Ateneu Llibertari Estel Negre

Per al pròxim 30 de juny la CNT de Palma ha organitzat una manifestació com a mostra de dignitat de la classe obrera, per protestar contra la nova reforma laboral imposada per decret i sol·licitar la seva derogació.

El passat 17 de juny de 2010 es publicava al Butlletí Oficial de l'Estat el Decret Llei de la reforma laboral firmat pel Consell de Ministres. L'esmentat projecte encara ha de passar el control parlamentari, i amb bastant de probabilitat sofrirà alguns canvis que empitjoraran els drets laborals de la classe treballadora, així que, sense cap dubte i després del tràmit de rigor, n'hi haurà una renovada i amb canvis substancials. Malgrat això, les línies fonamentals ja estan traçades i podem afirmar, repetim, que suposen un cop sense precedents als nostres drets com a treballadors i treballadores des de la instauració de la democràcia.

A grans trets es poden destacar els següents aspectes:

Acomiadaments en empreses amb sis mesos de pèrdues

Les empreses amb pèrdues durant sis mesos podran fer acomiadaments individuals o col·lectius de manera procedent, amb 20 dies d'indemnització. Es descriuen |com a causes econòmiques per a l'acomiadament col·lectiu quan "els resultats de l'empresa donin pèrdues econòmiques no merament conjunturals". L'empresa haurà d'acreditar "els resultats al·legats" per justificar l'acomiadament.

Extensió del contracte de foment

Aquests contractes tenen una indemnització màxima de 33 dies per any treballat, davant els 45 del contracte indefinit normal. La proposta de l'Executiu amplia l'aplicació d'aquest contracte a treballadors en l'atur que tinguin discapacitats o que haguessin estat contractats en els dos anys anteriors amb contractes temporals. L'empresa també podrà convertir a aquest contracte als seus treballadors temporals, de durada determinada o en formació. Però si vol beneficiar-se dels avantatges que es donaran per a aquest contracte, haurà de fer-ho abans de 2012.

L'Estat paga part de l'acomiadament

I és que, sol en els contractes de foment de l'ocupació, l'Estat pagarà 8 dies per any treballat de la indemnització que correspongui. Aquests recursos seran abonats pel Fons de Garantia Salarial, un fons creat el 1970 per abonar els salaris i indemnitzacions de treballadors d'empreses en situació legal d'insolvència o declarades en concurs de creditors. El fons es nodreix amb aportacions empresarials. El copagament del Fons serà procedent sempre que el contracte hagi tingut una durada superior a l'any; si ha durat menys, la indemnització corre a càrrec de l'empresari en la seva totalitat. L'aportació tampoc no es farà en cas d'acomiadaments disciplinaris. És a dir, als empresaris els sortirà més barat acomiadar (el qual destrueix ocupació, no la crea) i es pagarà part de la indemnització amb els diners públics de tots, en comptes de pagar-lo en la seva totalitat la patronal. S'abarateix l'acomiadament i per maquillar-lo el paguem tots per mantenir els 45 dies.

Despengi salarial

Una altra de les novetats de la reforma és la possibilitat que les empreses amb problemes se saltin els convenis col·lectius d'àmbit superior a l'empresa (per exemple, els sectorials o del ram) quant al règim salarial. Els empresaris podran demanar que no s'apliqui el règim salarial previst (clàusula d'inaplicació) quan "la situació i les perspectives de l'empresa o la seva estabilitat econòmica pogués veure's danyada". Si aquests convenis col·lectius no tenen prevista una clàusula d'inaplicació salarial, l'empresari i els treballadors podran negociar igualment per arribar a un acord sobre aquest tema. Empresa i treballadors obriran un període de consultes que no superarà els 15 dies (improrrogable). Si al final no es posessin d'acord, es podrà recórrer a l'arbitratge, i serà el laude arbitral el que decideixi si és procedent aplicar les noves condicions salarials proposades per l'empresari.

Les ETT entren en l'administració pública y al sector de la construcció

Les Empreses de Treball Temporal es converteixen en entitats col·laboradores de l'INEM, sense especificar quin serà aquest abast de col·laboració i es prohibeixen tàcitament els vets a les mateixes als convenis col·lectius. A més entraran en sectors abans prohibits com el de la construcció i l'Administració Pública.

Davant de l'envergadura d'aquest atac als nostres drets, la CNT, fidel al seu compromís amb la classe treballadora, no pot perdre's en altres aspectes que no siguin el de la confrontació directa contra els poders econòmics d'aquest Estat, que han demostrat la seva ineficiència i miserabilidad envers la majoria de la població -una minoria, al contrari, està obtenint grans beneficis amb l'excusa de la crisi-. És per això que davant l'agressió que se'ns ve a sobre la CNT fa una crida en el seu conjunt als treballadors i treballadores de Mallorca per orquestrar una resposta continuada en el temps, liderant la continuïtat de la lluita i potenciant una estructuració interna àgil, eficaç i encaminada a la vaga general. Per si la tisorada i la reforma laboral no fossin suficients, el govern també vol escometre una reforma gradual del sistema de pensions que inclouria, entre altres mesures, l'augment del període mínim de cotització, la reforma de les pensions de viduïtat i el vedat a les prejubilacions, sense descartar el retard de l'edat de jubilació als 67 anys. És inadmissible que sigui el món del treball el que costegi la reestructuració del capital. A més d'injustificable. Mai en la història econòmica recent d'Espanya, la part proporcional de la renda nacional destinada a salaris i serveis socials no havia estat tan baixa com en els últims anys. Curiosa forma d'entendre el socialisme, la del PSOE. Els mateixos polítics que mai no han mogut un dit en favor de la distribució de la riquesa són els mateixos a qui no els ha tremolat el pols a l'hora de salvar els especuladors mitjançant la injecció d'actius sans provinents dels contribuents. Els mateixos que ara es cuiten en repartir el que els agents econòmics interpreten com|com a pèrdues, quan en molts casos no són sinó disminució dels beneficis previstos. Els rics tenen molt clar que gaudeixen amb el favor del Govern i fa temps que van començar la seva revolució en contra dels drets laborals i socials acumulats al llarg de la història del moviment obrer. És hora doncs que els treballadors i treballadores preparem la nostra.

Treballador, treballadora, estudiant, per tot això i molt més aquest 30 de juny surt al carrer

Recuperem la nostra dignitat! Per la plena ocupació i la protecció dels nostres drets!

Per l'emancipació social de la classe treballadora! Contra la nova reforma laboral vaga general ja!

Si vols manifestar i el teu enuig contra l'actual situació del mercat de treball i la nova reforma laboral, vine dimecres dia 30 de juny a les 19.00 hores a la plaça d'Espanya de Palma.

T'hi esperem!

Aquest bloc no s'actualitzarà en uns quants dies per qüestions tècniques.

El bloc Anarcoefemèrides s'actualitzarà, però sota mínims.

Perdoneu les molèsties.

Salut!

Ateneu Llibertari Estel Negre

S'ha convocat una concentració xiulada el proper dilluns 28 de juny entre les 10 i les 11 hores davant l'Ajuntament de Palma, coincidint amb la celebració del Ple Ordinari del consistori. Convé que els nostres polítics recordin que no estem d'acord amb la retallada de drets que suposa la mesura imposada pel govern central i que estem disposats a arribar fins al final.

Lluita pels teus drets!

Mobilitza't!

Conferència «Cap a on s’encamina el món: inflació o retall de drets humans», a càrrec d'Esteban Beltrán

Esteban Beltrán, director d'AI al Regne d'Espanya, farà un repàs de la situació actual dels drets humans al món, especialment pel que fa a la indefensió de les víctimes de la pobresa, i plantejarà diversos escenaris de futur, alguns desesperats, altres inquietants i altres esperançadors...

Club Diario de Mallorca

Saló d'actes de la Cambra de Comerç de Mallorca (Estudi General Lul·lià, 7 / Palma)

23 de juny a les 19.00 hores

Més informació:

info.mallorca@.es.amnesty.org

L'extracció de recursos naturals a Llatinoamèrica és una activitat en ascens i focus de nombrosos conflictes. Davant el poder econòmic de les transnacionals i la complicitat dels governs locals, la població camperola i els pobles indígenes són els que més pateixen les conseqüències de les empreses mineres, petrolieres, fusteres, hidroelèctriques. Guatemala i Equador són dos dels països afectats per aquesta situació. Però al seu torn, són focus d'una resistència cada vegada més organitzada, encapçalada pels pobles indígenes que s'alcen enfront l'explotació a gran escala dels recursos naturals.

Alba Sud

Volem denunciar el desallotjament que s'ha efectuat el 17 de juny del 2010 del CSO La Rambla de Terrassa situat al número 191 de la Rambla d'Egara del barri de Ca n'Aurell, inaugurat el 6 de maig com, segons afirmaven aleshores els ocupants, «una nova illa de llibertat».

Un cop més el poder polític s'ha posat al costat dels especuladors, dels lladres del nostre temps i de les nostres vides. Un cop més els mossos d'esquadra han entrat de matinada sense seguir el procés que la via civil comporta, sense procés judicial engegat i sense previ avís. Un cop més qui mana en les nostres ciutats prefereix estar al costat dels rics, dels que volen especulen, dels que destrossen els espais de relació, dels que només pensen amb la lògica del mercat . 

A Barcelona, a Terrassa i a molts d'altres indrets treballem per a recuperar els espais buits i omplir-los de pensament, de reflexió i d'acció per aturar el seu projecte; el projecte de treure'ns dels nostres barris, dels nostres espais de trobada, i posar-nos al servei del mercat. Com veieu, qualsevol espai popular suposa una amenaça al seu model individualista, consumista i egoista. En temps de crisi com l'actual, justament quan s'ha aprovat per Decretazo una reforma laboral que ataca encara més a les classes populars, han tret il·legalment a un col·lectiu d'un espai que han omplert de vida, un espai que fins que no van arribar-hi elles estava buit, abandonat, deixat i descuidat. El dret a especular passa per sobre dels drets col·lectius i de les iniciatives populars. Volen reprimir-nos i recloure’ns. Volen amagar-nos i fer-nos còmplices del seu gran negoci empresarial. Encara no han entès que aquest és un esforç inútil. 

Ens solidaritzem amb el CSO La Rambla de Terrassa, perquè per molt que ens vulguin fer callar nosaltres arrelem els llaços de solidaritat que tanta falta fan en aquesta societat, sobretot en aquest moment d'impotència i de solitud que ens volen fer creure com a normal.

Un desallotjament, una altra okupació!

El CSO La Rambla és de Terrassa!

Milers de refugiats, venedors ambulants, indigents i persones en precari estan essent posats «fora de joc» a Sud-àfrica, amb motiu del Mundial de futbol. Aquest negoci omnipresent en els mitjans d'incomunicació ha provocat que les autoritats sud-africanes facin una «neteja», posant fora de la vista persones que puguin malmenar la imatge d'aquest mostrador d'estrelletes multimilionàries, fanatisme pels colors dels diferents equips, turisme etilicoesportiu vingut des del nord i altres efectes considerats «desitjables» d'aquest macroesdeveniment, només comparable als Jocs Olímpics pel que fa el malbaratament milionari i bombo mediàtic en el món de la indústria esportiva.

Com explica Joan Canela, per tot el país hi ha milers de persones, sobretot els més pobres, que han estat desplaçades per la construcció d'infraestructures directament i indirectament relacionades amb l'esdeveniment, que han vist com la seva forma de vida passava a ser criminalitzada o que, com en el cas dels refugiats de la Catedral Metodista, senzillament «molestaven». «Fa més de sis anys que mantenim el nostre programa d'assistència per a refugiats i indigents sud-africans i no només mai no hem tingut cap problema, sinó que hem rebut nombroses mostres de suport per part del Govern», va explicar el bisbe Verryn, però a mesura que s'acostava el Mundial les coses començaren a canviar. «El seu argument és que volen reduir la inseguretat. Però amb això no estan dient que els pobres són tots criminals?», es demana. «En realitat el que pretenen és amagar la pobresa com si fos pols que s'escombra sota la catifa. No volem que el món conegui la vertadera Sud-àfrica.» «El Mundial s'ha convertit en una excusa formidable per imposar plans de desenvolupament de conseqüències desastroses per als més vulnerables», conta Pat Horn, coordinadora d'StreetNet, una xarxa internacional de venedors de carrer, «i privatitzar els centres de les grans ciutats en benefici d'una economia globalitzada que exclou una majoria de les persones humils.»

Fins i tot un periodista esportiu nord-americà, Dave Zirin, ha denunciat aquesta situació. «El problema és que s'ha hipotecat gran part del pressupost públic en unes infraestructures que reforcen el model de desenvolupament neoliberal en comptes de centrar-se en una aposta social i sustentable», explica el professor d'economia de la universitat de Kwa Zulu Natal, Patrick Bond, «quan no s'ha dedicat directament a instal·lacions totalment inútils com són els estadis, que en conjunt han costat 3.000 milions de rands [300 milions d'euros]. I aquests són uns diners que han sortit de les partides per a aigua potable, habitatge social, sanitat o educació.»