Ateneu Llibertari Estel Negre

Les darreres decisions preses pel govern espanyol del PsoE, amb el suport del Pp, CiU, PNB, etc., i els darrers moviments de la gran patronal i de la monarquia espanyola ens confirmen un nou “colp d’estat”..., “tou”?

Per si a algú se li ha oblidat amb tota la propaganda futbolística, la febre consumista de les festes d’hivern, i la prolongació de la declaració “d’Estat d’alarma”, fem un breu resum de les mesures que ha aprovat recentment el govern del PsoE, o que ha d’aprovar en breu (òbviament amb el vist-i-plau i/o el suport del PP, CiU, PNB...):

- El 27 de gener de 2011 s’ha anunciat que s’aprovarà la reforma del sistema de les pensions, amb l’allargament de l’edat de la jubilació fins els 67 anys i/o l’ampliació del temps de càlcul de les pensions.

- El febrer de 2011 ja han anunciat que acabaran amb el subsidi dels 426 € per les persones aturades de llarga durada.

- Aviat aprovaran la llei de desenvolupament de l’ampliació de l’actuació de les ETT i la privatització definitiva dels serveis d’ocupació.

- Ja han anunciat la privatització dels aeroports (sector estratègic), i aviat la dels ferrocarrils.

- Ja han anunciat la privatització de les loteries (que tot i no ser una cosa gaire positiva, és una font d'ingressos públics... que ara quedarà en mans privades!!)

- Ja estan fent campanya abastament per justificar l’aplicació en breu del copagament al sistema “públic” sanitari.

- Ja s’estan coneixent noves empreses privades i “mútues” per oferir “serveis” sanitaris.

- En les properes setmanes o mesos retallaran les prestacions i subsidis d'atur.

- Abans del 4 de març ha d'estar aprovada la reforma de la Negociació Col·lectiva (la fi de la negociació i els convenis col·lectius d'àmbit superior al de l'empresa...)

- Abans de la fi de juliol de 2011 ja s’ha anunciat la privatització definitiva del mercat de l’energia, passant-se la contractació de l’electricitat i el gas als millors postors. Diuen que així baixaran els preus, però la realitat és que pujaran encara més.

- El gener de 2011 tornarà a pujar el rebut de la llum una mitja d’un 10% (malgrat dir a tort i a dret que amb la privatització i l’obertura del mercat energètic anaven a baixar els preus)

- Ja s’està parlant de la privatització de les televisions “públiques”.

- Tot açò a banda de moltes altres “petites coses” que aniran aprovant de forma més o menys amagada, però sense aturador visible de moment.

Totes aquestes mesures, i les que vindran, no fan més que desenvolupar les darreres contrareformes aprovades pel govern espanyol i amb el suport incondicional dels governs “autonòmics”:

- Llei de contrareforma laboral;

- Llei de contrareforma de les pensions;

- Llei 15/97 de gestió de la sanitat pública;

- LEC i decrets diversos aplicables a l’ensenyament públic;

- Decrets de contrareforma de les condicions laborals dels controladors aeris;

- Decret i llei de declaració d’Estat d’Alarma.

El president del govern espanyol, Zapatero, va fer públic el passat 1 de desembre de 2010 que el 3 de desembre el Consell espanyol de Ministres aprovaria i anunciaria un nou “paquet” de mesures “anticrisi”. Entre aquestes mesures s’inclouen noves rebaixes fiscals per a les petites i mitjanes empreses (que CEOE i CEPYME portaven mesos reclamant), la privatització de nous serveis públics... i el més important de tots aquests atacs, la confirmació de l’inici dels atacs a les prestacions i subsidis contra l’atur de les persones treballadores sense feina, tal i com ja havien anunciat abans de la darrera Vaga General del 29S. En concret, Zapatero ha anunciat que eliminaran l'ajuda de 426 € a les persones treballadores aturades que hagin esgotat la seva prestació quan expiri l'últim termini marcat (febrer de 2011). I això en un moment en que està força clar que l’atur no farà més que créixer, i per tant la precarització i la desprotecció de cada cop més i més famílies anirà creixent.

No oblidem que als Països Catalans les xifres reals d’atur ja ronden el milió i mig de persones aturades, amb el País Valencià com a “punta de llança” amb més d’un 28% real de persones aturades... gairebé 10 punts per sobre de la mitjana espanyola!!

Així Zapatero assegurava que aquest nou paquet de mesures pretén “afavorir la inversió econòmica i l'ocupació”, sobretot en les petites i mitjanes empreses... creant més desprotecció, i sense atacar al frau fiscal galopant de les grans fortunes, clar.

Així, una de les mesures (regals) que contempla aquest nou pla és un canvi en el primer tram del Impost de Societats que tributa al tipus reduït, establert actualment en el 25%, que passarà de 120.000 € a 300.000 €... És a dir, que les empreses pagaran menys impostos. Què passarà amb aquells empresaris (molt nombrosos al nostre país), que tenen els seus negocis repartits entre diverses societats més petites? Doncs que augmentaran els seus beneficis, ja que legalment podran justificar el pagar menys impostos.

De la mateixa forma, es va a ampliar el concepte d'empresa de grandària reduïda a partir del volum de facturació, que passarà de 8 milions d'euros a 10 milions d'€, la qual cosa beneficiarà, segons anunciava el govern espanyol, a unes 40.000 empreses.

Així mateix, s'eliminarà l'obligatorietat a totes les empreses de pagar quotes a les Cambres de comerç, es generalitzarà la “llibertat d'amortització” en l'Impost de Societats fins a l'any 2015 (és a dir, pagaran com i quan voldran durant aquests 4 propers anys... fins la següent “reforma”, és clar) i s'adaptaran les mesures contemplades en la Llei d'Economia Sostenible sobre la reducció de terminis i costos a l'hora de crear una empresa.

D'altra banda, el nou paquet de mesures inclou la privatització de fins al 49% d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena) i el 30% de Loteries i Apostes de l'Estat.

Així, s'obre la porta a l'entrada de capital privat i a la gestió privada en règim de concessió d'alguns aeroports, com el de Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat... És a dir, pagarem les despeses, i els beneficis se’ls repartiran quatre empreses (algun dels grans empresaris que es van reunir amb el Borbó fa uns dies?)

Avança l’aplicació de la contrareforma laboral del PsoE:

En matèria laboral, el nou paquet de mesures implicarà l'aprovació de la “regulació” de les agències privades de col·locació. És a dir, com portem mesos avisant, abans de la fi de 2010 ja estarien legalitzats els nous retalls contra el dret bàsic a la protecció contra l’atur, i la legalització de l’entrada de les ETT i els organismes privats en el mercadeig de la “força de treball”, en qualsevol sector i sota qualsevol forma... Ara només manca esperar la retallada definitiva de la Negociació Col·lectiva per tenir la contrareforma laboral totalment desenvolupada (el govern espanyol ja va avisar fa setmanes que això hauria d’estar “solucionat” sí o sí la primera setmana de març)

Així, i per anar “obrint boca”, no renovaran l'ajuda dels 426 € als aturats sense ingressos a partir del proper febrer.

Ja tenim aquí la contrareforma de les pensions:

Les claus del procés “negociador” entre els partits del capital (PsoE, PP, CiU, PNB i CC), seguint el pla que ja té decidit el PsoE, marcat prèviament pels respectius Bancs Centrals, l’FMI, etc., serien les següents:

- Jubilació als 67 anys. Finalment és probable que quedi amb un format “gradual”, és a dir, que els col·lectius de treballadors amb feines més penoses puguin mantenir la jubilació una mica abans. Amb tot, no existeix cap garantia perquè es doni aquest fet.

- Període de còmput i mínim cotitzat. Aquest és un punt de consens entre tots els partits del capital. Ara es prenen els últims 15 anys de vida laboral per calcular la quantia de la futura pensió (quan en 1985 es calculava amb els darrers dos anys cotitzats). El Govern ha parlat d'allargar aquest període a 20 o 25 anys. La mesura suposa una retallada real de la pensió per a la gran majoria de persones treballadores, al voltant d’un 10% de mitjana (i uns ingressos extres per l’estat d’uns 40.000 milions d’euros, que acabaran en les mans dels grans bancs i gran patronal)

- Pensió completa. A l'hora de jubilar-se, per cobrar la totalitat de la pensió és necessari haver cotitzat almenys 35 anys. Així, una de les possibilitats que provocaria un retard real de l'edat real de jubilació és augmentar el nombre d'anys, com ja passa a l’estat francès.

- Pensió de viduïtat. El Pacte de Toledo ja va advocar en 2003 per reformular aquesta figura per a les generacions futures. Ara com ara, l'opció més probable apunta a un major “equilibri” entre pensions de viduïtat i d'orfandat, encara molt baixes.

- Congelació de les prestacions. Ja decidit pel govern espanyol per les pensions del 2011.

No cal ser gaire intel·ligent per veure com van concatenant-se totes les retallades, privatitzacions, etc., d’acord a les demandes i exigències constants de la gran patronal i la corona espanyola, del Banc d’Espanya, del Banc Central Europeu, de l’FMI i el Banc Mundial, i dels governs dels USA, França i Alemanya.

A tot plegat, cal sumar-li de forma molt especial l’aprovació fa unes setmanes del decret “d’estat d’alarma”, que no és res més que la recuperació de l’estat d’excepció franquista, arran de la vaga dels i de les controladores aèries (provocada per un tercer decret governamental que els deixava sense gairebé cap tipus de dret laboral bàsic, com serien el dret a gaudir de les vacances, a cobrar les hores extres, a no fer hores sense cobrar-les d’allò marcat al conveni, o el dret a poder fer ús de les hores sindicals per part dels representants dels i de les controladores, entre moltes altres barbaritats)

Aquest nou “estat d’alarma” permetrà a l’estat poder llençar l’exèrcit espanyol a “protegir” els carrers de les nostres poblacions davant noves situacions “d’alarma”, és a dir, noves vagues i mobilitzacions dels i de les treballadores, que cada vegada són més previsibles, i seran més massives, arran de les brutals mesures privatitzadores i de retalls de drets socials i laborals... Així, per totes aquelles treballadores que facin vaga a sectors que el govern espanyol consideri “estratègic” podran ser mobilitzats militarment, i si continuen sense acudir als seus llocs de treball, jutjar-los per via penal, amb peticions de penes que podrien arribar als 8 anys de presó.

I tot plegat passa unes setmanes després de la trobada entre una representació de la gran patronal espanyola amb el rei d’Espanya, on li reclamaren mesures enèrgiques per “agafar el timó de la crisi”... Això té dos precedents en la història recent de l’estat espanyol:

- la trobada de la gran patronal espanyola de la ma del banquer “mallorquí” Juan March, amb els militars colpistes després de les eleccions democràtiques que posaren en el govern al Front d’Esquerres en 1936 i que va acabar amb la victòria feixista de 1939;

- el pacte de la reforma “democràtica”, que permetia mantenir al capdavant de l’estat espanyol a Juan Carlos de Borbón (que havia estat posat en eixe lloc per Franco), per tal d’aturar les peticions de ruptura democràtica per part de les persones treballadores i dels pobles ocupats per l’estat espanyol.

Coincidència??

En definitiva, en uns moments en els quals la classe treballadora dels Països Catalans estem patint uns índex d’atur i precarietat laboral i vital absolutament descontrolats, als treballadors i a les treballadores d’aquest país ja no ens queda cap altra cosa que:

1. Recuperar d’una vegada per totes (i ja no deixar-lo anar), l’esperit combatiu i solidari de la Vaga General del 29 de Setembre, per una segona Vaga General arreu dels Països Catalans, i totes les que calguin, fins aconseguir tirar enrere totes aquestes mesures.

2. Organitzar-nos des de la base, crear noves seccions sindicals, assemblees de barri i locals, per tal de crear estructures solidàries (com Punts d’Informació Laboral, Oficines de Drets Socials o Caixes de Resistència), per mirar de pal·liar de forma col·lectiva els efectes de tots aquests atacs contra la nostra classe, i estendre la consciència de classe i la solidaritat.

3. Avançar en la creació de les estructures unitàries de base necessàries per avançar en la construcció d’un Marc Nacional dels Països Catalans de Relacions Sociolaborals, i per un veritable Estatut Obrer, una llei creada de forma popular i assembleària, des de la base, que reculli tots els drets reals que volem els i les treballadores, com (entre d’altres):

a. A igual treball, igual salari. No a la discriminació salarial de la dona treballadora, dels i de les treballadores migrants o de la joventut treballadora.

b. Increment del Salari Mínim Interprofessional a 1.200 € nets mensuals.

c. Increment de les pensions mínimes a 1.200 € mensuals.

d. Prestació indefinida per desocupació mínima de 700 € mensuals fins a la reincorporació efectiva a un lloc de treball.

e. Prohibició legal dels talls de subministraments, embargaments i desnonaments per a les famílies treballadores en situació de desocupació.

f. Promoció efectiva del treball fix i eliminació de tota forma precària de contractació.

g. Prohibició de les Empreses de Treball Temporal.

h. Reducció general de la jornada laboral a 35 hores en còmput setmanal, per llei i sense reducció salarial.

i. Reconeixement immediat d'iguals drets, laborals, socials, sindicals i polítics a la classe obrera immigrant, independentment de la seva situació legal

j. Reducció general de l'edat legal de jubilació als 60 anys.

k. Lluita contra el frau fiscal. Increment de la imposició a les SICAV, a un 45 % (actualment tributen al 1%)

l. Persecució de tota forma d'assetjament laboral i violència al treball.

m. Persecució de qualsevol forma de frau en la contractació i en la cotització patronal.

n. Persecució de tota vulneració del dret obrer a la protecció integral de la salut i a la prevenció de riscos laborals.

o. No als Expedients de Regulació d'Ocupació.

p. Dret de la plantilla i de les organitzacions obreres a una informació puntual i veraç de la marxa econòmica de l'empresa.

q. Democratització de la negociació col·lectiva regulant el debat en assemblees de centre de treball.

r. Establiment del referèndum obrer vinculant en la unitat productiva o sector afectat sobre els Convenis Col·lectius.

s. No al pacte social. No a les contrareformes laborals i de la Seguretat Social.

t. Cobertura Social universal i gratuïta.

u. Enfortiment del Dret a la Vaga com a dret fonamental, democràtic i col·lectiu, que ha de prevaler sobre els drets patronals i “individuals”.

v. Cap acomiadament sense causa real provada. No a l'acomiadament lliure.

w. Elecció pel treballador acomiadat entre readmissió i indemnització en cas d'acomiadament improcedent.

x. No a la subcontractació ni a la contractació fraudulenta de treballadors autònoms amb vinculació perllongada a l'empresa. Reforma de l'Estatut del Treballador Autònom amb una ampliació real de drets socials i mesures efectives que evitin el frau.

y. Aplicació efectiva del tipus pena regulat com a delictes contra els treballadors. Regulació de la possibilitat d'acusació per a les organitzacions obreres de manera que aquesta es faci efectiva.

Davant les retallades socials, laborals, salarials i nacionals.

Davant les contrareformes laboral i de les pensions.

Per la terra, pel treball i la llibertat... Avancem ja cap a la nova Vaga General!!

Coordinadora Obrera Sindical – COS