Manel Suárez Salvà, membre de l’Associació per a la Memòria Històrica; Arnau Company, historiador; Pere Comas, director d’Ultima Hora; Santiago Juan, director de l’Institut d’Estudis Baleàrics; l’autora del llibre. Clourà l’acte la Sra. Josefina Santiago, consellera d’Afers Socials. Moderarà l’acte: Maria Muntaner, editora.

El company Josep Muntaner Cerdà (Pep Fusteret), escriptor i poeta pollencí, un dels pocs anarquistes històrics que queden a les Illes, ens deixà el passat divendres 4 de juny a 96 anys.

Des d'aquí volem expressar el nostre condol a sa família i a tots els amics i amigues pollencins per aquesta pèrdua.

Vàrem poder veure el seu testimoni sobre com patí la repressió franquista en alguns episodis de la sèrie documental Memòria i oblit d'una guerra.

Pep, companys com tu sempre seran una guia per al nostre quefer.

Neix una nova publicació, l'Anarchist Developments in Cultural Studies, dedicada a estudiar i investigar diferents aspectes culturals i sociològics amb un enfocament anarquista. Els editors d'aquesta revista són de diversos països (Regne Unit, EUA, Turquia, Suècia i Canadà) i estan oferint a tothom escriure assaigs o articles relacionats amb el llenguatge, el discurs, la cultura i el poder.

L'Anarchist Developments in Cultural Studies és una nova revista de lliure accés on els articles es contrasten recíprocament, mitjançant revisors anònims. La revista pretén estudiar l'existència de noves connexions possibles entre els estudis contemporanis anarquistes de forma interdisciplinar. Publicarà assagis, articles crítics i debats, declaracions i contribucions úniques que 1) adoptin una posició anarquista respecte l'anàlisi del llenguatge, discurs, cultura i poder; 2) investiguin o incorporin diversos aspectes del pensament i la pràctica anarquistes, però que no tingui una posició anarquista; 3) investiguin o incorporin elements d'un pensament i pràctica no anarquista des d'una posició del pensament anarquista tradicional. La revista busca contribucions per a la publicació. No hi ha data límit per al lliurament d'articles, però haurien d'enviar-se el més aviat millor si es vol que apareguin en el primer número. Si voleu contactar amb la revista o crear un compte en la seva pàgina web per a mandar els treball, heu de pitjar www.anarchist-developments.org. Està previst l'edició d'una versió impresa de la revista en un futur.

La desclassificació definitiva de la urbanització d'Es Guix, l'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial i l'aprovació del BIC de Son Real. Tres bones notícies derivades del Ple d'avui de la institució insular.   

El Ple del Consell de Mallorca ha votat avui a favor de tres iniciatives que, sens dubte, representen una passa endavant en matèria de protecció del territori i que rompen de manera definitiva amb projectes i actuacions urbanístiques vinculades a la destrucció territorial i l'especulació:

- la desclassificació definitiva de la urbanització d'Es Guix, amb els vots a favor de PSOE, BLOC i UM,  que impossibilitarà el desenvolupament de la urbanització de l'entorn de Lluc, i concretament el macroprojecte "d'aldea" de 700 habitants al qual l'Ajuntament havia concedit llicència l'any 2006.

Adjuntam la intervenció del GOB en aquest punt de l'ordre del dia al Ple del Consell.

- l'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial del Pla Territorial de Mallorca, amb els vots de PSOE, BLOC i PP, que implicaven nou creixement urbanístic, algunes de les quals estan sent investigades actualment per fiscalia anticorrupció.

- l'aprovació, per unanimitat, del BIC (Bé d'Interès Cultural) de Son Real.

Tot i que les circumstàncies en que s'han produït les aprovacions relatives a les modificacions de Pla Territorials són peculiars des del punt de vista polític, la veritat és que avui hi ha tres temes a celebrar per la protecció del territori des de les institucions.

***

Intervenció del GOB en el Ple del Consell

Benvolguts conselleres i consellers,

Em dirigesc a tots vostès avui, en representació del GOB i de les entitats  (ARCA i l'Associació d'Antics Blavets) que durant aquests dos darrers anys hem treballat conjuntament per la defensa de l'interès comú en la protecció de l'entorn de Lluc.

Des de les nostres primeres trobades com a col·lectiu i fins a dia d'avui, la modificació del Pla Territorial de Mallorca iniciada aquesta legislatura ha esdevingut l'instrument que ens ha permès anhelar la protecció d'aquest entorn privilegiat i únic, des del moment en que la seva proposta de modificació aprovada inicialment el mes de juliol de 2008,  va incloure la desclassificació dels terrenys d'Es Guix.

Els aspectes que s'han pretès i es pretenen abordar en el marc de les modificacions  del Pla que avui es duen a Ple, han tingut com a principals, i més aviat únics, protagonistes les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial, algunes d'elles motiu d'una causa judicial oberta per indicis d'irregularitats, i la urbanització d'Es Guix.

És cert que, des del GOB hem manifestat reiteradament el que consideràvem imprescindible i que no s'ha abordat: una revisió en profunditat del nostre model territorial que, al nostre entendre, hauria d'haver implicat necessàriament una reducció dels  sostres de creixement, la obligatorietat de replantejar el model de carreteres d'acord amb les necessitats derivades d'un desenvolupament territorial sostenible, una revisió dels paràmetres d'edificació en sòl rústic, etc.

No obstant això però, avui es votarà l'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial que duien un creixement i un consum territorial vinculat. En aquest sentit, entenem que així, es compleix un dels acord més importants, en matèria territorial, del pacte de governabilitat signat a l'inici de legislatura, tot i que finalment i donada la ruptura del pacte, les circumstàncies ens hagin duit a que aquest compromís inicial, pugui ser possible avui amb els vots del partit majoritari a l'oposició, tal i com es va anunciar la setmana passada com l'assoliment d'un acord històric. I al nostre entendre, ben positiu.

Ara cal però un altre acord històric, i aquest hauria de ser una acord per unanimitat de totes les forces polítiques per a la protecció definitiva de l'entorn de Lluc amb la desclassificació de la urbanització d'Es Guix.

Sabem que coneixen prou bé els arguments que, ferms i nets d'interessos, ens han mogut i ens mouen, com a Col·lectiu en Defensa de Lluc, a fer un clam per la protecció del seu entorn. Ara però ens adrecem a vostès apel·lant a la coherència, el sentit comú, la responsabilitat i per sobre de tot això, a la seva consciència i sentiments com a ciutadans de Mallorca. Sabem, saben vostès, que els valors de Lluc i de la Serra de Tramuntana (naturals, paisatgístics i patrimonials) clamen per la seva protecció. Històricament el Consell de Mallorca, ha impulsat la protecció d'entorns naturals d'alt valor. I ha de continuar sent així. Pel que fa al cas específic del Guix, el Consell, després de les reunions mantingudes amb el col·lectiu, va iniciar les passes per a la seva protecció amb la redacció d'una norma cautelar, la interposició del recurs contra la llicència que l'Ajuntament d'Escorca havia concedit al 2006 per a la construcció de la famosa “aldea” de més de 700 habitants, i finalment amb la inclusió de la desclassificació de la urbanització a través de la modificació del Pla Territorial, de la votació de la qual, avui i atenent les manifestacions dels diferents grups polítics al Consell fins a dia d'ahir, esperam els suports necessaris per fer possible aquesta protecció definitiva de l'entorn de Lluc.

Potser inicialment s'hagin mantingut postures distants, però estam segurs que en el fons i com a individus d'aquesta societat, tots els aquí presents compartim la consciència necessària per no contribuir a la destrucció d'aquest preuat entorn. Perquè Lluc és sagrat i el seu entorn excepcional, protegiu definitivament Es Guix. Gràcies.