Ateneu Llibertari Estel Negre

Els mitjans de comunicació s'han esplaiat aquests darrers dies amb la virulència amb que els joves, i no tan joves, habitants de la capital danesa han defensat i protestat contra la compra i posterior demolició de la casa ocupada «Ungdomshuset». No entraré a valorar el caràcter contundent de violenta d'uns i altres. No sóm partidari de la violència.

Aquesta casa ha anat funcionant com a centre cultural juvenil des de la seva ocupació. La compra d'aquest edifici per una secta religiosa fundamentalista ja és motiu de protesta, ja que serà demolida per erigir un centre de propaganda reaccionària en el seu lloc, però hi ha més motius. I aquests motius ens afectem a tots.

Aquesta casa va ser la primera Casa del Poble on els ciutadans de Copenhaguen varen poder aprendre a llegir, a tenir un contacte amb la cultura i a organitzar-se.

Tot i això, el motiu que ens afecta a tots és el següent: com tothom sap el 8 de març de 1908 129 dones moriren cremades durant una vaga a la fàbrica Cotton Textile Factory a Nova York. L'any següent es va celebrar als EUA per primera vegada el Dia de la Dona Treballadora arran d'una convocatòria feta pel Partit Socialista d'Amèrica.

Aquest dia, el 8 de març, va ser proposat l'any 1910 com a dia mundial en un Congrés Internacional de Dones Socialistes realitzat a Dinamarca. L'edifici que va acollir aquesta declaració fou l'actual «Ungdomshuset» i des d'aquí es va estendre a tots els racons del planeta la celebració.

Per això hi ha tanta gent al carrer i no tan sols danesos: es tractava de defensar un patrimoni sentimental i històric que ens parla de les decisions que ha fet la Humanitat per intentar dotar-se d'una societat millor.

Es tractava de defensar la memòria viva dels moviments socials que a hores d'ara només són un munt de pedres enrunades que reben l'homenatge dels ciutadans en forma de llàgrimes i flors.

Albert Herranz Hammer

Assistiran demà a una reunió per consensuar una resposta unitària contra la violència

La Confederació General del Treball (CGT) rebé ahir àmplies mostres de suport de tots els partits polítics -llevat del PP- davant l'atac amb bomba del qual fou objecte diumenge la seu d'aquest sindicat, ubicada al carrer d'Àngel Guimerà de Palma, i que previsiblement fou propiciat per un grup feixista i ultradretà. Els sindicats i totes les associacions i entitats progressistes de les Illes també mostraren el seu rebuig i així ho expressaren a la CGT. D'aquesta manera, el seu secretari general, Josep Juárez, assegurà que tots els partits d'esquerra (PSIB, PSM, EU-EV i ERC) han confirmat l'assistència a la reunió convocada pel mateix sindicat i que tindrà lloc demà, amb el lema «Per la llibertat i contra el feixisme».

La finalitat d'aquest acte, organitzat dues hores abans de la manifestació prevista amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, és consensuar una resposta ciutadana unitària i de repulsa de qualsevol «atac feixista». El PP balear, avesat a liderar manifestacions que segons proclamen són per la democràcia i en contra «dels violents», no s'ha solidaritzat aquest cop amb aquest atac bomba que, per sort, no provocà conseqüències més greus que les de destrosses materials. Així, dos dies després d'haver-se produït aquest acte vandàlic, fonts de la Delegació del Govern asseguren que mantenen la vigilància policíaca a la zona i que la Policia Nacional continua investigant per trobar els autors d'aquesta explosió, que va provocar danys tant a la seu sindical com a alguns cotxes estacionats devora.

Encara que la mateixa Delegació del Govern mantengui que a hores d'ara ningú no se n'ha responsabilitzat, el secretari general de la CGT a les Balears, Josep Juárez, es mostrà «totalment convençut» que l'Associació Familiar (AFA) hi està darrere, «de la mateixa manera que també hi està en relació amb els actes vandàlics propiciats contra la seu del Consell de Joventut de les Illes Balears. La hipòtesi de treball de la Policia s'orienta en aquest sentit», va manifestar Juàrez, segons el qual la pintada que aparegué a la seu abans de l'atac amb una bomba tenia signada una creu celta, «que és utilitzada pels grups feixistes».

Laura Morral (Palma)

(Diari de Balears, 07-03-07)

El pròxim dijous 8 de març comença el Cicle de Cinema Feminista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat. Aportem a continuació una petita sinopsi de la primera pel·lícula:

Herbert J. Biberman

La sal de la tierra (1954)

Uns miners de Nou Mèxic van a la vaga després d'una sèrie d'incidents, entaulant una batalla dura i amarga amb les seves dones. Controvertit melodrama semidocumental en el qual intervenen personatges reals, i que va tenir innombrables problemes durant i després del rodatge; el director, el productor, el guionista, el compositor i l'actor Will Geer estaven, en aquella època, tots en la «llista negra» del Comitè d'Activitats Antiamericanes del senador McArthur. Avui en dia Salt of the Earth (1954) és un dels pocs films preservats per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per la seva importància històrica i cultural.

Esperem doncs la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre entre qui estimis oportú aquestes activitats.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

La policía vigila a la ultraderecha a raíz del atentado sufrido por el sindicato CGT

La policía científica y técnicos en desactivación de explosivos intervinieron tras el estallido

La Policía Nacional está vigilando a los grupos de la ultraderecha que operan en la isla a raíz del atentado que sufrió el sindicato CGT la mañana del domingo, según han confirmado fuentes de Delegación de Gobierno. También el secretario de la CGT, Pep Juárez, tras entrevistarse con la brigada de información de la Policía, explicó que todo apunta a grupos de extrema derecha. En cualquier caso, aún se desconoce a los autores y nadie ha reivindicado los hechos.

Fue el domingo, a las 6,40 de la mañana, cuando estalló un artefacto ante la sede del sindicato CGT, en la calle Àngel Guimerà número 48 de Palma. El dispositivo estaba compuesto por una bengala de señalización y dos petardos, todo envuelto en papeles de periódico cuyos restos quedaron esparcidos por la calle. El artefacto estaba situado entre dos coches y fue a impactar contra uno de ellos, un Opel Corsa de una vecina del lugar que quedó muy afectado. La explosión también hizo estallar los cristales de la puerta de entrada de uno de los edificios vecinos, situado a unos seis metros del lugar donde se había colocado el artefacto. Tras la detonación, la Policía acotó la zona a la que acudieron tanto la policía científica como técnicos en desactivación de explosivos.

El secretario de la CGT destacó que ésta es la tercera vez en pocos días que la sede del sindicato sufre un atentado. Primero fueron pintadas amenazantes contra el colectivo Maulets. El sábado se encontraron con la cerradura del local sellada con silicona y el domingo estalló la bomba.

El sabotaje del sábado coincidió con la presentación del libro Euskal-Herria y el socialismo a cargo de la fundación Federico Engels. La CGT había cedido el local a este colectivo. «La Fundación nos pidió el local», explicó Juárez. «No sabemos si tiene que ver con lo que ha ocurrido, pero lo importante es que es un atentado a la convivencia democrática y a la libertad de las personas».

La CGT ha convocado una reunión para el día 8 «para consensuar una propuesta de convocatoria unitaria de un acto público para la libertad y contra el fascismo».

Partidos como ERC y el Bloc han mostrado su solidaridad con la CGT y han pedido «contundencia contra los ataques fascistas». También la sede del Consell de la Joventut (CJIB) ha sido objeto de pintadas homófobas. El JEN las ha condenado, a través de un comunicado, y las atribuye a la campaña contra el CJIB «que promueve AFA Educación y otros grupos de extrema derecha».

«El ruido daba miedo; no era normal»

Una vecina del número 48 de la calle Àngel Guimerà de Palma fue testigo de la explosión del artefacto que estalló la mañana del domingo frente a la sede del sindicato CGT. «Hubo un ruido que daba miedo; no era normal», explicó M. S. a este periódico. Esta mujer vive en la finca de al lado del sindicato que, al margen de coche siniestrado, fue la que más recibió, y que la explosión destrozó los cristales de la puerta de entrada del edificio.

M. S. y su familiar dormían cuando pasadas las seis de la mañana oyeron a explosión. «Dimos un brinco. Luego vino la Policía y acordonaro la calle», explicó. A esta mujer la llamó la atención ver la calle llena de restos de periódicos. Quienes fabricaron el artefacto explosivo envolvieron la bengala y los petardos con páginas de periódico, seguramente para que hiciera las funciones de mecha, según explicaron fuentes de la Policía Nacional. En el interior de las oficinas de la CGT prácticamente no se han producido daños, ya que el artefacto fue a explotar en los bajos del Opel Corsa, que se llevó la peor parte.

A. Bosch / X. Peris (Palma)

(Diario de Mallorca, 06-03-07)

A la matinada del diumenge ha esclatat un artefacte de fabricació casolana davant la seu del sindicat CGT a Ciutat. L'autoria d'aquest atemptat s'atribueix a un col·lectiu feixista que poc a poc ha anat creixent fins a assolir accions de tanta envergadura com aquesta. L'atac contra la seu de CGT ha estat fins al moment la darrera i més contundent acció que han portat a terme. No ha estat ni molt menys un fet aïllat, ja que es tracta d'un col·lectiu organitzat i amb objectius definits i una estratègia ben traçada. Segueixen els patrons clàssics més reaccionaris; anteposar la violència a la raó i la força a la intel·ligència. D'aquesta manera amb pallisses, intimidacions o petards volen acabar amb tot indici de moviment social.

Aquest darrer fet sols ha de fer recordar-nos que aquesta gent està al carrer. Que s'està organitzant cada cop més. Que hem de recordar els actes feixistes que ja s'han donat anteriorment, i preveure que n'hi haurà molts més si no fem res per impedir-ho.

L'odi feixista s'alimenta constantment de discursos reaccionaris com el del PP, dels processos migratoris que força el capitalisme salvatge, s'alimenta del fet de que hi hagi persones que pensin o siguin diferents.

Ara tenim la mostra que el feixisme no es cap fantasma, és un enemic tangible que cada vegada creix més i més, i que pot alimentar-se de la nostra por a plantar-li cara. És per això, que hem de tancar files contra l'enemic, i entre totes i tots fer-li front per acabar amb tots aquests sàdics que s'anomenen feixistes.

La CNT i l'Ateneu Llibertari Estel Negre ens solidaritzem activament amb el sindicat CGT i ens sumem a la proposta d'acció conjunta per acabar entre totes les persones amb la lacra del feixisme.

CNT Palma i Ateneu Llibertari Estel Negre

5 de març de 2007

Palma (Mallorca)

Companyes i companys: 

En primer lloc agrair, en nom de tots els companys i companyes de CGT-BALEARS, els missatges de suport solidari que ha rebut i està rebent la nostra organització, per l’atemptat feixista que ahir es va produir contra la nostra seu del carrer Àngel Guimerà, de Palma. Aquests missatges d’ànim i suport són molt importants, perquè també reforcen l’espai comú i compartit per totes les persones i entitats que ens reclamem defensores de les llibertats individuals i col·lectives.

A més de les formalitzacions de les denúncies corresponents que avui hem efectuat, cal valorar la passa qualitativa, amb molt pocs precedents a Mallorca, que l’atemptat d’ahir ha suposar en les actuacions del terrorisme feixista a les nostres Illes. Aquest atac, coincidint amb les mateixes estimacions de la pròpia policia, va suposar un elevat risc per a la seguretat de les persones, que per sort només va produir danys materials. Evidentment, a tots i totes que ens reclamam defensors de les llibertats se’ns ha d’encendre la llum d’alarma, i hem de tenir ben clar que l’artefacte contra la seu de la CGT va directament contra la llibertat i els drets de totes les persones, treballadors i ciutadans, i contra la base de la convivència democràtica.

És per això que cal donar una resposta ciutadana, el més ampla i unitària possible i, en aquest sentit, CONVOCAM A TOTES LES PERSONES I ENTITATS (SINDICALS, POLÍTIQUES I CIUTADANES) PER TENIR UNA REUNIÓ EN LA MATEIXA SEU DE LA CGT DE PALMA (Carrer Àngel Guimerà, 48, baixos), EL PROPER DIJOUS, DIA 8 DE MARÇ, A LES 18.00 HORES (dues hores abans de la Manifestació del Dia de la Dona Treballadora), per consensuar una proposta de convocatòria unitària d’un ACTE PÚBLIC PER LA LLIBERTAT I CONTRA EL FEIXISME.

Pregam que difongueu aquesta convocatòria entre els vostres contactes.

Salut i llibertat !

Palma (Mallorca)

5 de març de 2007

Secretariat Permanent de CGT-BALEARS

Aquest comunicat en pdf

Vos informam que avui diumenge, devers les 7,15 del matí, ha esclatat un artefacte davant la nostra seu del carrer Àngel Guimerà. La bomba, de fabricació casolana però molt potent, estava col·locada entre dos cotxes ben davant l'entrada del nostre local,  i per atzar no ha afectat a la façana de la nostra seu, però un dels cotxes ha estat objecte de nombrosos danys estructurals, a més de la trencadura d'un dels vidres de l'entrada dels habitatges veïnada del local. La potent explosió ha commocionat als veïns de la zona, i tot d'una ha hagut nombrosa presència policíaca, acordonant la zona i recollint mostres de l'artefacte.

Al llarg d'avui hem estat en contacte amb la Delegació del Govern i la pròpia Policia, i hem quedat per demà dilluns per formalitzar les corresponents denúncies i declaracions, a més dels sistemes de seguretat i protecció dels companys de CGT i dels treballadors que cada dia fan activitats al local.

Aquest és el tercer atemptat contra la seu de CGT del carrer Àngel Guimerà en pocs dies. El primer va estar una pintada en la mateixa porta, consistent en una amenaça amb símbols feixistes. El segon va estar ahir mateix, que va aparèixer el local amb el pany inutilitzat, just el dia que estava prevista (com, de fet, es va fer) una xerrada col·loqui. El tercer i més greu és l'atemptat d'avui, que suposa una passa qualitativa, perquè potencialment hagués pogut provocar desgràcies personals, que per sort no s'han produït.

Aquests fets suposen una línia d'atacs feixistes contra la nostra organització, i les pròpies institucions i la Policia així ho reconeixen. Demà emetrem un comunicat de valoració dels fets i de línies d'actuació i defensa.

Només direm avui que passa a un segon terme el que sigui la CGT l'objecte d'atacs feixistes a Mallorca. L'important és el fet en si mateix, que afecta a tota la convivència democràtica i al sistema i exercici de les llibertats públiques i privades. Com vàrem dir en el primer comunicat, totes les persones i entitats que es considerin demòcrates han de sentir-se al·ludides i agredides per qualsevol atac feixista, i aquest ho és.

La millor manera de conservar les llibertats és plantar cara al feixisme. En la CGT tenim memòria històrica i ho tenim molt clar: aquests terroristes covards no alteraran la nostra manera de pensar i fer. Fem una crida solidària a totes les associacions, sindicats, partits i persones que es considerin defensors de la llibertat, a fer pinya contra la intolerància feixista.

El proper dia 10 de març, a partir de les 23 hores a l'hipodrom, un grup de companys hem organitzat aquesta festa per treure diners per a la Núria, detinguda a Girona i acusada de terrorisme sols per ser anarquista.

Hi haurà dos grups i dos DJ, punk vs electronik:

No President & BBME vs Amoniako & Tortuga

Difon aquesta informació

Solidaritat amb Núria!

***

Comunicat de suport a la Núria

La Núria està segrestada per l'estat des del 7 de febrer passat acusada de pertinença o col·laboració amb banda armada i tinença d'explosius. El dia 9 de febrer és traslladada a Madrid a l'Audiència Nacional hereva del Tribunal d'Ordre Públic existent en temps de la dictadura. Declara davant el jutge i és empresonada.

Lamentablement aquests fets no són nous; en els últims temps la repressió s'aguditza. Casos com els de l'Escamot Dixan atiat per la paranoia col·lectiva o d'altres ens transporten automàticament a temps llunyans que ara ja no ho semblen tant. Abans érem reprimits per la dictadura, ara ho estem per un (suposat) govern d'esquerres, entestat a demostrar-nos que poden fer polítiques tant de dreta com qualsevol altre.

El conseller de governació Joan Saura porta a terme una autèntica ràtzia de persecució als moviments llibertaris emparat en una llei antiterrorista que, encara no fa gaires anys, el seu partit rebutjava per lesionar massa drets constitucionals.

L'únic motiu per empresonar la Núria és el de donar suport a una campanya per la llibertat d'en Juan, un company anarquista italià i ja, de passada, ficar la por al cos a totes les persones i moviments que lluitem per canviar aquest món que no ens agrada.

La situació creada ha estès una allau de mostres de rebuig cap al conseller de governació, el seu partit ICV i el cos dels mossos d'esquadra. Totes ens sumem a aquest rebuig generalitzat que s'escenifica en cada nova protesta que es convoca per demanar la llibertat de la Núria.

Expressem també la nostra solidaritat cap a la família, els amics i els companys que clamen contra aquesta situació injusta i animem a la gent a participar a totes les concentracions, manifestacions i actes que es convoquin.

Volen matar les idees però no ho aconseguiran.

Núria Llibertat!

El intelectual francés, fundador de la Internacional Letrista y de la Internacional Situacionista contiene la lucidez y la pertinencia en sus análisis radicales y subversivos sobre libre mercado y capitalismo

Guy Debord

El planeta enfermo

Anagrama, colección Argumentos

96 pp., 9'5 euros, Barcelona, 2007

La publicación en Francia, el año pasado, del conjunto de las obras de Guy Debord (1931-1994), en una edición preparada y anotada para Gallimard por Jean-Louis Rancon en colaboración con Alice Debord, ha hecho aún más evidente lo que sus lectores ya sabíamos: la lucidez y pertinencia de uno de los análisis más radicales y subversivos sobre las relaciones y condiciones de producción económica en nuestras sociedades, las del llamado libre mercado y también aquellas otras (no nos olvidemos) dominadas por un capitalismo burocrático de Estado.

El ensayista Guy Scarpetta ha denunciado la «insólita discreción» con la que los medios de comunicación han recibido la compilación de la obra de un pensador al que se cita con frecuencia, la mayoría de las veces desde la ignorancia o la caricatura, pero del que casi nunca se extraen las consecuencias últimas de su ambiciosa reflexión filosófica y política: «Emanciparse de las bases materiales de la verdad tergiversada: he ahí en lo que consiste la autoemancipación de nuestra época».

Los 221 parágrafos de La sociedad del espectáculo, la obra central de Debord y uno de los textos más deslumbrantes del siglo XX, son una contribución inexcusable a la crítica de la economía «espectacular», cuyo desarrollo lógico conduce a la globalización de sus mecanismos, y en la que la producción de mercancía como valor de cambio, pero también --y lo que es más importante-- como fin en sí misma, se convierte en la piedra angular del sistema. «El espectáculo, entendido en su totalidad, es al mismo tiempo el resultado y el proyecto del modo de producción existente», afirma el pensador francés. La denuncia es clara: nuestra vida social, hasta en su más mínima expresión, está condicionada y mediatizada por la mercancía, objetos carentes de valor transformador con los que se reproduce, ininterrumpidamente, la alienación analizada por Marx en el siglo XIX.

En sus Comentarios sobre la sociedad del espectáculo, que enriquecen la obra escrita en 1967, Debord enumera los cinco rasgos que caracterizan a las sociedades que han llegado al «estadio espectacular». Esos rasgos son: «La innovación tecnológica incesante; la fusión de la economía y el Estado; el secreto generalizado; la falsedad sin respuesta; un presente perpetuo». El intelectual galo, fundador de la Internacional Letrista y de la Internacional Situacionista, grupo este último más conocido por su decisiva contribución al repertorio ideológico y a muchas de las actitudes del Mayo francés, anticipó hace cuarenta años la radiografía de nuestras sociedades, su perversión de fondo.

Buena prueba de ello son algunas de las reflexiones que Debord hace en los tres textos publicados ahora por Anagrama bajo el título de uno de ellos, El planeta enfermo, un ensayo escrito en 1971 y de evidente actualidad tras las esperadas conclusiones a las que ha llegado la comisión de expertos de la ONU: el cambio climático es ya irreversible tras años de un absurdo estilo de vida basado en la falta de control democrático de la economía y en los intereses de los grandes centros de producción, desde las petroleras hasta los fabricantes de automóviles. El resultado del capitalismo de mercado es, junto a la alienación y la quiebra de los modos de vida comunitaria y solidaria, la muerte por contaminación. Dicho con palabras del autor galo: «El desarrollo de la producción ha demostrado cabalmente, a estas alturas», insistimos, el ensayo está escrito en 1971, «su verdadera naturaleza como realización de la economía política: el desarrollo de la miseria, que ha invadido y arruinado el medio mismo de la vida».

Debord, que --no lo olvidemos-- es un revolucionario, se muestra, en ese breve texto, pesimista sobre la capacidad de nuestras democracias («no ofrecen más que sus elecciones-dimisiones») y la de la ciencia (también al servicio de la sociedad espectacular) para garantizar la «mínima posibilidad material de la existencia». Y, en coherencia con su obra fundamental, subraya: «La historia no se puede salvar más que por la abolición del trabajo-mercancía».

En el primero de los textos recogidos en este breve libro, La decadencia y caída de la economía espectacular-mercantil, Debord pone su escalpelo sobre las revueltas que protagonizó la población negra del barrio de Watts, en Los Ángeles, entre el 13 y el 16 de agosto de 1965. Algunos de los planteamientos del escritor pueden ayudar a entender mejor las últimas movilizaciones de los jóvenes de los barrios marginales franceses, porque, apunta el autor, «los bárbaros ya no están en los confines de la tierra: están aquí, constituidos como bárbaros precisamente por su participación forzada en el mismo consumo jerarquizado». En la estela de su obra cimera, apuesta por la superación «positiva» de la sociedad del espectáculo mediante la «protesta del hombre contra la vida inhumana» y por una alternativa vivible en la que el individuo recupera, tras romper con el orden impuesto por la cadena mercancía-consumo/ilusión-espectáculo, sus vínculos y posición en la comunidad de la que forma parte.

El tercero de los textos de El planeta enfermo se titula El punto de explosión de la ideología en China y ayuda a entender, a partir del examen de los enfrentamientos entre los seguidores de la línea política defendida por Mao y los opositores a sus guardias rojos, la evolución posterior de la economía del gigante asiático. Para Debord, esas luchas fueron el resultado de un pulso «entre los propietarios oficiales de la ideología y la mayoría de los propietarios del aparato económico y estatal». Es claro, si seguimos el curso de los acontecimientos, que han triunfado estos últimos con un programa mixto en el que los nuevos «dueños» del Imperio del Medio han entreverado los métodos y formas del capitalismo burocrático de Estado con los del capitalismo de mercado.

Pero este breve ensayo, al que hay que reconocerle valentía si se tiene en cuenta que fue publicado en agosto de 1967, cuando buena parte de los intelectuales de la izquierda europea veían en la revolución china la alternativa que oponer al ya por entonces declinante estalinismo, es, sobre todo, una contundente crítica al capitalismo burocrático de Estado en sus distintas manifestaciones tras la toma del poder, en 1917, por el partido bolchevique. «La sociedad burocrática es justamente el mundo invertido de la comunidad proletaria», asegura el siempre incómodo Debord, para quien «la ideología llevada a un grado absoluto acaba por estallar. Su uso absoluto es también su cero absoluto: es la noche en la que todas las vacas ideológicas son negras».

Para quienes nunca han leído a Debord, El planeta enfermo puede ser un excelente aperitivo antes de ponerse con ese plato mayor que es La sociedad del espectáculo, una obra que algunos estudiosos han comparado al Manifiesto comunista por la precisa tersura de su prosa y el espíritu fundacional de sus proposiciones. Para quienes ya conocen los escritos fundamentales del heterodoxo pensador situacionista, este librito es otra buena ocasión para seguir admirando su insobornable inteligencia.

José Luis Argüelles

(Bellver, 429 – 02-03-07)

Aquest article en pdf

El PNV y el Archivo de Salamanca

En la carpeta 39 de la serie "Bilbao" del Archivo de la Guerra Civil de Salamanca, que ahora reclama el PNV para el Gobierno vasco, hay un buen número de documentos de la CNT, del Comité Nacional y de los anarquistas de Aragón. Destacan entre ellos todas las reacciones críticas, insultos incluidos, del anarquismo internacional ante la entrada de la CNT en el Gobierno de Largo Caballero y las opiniones de los anarquistas ante los sucesos de mayo de 1937 y la grave crisis política que desencadenaron en la República en guerra.

Ignoro si la CNT y la Diputación General de Aragón reclaman también esos documentos o lo harán cuando estén en Bergara. Así vamos a estar durante un tiempo: lo importante no es el valor de los documentos sino que cada uno se los lleve a su casa.

Julián Casanova

(El País, 02-03-07)