Ateneu Llibertari Estel Negre

Si poses un llop a fer de pastor d'un ramat de bens, ves-te preparant per a uns quants enterraments. I no és perquè el llop sigui dolent de mena sinó perquè una de les menges que més li agrada és, precisament, la carn de be. De la mateixa manera, no cal ser massa intel·ligent per saber que si poses un dels 'capos' de la sanitat privada a fer de conseller de Sanitat, és a dir de la sanitat pública, caldrà que et preparis per a unes quantes privatitzacions i, potser també, per a uns quants enterraments.

Això és el que tindrem amb aquest llop anomenat Boi Ruiz, un exugetista que presidia fins fa poc la Unió Catalana d'Hospitals (la patronal dels hospitals privats) i que abans de ser conseller de Sanitat era vocal de la Junta Directiva de Foment del Treball Nacional. Per això, Boi no va esperar ni que arribessin els Reis per anunciar, de bracet del seu amic Mas-Collell, que ara ell tampoc vol copagament de les visites al metge sinó que directament li agradaria que paguéssim les hospitalitzacions, els àpats als hospitals, el 40 % del preu dels medicaments, el transport sanitari... De fet, al 2008, com a representant dels hospitals privats ja va defensar aquestes mesures davant l'aleshores consellera Marina Geli en un document signat juntament amb Foment del Treball, Fepime Catalunya, Fenin Catalunya i Federació de Mutualitats. Així doncs, anem-nos preparant per reobrir un nou front d'enfrontament amb els ultraliberals en el sector sanitari si no volem acabar com em deia ma padrina que feien al poble quan no es trobaven bé: colgar-se al llit i esperar si passava. Si la malaltia no guaria sola, s'endeutaven per poder fer venir «el metge de Reus» i així si no morien de malaltia patien mals iguals o pitjors esforçant-se per tornar els diners que els havien deixat els usurers de l'època, o sigui els equivalents als bancs d'avui.

Pot fer dibuixar somriures a les cares dels lectors que recordem temps passats tan allunyats de la nostra realitat actual però amb els precedents que li coneixem penso que qualsevol de les mesures que proposi Boi d'ara en endavant aniran encaminades a desmuntar la Sanitat de totes i de tots, i a enriquir aquells per a qui ha treballat fins ara, les diferents patronals de fundacions privades i socials que fins al dia d'avui li havien pagat la nòmina i a redós de les quals molt possiblement tornarà quan acabi la seva «feina». Un personatge així no pot ser conseller de res, a no ser que aquest Govern estigui tan descaradament al servei dels amos com cap altre ha estat abans, que ja podria ser...

Aquest eslògan publicitari ridícul que Mas ha triat seguint les instruccions del seu amic David Madí («El Govern dels millors») fa por. Millors per a què? Millors per a desmuntar el mínim estat del benestar que fins ara teníem? Millors per enriquir els amiguets que ja són rics? Millors com a especialistes en privatitzar, repartir beneficis, donar-nos a totes i tots la culpa del mal estat de l'economia mundial i dir-nos que serà amb l'excusa de la crisi que «els excel·lents» ens robaran? L'excel·lència, la seva; la crisi, la nostra, com quasi sempre...

La majoria de nous consellers s'ho trobaran tot ben aplanat perquè el Govern que se'n va («catalanista i d'esquerres» deien els seus publicistes) ha fet ben feta bona part de la feina que els corresponia als excel·lents. És a dir, ha posat les eines necessàries per tal que els nouvinguts o maltornats puguin continuar el robatori a què ens tenen acostumats i incrementar-lo seguint les coordenades ultraliberals de darrera generació, tipus Tea Party o «El gato al agua», sense vergonya ni temor. No els cal vergonya perquè són «els millors» i el món és ple d'amos que s'ho mereixen tot disposats a treure'ns de la nostra inòpia de bèsties de càrrega i de la nostra maniàtica forma de veure el món tendint a la igualtat. I és que mentre hi hagi rucs hi haurà qui vagi a cavall i l'exemple de la sanitat pública en mans del cap principal de la sanitat privada és un bon exemple de l'aplicació pràctica d'aquesta frase.

Sense fugir d'estudi però canviant una mica de tema, fa dies que rumio i em passen pel cap una sèrie de qüestions que m'agradaria compartir. Fa anys que treballo envoltat de gent que teòricament està prou formada, amb carrera que deien abans, per entendre el món que els envolta i que habiten. I en canvi, no diré que la majoria -perquè potser seria mentida- però sí que una bona part d'elles i ells no són capaços d'entendre què vol dir Mas i la seva colla quan parlen d'”aprimar l'administració”, com si els parlés d'un altre món, lluny d'aquest on ells són, precisament, funcionaris. De la mateixa manera, alguns continuen pensant que ara que hi ha CiU això de la LEC s'aturarà. No ho dic exagerant sinó recordant una conversa entre professors i professores de Secundària que vaig escoltar fa unes setmanes. Com si CiU no hagués estat un dels tres partits que va signar la LEC (amb PSC i ERC, cal recordar-ho) i per tant, un dels que va sentenciar l'escola pública d'aquest país amb un programa de descomposició que anirà implacablement endavant si no li fem front decididament.

Potser ens equivocàvem demanant tant saber, tanta formació i tan poc compromís. En molts i moltes persones, saber i formació només serveixen per aprovar oposicions i alhora els manté incapaços d'entendre el món i saber que tot el que ve de dalt no és una ordre, i menys en democràcia. O potser, tal com deia Hannah Arendt, el totalitarisme no és només una forma de govern sinó, sobretot, una forma de submissió de les masses, tinguin la formació que tinguin,a la qual no escapa ningú que no sigui capaç de saber dir que no. I la qüestió és si serem capaces o no de dir rotundament que no. O només som capaços de ser bens, xais, corders... Si és així, els llops ja afilen els ullals...

Jordi Martí Font

Dissabte 22 de gener de 2011, a les 11.00 hores,

del carrer Blanquerna, cantonada Antoni Marquès,

fins a plaça de l'Olivar (Palma)

Des de fa un any i mig funcionen dins de la cadena de supermercats Mercadona, diverses seccions sindicals de CNT a Mallorca. El motiu de la creació d'aquestes seccions respon a les nombroses vexacions i al tracte inhumà que pateixen els treballadors d'aquesta empresa: falta de respecte a les baixes mèdiques amb amenaça d'acomiadament, obertura de actes disciplinàries falses, casos de maltractament psicològic, i un llarg etcètera.

El passat 14 de gener de 2011, l'empresa Mercadona SA (Mallorca) ha procedit a l'acomiadament, del delegat sindical que CNT té per a tota Mallorca, després que aquest hagi estat l'artífex de l'afiliació al sindicat de part de la plantilla, d'haver assessorat tots els treballadors que l'últim any li han guanyat processos jurídics a Mercadona, i sobretot haver guanyat la sentència que anul·la l'obligatorietat que els treballadors de l'empresa treguin un 7, un 8 o un 9 per aprovar l'examen que els atorga la prima anual de beneficis (amb aquest correu s'adjunta un reportatge sobre aquest tema)

Una vegada lliurada la carta d'acomiadament l'empresa, mitjançant l'advocat Mario Martín Gutiérrez, ha comunicat al nostre delegat la cessació de la seva relació laboral i la prohibició d'entrar a les instal·lacions de l'empresa per al repartiment de qualsevol tipus de propaganda sindical.

Des de l'empresa s'acusa mitjançant infundats arguments al nostre company Zoilo de no tenir un tracte apropiat amb els clients del supermercat on treballa, fins i tot volent-los atropellar en el pàrquing amb la seva furgoneta de repartiment, entre altres absurdes acusacions. Fets que evidentment són falsos.

La verdadera raó per la qual s'ha produït aquest acomiadament, no és cap altra que castigar i reprimir qualsevol tendència combativa de lluita sindical dins de Mercadona. Des de fa any i mig el sindicat CNT manté, a Mallorca, una agitada lluita sindical dins de la cadena de supermercats en defensa de els drets, llibertats i reivindicacions dels seus treballadors/es, constantment atacats per l'empresa. L'acció sindical de CNT hi ha estat encaminada tant a la implantació del sindicat en l'empresa mitjançant diverses seccions sindicals (fet que no ha agradat gens a Mercadona), així com cap a la reivindicació de la defensa dels llocs de treball de la plantilla i el respecte de l'articulat del conveni col·lectiu d'empresa i no només d'aquelles parts que a l'empresa li interessen. Fruit d'aquest conflicte s'ha aconseguit que la lluita del sindicat aparegui, des de fa mesos, constantment en els mitjans de comunicació, destacant els reportatges apareguts en IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears així com en Televisió de Mallorca, motiu real pel que s'ha acomiadat el nostre company Zoilo.

És de destacar que és norma general de Mercadona acomiadar als delegats/as que CNT té en l'empresa, a causa del seu «molest» sindicalisme combatiu, podent seguir-se aquesta cronologia en www.cnt.es/mercacoso.

Des de les seccions sindicals de CNT en Mercadona, manifestem la nostra repulsa davant de l'acomiadament i a tal efecte hem preparant una manifestació per al 22 de gener contra la cadena de supermercats per aquest atropellament a la llibertat sindical.

Exigim la readmissió immediata del nostre company Zoilo, així com la cessació immediata de les polítiques repressives cap a les nostres seccions sindicals.

Cap agressió patronal sense resposta sindical!

Supermercats Mercadona

No compris els seus productes, boicot!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb els treballadors/as de mercadona

Vine a la manifestació.

T'hi esperem!

Més informació sobre el conflicte en: cnt.es/mercacoso i en mercadonamallorca.cnt.es

Reportatge CNT Mercadona

CNT-AIT, SOV Palma

Secretaria d'Acció Sindical

---

Crit de la Terra neix com a projecte de contrainformació autogestionat a Girona amb la intenció que serveixi de mitjà per informar de totes aquelles notícies i opinions que no surten en els mitjans convencionals. També pretenem que sigui un canal de comunicació directa que pugui facilitar un tracte més proper dels diferents col·lectius alternatius gironins. Ens agradaria que el diari tingués un contingut amb un plantejament llibertari. És a dir, no volem ser un canal de comunicació que faci propaganda de l'anarquia, sinó simplement de notícies quotidianes i d'anàlisis de la realitat des de un plantejament radical (no reformista ni institucional), intentant encabir, d'aquesta manera, tot allò que fem i que ens passa i que és silenciat pels canals de comunicació convencionals. En conclusió, no volem ser un mitjà que faci apologia de cap IDEOLOGIA.

Crit de la Terra

Ja està disponible a la pàgina web de l'Assemblea de Barcelona el diari especial contra la reforma de les pensions que des de dalt ens estant cuinant: Ja n'hi ha prou!.

En que consisteixen les retallades a les pensions que ens volen imposar? Quines són les seves mentides? Qui surt beneficiat? A sobre de qui recauen aquestes reaccionàries mesures? Informa't i informa.

Fes-ne la màxima distribució possible...

Select Service Partner (SSP) no respecta els drets laborals i maltracta els seus treballadors

Dissabte 15 de gener de 2011, a les 11.00 hores als exteriors de la terminal de sortides de l'Aeroport de Palma

Des de fa quatre anys el nostre company Félix treballa per a Select Service Partner (SSP), una multinacional de venda de menjar ràpid en aeroports. En el cas de l'aeroport de Palma aquesta empresa gestiona Burger King, Kentucky Fried Chicken, Pizza Hut i Delimarché.

Fins fa un any les relacions de Félix i la resta de treballadors amb l'empresa eren les «normals» (amb incompliments del conveni col·lectiu inclosos), però l'empresa va decidir esprémer més els treballadors fent un canvi en el model de gestió de recursos humans, substituint l'anterior director gerent local per una nova directora: Raquel Roldán Navarro.

Aquest fet n'ha suposat per als treballadors de l'empresa una perduda de drets immediata i veure's immersos en un ambient de persecució moral en el treball.

Perquè un es pugui fer una idea del tracte que SSP (mitjançant Raquel Roldán Navarro) exerceix contra aquests treballadors, enumerarem alguns casos detectats pel nostre sindicat als centres de treball de l'Aeroport de Palma.

CNT ha detectat de forma generalitzada als establiments de la cadena SSP les següents situacions: als treballadors amb antiguitat superior a dos anys (que són els que tenen més drets) l'empresa exerceix sobre ells una persecució moral brutal amb la intenció que aquests abandonin l'empresa, s'acomiada treballadors amb acusacions falses, se'ls obliga sota amenaces d'acomiadament a realitzar hores extres que després no cobren, no s'adapten les mesures de seguretat als llocs de treball, els treballadors reben tot tipus d'insults i a les que són dones se'ls dóna un tracte discriminatori derivant el seu estat de salut en un quadre psicològic d'estrès, depressió i ansietat, l'empresa entén els dies de baixa mèdica com «absència voluntària al treball» i sanciona a els treballadors que les agafen amb el descompte d'aquells dies en el seu salari, s'obliga els treballadors a firmar actes sancionadores falses introduint-los en habitacions a porta tancada i donant cops a les taules per espantar-los.

Fruit d'aquesta situació el nostre company Félix va començar una baixa mèdica per depressió, a causa del maltractament psicològic al qual era sotmès, llavors SSP va començar a treure-li una sèrie de drets adquirits i volia obligar-lo que continués treballant dins d'aquest ambient laboral.

Davant d'aquesta situació el nostre company va denunciar els fets per la via judicial, sol·licitant una indemnització per danys psicològics.

Des del sindicat CNT manifestem la nostra repulsa davant d'aquesta situació de maltractament que exerceix la cadena SSP cap als seus treballadors i treballadores, motiu pel qual hem posat en marxa una campanya contra aquesta empresa, exigint la cessació d'aquesta actitud cap al nostre company i la resta de treballadors.

Cap agressió patronal sense resposta sindical!

Boicot a SSP a l'Aeroport de Palma

No mengis als seus restaurants!

Si vols manifestar la teva solidaritat contra SSP vine a les concentracions.

T'hi esperem!

CNT-AIT, SOV Palma

Secretaria d'Acció Sindical

Tenim el gust de convidar-vos a la Festa de Sant Antoni del Col·lectiu Rissaga!

Dissabte dia 15 de gener al Camp de l'Orient de Ciutadella a partir de les 23.00 hores

Hi haurà música per a totes, begudes a preus populars, és a dir, molt barates i potser alguna sorpresa enginyosa...

Veniu a fer es porc!

Com ja sabeu un dels projectes que té previst executar l'actual Govern és el del Tramvia. Per altra part, ja disposem d'un esborrany de la nova ordenança per la bicicleta. Considerem important que parlem i debatem sobre aquestes dues qüestions per la qual cosa us convoquem a una reunió de la Massa Crítica pel proper dimarts 18 de gener a les 19.30 hores al bar CuCu.

Hem decidit fer-ho aquest lloc per donar suport en aquest bar ja que alguns dels productes que té són de Comerç Just (cafè, cervesa, infusions, etc...), els preus estan molt bé i les tapes són molt bones. Està situat a mà esquerra quan des de la plaça Major ens dirigim cap a les escales de la Rambla.

Us hi esperem!

A l'Hospitalet, un veí, a l’atur, pare de família, mort suïcidat, assetjat per les autoritats a deixar el seu pis de protecció oficial.

Aquest crim és la recompensa de l’Estat per haver treballat tota una vida. La recompensa de l’Estat als treballadors és robar-los, retallar-los drets, enganyar-los, i abandonar-los sense cap garantia de res.

L’Estat mata i els governants callen, o ens parlen dels dolents d’ETA.

Els mitjans de comunicació callen i ens parlen de morts a la Conxinxina per terratrèmols i aiguats. 

Els jutges tan fastigosament obedients als poders públics callen i segueixen enviant ordres judicials per a robar les cases a treballadors enganyats i estafats pels bancs. L’església, tan preocupada per la vida d’espermatòfites, calla davant els crim de treballadors i jubilats que han treballat tota la vida.

El problema és que no és un cas aïllat, sinó un assassinat massa rutinari.

Txema Bofill

***

Ràbia

El passat dijous 11 de novembre, un veí de l’Hospitalet que portava anys a l’atur, es va suïcidar a un parc públic després de rebre una ordre judicial que l’obligava a marxar del pis de protecció oficial que ocupava amb la seva dona i la seva filla.

En plena jornada electoral, aquesta mort, com tantes altres, s’ha convertit en una notícia més de la frívola secció de successos d’alguns diaris, passant pràcticament desapercebuda... Pel contrari, a nosaltres, la mort d’una persona que ha passat tota la seva vida sent exprimit en una feina mal pagada per després ser posat d’una puntada al carrer amb la seva família, no ens provoca indiferència, sinó fàstic, impotència i ràbia.

Ràbia contra un sistema democràtic, tant democràtic que permet escollir a milers de persones entre la misèria i el suïcidi.

Ràbia contra un sistema progressista, tant progressista que ha evolucionat fins convertir l’esclavitud laboral en un dret. En el dret de tot ésser humà a entregar la seva vida sota el xantatge de caure en la pobresa, a canvi (això si) de poder consumir tota mena de distraccions.

Ràbia contra una sistema igualitari, de ciutadans iguals amb les mateixes oportunitats. Tant iguals que mentre que uns dormen al carrer entre cartrons, uns altres tenen mansions de luxe repartides arreu del món.

Ràbia contra una sistema tolerant, que ens permet protestar tant com vulguem, a condició de que mai passem de les paraules als fets, de la queixa a la lluita.

Ràbia contra els polítics que ens somriuen mentre la gent la palma, ràbia contra els empresaris que ens escanyen sense ni tant sols donar la cara, ràbia contra els periodistes i la seves paraules enverinades, ràbia contra els jutges que arruïnen vides amb una firma,…

Ràbia, ràbia, ràbia...

Cartell enganxat a alguns barris de Barcelona

Novembre del 2010