Ateneu Llibertari Estel Negre

Concentración en Palma en solidaridad con la asamblea popular de la ciudad de Oaxaca

Alrededor de 20 personas, convocadas por la Confederación Nacional de Trabajadores (CNT) de Mallorca, se concentraron ayer frente al consulado de México en Palma para manifestar su sentimiento de repulsa frente a las actuaciones policiales que el Gobierno mexicano está realizando en el estado de Oaxaca contra la población civil.

La de ayer fue la primera de las dos jornadas de repulsa organizadas por la CNT, junto con otras organizaciones, para manifestarse contra los hechos que se vienen sucediendo el último año en el estado mexicano de Oaxaca, donde "sindicalistas, población indígena y miembros de colectivos sociales son secuestrados, encarcelados o asesinados por la policía", tal y como afirmaban desde la CNT en la convocatoria de concentración. A las 11.30 de hoy se espera una segunda concentración en la calle Sant Miquel.

(Diario de Mallorca, 04-08-07)

***

Recordau: Avui dissabte 4 d'agost, a les 11.30 hores, al carrer Sant Miquel, cantonada amb plaça d'Espanya de Palma: nova concentració de repulsa.

Divendres 3 d'agost, a les 20.00 hores, davant del consolat mexicà de Palma (Guillem Costa, 2): concentració de repulsa davant de les actuacions policíaques que el govern mexicà està realitzant en l'Estat d'Oaxaca contra la població civil.

Dissabte 4 d'agost, a les 11.30 hores, al carrer Sant Miquel, cantonada amb plaça d'Espanya de Palma: concentració de repulsa.

Per als pròxims dies 3 i 4 d'agost la CNT, junt amb altres organitzacions, ha organitzat concentracions de repulsa contra els esdeveniments que des de fa un any, i en especial, des de fa uns dies estan ocorrent en l'Estat mexicà d'Oaxaca, on sindicalistes, població indígena i membres de col·lectius socials estan sent segrestats, empresonats i assassinats a trets per la policia federal. La raó: les mobilitzacions populars que des de fa un any se succeeixen a Oaxaca reivindicant millores socials i econòmiques per a la població civil i treballadora. Aquesta és l'actitud que actualment manté el Govern d'Oaxaca presidit per Ulises Ruiz.

És per tot això que des de CNT impulsem aquestes concentracions, per a solidaritzar-nos amb els nostres companys de l'APPO i per demanar la cessació immediata d'aquestes actituds, la llibertat dels presos polítics d'Oaxaca i l'aparició dels desapareguts, segrestats pel govern mexicà.

Solidaritat internacional amb Oaxaca!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb el poble d'Oaxaca, vine a les concentracions dels dies 3 i 4 d'agost.

T'hi esperem!

Enllaços relacionats:

www.asambleapopulardeoaxaca.com

http://solidaridadconmexico.blogspot.com

http://maldeojotv.net

Salut i anarcosindicalisme

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Presentació del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a càrrec de membres del col·lectiu Negres Tempestes

Dilluns 6 d'agost a les 20.30 hores a la llibreria Àgora (carrer Jardí Botànic, 2) de Palma (Mallorca)

 

Els col·lectius Catarko, la Ciutat Invisible i Negres Tempestes i l'editorial Virus reediten el llibre Anarquisme i alliberament nacional del desaparegut col·lectiu Ikària dins del marc de la III Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona que es va desenvolupar entre el 25 de juny i l'1 de juliol.

Aquest llibre, editat originàriament per l'editorial El Llamp, aborda la revisió del concepte nació dins el pensament anarquista i la lluita anticapitalista.

El col·lectiu Negres Tempestes engega la reedició del llibre perquè és uns dels pocs assaigs que d'una manera extensa explica, des del moviment anarquista dels Països Catalans, l'alliberament nacional des d'una perspectiva llibertària. A més, constata que durant les seves activitats realment hi ha interès per aconseguir algun exemplar del llibre que es trobava descatalogat.

L'entén com un altra eina per estendre el debat i per trencar amb tots els tòpics i els dogmes que arrossega l'anarquisme pel que fa a l'opressió que els estats exerceixen per tal d'homogeneïtzar els seus territoris. Dins d'aquestes eines inclouen, entre d'altres, la realització del Bloc Negre de la manifestació de la tarda de l'onze de setembre o la publicació de la revista “La Rosa dels Vents”.

A la reedició afegeixen material actual (manifests dels últims blocs negres, articles...) i un epíleg de Jordi Martí i Font en el que explica els precedents i la concepció de l'edició original. També repassa la història d'alguns del col·lectius que han tractat el tema, com el ja citat Ikària, els valencians Recerca Autònoma i els propis Negres Tempestes. Per acabar dóna la seva opinió sobre la situació actual a les diferents branques del moviment anarquista, advocant per un «anarquisme catalanista».

 Negres Tempestes

Aquest dijous 2 d'agost,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya, Via Roma, La Rambla, Unió, es Born.

- Canvi de sentit: es Born, Jaume III, Catalunya, Via Argentina, Rafael Rodríguez Méndez, plaça del Fortí, Via Portugal, Via Alemanya, Avda. Comte Sallent.

- Final: Plaça d'Espanya

Massa Crítica

971 207 441

El dilluns 30 de juliol ha mort a Palma el periodista i amic Xisco Seguí Navarro, amb 51 anys d'edat.

Coneixíem Seguí de tota la vida i havia participat en més d'una ocasió en les activitats de l'Ateneu. Era un periodista compromès, apassionat i, sobretot, honest i íntegre, que deia les coses pel seu nom.

Les últimes vedades que el vam veure el seu rostre havia canviat, els seus ulls deien que es moria, que el càncer que se l'ha portat feia la seva maleïda feina... Xisco no estava per hòsties.

Xisco Seguí ara tindrà pau, una pau que moltes vegades li va ser negada en aquesta illa tantes vegades ingrata.

Xisco, fins sempre...

Ateneu Llibertari Estel Negre

La Plataforma «Quin Port volem?» i Maulets organitzen un concert de cantautors per aquest divendres 3 d'agost, a la plaça de Sant Jaume de Portocolom (davant l'església). El concert començarà a les 21.30 hores.

Actuaran: Jaume Reus, Cesc Freixes i Les Llunàtiques.

Hi haurà menjar, begudes, paradeta de material, així com formularis per firmar on és demana la protecció de la zona de Son Marçal.

Per favor, feu-ne difusió.

Vos hi esperam a tothom.

Divendres 3 d'agost, a les 20.00 hores, davant del consolat mexicà de Palma (Guillem Costa, 2): concentració de repulsa davant de les actuacions policíaques que el govern mexicà està realitzant en l'Estat d'Oaxaca contra la població civil.

Dissabte 4 d'agost, a les 11.30 hores, al carrer Sant Miquel, cantonada amb plaça d'Espanya de Palma: concentració de repulsa.

Per als pròxims dies 3 i 4 d'agost la CNT, junt amb altres organitzacions, ha organitzat concentracions de repulsa contra els esdeveniments que des de fa un any, i en especial, des de fa uns dies estan ocorrent en l'Estat mexicà d'Oaxaca, on sindicalistes, població indígena i membres de col·lectius socials estan sent segrestats, empresonats i assassinats a trets per la policia federal. La raó: les mobilitzacions populars que des de fa un any se succeeixen a Oaxaca reivindicant millores socials i econòmiques per a la població civil i treballadora. Aquesta és l'actitud que actualment manté el Govern d'Oaxaca presidit per Ulises Ruiz.

És per tot això que des de CNT impulsem aquestes concentracions, per a solidaritzar-nos amb els nostres companys de l'APPO i per demanar la cessació immediata d'aquestes actituds, la llibertat dels presos polítics d'Oaxaca i l'aparició dels desapareguts, segrestats pel govern mexicà.

Solidaritat internacional amb Oaxaca!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb el poble d'Oaxaca, vine a les concentracions dels dies 3 i 4 d'agost.

T'hi esperem!

Enllaços relacionats:

www.asambleapopulardeoaxaca.com

http://solidaridadconmexico.blogspot.com

http://maldeojotv.net

Salut i anarcosindicalisme

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

La catedral de la discordia

Monseñor Agustín García-Gasco se retirará pronto, probablemente el año próximo, de la Archidiócesis de Valencia. Pero antes quiere dejar una herencia, cuando menos, ‘envenenada’: una macroparroquia dedicada a los 233 “mártires” valencianos asesinados por el bando republicano en la Guerra Civil

El obispo Ángel Herrera habló una vez ante el Papa de la «cruzada» de 1936. Repitió tres veces la palabra ‘cruzada’, hasta que el Pontífice lo interrumpió: «Futura eminencia [luego sería ungido cardenal por Pablo VI], no diga más lo de ‘cruzada’. En España hubo una guerra civil. Y terrible»”. La anécdota la cuenta el sacerdote Emili Marín, un cura de base vinculado al Fòrum Cristianisme i Món d’Avui (Cristianismo y Mundo de Hoy) y con muchos años de lucha. Desde la sede de la revista que dirige –Saó, fundada hace más de un cuarto de siglo–, en un pequeño piso de un barrio obrero de Valencia, echa pestes contra la decisión de su arzobispo, Agustín García-Gasco, de erigir una gran parroquia dedicada a los “mártires” de la Guerra Civil al otro lado de la ciudad, en El Grau, precisamente una de las la nuevas zonas de élite de la capital del Turia, frente a la Ciudad de las Artes y las Ciencias. “Como sacerdote, claro que quiero nuevos templos –dice–, pero siempre es primero la devoción y la advocación y, luego, la iglesia. Inventarnos esto de los mártires y con esta urgencia… La beatificación de Juan XXIII no llega; la de Óscar Romero tampoco... La santidad nunca ha sido fácil en la Iglesia, pero para éstos, como pasó con San Josemaría [Escrivá de Balaguer, el fundador del Opus Dei, al que también levantarán una parroquia en Valencia], sí hay prisa. Es deplorable”.

El padre Marín, como muchos otros cristianos de la archidiócesis valenciana, considera una “provocación” el templo de García-Gasco, “sobre todo en esta época, cuando se han descubierto 26.300 muertos de la posguerra en fosas comunes del cementerio general; entre ellos, sin duda, muchísimos católicos, y aún estamos esperando que la Iglesia diga algo. Esos sí están sepultados por montones de tierra, pero también de voluntades”.

Las palabras del sacerdote reflejan bien el sentir de una parte de los creyentes valencianos. Un ejemplo es Enric Capilla, un “católico, republicano y nacionalista” –como él mismo se define– militante del Bloc Nacionalista Valencià que sigue con misa dominical en la parroquia de su barrio, Hermanos Maristas, cuya asociación de vecinos también preside. Enric ya tuvo que lidiar con García-Gasco por otra parroquia prevista junto a su casa. “El Ayuntamiento permutó L’Almoina [las ruinas del centro histórico de la ciudad, un solar de la Iglesia] por terrenos para hacer doce templos. Y aquí –dice, en la plaza recuperada para jardín– iba a poner uno a seis metros de las casas. Santa María Micaela, se llamaría. Paramos el proyecto, sí; pero a cambio, el Ayuntamiento cedió al Arzobispado 25.000 metros ahí al lado. ¿Para qué tanto, si luego ves las iglesias vacías? Con la de los «mártires », igual: un despropósito urbanístico, político y social, que abrirá heridas y hará poco por reconciliar a nadie”.

A la parroquia de la Guerra Civil ya hay quien la llama “catedral bis” por sus dimensiones: 3.300 metros cuadrados de hormigón de la antigua fábrica química de Cross, con un campanario de 28 metros, según diseño del arquitecto Vicente Ordura. “No es de recibo –lamenta otro cristiano y republicano, el abogado Jaume Ferrá–. En principio, a mí no me sabe mal que se haga el templo; pero ¿por qué no dedicarlo a Santa Isabel de Portugal, hija de reyes y santa desde hace mucho tiempo, que era de aquí? ¿Por qué no una advocación mariana? Esta Iglesia no ha hecho sus deberes y se equivoca de camino: esto dividirá a los valencianos, que sufrieron mucho en aquella época”.

El letrado se refiere a los muertos “del otro bando”, algo que hiere especialmente a quienes tienen familiares sepultados –por “tierra y voluntades” , como decía Emili Marín– en las fosas comunes de la zona. Como Vicente Muñiz, nacido precisamente en El Grau –donde se levantará la macroiglesia–, aunque vive en Sagunto. Aún recuerda la reconversión que sufrieron el pueblo y su siderurgia –a él también lo despidieron de una de las fábricas– hace más de veinte años, con el PSOE casi recién llegado al poder y Carlos Solchaga de ministro: “Después de tanto esperar por la democracia, no pensábamos que la izquierda nos traicionase –dice–; pero Felipe González lo hizo. Vino aquí y dijo que esto no se tocaba. Le creímos y... ya ves”.

Pero si dura fue la reconversión para Vicente, aún peor fue descubrir que sus padres, Amando y Águeda, yacían sepultados en las fosas de Paterna, a escasos kilómetros de la capital valenciana. “Los fusilaron años después de la guerra, el 5 de abril de 1941. Yo tenía 6 años –recuerda Vicente–. A mi madre, que vivía con mi hermano Pepe y conmigo en un convento hecho cárcel, la ‘sacaron’ [la llevaron a fusilar] tras denunciarla las propias monjas” . Para colmo, a Vicente le tocó hacer la mili en Paterna, en 1957. Desde entonces está pidiendo los papeles de sus padres y la revisión del juicio sumarísimo al que los sometieron, acusándolos de haber matado a tres mujeres de las que no hay ni nombres y de alabar a la República un 14 de abril. Los jueces españoles han rechazado sus recursos, pero lo tiene pendiente del Tribunal de Estrasburgo, en lo que es el primer caso de esta naturaleza. Y espera ganar: “Fue una vergüenza –dice–. Y ahora levantan una parroquia para los otros, después de cuarenta años de alabanzas..!”.

Su caso no es muy distinto del de Celia Chofre. Valenciana de Riola, también descubrió hace poco las tumbas de sus abuelos, tras años de “silencio y vergüenza” , como ella dice: “Mis abuelos paterno y materno eran republicanos. Del uno, Federico, sabíamos que yacía en Paterna, junto a tantos compañeros… Del otro no supimos nada hasta que el Fòrum –el que dirige Amparo Salvador– lo descubrió junto a las tumbas de 26.300 personas en Valencia”.

Al hablar, a Celia se le pone un nudo en la garganta, pero no tan grande como para ocultar su tristeza y su rabia; pero también, su aplomo: “Eran dos personas de bien, excelentes profesionales en lo suyo. A Agustín, que era el alcalde de Riola, no se le pudo imputar un solo delito de sangre: al contrario, dio la cara por la gente de derechas en plena guerra. Decía: «A éste os lo lleváis, pero por encima de mi cadáver». No le sirvió de nada: la derecha de entonces no le perdonó su forma de ser, su cultura…”.

Cuando relata cómo pasearon a su abuelo, Celia no puede evitar que se le agüen los ojos: “Le acusaron de disfrazarse de cura en unos carnavales y lo llevaron a que firmara una confesión. El dijo, muy serio, que no firmaría algo así ni vivo ni muerto. Lo apalearon hasta morir en la cárcel de Sueca, el 22 de diciembre del 41, el mismo año en que mataron al otro abuelo. Hacía dos años del fin de la guerra, pero como si no”.

Por eso, y por más cosas, Celia Chofre no puede concebir que la Iglesia –con mayúsculas– no dé un paso por lo que ocurrió con los republicanos y, sin embargo, sí pueda levantar un templo como el previsto. “Yo apostaté para casarme –explica–, después, lógicamente, de que me bautizaran de pequeña, como a todo el mundo; pero esto no es así… A mi madre la hicieron bautizarse a los 17 años. La Iglesia, que se dedique a lo suyo y, por favor, que no ponga pegas a los demás”.

Así opina también Víctor Baeta, un republicano que, aunque no se define como católico, sí cuenta con muchos amigos creyentes con los que habla a menudo: “Tal vez como respuesta al islamismo radical, o por no perder cosas consideradas sagradas, lo cierto es que la Iglesia se ha radicalizado hacia lo conservador –dice–. Y aquí, en Valencia, aún se nota más, como si no contara la secular separación entre Iglesia y Estado. Tremendo”.

Memoria sepultada

Fue hace año y medio, más o menos. El Fòrum per la Memòria del País Valencià, que preside Amparo Salvador, se dio de bruces con un bombazo: 26.300 cadáveres enterrados en fosas comunes en el Cementerio General de Valencia. “Sabíamos que había habido muchos muertos en Valencia [ésta y Alicante fueron las últimas ciudades en rendirse] tras el fin de la Guerra Civil –dice Amparo– y que hubo represión. Pero no sabíamos dónde estaban los cadáveres”. Empezaron a investigar por rumores, por simples comentarios de gente que recordaba las matanzas. Una persona les habló de haber visto la plaza de toros llena de gente, más de 40.000 personas cuyos gritos se oían desde fuera. “Pero fue difícil –confiesa Amparo Salvador–. Primero, porque nadie quería dar la cara. Tenían miedo a que se conociesen sus datos. Segundo, porque los muertos fueron muchos: en la cárcel Modelo, por ejemplo, una epidemia de tifus en 1942 se llevó a un montón de gente”. El Fòrum empezó su labor de zapa: revisar testimonios, documentos, archivos... hasta que aparecieron las fosas del cementerio y, éstas sí, perfectamente clasificadas en cuadrados, en filas, en hileras: “Hasta ahora, hemos identificado más de 12.000 cuerpos con insólitas causas de muerte –señala Salvador–: dispepsia [o, lo que es lo mismo, indigestión], caquexia [desnutrición, es decir, muertos de hambre], paros cardiacos... En las fosas se enterraban entre cuatro y doce cuerpos unos encima de otros. Hay testimonios de cómo los llevaban en carros cada noche desde las cárceles y de cómo a otros los fusilaban ante la tapia de la entrada. Pero lo peor –termina la presidenta del Fòrum– fue descubrir que entre los muertos había cientos de niños”.

El Ayuntamiento de Valencia, que gobierna Rita Barberá (PP), quiso tapar con nuevos nichos algunas fosas –muchas están cubiertas de nuevas tumbas, cemento, árboles, mausoleos o paseos–, hasta ocupar miles de metros cuadrados. Incluso envió a guardias de seguridad para que los camiones pudieran llevarse la tierra –y los restos– sin ser molestados; pero el Fòrum recurrió a la Justicia, que paralizó la demolición.

Víctimas con nombre

Amparo Salvador (arriba) halló 26.300 muertos tras la guerra en fosas del cementerio de Valencia, de los que ha identificado a más de 12.000. Los padres de Vicente Muñiz, Águeda (con sus hijos en brazos, a la izquierda) y Amando (centro), fueron dos de esas víctimas, fusilados el 5 de abril de 1941, aunque sus cuerpos están en fosas halladas en Paterna. Junto a estas líneas, dos “mártires” del otro lado: los franciscanos Pascual Fortuño y Plácido García, asesinados en 1936, uno junto a Benicàssim y el otro en Denia, respectivamente.

Juan Luis Álvarez

(Interviú, 1.629 / 16-07-07)

***

Fes sentir la teva opinió

Si estàs d'acord amb el contingut de la carta ompli el formulari de baix amb les teues dades i polsa "Enviar", per a enviar un email a l'Arquebisbat i a l'alcaldesa de València

A l'Arquebisbat i a l'Ajuntament de València

Davant el greu afront que suposa per a les víctimes del franquisme i les seues famílies, i per a la societat democràtica en general, la construcció a València per part de l'Arquebisbat de l'anomenat cridat "macrosantuari", dedicat a 233 “víctimes innocents de la Santa Croada”, en un terreny públic de quasi 4.000 m2 donat per l'Ajuntament de València, en el lloc més car de la ciutat i valorat en milions d'euros,.

DENUNCIEM el següent:

1º.- No poden considerar-se “innocents” a membres d'una organització que com l'Església Catòlica, es va aliar entre uns altres amb Hitler i el feixisme italià de Mussolini, per a executar un colp d'estat criminal contra el govern legítim de la II República, constituït després d'unes eleccions lliures i democràtiques, que va costar la vida de centenars de milers de persones..

2º.- L' Església Catòlica, una vegada finalitzada la guerra, creà, juntament amb els militars colpistes, tota una indústria de la repressió que va afectar a tots els sectors indefensos de la població: xiquets i xiquetes, persones majors, ferits, malalts, etc, i als demòcrates que havien defensat l'ordre constitucional, la llibertat i la democràcia, posant al servei de la maquinària repressora els seus edificis per a ser habilitats com presons, i creant “ex profeso” ordres religioses d'homes i de dones per a exercir de carcellers/as.

3º.- Entenem que el "macrosantuari" es construeix per a desviar l'atenció de l'immens horror que va ser la repressió del franquisme a València, del que donen testimoniatge les 26.300 persones enterrades en les immenses Fosses Comunes del cementiri (moltes d' elles llançades ni tan sols un taüt), els camps de concentració creats per tots els llocs, els Consells de Guerra Sumaríssims, etc.

Per altra banda, a dia d' avui, després de 30 anys de democràcia, les víctimes del franquisme no han estat rehabilitades, ni jutjats els responsables i col·laboradors del genocidi i de la repressió, i ens trobem per contra que, després de 70 anys d'honors i reconeixements, els religiosos que van donar el colp d'estat han arribat, fins i tot, a ser canonitzats per l'Estat Vaticà, en una clara apologia del feixisme i del colp d'estat.

Davant aquesta situació,

EXIGIM la paralització immediata dels treballs del "macrosantuari" i la devolució a la ciutat dels terrenys donats per l'Ajuntament de València a l'Arquebisbat, de manera que siguen els esmentats terrenys destinats a equipaments i serveis públics.

Atentament,

Ompli el formulari amb les teues dades i polsa "Enviar"