Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Aquest dijous 6 de maig,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

---

Calendari de «Massa Crítica»

---

Massa Crítica

971 207 441

Aquesta és una petició d’ajut en un convocatòria que aviat tindrà altres manifestacions, però en relació a la qual un seguit de membres de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics hem ofert la nostra agenda de contactes personals per anar avançant feina. Es tracta del següent.

Com us haureu adonat totes les notícies que s'estan generant a propòsit del que es presenta com la «memòria històrica» del franquisme estan centrant-se en exclusiva en la repressió feixista exercida durant la guerra i els anys immediatament posteriors: fosses comuns, afusellaments i empresonament durant la guerra i als anys 40, venerables avis i avies explicant la seva experiència... Tot plegat abundant en la presumpta evidència segons la qual la dictadura és una etapa remota de la història, sortosament superada i deixada definitivament enrere per un present democràtic per al qual el feixisme és sols un trist record.

Jo crec que tots sabem que no és així. I aquí ve la cosa per la qual us voldríem demanar un cop de mà.

A la darrera assemblea de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics es va decidir tirar endavant una iniciativa en el marc de la celebració del seu 30 aniversari, consistent en la convocatòria d’un acte públic no institucional de vindicació de la memòria de la «generació TOP», és a dir de persones que van ser detingudes, empresonades, processades, multades, acomiadades o expedientades entre 1963 i 1977.

Recordeu que el TOP va ser el tribunal dedicat a jutjar els delictes polítics al llarg d'aquest període. És cert que algunes persones, com jo mateix, vam continuar caient en mans de tribunals militars, però la gran majoria de processats i processades ho van ser a través d’aquesta jurisdicció especial.

Estem buscant dades de més enrere, però us podem avançar que des de 1970 a 1975, el número de sumaris oberts pel TOP va ser de 14.178. L’any 1970, foren 1.358; el 1971, 1.361; el 1972, 1.695; el 1973, 2.065; el 1974, 3.382; el 1975, 4.317. En el moment de la seva clausura per ser substituït per l’Audiència Nacional el número de sumaris oberts per un sols dels jutjats del TOP, el número 1, s’acostava als 2.600. El total se sap que s'acosta a les 50.000 persones processades.

En absolut volem fer un acte de nostàlgia reparadora, ni res per l’estil. Del que es tracta és de retre homenatge als represaliats, però també de recordar que els responsables polítics, judicials i policials d’aquella repressió no sols van continuar i continuen en molts casos en actiu, sinó que no pocs d'ells han merescut reconeixements públics per la seva contribució a la «defensa de la democràcia».

Haureu de reconèixer que les implicacions polítiques del nostre propòsit són d’una volada important, en la mesura què impliquen un sever qüestionament a propòsit de les condicions en les que es va produir l’anomenada transició democràtica i, més enllà, sobre si aquesta es va produir realment de la manera com ens ho han presentat oficialment.

Doncs bé, el que us demanem és que ens ajudeu a trobar persones detingudes o represaliades al llarg del període 1963-1977 --fins i tot, repeteixo, si no haguessin arribat a ser processades-- o familiars directes seves, de cara a aplegar el major nombre possible de destinataris directes de la convocatòria. No cal dir que s’acceptaran de bon grau incorporacions al nucli de persones que estem preparant aquest acte.

El que us demanem és que si sou una d’aquestes persones que busquem --processats, empresonats, detinguts, multats, expedientats, despatxats de la feina-- escriviu-me un missatge a mi o a generaciotop@gmail.com. Si no ho sou, però teniu amics, parents o coneguts que ho siguin, feu-los arribar aquesta convocatòria i que ens escriguin a aquesta adreça.

Manuel Delgado

Divendres 30 d'abril a les 20.00 hores al local sindical de la CNT de Palma

Conferència: La CNT davant del retall de les pensions i la nova reforma laboral

A càrrec d'Antonio Baena Espejo, Secretari d'Acció Sindical de CNT d'Andalusia

---

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

---

---

---

Contra la corrupció política i sindical, defensem els nostres drets

Manifestació dissabte 1 de maig, a les 11.30 hores a la plaça d'Espanya de Palma

Per al pròxim 1 de maig la CNT de Palma ha organitzat una manifestació com mostra de dignitat de la classe obrera, per reivindicar justícia social, recordant i homenatjant els que van lluitar i lluiten contra l'explotació i a favor de l'emancipació dels treballadors.

Noves reformes legislatives fan perillar els nostres drets laborals, ens quedarem de braços creuats?

Durant anys els rics, els empresaris, els banquers i els directius de les grans empreses de l'estat espanyol ens han estat refregant per la cara els seus escandalosos beneficis. Mentrestant les i els treballadors el passem fatal per arribar a final de mes. Ara el sistema ens ha reservat un nou panorama d'incertesa sota els seus acomiadaments, ERO o la no renovació dels contractes temporals, sota l'excusa que estem en crisi.

Pretenen que paguem nosaltres els plats trencats.

Davant d'aquesta amenaça l'actuació del Govern i els denominats «agents socials» és de total complicitat amb la banca i l'empresa privada, destinant milers de milions de les arques públiques per finançar empresaris, especuladors i depredadors financers, amb la intenció (que a ningú no li càpiga el menor dubte) de legislar a curt termini noves reformes laborals i decrets amb els quals perdrem drets laborals i socials.

El capitalisme pretén que siguem els treballadors i les treballadores els que financem la crisi.

Treballador, treballadora

Per tot això i molt més aquest 1 de maig surt al carrer!

Recuperem la nostra dignitat!

Per la plena ocupació i la protecció dels nostres drets

Per l'emancipació social de la classe treballadora!

Si vols manifestar el teu enuig contra l'actual situació del mercat de

Treball vine dissabte dia 1 de maig a les 11.30 hores a la plaça d'Espanya

T'hi esperem!

---

Després hi haurà míting, paellada, festa popular i a partir de les 17.30 hores concert de música amb les actuacions de:

- FUNKADICTOS (Funk)

- MOSTROS (Punk rock)

- WHISKY FACILE (50's 60's italian music)

- MATESOUND (Rock soul funk)

- LOS BARTOLINOS (música d'autor)

---

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

---

---

Jornades Anarcosindicalistes 2010

Dijous 29 d'abril a les 21.00 hores a la plaça de l'Artesania de Palma

Nit de cinema a la fresca amb la projecció dels documentals:

CNT un año de lucha

(2008, Estat Espanyol, produït pel Sindicat del Metall de CNT Madrid)

Documental que narra les lluites realitzades per la CNT madrilenya el 2008. Lluites en les quals caldria ressenyar la Vaga de la neteja del metro, el feixisme en la comunitat de Madrid, el conflicte amb la SGAE i l'acció directa present en els conflictes laborals que s'han vingut desenvolupant a Madrid en els últims temps. La intenció d'aquest vídeo és mostrar que tenim un present de lluita i un futur de llibertat per conquerir.

Hecho en los Ángeles

(2008, Estats Units, dirigit per Almudena Carracedo)

Documenta l'extraordinària història de tres immigrants llatines, costureres en tallers d'explotació en Los Angeles, que s'embarquen en una odissea de tres anys per aconseguir proteccions laborals bàsiques de la famosa tenda de roba Forever 21. Amb un estil de cinema directe i intimista, Hecho en los Ángeles revela l'impacte d'aquesta lluita en la vida de les tres dones, a mesura que l'experiència les transforma. Commovedora, simpàtica i profundament humana, Hecho en los Ángeles és una història sobre la immigració, el poder de la unitat, i el valor que es necessita per trobar la teva pròpia veu.

---

Al lloc hi haurà venda de llibres de diversa temàtica social

---

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

El darrer estudi distingit amb el Premi Tarragonès d'Investigació ja és al carrar en forma de llibre. Aprofitant la diada de Sant Jordi, l'Editorial Arola de Tarragona ha tret al carrer Plantant cara al sistema. Sembrant les llavors del canvi, un estudi dels moviments socials al Tarragonès del 1975 al 2010, obra del Marc Suanes, historiador i activista també d'algun d'aquests moviments i, malgrat això darrer, capaç d'explicar la realitat sense mitificar-la, objectivament.

El llibre, tal com el seu autor indica en el pròleg, intenta trencar el mite que al Tarragonès i a la capital del Camp, mai no hi passa res, que tal com deia Vidal Alcover aquesta és una ciutat de «militars, funcionaris, putes i capellans». Hi passa i, tot i que en algunes èpoques properes a l'actualitat, com el final dels anys vuitanta i començament dels noranta del segle passat, això va seguir aquestes coordenades fil per randa, la represa actual ha estat important, considerable i en alguns casos, esplèndida. És aquesta, doncs, una història no del poder sinó de qui resisteix davant del poder, no amb una actitud adolescent de dificultat d'assumir les normes imposades per qui mana sinó simplement per la voluntat de construir un futur que (quines coses, no?) no coincideix amb el que manaires i poderosos han previst per a totes i tots nosaltres. I és que sovint, per no dir sempre, allò que els encorbatats volen per al conjunt de la societat i que sempre ens presenten com l'«única realitat possible» no només no és l'única sinó que a més a més és impossible. Les persones que formem part dels moviments socials arreu, ja sigui al Camp de Tarragona com a l'àmbit metropolità barceloní, a l'Horta de València, a les Terres de Ponent o a les Balears, no tenim darrere, normalment, grans masses que ens permetin comptar amb una força social àmplia per fer possible els canvis socials que anhelem però és clar també que això és només qüestió de temps i que, tal com indica el títol del llibre, molts cops les nostres lluites són sordes precisament perquè la nostra feina és sembrar. Una de les reflexions que a mi se m'acut més insistentment veient com les gasta el poder quan el gestiona gent que s'autoanomena d'esquerres és si no comença a ser hora que deixem d'abandonar projectes i lluites que són nostres, és a dir anticapitalistes, en mans de la que podríem qualificar de «socialdemocràcia de sucre» que es troba fets els recipients quan arriba al poder i els llueix buits de contingut. I m'estic referint, per exemple, al tema del «no a la guerra» tot i que d'exemples n'hi ha molts altres.

Però tornem al llibre. Plantant cara al sistema està dividit en deu parts que inclouen els diversos tipus de moviments socials que Tarragona ha tingut en els darrers decennis. Així, és evident que es ve d'un antifranquisme centrat en el moviment obrer bàsicament al voltant de les comissions obreres i les associacions de veïns, però també amb destacades lluites de defensa del medi rural, amb la Unió de Pagesos al capdavant, i les organitzacions cristianes de base o les feministes que lluitaven al voltant del Bloc Feminista. Tot aquest món es va ensorrar quan el seu principal contrincant va desaparèixer. Així, tot i mantenir una important presència pública i mediàtica després de la mort de Franco, les lluites socials que derivaven de l'antifranquisme es van anar esllanguint des del moment que el seu principal enemic va desaparèixer. L'anomenada Transició va ser llarga a Tarragona perquè al poder li va caldre desfer i aigualir les organitzacions i les lluites socials que amb l'empenta de la lluita contra la dictadura havies esdevingut importants agents de canvi.

El llibre tracta en diversos capítols aquesta Transició, al costat de l'antimilitarisme i el pacifisme a «Cap exèrcit defensa la pau»; la lluita ecologista contra nuclears i petroquímica; el feminisme i l'alliberament gai, lèsbic bisexual i transsexual; les ONG; i els moderns moviments socials que van des del moviment llibertari fins a l'anticapitalisme o l'Esquerra Independentista. Cada un d'aquests apartats conté una àmplia documentació i dades cronològiques diverses que aporten informacions que mai abans havien estat valorades ni recollides juntes, a no ser què ho fes, Déu mos en guard, algú que s'hi dediqués professionalment tot i que no amb la voluntat d'historiar-ho sinó amb la de controlar-ho. I això -no ens cal patir- ja sabem que en democràcia no passa. Cada un dels apartats de què he parlat conté una àmplia documentació visual, un dels grans encerts del llibre, que permet al lector o lector tenir accés a un material difícil de tenir i fins i tot de veure junt fins ara. Cartells, fotos, manifestos, octavetes, portades de revistes... completen un estudi que ens era imprescindible i que ens permet dir, sense cap mena de dubte, que ni Tarragona ha estat tan dòcil com semblava ni el que ve sigui tan fosc com alguns ens volen fer creure. O, dit d'una altra manera, que entre Nadal i Setmana Santa, la dignitat rebel també ha florit al Camp i fins i tot a casa del bisbe.

Jordi Martí Font