Ateneu Llibertari Estel Negre

Tot àpat requereix la seva digestió, igual que cada tempesta necessita la seva calma. Després de mesos d'activitat: reunions, xerrades, accions i mobilitzacions, ha estat temps de valoracions. Estam contents de poder comunicar a tothom que la nostra és una valoració positiva. Trobam que el temps i l'esforç han retut. Els actes i les activitats que hem organitzat han rebut una bona resposta amb molta assistència, i fins i tot hem aconseguit que la crítica anticapitalista i antimilitarista ocupàs un espai als mitjans de comunicació, amb un tractament, en la gran majoria dels casos, positiu.

D'altra banda, no hem de caure en l'autocomplaença. A tots i totes ens hagués agradat arribar més lluny. Fins i tot, a impedir que la cimera dels i les ministres de la Guerra es celebràs. Així, per ventura la nostra estratègia no ha estat la millor per aconseguir-ho, no ho sabem. El que sí que sabem és que en aquest camí hem trobat a faltar molta gent que hagués pogut aportar molt, sobretot a Ciutat. Hem de reconèixer que ens ha mancat un grup més actiu a la localitat amb més població de la nostra illa i on havia de tenir lloc la cimera. Estam segures que amb aquest grup haguéssim tengut més força.

Altre aspecte a valorar positivament ha estat la pròpia manera de funcionar. Hem volgut funcionar des de la coherència amb les nostres pròpies formes de funcionar, sense rebaixar discursos ni claudicar en les pràctiques, i en acabar hem pogut dir: bona feina! Hem apostat per descentralitzar, per treure l'organització de Ciutat i replegar persones i grups de diferents localitats, i en acabar hem dit: bona feina! Hem apostat pel treball unitari, sense protagonismes i utilitzant les organitzacions i col·lectius a les que podem pertànyer com a recolzament i com a cadena de transmissió. Sí, bona feina, hem dit! Hem tret la pols a eines de lluita com la desobediència i la creativitat, i també hem dit: bona feina! Tot plegat és un conjunt de satisfaccions, però també una lliçó més del procés d'aprenentatge permanent que són les lluites. Ara ha passat aquesta ventada en forma de cimera, motiu pel qual ens vàrem fer una pinya per a plantar-li cara, i valoram que és moment de desmuntar la pinya, de dissoldre el Comitè de benvinguda_ministres de la Guerra. El treball ha quedat aquí, i les eines són a damunt la taula per a què qui vulgui les pugui emprar. El nostre compromís puntual ha arribat fins aquí, encara que s'ha de dir que tota aquesta xarxa que hem teixit i totes les relacions que s'han creat són difícils de desfer. A més, la gent del Comitè ha estat gent compromesa que ja ha reprès les mil i una lluites que duia entre mans. També es necessitava!

Amb aquest escrit ens acomiadam, donam les gràcies a tothom que ha col·laborat i fem l'ullet als i les que no han arribat a temps d'estar amb nosaltres. Marxam, però no ho fem sense donar un avís: en cas que la repressió caigui sobre alguna de les nostres companyes o companys per mor de l'acció que hem mamprès, sonarà el corn marí i el Comitè ressorgirà de la cendra com l'au fènix per posar en marxa la solidaritat.

I com tota feina dóna els seus fruits, i tot fruit té les seves llavors, a nosaltres ens ha quedat una que ja brota. D'aquests mesos de treball romandrà un grup de teatre de carrer, que, almanco, ja té un parell d’actuacions al seu currículum. Això sí, també romanen els i les ministres de la Guerra, el sistema al que pertanyen i totes les injustícies que generen. Convé no baixar la guàrdia i seguir treballant.

Comitè de benvinguda_ministres de la Guerra

Mallorca, març de 2010