Ateneu Llibertari Estel Negre

Mentre el Govern espanyol ens estreny amb el nou pla d'ajust, la reforma laboral, reparteix set milions d'euros per a set cuiners...

Per a al·lucinar!

Aquí teniu el BOE perquè ho puguis mostrar als companys de feina, als teus familiars en l'atur, etc.

Si això fa el Govern Zapatero del P$OE, que no faria el del PP acostumat al tripijoc...

Cal organitzar-se per defensar-nos de tant de feixista!

---

Pels que escriguin en castellà, la Creu Negra Anarquista (CNA) de Mèxic ha realitzat una convocatòria oberta per a la presentació de contes curts i poemes amb la temàtica «Presó, presos i presó política».

Aquí teniu les bases del certamen.

Ànim!

Respon a la reclamació de Dignidad y Justicia que ha sol·licitat prohibir l'acte

El jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Pablo Ruz, ahir va obrir diligències prèvies per investigar l'acte d'homenatge a Laura Riera previst per dissabte coincidint amb el seu alliberament després de nou anys de presó. Ruz ha sol·licitat uns informes a les forces de seguretat per determinar si la celebració pot incórrer en un delicte d'enaltiment del terrorisme. De fet, des de Ciutadadanos (C's) s'ha acusat el conseller Joan Saura i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de col·laborar amb el terrorisme si no impedeixen l'acte. El portaveu de C's, Jordi Cañas, ha titllat d'«insult» a les víctimes, als seus familiars i als ciutadans catalans i espanyols la celebració d'un acte que, al seu parer, farà «apologia del terrorisme».

Amb la seva petició, Ruz investigarà a instàncies de l'associació Dignidad y Justicia que ha sol·licitat prohibir l'acte. Consegüentment, la fiscalia de l'alt tribunal ha demanat informes al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya per conèixer la naturalesa de la convocatòria, de manera que l'Audiència Nacional espanyola té una bona manera de tirar endavant la seva voluntat d'investigar l'acte. Recordem que el Partit Popular a Catalunya també ha considerat «una vergonya i una indignitat democràtica» l'homenatge de dissabte i ha denunciat la «passivitat» de l'Ajuntament i de la Generalitat. Al seu torn, el consistori barceloní assegura que no ha autoritzat cap acte d'homenatge a Laura Riera.

L'any 2001 Laura Riera va ser detinguda a Terrassa sota l'aplicació de la Llei antiterrorista per la guàrdia civil espanyola i durant cinc dies va ser torturada en un calabós madrileny. La violència va servir perquè firmés uns documents que la inculpaven de col·laboracionisme amb la banda terrorista i malgrat que durant el judici que es va celebrar el 2004 a l'Audiència Nacional espanyola va desmentir totes les declaracions que l'havien obligat a firmar amb les tortures, ha passat 9 anys a la presó. Ara, el 21 d'agost, dissabte, sortirà en llibertat i el Partit Popular vol evitar tots els actes d'homenatge dins les festes del barri de Gràcia de Barcelona que s'estan preparant.

El proper 21 d’agost Laura Riera, afiliada a la CGT, sortirà de la presó on hi ha estat reclosa els darrers nou anys, després de ser detinguda en aplicació de la legislació antiterrorista. Durant aquests anys la companya Laura s’ha mantingut ferma en els seus ideals i en els seus compromisos amb les lluites socials, tot i haver patit la tortura i la dispersió.

Per tots i totes aquelles que vulguem acompanyar a la Laura en el seu primer dia al carrer, hi ha les següents convocatòries:

A partir de les 8.30 hores (aproximadament) del matí a la presó de Wad-Ras de Barcelona. Acte de benvinguda organitzat per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT).

A les 19 hores a la plaça del Raspall de Barcelona (barri de Gràcia), on es farà un brindis per la seva «llibertat» organitzat per Rescat.

***

Manifest de la campanya de SAT «Encara no hi som totes!»

Avui en dia la tortura encara existeix i es practica a l’Estat espanyol. Avui en dia, a l’Estat espanyol, encara hi ha legislacions i tribunals d’excepció que s’utilitzen una vegada i una altra per a perseguir idees polítiques. Aquests fets han estat reiteradament denunciats en diversos informes i estudis fets per organitzacions com les agrupades en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o per Amnistia Internacional o, fins i tot, en els diferents dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU.

Aquest 2010 farà nou anys que diversos companys i companyes, entre ells els terrassencs Zígor Larredonda i Laura Riera van patir en carn pròpia aquesta legislació d’excepció, quan foren detinguts, empresonats jutjats sota l’empara de la llei antiterrorista i posteriorment jutjats per l’Audiència Nacional espanyola, hereva directa del «Tribunal de Orden Público» del Franquisme. També farà nou anys que, alguns d’ells, com en el cas de la Laura, van patir tortures durant el règim d’incomunicació a comissaria, com en els múltiples casos denunciats pels organismes esmentats. Aprofitem també per denunciar que no és la primera vegada que s’utilitza la legislació antiterrorista per a reprimir als moviments socials. A Terrassa ja la vàrem patir a l’any 95 amb la detenció de dos companys i al 97 amb quatre companys més. I a la resta de Catalunya malauradament també ha passat amb casos com el del jove de Torà, els 3 de Gràcia, diversos companys anarquistes l’ultima de les quals la Núria Pòrtules.

Enguany, aquest estiu serà el darrer que la Laura passi a la presó. Durant tot aquest temps, a més de les detencions i d’uns judici sense garanties processals, ha patit la política penitenciària d’incomunicació i dispersió dels i les preses polítiques, que vulnera els seus drets més bàsics. Com a resultat, familiars i amics i amigues hem hagut de desplaçar-nos cada cap de setmana centenars o milers de kilòmetres per a poder-los visitar.

Aviat, la Laura sortirà de la presó, però les causes que la van portar a lluitar i a patir l’empresonament continuen vigents, així com també els abusos patits durant la detenció, el judici i els anys de reclusió. Per tot això, avui, nou anys després, continuem exigint:

La derogació immediata de la legislació antiterrorista.

La investigació real i independent de les denúncies per maltractament i tortura contra els cossos de seguretat de l’estat, i la seva eradicació.

La fi de les polítiques penitenciàries de represàlies envers els i les preses que lluiten, en especial les mesures de dispersió i aïllament.

La fi de la criminalització i persecució política i judicial de la dissidència.

El dimecres 18 d'agost de 2010, a les 11.00 hores del matí, als exteriors de l'entrada de l'Estació Intermodal de Palma, situada en la Plaça d'Espanya de l'esmentada localitat, tindrà lloc una roda de premsa organitzada pels sindicats CTA, CGT, CNT.

El motiu de la mateixa és informar als mitjans de comunicació sobre la convocatòria, en breu, de diverses manifestacions i concentracions reivindicatives contra el retall de la despesa social, la baixada de sous als empleats públics, així com contra l'atemptat als drets laborals que suposa la nova reforma del mercat de treball aprovada per l'executiu «socialista» de José Luis Rodríguez Zapatero. Així mateix amb la mateixa volem informar dels actes que hem preparat per a la jornada de lluita sindical derivada en vaga general contra les mesures citades, del pròxim 29 de setembre.

Tots aquests actes estaran convocats pels sindicats CTA, CGT i CNT, fruit d'un acord per la unitat d'acció que les esmentades organitzacions sindicals hem establert a favor dels drets dels treballadors i treballadores, amb l'ànim de denunciar les polítiques que en benefici de la banca privada i la patronal està executant el govern i amb l'ànim de frenar aquesta barbàrie d'injustícies en defensa de la nostra dignitat com a classe.

Al nostre entendre el model laboral proposat pels últims plans d'ajust del mercat de treball, al costat del desmantellament de les polítiques socials amb un clar viratge cap al neoliberalisme econòmic, no solament no oferiran una solució al problema de la desocupació, sinó que ho mantindrà i ho augmentarà en una situació molt més precària, abaratint l'acomiadament posant al servei de l'empresariat les eines legals que reestructurin les seves empreses sense control públic, dirigint els mercats cap a una societat del malestar per a la classe treballadora.

Sense més, s'acomiada

CTA, CGT i CNT Illes Balears, Comissió de Premsa