Ateneu Llibertari Estel Negre

---

XII Jornades Llibertàries (Palma-Manacor, 15/24-10-10)
---

Divendres 15 d'octubre

Desmontando el estado, construyendo la sociedad libre del siglo XXI

Presentació dels llibres:

- La democracia y el triunfo del Estado. Esbozo de una revolución democrática, axiológica y civilizadora.

- Crisis y utopía en el siglo XXI

A càrrec del seu autor Félix Rodrigo Mora

Sala SACMA (Manacor), a les 20.00 hores

---

Dissabte 16 d'octubre

Xerrada-debat:

Camus llibertari

El reconeixement que els llibertaris manifestaven envers els seus pensaments... i les seves accions

A càrrec d'Hélène Rufat Perelló, professora de literatura de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, filla de Ramón Rufat Llop, destacat militant anarcosindicalista i agent dels serveis secrets republicans contra Franco

Ateneu Llibertari Estel Negre / CNT (Palma), a les 20.00 hores

---

Diumenge 17 d'octubre

Excursió reivindicativa:

Accés lliure al camí de Planícia ja! Defensant el dret de pas

Excursió a peu pel Camí Antic de Planícia (Són Creus i S'Arboçar) i pel Camí Vell d'Estellencs, que es realitza per denunciar el tancament il·legal d'aquests senders per part de finques particulars, impedint el pas a grups d'excursionistes.

Lloc de sortida: Plaça de la Vila de Banyalbufar (Banyalbufar), a les 10.00 h.

---

Dilluns 18 d'octubre

Xerrada-debat:

Anarcosindicalisme i cooperativisme: un primer pas per a l'autogestió

A càrrec de l'economista Lluís Rodríguez Algans, membre de l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA)

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Dimarts 19 d'octubre

Conferència:

Racionalisme i educació. Per una pedagogia llibertaria

A càrrec de Dolors Marín Silvestre, escriptora i historiadora llibertària

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Dimecres 20 d'octubre

Les clavegueres de la política mallorquina

Projecció comentada dels reportatges:

- Carreteres a la mallorquina

- Causa oberta a la corrupció

A càrrec de Jaume Perelló, periodista i responsable de l'àrea de reportatges i documentals de Televisió de Mallorca

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Dijous 21 d'octubre

Conferència:

CNT, 100 anys de lluita

A càrrec de:

- Dolors Marín Silvestre, historiadora llibertària. Presentant CNT, història d'un sindicat.

- Albert Herranz Hammer, membre del Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats». Presentant La CNT a les Illes (1910-1975).

- Pere Josep García Munar, membre del Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats». Presentant La CNT mallorquina durant la Transició espanyola.

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Divendres 22 d'octubre

Presentació del llibre:

- Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936

A càrrec del seu autor Xavier Díez.

Sala SACMA (Manacor), a les 20.00 hores

---

Dissabte 23 d'octubre

Estrena de la pel·lícula:

Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera

Presentació a càrrec de Valentí Figueres, director de la pel·lícula

Centre Cultural «Es Jonquet» (Palma), a les 20.00 hores

---

Diumenge 24 d'octubre

Gala de cloenda per al finançament econòmic de les Jornades

Teatre Municipal de Manacor (Manacor), a les 19.00 hores

---

Adreces dels llocs:

Sala SACMA: Bosch, 5 (Manacor)

Ateneu Llibertari Estel Negre / CNT: Palau Reial, 9, 2n (Palma)

Centre Cultural «Es Jonquet»: Terrer, 10 (Palma)

Teatre Municipal de Manacor: Avinguda del Parc s/n (Manacor)

---

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre / CNT-Palma / Cultura Obrera

---

Us hi esperem!

---

---

---

Ahir van quedar de pedra davant la notícia de la mort del poeta i amic Miguel Ángel Velasco.

Alguns el coneixíem des dels seus anys universitaris, altres de les seves visites a Mallorca per desintoxicar-se dels seus exilis.

Ens va enviar alguns poemes per publicar en el Butlletí Estel Negre i la seva amistat amb l'amic comú Agustín García Calvo ens unia en la distància.

Fa dues setmanes passà per l'Ateneu amb la intenció de participar més activament en les seves activitats, d'assistir a les assemblees.

Però el destí no ha volgut que la seva companyia honorés la nostra/vostra llar.

Sentim molt la mort de Miguel Ángel Velasco, un poeta dels autèntics, dels de debò, de cos i d'ànima, no només de cartró, com a molts dels que circulem per aquí i per allà.

Des d'aquí volem expressar el nostre condol a sa família i amics.

Descansa en pau Miguel Ángel...

Ateneu Llibertari Estel Negre

---

OCTUBRE PUNK 2

Exposició: Els abismes del cos

Ho organitza: Cultura Obrera, 39 escalons i Associació Cultural SACMA

---

Divendres 8

- 19.00 hores: Los Borbones. Sé mongol y no mires con quién

- 20.30 hores: B.I.K.E.

---

Dissabte 9

- 12.00 hores: Moacir. Arte bruto

- 17.00 hores: Behind the Mask

- 19.00 hores: Xerrada: El rock com a rebel·lia i eina de denúncia

- 21.00 hores: Divine. Shoot your shot

---

Diumenge 10

- 12.00 hores: Step Across the Border

- 17.00 hores: Crass. Yes sir, i will

- 18.15 hores: Poesia d’oli, morques, suor i cendra

- 19.15 hores: Bukowski: Born into This

---

Dilluns 11

- 12.00 hores: Cero en conducta

- 17.00 hores: Sick

- 20.00 hores: Concert: Ërror, Ramonikos, DJ Babe Colapso

---

Dimarts 12

- 12.00 hores: Las margaritas

- 17.00 hores: Bad Brains. Live at CBGB 1982

- 18.30 hores: Garbage Warrior

- 20.30 hores: Concert acústic: Midnigt Trainer

---

Us hi esperem!

---

Avui divendres 1 d'octubre de 2010, a les 21 hores, a les Cases dels Mestres de Santa Maria del Camí, es celebrarà una assemblea per fer balanç de la lluita unitària del poble, perquè el tren passi en trinxera i s'eliminin els tres perillosos passos a nivell que hi ha dins el casc urbà.

En l'acte s'exposarà la maqueta del projecte, es projectarà un audiovisual de  l'any i mig de lluita que portem i parlaran en nom de la Plataforma Unitària de la feina que fem i de la situació en que ens trobem Maria Neus Comas, Martí Canyelles i Pepe Garcia.

Us hi esperem!

Plataforma pel Tren Trinxera

El proper 1 d'octubre a les 19.30 hores, al Club Diari de Mallorca (Puerto Rico, 15 / Palma), Ràdio i Televisió de Mallorca presentarà la col·lecció en DVD de la sèrie documental de TV Mallorca Memòria i Oblit d’una Guerra,  realitzada per la productora Cinètica Produccions. La col·lecció es distribuirà amb el Diario de Mallorca cada diumenge a partir del proper 3 d’octubre.

A l’acte de presentació, es farà donació de tot el material audiovisual enregistrat als responsables dels Arxius de la Imatge i el So de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, perquè quedi a l’abast d’investigadors, historiadors, estudiants, del conjunt de la ciutadania i, especialment, de les generacions futures.

Vos hi esperem!

El ciutadà sempre ha tingut a la seva mà el poder de canviar el món, però li ha mancat imaginació i el valor per a posar-ho en pràctica.

Un dels errors més comuns és pensar que unes reivindicacions, pel fet de desitjar-les, ho aconseguiran. I així, aquesta vaga resulta inútil ja que la poca pressió que es pugui exercí contra el Govern és contrarestada per uns serveis mínims que no s'haurien de respectar, com no s'han respectat els drets dels treballadors.

En essència, si demandes alguna cosa al poder, busca't un soci poderós que ho demani per tu perquè no se la puguin denegar.

Tu, com a ciutadà, al ric l'importes en la mesura que el teu nivell d'estalvi i el teu nivell de consum l'importi. Només es tracta d'atacar el punt feble dels poderosos, allò que els dóna por que pugui ocórrer.

Prenguem el cas del banquer. Aquest prendrà part per ca teva, quan perilli la teva inversió al seu banc o caixa d'estalvi. La determinació del ciutadà al banquer seria sempre: «Miri, fins al dia d'avui he tingut els meus estalvis a la seva entitat financera, i gràcies a això, vostès han pogut especular i lucrar-s'hi. Ara necessito que parlin amb el polític de torn, perquè retiri la reforma laboral. Fins que no convencin els polítics, trauré els meus diners del banc i els ficaré sota la rajola. Quan solucionin aquest problema, tornaré a ingressar els meus doblers.»

Si fan això tots els vaguistes... els telèfons d'importants despatxos no deixarien de sonar davant el temor de fer saltar la banca per manca de liquiditat.

Es diu que una mosca no pot fer res contra una mula, però milers de mosques sí que poden.

No importa la quantitat de diners estalviat, cal deixar només ingressat els diners per a pagar la llum i altres serveis essencial.

Ben igual passa amb l'Església. Si els vaguistes acudeixen en massa al bisbat sol·licitant la presència del bisbat o del seu delegat i li diuen: «Miri, com que veiem que no els preocupa el deteriorament laboral dels seus feligresos i no excomuniquen a tots els que han aprovat la reforma laboral, ens donen de baixa d'aquesta església que permet que uns cristians es facin rics a costa d'altres cristians.»

El lema de les pancartes de la vaga: «No votem més, qualsevol mestressa de casa portaria millor que els polítics el país. Democràcia participativa.»

Tota utopia té un principi, fins que es converteix en realitat. Ja s'ha dit «si no canvies tu res no canvia». Cal perdre la por als rics i recobrar la nostra dignitat i capacitat de decisió com a ciutadans.

Un obrer de l'església pobra.

Antoni Cànaves Martín

En aquests moments del camí sembla una mica clar que la vaga general convocada pel proper 29 de setembre pot arribar a ser un èxit. Relatiu com tots els èxits que fan referència a les lluites socials però èxit de mobilització i de participació almenys. Pot ser que la vaga tiri endavant amb una participació més o menys alta i que durant la jornada es creïn conflictes prou potents com per deixar clar que almenys la gent treballadora conscienciada i sense massa endeutaments personals estem en contra de la desaparició de drets a què els amos ens porten amb reformes laborals, pèrdua de drets, lleis retrògrades i ensabonada permanent per als rics i poderosos. És una possibilitat i, si es treballa fort, la vaga pot sortir. Podem crear un col·lapse social durant un dia i deixar clar que les treballadores i els treballadors mobilitzats pensem que no només la crisi l'han de pagar els qui l'han provocat sinó que nosaltres no som qui l'ha provocat, o almenys no en som la part més responsable.

Molt bé. Ara pensem que tenim una vaga victoriosa, les botigues tancades i les empreses aturades, els transports desapareguts i els carrers plens de la nostra gent. Què més? Doncs és aquí on la convocatòria perd més alè i força. En el cas dels sindicats majoritaris, aquests l'expliquen com un toc d'atenció que podria fer rectificar el govern Zapatero o qui vingui després si ve algú que no sigui el noi de Lleó. Els «alternatius», entre els quals hi ha diversitat evident però per un cop lemes i coordinació gran, no poden negociar res que no sigui de quin color anirem vestits a les respectives manifestacions, ja que tampoc hi ha la força obrera mínima, vaja, em sembla a mi, per tombar el govern i exigir una rectificació de les darreres barrabassades ja incomptables.

En el primer cas tampoc cal preocupar-se massa ni tenir-los-hi en compte ja que de fa molts anys ja han deixat clar que són purs espectadors --amb alguns miniprivilegis-- de la situació econòmica general de l'Estat, tant quan avancem (això cada cop serà més impossible en aquest sistema) com quan fugim en retirada (com ara i sembla ser que per un quant temps).

En el segon, la cosa em resulta més complexa. Segons el meu punt de vista, ho tenim tot per accedir a la gestió de la societat sense mitjancers ni amos de cap tipus. I tot i això, allò que mostrem i deixem veure a la gent que no viu directament en els nostres cercles socials, de pensament i d'acció, és que no estem preparats per a res, que no podem canviar res i que no som capaces d'analitzar, enfrontar-nos i guanyar encara que siguin petites coses. Per això, quan enmig d'una negociació de conveni, obtenim un petit triomf som més feliços que una altra cosa.

Als anticapitalistes, a on ens porta guanyar una vaga general? Als anarcosindicalistes, en quin escenari ens situa esdevenir martell per als empresaris ara mateix, en una situació en què les lluites socials s'han convertit en la seva major part en resistents i poca cosa més? Tenim un pla alternatiu a aquest tan avorrit i gastat anar de bracet amb els majoritaris i posar-nos darrere la seva roda quan convoquen vaga general? La vaga general que defensem, a banda de per aturar la producció i enfrontar-nos al capital en la seva més clara expressió, en el món del treball assalariat, per a què ens servirà? L'endemà tindrem el govern de torn esperant quan en convoquem una altra per dir-nos que vol negociar o senzillament aquesta és única i irrepetible en nom de la santa hipoteca permanent i majoritàriament estesa com herba quan plou per tota la massa obrera possible i existent?

Plantejo aquests interrogants i molts altres que no escric aquí perquè realment la vaga general és una eina molt potent que cal adequar a la realitat dels nostres dies. La vaga general, al 2010 a Europa, ja no és revolucionària, ni tan sols a Grècia, ja que qui la convoca i qui hi participa té clar que a través d'ella no es pot acabar amb el capitalisme ni encetar una via social basada en el pensament i l'acció revolucionàries, una acció revolucionària que ens permeti construir una societat diferent damunt d'altres valors i sense classes. No és només un problema de resposta sinó, sobretot, que de tenir clar que aquesta és necessària i que cal que sigui contundent, sinó sobretot de saber com hem de fer per canviar les coses, i ara no ho sabem ni tan sols si comptéssim amb una àmplia participació el 29 de setembre. Perquè una cosa és la vaga i una altra la transformació social. I una i l'altra es troben més allunyades que mai. Ens caldrà treballar molt i posar tota la carn a la graella per tal que les coses esdevinguin diferents. Això sí, tenim clar que és possible i que no deixarem de lluitar mentre un sol home o dona pateixi explotació, no gaudeixi de llibertat o els seus drets bàsics a l'existència i la felicitat no siguin respectats. Així doncs, el 29 a la vaga general i l'endemà, a continuar la lluita i incrementar l'anàlisi i el debat. Som a mig camí però fa baixada!

Jordi Martí Font

---

Lluís Rodríguez Algans és economista, militant de la CNT de Barcelona i membre de l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA). Gràcies al treball intens i rigorós de la gent que en forma part, aquesta entitat --creada només fa un parell d'anys-- ja s'ha convertit en un dels punts de referència de l'economia crítica de l'Estat espanyol.

---

Tradicionalment, el pensament anarquista s'ha centrat poc en l'economia. Quines són les principals contribucions de l'anarquisme al pensament econòmic?

Com dius, l'anarquisme s'ha centrat poc en economia i ha desenvolupat molt millor els aspectes filosòfics i sociològics de crítica al poder i a l'autoritat, de qüestionament de la funció de l'Estat, etc. Altres corrents de pensament com el marxisme, tradicionalment, s'han enfocat a analitzar el funcionament de l'economia capitalista de forma molt solvent. Tot això, però, convé matisar-ho, ja que, dins la història del pensament, existeix la tendència d'etiquetar les posicions per reforçar els corrents de pensament, tot i que aquest procés no és lineal ni té una coherència interna absoluta. Per posar un exemple, les aportacions teòriques de Paul Baran i les empíriques d'autors radicals americans més contemporanis en relació a què és treball productiu i improductiu --per tant, útil socialment-- trenquen amb la posició marxista clàssica del tema. Aquests raonaments s'adscriuen al corrent (neo)marxista, però teòricament connecten més amb autors anarquistes, anarcosindicalistes o institucionalistes anteriors com Cornélissen o Veblen. Dit això, sí que crec que l'anarquisme i l'anarcosindicalisme han fet aportacions importants al debat de com organitzar l'economia i la societat de forma autogestionària i de la forma d'arribar-hi, amb autors com Kropotkin, Pierre Besnard, Christian Cornélissen, Rudolf Rocker, Isaac Puente, Abad de Santillán, Gaston Leval, Abraham Guillén, i més recentment, Michael Albert i Robin Hahnel.

---

«L'anarquisme i l'anarcosindicalisme han fet aportacions importants al debat de com organitzar l'economia i la societat de forma autogestionària.» En aquest sentit, l'estudi de les col·lectivitzacions llibertàries del 36 deu ser una font important per reflexionar sobre com autogestionar l'economia...

Les col·lectivitzacions van demostrar que la gestió econòmica assembleària del treball és possible i viable a gran escala. També es va comprovar que la llibertat d'experimentació implica una riquesa d'experiències, com per exemple la que va tenir lloc a la ciutat d'Alcoi, amb una gestió anarcosindicalista tant al camp com a la indústria; l'experiència important de les col·lectivitzacions industrials de caire socialista llibertari a Catalunya, o l'experiència de les col·lectivitzacions agràries de caire comunista llibertari a l'Aragó. Com a resultat, també es va aconseguir millorar les condicions de treball i de vida en general, tot i la conjuntura de guerra. En definitiva, es va demostrar que l'autogestió generalitzada és possible.

---

No tot devien ser flors i violes...

Segurament, hauria calgut més temps per consolidar aquestes conquestes, poder accedir a les primeres matèries necessàries i consolidar la demanda de forma estable. Cal tenir en compte la magnitud del que es va posar en marxa: calia reestructurar l'activitat econòmica, transformar la indústria i dirigir-la cap a les necessitats de la guerra, substituir importacions i dirigir alguns sectors enfocats a l'exportació cap a la demanda interna. En aquesta línia, hauria calgut tenir temps per treballar la coordinació econòmica llibertària. La classe treballadora anarcosindicalista va demostrar que podia fer-ho, malgrat les dificultats i les limitacions que es van presentar. L'experiència també va deixar exemples d'egoisme d'empresa que s'han reproduït en altres èpoques, com a la Iugoslàvia comunista. És evident que el bloc soviètic mai no va deixar enrere la societat de classes ni l'explotació econòmica i va substituir la classe capitalista per la burocràtica, per tant, malgrat les insuficiències, aquesta experiència va ser molt més profunda.

---

A vegades, fa l'efecte que l'anarquisme va aturar el seu rellotge el 1936. Quins punts de referència més actuals ens ofereix?

Cal dir que, durant la transició i, sobretot, a Catalunya, l'anarquisme va ser un moviment social molt important. Així mateix, moviments socials més propers en el temps han recollit la filosofia de funcionament anarquista --encara que no es reconeguin explícitament com a tals-- i fins i tot han desenvolupat algun dels seus objectius, com pot ser el moviment okupa o l'antimilitarista. Dit això, crec que les referències actuals són principalment les organitzacions i entitats que conformen el moviment llibertari. Cal parlar, doncs, de la centenària CNT, la branca laboral i econòmica de l'anarquisme, que encara avui desenvolupa una lluita important per consolidar un model sindical diferent del de la resta de sindicats, basat en l'assemblearisme i l'acció directa. La CNT, des de la perspectiva dels sindicats, representa el sindicalisme revolucionari. Per altra banda, trobem organitzacions de caire específicament anarquista com pot ser la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que actua en un àmbit social i cultural, o la Federació d'Estudiants Llibertaris (FEL), que ho fa en el context estudiantil. Cal destacar, també, el renovat moviment d'ateneus llibertaris i centres d'estudis, dins el qual ens incloem l'ICEA, com a eines de projecció cultural, analítica i propositiva.

---

En el mateix nom de la vostra entitat, Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA), atribuïu a l'economia la categoria de ciència. Però l'estrepitosa falta de predicció de la crisi actual per part de la immensa majoria d'economistes i investigadors no demostra, precisament, que, més que una ciència hi ha tantes economies com ideologies i que l'economia dominant no és altra cosa que una eina de legitimació de la gent més rica?

D'entrada, crec que l'economia és una ciència social, no una ciència exacta o matemàtica. I aquí, segurament, discrepo de la majoria d'economistes acadèmics. Dit això, sí que crec que l'economia dominant és una eina de legitimació dels rics tot i que, d'ella, almenys en algunes branques més aplicades o d'empresa, se'n poden extreure anàlisis útils. Això no treu que, almenys des de l'ICEA, utilitzem paradigmes d'economia política radical, és a dir, d'anàlisi del capitalisme anant a l'arrel. A qualsevol que vulgui transformar la societat, li interessa analitzar el sistema amb les millors eines possibles; sabem que l'economia burgesa no les subministra, però sempre se'n pot aprofitar alguna cosa. Respecte a la falta de predicció, ho és, en part, per la forma dominant d'analitzar l'economia, no massa útil per analitzar tendències i punts d'inflexió, i en part, senzillament perquè s'ha mirat cap a un altre costat per no voler dir en públic el que era evident que passaria.

---

«Els motius pels quals no hi ha una explosió d'ocupació d'empreses com en altres èpoques són variats, però un d'important és la debilitat del sindicalisme de classe.» Manteniu contactes amb altres sectors de l'economia crítica?

Els membres de l'ICEA que som economistes ens hem conegut i continuem participant en el moviment d'economia crítica a l'Estat espanyol. Esperem que aquesta col·laboració es tradueixi en activitats conjuntes tal com s'estan impulsant i, sobretot, a aportar el nostre punt de vista de l'economia i la societat, així com del que creiem que ha de ser una economia i una societat diferents.

---

Penses que una economia tan complexa com l'actual es pot planificar? No seria més factible recórrer al mercat com a instrument de coordinació espontània entre l'oferta i la demanda?

En la meva opinió, la pregunta que ens hauríem de fer és com hauríem d'estructurar una economia i una societat llibertàries perquè no hi hagi la possibilitat de tornar enrere al capitalisme. A partir d'aquí, crec que s'hauria d'establir un sistema de planificació social de manera que les necessitats de consum guiessin la producció i tractant d'evitar institucions econòmiques que permetessin mantenir o reproduir els esquemes capitalistes. El mercat és anterior al capitalisme i pot ser útil per processos d'intercanvi o de redistribució de productes, un cop feta una primera assignació. D'altra banda, entenc que els mecanismes de competència entre empreses suposen un pilar fonamental del capitalisme, tot i que caldria veure si poden tenir alguna utilitat en un context autogestionari d'alguna indústria concreta. En casos històrics de socialisme de mercat com Iugoslàvia, els resultats en aquest sentit no van ser massa satisfactoris, ja que se sostenia l'estructura de classes i l'Estat, juntament amb un mercat de treball, atur, pobresa i --consegüentment-- polarització de rendes.

---

Quines són les propostes anarquistes davant la crisi econòmica actual?

Si parlem d'una posició anarquista, sens dubte, seria tractar d'eliminar l'estructura social i econòmica actual per substituir-la per una altra basada en la satisfacció de les necessitats, la solidaritat i el suport mutu i que, per tant, sigui molt més eficient i justa. Ara bé, si estem d'acord que això no és possible a curt termini, nosaltres estem treballant per fer propostes que puguin servir com a programa i eina d'actuació. Evidentment, quan fem aquestes propostes, pensem en agents vinculats amb el sindicalisme de classe i anarquista, així com en organitzacions socials i anarquistes. Creiem que, si no és possible eliminar el capitalisme a curt termini, almenys cal fer propostes dirigides a aconseguir la gestió de l'economia i la societat per part de la classe treballadora, com a forma d'anar canviant la correlació de forces. En aquesta línia, podem enquadrar mesures en termes de reformistes, progressives i transformadores. Les mesures reformistes es plantejarien amb l'objectiu de dotar la classe treballadora d'un escut social davant la crisi alhora que pretenen evidenciar la posició de classe de l'Estat en no aplicar-les. En aquest tipus de propostes, hi entrarien les polítiques econòmiques d'inversió pública, una reforma fiscal que incrementés els impostos a les empreses i als rics, les polítiques laborals passives de subsidis... Les mesures progressives tindrien l'objectiu de reforçar el control sindical de classe i anarquista de les relacions econòmiques i laborals. Un exemple seria el control sindical de l'oferta laboral per part d'aquestes organitzacions. Per últim, les mesures que anomenem transformadores buscarien la substitució de la gestió privada per la gestió obrera i social, prenent com a exemple la recuperació i cooperativització d'empreses.

---

Fins ara, sembla que s'estan donant pocs casos de recuperació i cooperativització d'empreses, si comparem les xifres amb les de la crisi industrial dels 80...

Efectivament, s'ha de fer un treball important en aquesta línia. Avui dia, no existeix el costum d'afrontar processos col·lectius en el món laboral, no només cooperatives, sinó tampoc seccions sindicals. Quan es planteja la recuperació d'empreses, s'ha de tenir en compte la importància de l'afiliació i la pràctica sindical prèvies. Voler cooperativitzar una empresa en funcionament sense una tradició de lluita sindical és un salt al buit massa gran i amb moltes possibilitats de fracàs. Penso que la praxi sindical ensenya a organitzar-se col·lectivament, a establir plataformes reivindicatives i a abordar els problemes col·lectius de forma que s'impliquin el màxim nombre de treballadors possible. A més, normalment, les seccions sindicals analitzen la informació de l'empresa i el sector econòmic, juntament amb estudis de mercat, per --en cas de conflicte laboral-- estudiar els competidors i clients. Aquesta informació i praxi serveix eventualment per apoderar-se dels mitjans de producció i gestionar una empresa cooperativitzada. Els motius pels quals no hi ha una explosió d'ocupació d'empreses com en altres èpoques són variats, però un d'important és la debilitat del sindicalisme de classe. Ara bé, entenc que això no invalida la necessitat de potenciar aquesta línia d'actuació.

---

«Cal donar suport a la vaga del 29 perquè, si fracassa, no hi sortiran perdent CCOO i UGT, ja prou desacreditades, sinó sobretot els treballadors, que patiran les mesures més dures d'ajust.» Què hem de fer el dimecres que ve, 29 de setembre?

Des de l'ICEA, creiem que cal donar suport a qualsevol mobilització que intenti evitar que la crisi la pagui la classe treballadora. Personalment, penso que cal fer vaga des d'una perspectiva crítica amb el sindicalisme oficial. Si bé és cert que la vaga és una rentada de cara pel sindicalisme institucionalitzat, cal donar-li suport perquè, si fracassa, no hi sortiran perdent CCOO i UGT, ja prou desacreditades, sinó sobretot els treballadors, que patiran les mesures més dures d'ajust. Cal dir, també, que fer vaga no significa quedar-se a casa, sinó participar en les mobilitzacions i piquets que s'organitzin. Jo participaré als piquets que organitzi la CNT a Barcelona.

---

---

Al servei de l'autogestió

L'ICEA és una entitat cultural que es va constituir el març de 2008 amb l'objectiu de desenvolupar activitats de docència i investigació en economia política, ciències socials i autogestió obrera i social. Es basa en els principis anarquistes d'assemblearisme, federalisme, solidaritat i suport mutu. Els seus objectius principals són tres: analitzar l'actual sistema econòmic i social, el capitalisme; fer propostes de política econòmica, laboral i social des d'una perspectiva llibertària i enfocades a anar implantant estructures autogestionàries, i per últim, estudiar les formes econòmiques i socials amb què es pot substituir el capitalisme en clau autogestionària. Encara que es tracta d'una entitat de creació recent, desenvolupa força activitat: un grup d'estudi d'introducció a l'economia, conferències sobre temes com la crisi internacional i el subdesenvolupament, les empreses recuperades a l'Argentina, el canvi climàtic, el cooperativisme i l'anarcosindicalisme, la reforma laboral i de pensions, etc. Així mateix, elabora informes de suport per lluites sindicals i s'encarrega d'un consultori sociolaboral al Diagonal i de la secció d'economia del periòdic CNT. L'abril passat, va col·laborar en l'organització de les jornades titulades Alternatives al capitalisme, l'autogestió a debat, celebrades en el marc del centenari de la CNT a Barcelona. Entre els seus projectes de futur, vol publicar la segona edició del Cuadernos del ICEA nº1 sobre la crisi econòmica, a més d'informes i documents de treball relacionats amb les privatitzacions i les recuperacions d'empreses. L'ICEA té la seu social a la Federació Local de Sindicats de la CNT de Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli, 6, entresol 1a.

Més informació:

iceautogestion.org

Jordi García

Setmanari Directa, 197 (22-09-10)