Ateneu Llibertari Estel Negre

El col·lectiu Joves Units per un Sàhara Lliure ha instal·lat una jaima al Passeig del Born per reivindicar la defensa dels Drets Humans del Poble Sahrauí, i per expressar el seu suport als moviments  anticorrupció i per la democratització que s’està produint als països del Nord d’Àfrica.

Avui dilluns 7 de febrer, a partir de les 19 hores, oferiran balls, té i una performance. Passeu a acompanyar-los una estona...

Pel proper dissabte 12 de febrer ens trobarem en el que hem anomenat com a «Sopar de Suport a Cultura Obrera». I quan parlem de suport no només ens referim al suport econòmic, que sempre és benvingut i necessari, sinó també al suport humà. Es tracta d'un acte per fer pinya, de reafirmació.

Per això, a banda d'omplir la panxa, des de la redacció del periòdic aprofitarem per explicar-vos la nostra situació actual i escoltarem les diferents visions i propostes que puguin haver al respecte.

També, com veieu a l'anunci, el sopar serà vegetarià (dins de les nostres possibilitats ecològic, local i de temporada) i serà acompanyat d'una actuació musical.

Si vos animau a venir, necessitam que vos apuntau per saber quanta gent vindrà. Ho podeu fer entre els dies 5 i 10 de febrer enviant-nos un correu electrònic. Pensau que hi ha places limitades i que una vegada apuntades comptam amb vosaltres.

Tot començarà a les 21 hores del dissabte 12 de febrer i tindrà lloc al local de la CNT i l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n) de Ciutat.

Us hi esperem!

Cultura Obrera

---

Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939

Ferran Aisa

Lleonard Muntaner Editor. Palma, 2010

Poetes en temps de revolta de Ferran Aisa és un passeig per la Barcelona revolucionària que viu apassionadament el temps de guerra contra el feixisme. És una mostra de la vitalitat del poble vers les dificultats del moment que són superades a base de fe amb l’ésser humà, i ho fa a través de la cultura i de la poesia. És el compromís solidari d’artistes, intel·lectuals i poetes amb el poble que està defensant la llibertat al front o a la rereguarda.

Barcelona durant la guerra civil va esdevenir un marc idoni pels recitals poètics: actors, actrius, rapsodes, poetes, milicians i soldats aficionats a les lletres feien arribar a tothom la paraula esdevinguda vers. I, en aquesta tasca lírica, van destacar tant organismes com la Institució de les Lletres Catalanes com els grups literaris Oasi, Sagetes roges, Alba roja, Aurora roja, La Lira, així com els elencs teatrals i grups culturals d’ateneus, sindicats, partits polítics, agrupacions juvenils, moviment de dones. Els teatres, els ateneus, els casals, les places, les casernes, els hospitals, les trinxeres foren l’escenari on ressonà la sensibilitat de la paraula poètica. La veu del poeta fou una esperança testimoniada en els recitals celebrats en ocasió d’homenatges, festes benèfiques, actes culturals i fets solidaris antifeixistes.

Poetes en temps de revolta, temps en què la poesia esdevenia, com va dir el poeta, una arma carregada de futur...

---

Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948), historiador i poeta. Ha treballat en diverses exposicions com «Miguel Hernández i el seu temps», «S. Dalí i F. García Lorca, la persistència de la memòria», «Poetes en temps de guerra i revolució» i «J. Salvat-Papasseit, el poetaavantguardistacatalà». Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació (Avui, 20 Minutos, Solidaridad Obrera, Catalunya i la revista de poesia Caravansari). És autor, entre altres, dels llibres següents: Una historia de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Premi Ciutat de Barcelona 2000); La cultura anarquista a Catalunya, Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937; Les Avantguardes, surrealisme i revolució; Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya; República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939.

És coautor amb Mei Vidal dels llibres: Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta; Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888; i El Raval, un espai al marge. Ha publicat els poemaris Rambla del Raval, Calidoscopi i Terra de pas, i ha coordinat les antologies poètiques Estimada Acracia i Antología poética del Barrio Chino.

Notícia editorial (Lleonard Muntaner)

Xavier Diez: Poetes en temps de revoltes

Ricard Chulià: Quan la poesia es diu Llibertat

Carlos Zanón: «Versos com a pistoles», Avui (02-12-10)

Josep Miquel Garcia: «Ferran Aisa», Segre (12-12-10)

«Poetes en temps de revolta», Catalunya (desembre 2010)

Manuel Castaño: «Poemes en conflicte», Quadern, 1.380 (13-01-11)

D. Sam Abrams: «Crònica d'alt voltatge», Avui (20-01-11)

Això és vida organitza una trobada entre els grups de consum (o persones interessades en formar-ne un) i la pròpia cooperativa. Se celebrarà a Palma al Centre Cultural Can Alcover (Carrer Sant Alonso, 24) el dissabte 12 de febrer a les 17.30 hores.

El motiu d’aquesta cridada és plantejar la possibilitat per als grups de consum de comprar productes «a la carta» mitjançant la pàgina web www.aforavila.com. Aquesta és una nova eina gratuïta pels venedors i consumidors que les administracions han facilitat a tots els productors ecològics de Balears. Hi ha la possibilitat de crear una nova manera de relacionar-nos, seguint les passes d’altres models de consum o innovant el nostre propi. Amb l’avantatge que aquells consumidors que estiguin contents amb la Senalla Ecològica no farà falta canviar de model. És una manera d’obrir-se a altres camins que ens facin sentir més satisfets amb la  feina i més a prop de les necessitats de cadascun dels grups.

---

Poetes en temps de revolta. Barcelona, 1936-1939

Ferran Aisa

Lleonard Muntaner Editor. Palma, 2010

Poetes en temps de revolta de Ferran Aisa és un passeig per la Barcelona revolucionària que viu apassionadament el temps de guerra contra el feixisme. És una mostra de la vitalitat del poble vers les dificultats del moment que són superades a base de fe amb l’ésser humà, i ho fa a través de la cultura i de la poesia. És el compromís solidari d’artistes, intel·lectuals i poetes amb el poble que està defensant la llibertat al front o a la rereguarda.

Barcelona durant la guerra civil va esdevenir un marc idoni pels recitals poètics: actors, actrius, rapsodes, poetes, milicians i soldats aficionats a les lletres feien arribar a tothom la paraula esdevinguda vers. I, en aquesta tasca lírica, van destacar tant organismes com la Institució de les Lletres Catalanes com els grups literaris Oasi, Sagetes roges, Alba roja, Aurora roja, La Lira, així com els elencs teatrals i grups culturals d’ateneus, sindicats, partits polítics, agrupacions juvenils, moviment de dones. Els teatres, els ateneus, els casals, les places, les casernes, els hospitals, les trinxeres foren l’escenari on ressonà la sensibilitat de la paraula poètica. La veu del poeta fou una esperança testimoniada en els recitals celebrats en ocasió d’homenatges, festes benèfiques, actes culturals i fets solidaris antifeixistes.

Poetes en temps de revolta, temps en què la poesia esdevenia, com va dir el poeta, una arma carregada de futur...

---

Ferran Aisa Pàmpols (Barcelona, 1948), historiador i poeta. Ha treballat en diverses exposicions com «Miguel Hernández i el seu temps», «S. Dalí i F. García Lorca, la persistència de la memòria», «Poetes en temps de guerra i revolució» i «J. Salvat-Papasseit, el poetaavantguardistacatalà». Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació (Avui, 20 Minutos, Solidaridad Obrera, Catalunya i la revista de poesia Caravansari). És autor, entre altres, dels llibres següents: Una historia de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Premi Ciutat de Barcelona 2000); La cultura anarquista a Catalunya, Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937; Les Avantguardes, surrealisme i revolució; Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya; República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona, 1931-1939.

És coautor amb Mei Vidal dels llibres: Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta; Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888; i El Raval, un espai al marge. Ha publicat els poemaris Rambla del Raval, Calidoscopi i Terra de pas, i ha coordinat les antologies poètiques Estimada Acracia i Antología poética del Barrio Chino.

Notícia editorial (Lleonard Muntaner)

Xavier Diez: Poetes en temps de revoltes

Ricard Chulià: Quan la poesia es diu Llibertat

Carlos Zanón: «Versos com a pistoles», Avui (02-12-10)

Josep Miquel Garcia: «Ferran Aisa», Segre (12-12-10)

«Poetes en temps de revolta», Catalunya (desembre 2010)

Manuel Castaño: «Poemes en conflicte», Quadern, 1.380 (13-01-11)

D. Sam Abrams: «Crònica d'alt voltatge», Avui (20-01-11)

***

---

No hi haurà clemència per als que no acotin el cap. Si no sou capaços de mirar al terra quan passi l'amo, mereixeu que us el tallin, el cap, i la resta també. I si la CGT de Catalunya és capaç de reptar l'Estat i el capital convocant una vaga general que els que només miren la tele han sentenciat que serà un fracàs, no hi haurà perdó per a la CGT, l'única gran organització que és capaç de dir que no en veu alta i amb amplificació, al costat de l'esquerra independentista i dels revolucionaris de qualsevol color que no juguin només a ser-ho.

Així, caldrà enviar la colla de caps buits de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos a pegar a tort i a dret, a rebentar els caps de qui sigui, i si pot ser el secretari de Comunicació de la CGT, millor encara. Pel que fa al local de Via Laietana on l'anarcosindicat desenvolupava la seva feina de lluita obrera a Barcelona i a nivell de coordinació de Catalunya, serà regalat als millors llepaires de sabates d'amos que hi ha, els de CCOO, que així també tindran casa nova i s'igualaran amb els seus amics llepaires d'UGT, reubicats al Raval damunt la cendra i el record del Forat de la Vergonya.

A les treballadores en general ens robaran anys de vida i passarem de jubilar-nos dels 65 als 67, però no passa res que cal sacrificar-se per sortir de la crisi que els lladres mateixos han provocat. Els economistes que no llepen soles de sabates ni pols del camí diuen que la retallada suposarà una reducció del 25% dels diners que perceben les persones que cobren pensions. O sigui que els qui viuen en la misèria, hi viuran més i alguns dels que encara respiren deixaran de fer-ho. Ni així ens bellugarem, perquè la Belén Esteban no n'ha dit res a la tele.

Sorprèn una mica veure com la majoria de la gent és capaç d'entendre de què va tot això que està passant i alhora no fa res, no mou ni un dit, per impedir-ho. Els fan fora de la feina, els deixen de pagar res quan perden els subsidis, arriben a passar gana, els fan fora de casa seva... i la culpa no és de ningú... Bé, de ningú sí, que sempre hi haurà algun «immigrant» per acusar de robar serveis socials o algun «okupa» a qui podrem avisar que ara que mana el xèrif Puig i les seves porres restabliran la propietat ràpidament sempre que qui robi no sigui un banc. Cal desviar l'atenció i trobar culpables en qui no es pugui defensar, en qui no pugui opinar, en qui es trobi davall nostre i el poder assenyali alhora com a objectiu.

Els amos, ja ho deia Orwell, cada cop ens deixen menys paraules i «no» ha desaparegut de la majoria de diccionaris personals. Qui la diu és un antisocial, un inadaptat, poc flexible i perepunyetes. Cal dir «sí senyor» i acotar el cap, no fóra cas que veiéssim, en aixecar-lo, que la banca i els especuladors financers, qui ens roba a totes i tots, són tan vulnerables com ho han estat sempre i per fer-los caure només hi ha una possibilitat i aquesta no és altra que unir-nos les explotades i els explotats i no parar fins que desapareguin. I per fer-ho, abans que res cal saber dir «no».

Jordi Martí Font