Ateneu Llibertari Estel Negre

Conferència «Cap a on s’encamina el món: inflació o retall de drets humans», a càrrec d'Esteban Beltrán

Esteban Beltrán, director d'AI al Regne d'Espanya, farà un repàs de la situació actual dels drets humans al món, especialment pel que fa a la indefensió de les víctimes de la pobresa, i plantejarà diversos escenaris de futur, alguns desesperats, altres inquietants i altres esperançadors...

Club Diario de Mallorca

Saló d'actes de la Cambra de Comerç de Mallorca (Estudi General Lul·lià, 7 / Palma)

23 de juny a les 19.00 hores

Més informació:

info.mallorca@.es.amnesty.org

L'extracció de recursos naturals a Llatinoamèrica és una activitat en ascens i focus de nombrosos conflictes. Davant el poder econòmic de les transnacionals i la complicitat dels governs locals, la població camperola i els pobles indígenes són els que més pateixen les conseqüències de les empreses mineres, petrolieres, fusteres, hidroelèctriques. Guatemala i Equador són dos dels països afectats per aquesta situació. Però al seu torn, són focus d'una resistència cada vegada més organitzada, encapçalada pels pobles indígenes que s'alcen enfront l'explotació a gran escala dels recursos naturals.

Alba Sud

Volem denunciar el desallotjament que s'ha efectuat el 17 de juny del 2010 del CSO La Rambla de Terrassa situat al número 191 de la Rambla d'Egara del barri de Ca n'Aurell, inaugurat el 6 de maig com, segons afirmaven aleshores els ocupants, «una nova illa de llibertat».

Un cop més el poder polític s'ha posat al costat dels especuladors, dels lladres del nostre temps i de les nostres vides. Un cop més els mossos d'esquadra han entrat de matinada sense seguir el procés que la via civil comporta, sense procés judicial engegat i sense previ avís. Un cop més qui mana en les nostres ciutats prefereix estar al costat dels rics, dels que volen especulen, dels que destrossen els espais de relació, dels que només pensen amb la lògica del mercat . 

A Barcelona, a Terrassa i a molts d'altres indrets treballem per a recuperar els espais buits i omplir-los de pensament, de reflexió i d'acció per aturar el seu projecte; el projecte de treure'ns dels nostres barris, dels nostres espais de trobada, i posar-nos al servei del mercat. Com veieu, qualsevol espai popular suposa una amenaça al seu model individualista, consumista i egoista. En temps de crisi com l'actual, justament quan s'ha aprovat per Decretazo una reforma laboral que ataca encara més a les classes populars, han tret il·legalment a un col·lectiu d'un espai que han omplert de vida, un espai que fins que no van arribar-hi elles estava buit, abandonat, deixat i descuidat. El dret a especular passa per sobre dels drets col·lectius i de les iniciatives populars. Volen reprimir-nos i recloure’ns. Volen amagar-nos i fer-nos còmplices del seu gran negoci empresarial. Encara no han entès que aquest és un esforç inútil. 

Ens solidaritzem amb el CSO La Rambla de Terrassa, perquè per molt que ens vulguin fer callar nosaltres arrelem els llaços de solidaritat que tanta falta fan en aquesta societat, sobretot en aquest moment d'impotència i de solitud que ens volen fer creure com a normal.

Un desallotjament, una altra okupació!

El CSO La Rambla és de Terrassa!

Milers de refugiats, venedors ambulants, indigents i persones en precari estan essent posats «fora de joc» a Sud-àfrica, amb motiu del Mundial de futbol. Aquest negoci omnipresent en els mitjans d'incomunicació ha provocat que les autoritats sud-africanes facin una «neteja», posant fora de la vista persones que puguin malmenar la imatge d'aquest mostrador d'estrelletes multimilionàries, fanatisme pels colors dels diferents equips, turisme etilicoesportiu vingut des del nord i altres efectes considerats «desitjables» d'aquest macroesdeveniment, només comparable als Jocs Olímpics pel que fa el malbaratament milionari i bombo mediàtic en el món de la indústria esportiva.

Com explica Joan Canela, per tot el país hi ha milers de persones, sobretot els més pobres, que han estat desplaçades per la construcció d'infraestructures directament i indirectament relacionades amb l'esdeveniment, que han vist com la seva forma de vida passava a ser criminalitzada o que, com en el cas dels refugiats de la Catedral Metodista, senzillament «molestaven». «Fa més de sis anys que mantenim el nostre programa d'assistència per a refugiats i indigents sud-africans i no només mai no hem tingut cap problema, sinó que hem rebut nombroses mostres de suport per part del Govern», va explicar el bisbe Verryn, però a mesura que s'acostava el Mundial les coses començaren a canviar. «El seu argument és que volen reduir la inseguretat. Però amb això no estan dient que els pobres són tots criminals?», es demana. «En realitat el que pretenen és amagar la pobresa com si fos pols que s'escombra sota la catifa. No volem que el món conegui la vertadera Sud-àfrica.» «El Mundial s'ha convertit en una excusa formidable per imposar plans de desenvolupament de conseqüències desastroses per als més vulnerables», conta Pat Horn, coordinadora d'StreetNet, una xarxa internacional de venedors de carrer, «i privatitzar els centres de les grans ciutats en benefici d'una economia globalitzada que exclou una majoria de les persones humils.»

Fins i tot un periodista esportiu nord-americà, Dave Zirin, ha denunciat aquesta situació. «El problema és que s'ha hipotecat gran part del pressupost públic en unes infraestructures que reforcen el model de desenvolupament neoliberal en comptes de centrar-se en una aposta social i sustentable», explica el professor d'economia de la universitat de Kwa Zulu Natal, Patrick Bond, «quan no s'ha dedicat directament a instal·lacions totalment inútils com són els estadis, que en conjunt han costat 3.000 milions de rands [300 milions d'euros]. I aquests són uns diners que han sortit de les partides per a aigua potable, habitatge social, sanitat o educació.»

El film dirigit per Santiago Fillol i Lucas Vermal, Ich Bein Enric Marco (2009), es projecta avui dimecres 16 de juny al Centre de Cultura a les 20 hores.

La pel·lícula narra la història d’un expresident de la principal associació espanyola de deportats, que emprèn un viatge en cotxe per Alemanya. Marco viatjà pel mateix recorregut que va fer l’any 1941 a un comboi de treballadors enviats per Franco a Hitler, en plena Guerra Mundial. El viatge finalitza al camps de concentració de Flossenbürg.

---

Santiago Fillol (Córdoba, Argentina 1977)

Estudià cinema i lletres a la Universitat Nacional de Córdoba i un doctorat de cinema a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on imparteix classes de cinema. És la seva primera pel·lícula.

---

Lucas Vermal (Buenos Aires, 1972)

Ha viscut a Alemanya, Espanya i França. Va estudiar filosofia a la Universitat de París I. Actualment viu a Madrid. També és la seva primera pel·lícula.

Dijous dia 17 de juny a les 20 hores a "Sa Fàbrica", el nou Casal de Joves d’Inca (Avinguda de Lluc, 299).

Finestra al Sud ens convida al cinefòrum en el que es projectaran els documentals El mundo según Monsanto i Qui es beneficia dels cultius transgènics?, i que comptarà amb la presència de Sandy Hemingway, de la plataforma Mallorca Lliure de Transgènics.

Us hi esperem!

---

Aquesta acció, que fins aleshores mai no s'havia fet, es realitzà el 20 de març de 2010 a Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc) per activistes d'Askekintza (Alliberament Animalista) per a denunciar l'explotació i la tortura a la qual es veuen sotmesos milions d'animals arreu del món en nom de la moda.