Ateneu Llibertari Estel Negre

Dimecres 23 i dilluns 28 de febrer a les 9.30 hores (es prega puntualitat) als jutjats de Via Alemanya (Avingudes).

Vine a expressar la teva solidaritat!

Més informació

Us hi esperem!

La plataforma «Mallorca Lliure de Transgènics» ha presentat els resultats de les darreres prospeccions que s'han fet per identificar cultius transgènics sembrats a Mallorca.

Segons les fonts oficials del Ministeri, la superfície estimada que es destina a la plantació de llavors transgèniques a les Illes Balears és de 77 hectàrees. Complementant aquestes dades, el registre autonòmic de cultius transgènics declara 62 hectàrees destinades al cultiu de blat de les Índies transgènic. Les prospeccions fetes pels membres de la campanya «Mallorca Lliure de Transgènics», demostren que almenys hi ha tres parcel·les que contenen la proteïna de la llavor transgènica comercial MON810, localitzades a Sa Pobla.

L'any 2007 es va aprovar al Parlament la proposició no de llei de declarar les Illes Balears Zona Lliure de cultius Transgènics, i es va decretar la creació del registre d'aquests cultius i la creació de la comissió de bioseguretat de les Illes Balears. Es denuncia que el darrer any aquest organisme no ha acomplert la seva funció i els cultius transgènics són cada vegada més presents a les illes.

Informe complet a Informe-2010-MLT

Més informació a:

www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/

www.gobmallorca.com/comuni/com2011/110214c.html

Apagada general

Demà dimarts,15 de febrer, Dia del Consumidor, a les 22 hores, apagada general de l'electricitat a tots les cases en senyal de protesta per la pujada abusiva que Endesa, Iberdrola i Fenosa han portat a terme en les seves tarifes elèctriques.

Posa una alarma al teu mòbil, fes una creu al calendari, ara, després ho pots oblidar!

L'única manera que tenim de lluitar els consumidors contra aquestes pràctiques abusives és amb mesures com aquesta, per això us convidem a seguir aquesta iniciativa que començarà a les 22 hores i durarà 5 minuts.

Amb només 5 minuts apagant totes les bombetes, cuines elèctriques i tot el que es pugui es recordaran de tot el que ens estan robant.

Passa aquesta convocatòria a tothom que coneguis...

paraules llibertàries

Totes les utopies són inabastables. Han de ser-ho, perquè cada cop que donem un pas endavant hem de fer que la utopia també s’allunyi un pas. La utopia no és la fita a assolir, si no la pastanaga en el pal que ens fa avançar i superar-nos

Com deia Konstantinos Kavafis, el més important d’arribar a Ítaca no es arribar-hi, són totes les vivències que el camí ens ha donat. O en paraules d’Antonio Machado «caminante no hay camino, se hace camino al andar».

Volem canviar el món, però som conscients que no serà d’un dia per l’altre, ni serà de manera espontània, per això volem que aquest bloc sigui una part de les nostres passes que van creant el camí cap a la llibertat; i de les vostres si decidiu acompanyar-nos. Benvinguts a Paraules Llibertàries.

---

Entrevistes i xerrada d'Aichatu Hadia i d'Emi Farias, activistes de Drets Humans i defensores de l'autodeterminació del poble sahrauí. Enregistrat per socialartproducciones.com en el marc del «Febrer Feminista» per a febrerofeminista.noblezabaturra.org  

I Festival de Cinema Anarquista de Barcelona (2011)

Entre el dijous 31 de març i el divendres 1 d'abril a l'Antic Teatre

Aquí ens trobem, un cop més pensant i parlant entre nosaltres, veient com es produeixen una pila d'esdeveniments a la ciutat comtal, la majoria que no ens inclouen, que no tenen res a veure amb lo que som. Xous comercials i publicitats vàries, compra, venda, repeteix i obeeix. Però aquí seguim nosaltres i volem escapar, encara que sigui només per un moment, de tota aquesta moribunda comercial que ens assalta a cada cantonada d'aquesta ciutat. Volem seure, aquest cop sense presses, i explicar-nos històries que han passat o que no passaran mai, històries que parlen per si mateixes o històries que deixen la porta oberta a la imaginació. Volem parlar, trobar complicitats, trobar persones; ser-hi, com ens agrada fer-ho, de manera  antiautoritària, creativa i combativa.

Encara estem tancant el cartell, així que si tens alguna pel·lícula, curt o documental que t'agradaria que es projectés en el festival, explica-nos-ho! Estem buscant material que parli d'anarquistes o d'anarquisme, que tingui inspiració anarquista, que parli sobre lluites antiautoritàries o que sigui senzillament anàrquic! Envia'ns una sinopsi de la pel·lícula amb la durada i el format (VHS, DVD, altres) a: cineanarquistabcn@gmail.com

Animem tothom que faci una ullada al projecte de Via Connectora que tan es publicitat des del  Consell Insular.

És un projecte completament diferent al que ens presentaren fa 15 mesos quant a dimensions i característiques es refereix. En el primer se’ns presentava com una carretera comarcal a on la velocitat dels cotxes no podria superar els 80 km./h, ara se’ns presenta una autovia, es destruïa menys territori, el traçat era més respectuós cap el medi ambient i suposava manco expropiacions de vivendes a particulars.

Nuclis afectats: Coll d’en Rabassa,Son Ferriol, Pla de na Tesa, Sa Cabana, Sa Indioteria, Son Sardina, Secar de la Real i Polígon de Can Valero.

Davant aquest projecte denunciem que:

- Ens sentim enganats per la Sra. Armengol que continua insistint que es tracta d’un projecte consensuat amb els afectats i entitats veïnals.

- Ens sentim enganats perquè no es presenta cap tipus d’estudi de mobilitat actualitzat.

Si vols solidaritzar-te amb la nostra causa posa't en contacte amb nosaltres.

Plataforma Via Connectora Així: No!

Plens de somnis i maletes, caminem cap als indrets més allunyats de la nostra geografia per endinsar-nos pacientment en coves i paranys parats. Somrients ens diuen que serem nosaltres qui serà protagonista de la nostra pròpia vida i sabem que són mentides però sona tan bé, dringa tan harmoniosament la seva veu a les nostres orelles que no ens volem creure que tot són mentiders i els escoltem i somiem amb elles i ells.

Al matí, Rahola i Cuní; i per vomitar, a tothora, «El gato al agua»; o qualsevol altre títol que ens faci inflar els ulls amb la rojor de la sang que demana de ser expulsada del cos per acomboiar la indignació que ens provoquen els tertulians de l'extrema dreta que, com qui no vol la cosa, parlen sense treva a les pantalles de cada una de les nostres llars.

I és que quan sembla que alguna cosa no pot anar pitjor, la realitat ens colpeja fort a la cara i ens demostra que no només tot pot anar pitjor sinó que realment la norma cada cop més és que vagi molt pitjor. Si la premsa groga i llepa ens feia fàstic, ara ja no tenim només aquesta i la del cor per criticar sinó que la proliferació de programes televisius en què l'extrema dreta explica com és, per què és així i com serà en el futur sobresaturen cadenes com Intereconomia i altres. Sense anar més lluny, a la primera esmentada fa només una setmana hi vaig poder seguir un reportatge sobre la vida de Mussolini en què l'única cosa negativa que es va dir d'ell va ser que de jove va ser socialista. Agafem-nos i estiguem atents perquè això acabarà malament i tots ho sabem.

En un escenari de crisi on la socialdemocràcia (si és que això existeix al nostre país, que jo crec que no però així s'anomenaven ells i ens serveix per situar-nos...) s'ha llençat en braços dels especuladors ultraliberals i la gran banca i acata sense immutar-se totes les seves ordres, que els televidents amb poca formació vegin en el feixisme una forma possible de fer desaparèixer l'atur i la corrupció, tal com explicava el reportatge a què m'he referit, fa por. Perquè mentre això s'esdevé no paren de sonar veus tipus Aznar que apunten que la democràcia, o l'Estat de les autonomies, és un luxe massa car de mantenir.

El següent pas és augmentar l'ordre (és a dir violència per aguantar aquest sistema profundament injust) i acabar amb la participació, mínima però com a mínim en forma de simulacre que ara tenim. I no creguem ara que val més res que simulacres perquè aquest res ja ens el coneixem i insisteixo, és el que fa més por.

I aquest tema, el de la por, és l'objectiu central de tanta ximpleria televisiva. La por es construeix en forma de notícies, en forma de malentesos i de sobreentesos, en forma de mentides i en forma de violències. La por esdevé el centre motor de totes les informacions econòmiques que suren enmig d'aigües fètides de tot tipus. La por es materialitza i als que en tenen els donen píndoles per combatre-la: expulsions d'immigrants, detencions d'okupes, persecució de petits delictes, ampliació del significat de la paraula «delicte», assenyalament dels diferents de tot tipus com a culpables.... Por, por i més por. Una por que després de les petites píndoles té el gran remei preparat. I aquest no és un altre que l'hegemonia total i absoluta d'aquests dictadors que alguns anomenen «mercats» i que bàsicament tenen un sol objectiu: ser cada dia més rics peti qui peti. I qui peta som sempre els altres.

Jordi Martí Font