Ateneu Llibertari Estel Negre

El músic i escriptor valencià Lluís Vicent ens ha enviat un link on es pot descarregar-se gratuïtament tota la seva discografia.

Aquí el teniu: Discografia completa de Lluís Vicent

Bon profit!

Presentació de l'obra 21 poetas ecuatorianos de fin de siglo

Divendres 30 de juliol de 2010 a les 19.30 hores a l'Institut Ramon Llull (Protectora, 10) de Palma

La presentació del llibre correrà a càrrec de Efraín Espinoza i se'n recitaran alguns poemes

Us hi esperem!

Durant l'any 2007, cent persones pertanyents a moviments socials dels Països Catalans van rebre un correu electrònic que els proposava de participar amb un article en una reflexió col·lectiva «per parlar d'aquest procés rar i estrany però molt fecund que és la barreja de pensaments, la barreja de gents i la barreja de moviments en aquests moments en aquest tros de món, del sindicalisme revolucionari als ecologistes, dels marxistes als feministes, de la defensa de la llengua a la defensa del territori, del moviment gai i lesbià als independentistes o als llibertaris... i com ho veus tu, com ho notes, com ho sents...» D'aquestes cent persones, quaranta-dues van respondre i els seus articles van ser publicats setmanalment en la revista Directa en una columna que portava per títol «Infectació».

Ara, editat per l'Ateneu Llibertari Alomà, Difon la Idea i el Col·lectiu Infectació ha sortit el carrer el llibre que recull aquests articles, amb el títol d'Infectació. 42 visions des dels Països Catalans. La portada és de l'il·lustrador Jordi Borràs i els logotips de la Infectació són obra de Quechua. El llibre es vendrà a un preu de sis euros i quatre per a col·lectius i servirà per finançar els actes que realitza l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, així com per pagar el llibre i fer-ne un altre que just ara comença a recollir els seus textos.

Es tracta d'una obra coral que recull articles obra dels següents autors: Pau Gomis, Toni Mollà, Joan Rocamora, Josep Manel Busqueta, Caterina Sánchez Sansó, Josep Maria Yago Suau, David Pujol i Mulet, Ricard Vilaregut, Ramon Usall i Santa, Joan M. Rosich, Pau Juvillà, David Fernández, Vicent Martínez, Pepe Gutiérrez-Álvarez, Josep Cara Rincón, Blanca Montseny, Xavi Roijals, Abel Caldera, Helena Olcina i Amigo, Laia Altarriba Piguillem, Pere Bueno, Laia Alsina Garrido, Emili Cortavitarte Carral, Mariona Ortiz, Blanca Martí, Raimundo Viejo Viñas, Ariadna Aubà, Jordi Martí Font, Ivan Miró, Anna Campanera Reig, Joan Canela, Roger Palà, Joan Teran, Xavi Sarrià, Àlex Tizminetzky, Gessamí Sardà, Roger Cremades Rodeja, Pau Alabajos i Ferrer, Enric Duran, Toni Álvarez i Roser Palol.

Totes elles i ells, cadascú des del seu món de lluita o ideològic, ja sigui sindicalisme, anarquisme, independentisme, marxisme, ecologisme o altres moviments i pensaments socials, encara a la seva manera el procés de trobada confluència, contacte, col·laboració, en definitiva d'infectació, que s'ha donat als Països Catalans els darrers deu anys i escaig.

Infecta... què?

El 6 de setembre del 2007, començava la publicació d’una columna al setmanari Directa que sota el títol d'«Infectació» aplegaria durant prop d’un any aquests articles. Alguns dels articles també es van publicar en altres mitjans com la revista Catalunya de la CGT de Catalunya, L'Accent o el web La Fàbrica. El terme «Infectació» era un invent que algunes i alguns utilitzaven per tal de parlar, definir o posar en qüestió les relacions que en els darrers anys s’han establert o es donen entre individus i moviments socials diversos dels Països Catalans. Volien explorar on arribaven les relacions, les confluències i quins canvis, experiències o conseqüències té tot això o pot arribar a tenir. Els coordinadors de la iniciativa van ser la Laia Alsina i el Jordi Martí Font.

Els i les activistes que apareixen en aquest llibre no van ser els i les úniques convidades ja que la proposta de fer una columna sobre aquest concepte que encara ara no s’aclareix què vol dir va ser enviada a prop de cent persones. El darrer article del llibre, tot i ser rebut en el termini proposat, no va aparèixer perquè la seva extensió en feia impossible la publicació ni tan sols com a article d’opinió fora de la columna. També cal dir que alguns dels articles --pocs-- es van rebre sense demanar-los.

---

Sabies que totes les persones tenen dret a l’accés i la gestió del teu mitjà de comunicació?

Des de fa més de 30 anys diversos grups a Catalunya exerceixen aquest dret però desemparats per la llei. Enguany, i reconeixent la tasca d’aquests mitjans i la precarietat en què es troben, la Secretaria de Comunicació de la Generalitat de Catalunya regula els mitjans de comunicació “sense ànim de lucre”. És això una bona notícia?

Què són això que etiqueten com a “mitjans sense ànim de lucre”?

Anomenen “mitjans sense ànim de lucre” (o també Tercer Sector de la Comunicació) totes aquelles ràdios i teles que sovint ens auto-anomenem com a lliures o comunitàries. Mitjans creats i gestionats per persones, independents completament d’institucions comercials, governamentals i religioses. Però aquestes experiències lliures i comunitàries hem estat marginades de l’assignació legal de freqüències d’emissió (motiu pel qual emetem en al·legalitat, que no vol dir il·legalitat, perquè no existeix cap llei que ens reguli).

Què demanem els mitjans lliures i comunitaris?

Davant la històrica marginació legal -atípic cas a Europa— i l'augment de la concentració empresarial en l'espai català de comunicació, volem que el decret que ens regularà garanteixi la nostra activitat (el primer esborrany a què hem accedit no ho fa). Per això, d'acord amb les recomanacions del Parlament Europeu i de l'Associació Mundial de Ràdios Comunitàries (AMARC), demanem que el reglament:

1) Garanteixi que les associacions o fundacions vinculades a entitats comercials, partits polítics i organitzacions religioses no siguin considerades dins la categoria de mitjans sense ànim de lucre.

2) Reservi un terç de l'espectre radioelèctric per als mitjans de la societat civil, que complementen els públics governamentals i els empresarials. De què serveix un reglament sense reserva d’espectre per als mitjans que ha de regular?

3) Requisits que s'adeqüin a les dinàmiques de funcionament del sector. Cada autor ha de ser responsable dels continguts que difon. Igualment, les exigències respecte les graelles de programació han de tenir en compte que treballem voluntàriament, amb dedicació parcial i de forma horitzontal i participativa. No tenim ni la pressa, ni els recursos humans ni materials per a la producció que els mitjans convencionals. Requerim més temps i esforç.

4) Concursos de llicències adaptats a les particularitats del sector (oferim el nostre assessorament!).

5) Obligacions de transmissió del senyal als operadors de cable i de l'espectre públic i reserva d’espais en els plans urbanístics per a la col·locació d'antenes d'ús comunitari.

6) Desenvolupar l'article 71 de la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya, relatiu a les mesures de foment dels mitjans sense afany de lucre.

7) Reconèixer els mitjans audiovisuals lliures i comunitaris més antics, doncs la regulació arriba amb trenta anys de retard (aquest és un criteri considerat en les concessions de llicències per al sector comercial!).

Els sotasignants confiem que aquestes consideracions siguin tingudes en compte en la reelaboració del Projecte de decret, abans de la seva publicació en el DOGC, obrint-lo així a un procés de participació real.

Entenem que les persones del prop i sector poden assessorar els responsables tècnics en l’elaboració del decret, d’acord amb els principis de governança que s’impulsen des d’organismes internacionals i des de les pròpies institucions catalanes.

Per la supervivència dels mitjans lliures i comunitaris, signa el manifest de suport.

Que no ens enganyin!

Signatures d'adhesió:     

comunicaciolliure.wordpress.com

---

Butlletí de Democràcia Inclusiva [Núm. 4] Juliol-setembre 2010

---

Aquest butlletí estiuenc arriba amb una mica de retard, però esperem que això sigui compensat per les bones noticies que porta: a partir del setembre, arriben noves iniciatives i propostes relacionades amb el projecte de la Democràcia Inclusiva a Catalunya, encaminades a estimular la reflexió i convidar a la participació de cada vegada més persones.

---

TEMES

GADI Catalunya: en marxa!

Finalitzant la traducció del llibre "La crisi multidimensional i la Democràcia Inclusiva"

Presentacions i seminaris

DEMOS: nou butlletí de Democràcia Inclusiva a Catalunya

El web evoluciona 

---

Darrerament....

---

GADI Catalunya: en marxa!

En les darreres setmanes s'ha anat consolidant la forma d'organització del Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya (GADI Catalunya) i aquest grup ha estat deliberant intensament sobre els projectes i plans d'acció de cara al curs vinent. El GADI Catalunya sorgeix amb l'objectiu de contribuir a la formació d'un ampli moviment polític de transició cap a una Democràcia Inclusiva en l'àmbit de Catalunya, i actualment la seva activitat se centra en du a terme xerrades, intervencions, actes públics, trobades, traduccions i publicacions sobre els diversos aspectes del projecte de la Democràcia Inclusiva. Qualsevol persona que vulgui contribuir activament en la construcció d'una Democràcia Inclusiva a Catalunya pot unir-se a aquest grup: existeixin diverses maneres de col·laborar i diversos camps d'acció que s'articulen mitjançant comissions amb autonomia pròpia (traducció, xerrades, formació, internet, editorial, etc.). Bimensualment es realitzarà una assemblea general del GADI Catalunya que s'encarregarà d'establir les línies d'acció generals i supervisar la feina realitzada per les comissions. L'existència d'aquest grup d'àmbit regional, òbviament, no exclou el treball paral·lel d'altres grups locals, que poden sorgir en els propers temps amb l'objectiu de promoure la Democràcia Inclusiva en el seu àmbit geogràfic més proper.

---

Finalitzant la traducció del llibre: “La crisi multidimensional i la Democràcia Inclusiva”

Després d'alguns mesos de treball cooperatiu, s'està finalitzant la traducció del que serà el segon llibre sobre Democràcia Inclusiva en llengua castellana. Es tracta d'una obra més actual (2005) que l'anterior (1997) i que exposa de forma més sintètica i senzilla l'anàlisi sistèmic i les propostes organitzatives del projecte de la Democràcia Inclusiva. En els temps que venen, caracteritzats per un agreujament accelerat de la crisi multidimensional, aquesta obra pot constituir una eina important per estimular el debat entorn a la necessitat d'un nou projecte alliberador. Esta previst que surti a la llum a finals de l'any 2010.

---

Properament...

---

Presentacions i seminaris

A partir del setembre la Comissió Xerrades ofereix un conjunt de noves presentacions i seminaris sobre el projecte de la DI a aquells col·lectius que ho sol·licitin. Les presentacions són xerrades breus destinades a relacionar diversos aspectes de la crisi multidimensional actual amb la necessitat de construir una nova societat realment democràtica i autènticament ecològica. Aquest són alguns exemples de temes que es poden desenvolupar:

La crisi de l'automòbil i la seva possible superació

De la (des)educació mercantilitzada a la Paideia democràtica

La imposició dels transgènics a Catalunya

Funcionament i empoderament assembleari

La crisi multidimensional i la democràcia Inclusiva (presentació del llibre)

Els seminaris estan conformats per dos sessions de 3 hores que serveixen per d'adquirir una visió de conjunt sobre els diversos aspectes de la proposta de la DI i disposar de temps per debatre i reflexionar col·lectivament. En aquestes sessions es duen a terme algunes dinàmiques participatives i es fa una pausa amb piscolabis per relaxar una mica la concentració dels participants. Aquest format pot constituir una bona introducció als Grups d'Estudi de Democràcia Inclusiva.

---

Les persones o col·lectius (Universitats Lliures, ateneus, centres socials, etc.) que us agradaria organitzar una presentació o seminari sobre el projecte de la DI, no dubteu en escriure a: info@democraciainclusiva.org.

---

DEMOS: Nou butlletí de Democràcia Inclusiva a Catalunya

A partir de finals de setembre del 2010, l'actual butlletí bimensual i electrònic passarà a ser trimestral i també es podrà trobar gratuïtament en paper en diversos centres socials, universitats, bars, etc. El nou format de butlletí s'anomenarà DEMOS i serà una publicació on, a més de les habituals novetats i activitats que incorpora l'actual butlletí, s'hi podran llegir ressenyes i articles d'actualitat i de fons des de la perspectiva de la Democràcia Inclusiva. Es tracta, doncs, d'una important millora d'aquest mitjà de comunicació, que a partir d'ara podrà arribar a més persones.

---

Novetats!

---

El web evoluciona

Estigueu atentes a les diverses modificacions a que està subjecte el web www.democraciainclusiva.org per millorar la comunicació, la funcionalitat i l'estètica d'aquest indret virtual. De moment, està en procés un nou blog on tothom hi podrà aportar comentaris, preguntes o opinions sobre els temes que s'escaiguin. A més, ja està disponible una nova presentació del projecte de la Democràcia Inclusiva en forma de qüestionari, que pot servir per fer-se una idea general de les punts clau d'aquesta proposta per a una nova organització social.

---

Bon estiu a tothom!

Cassolada sorollosa divendres 23 de juliol a les 19 hores a la plaça de Cort de Palma

Prou repressió al moviment d'okupació!

Alliberem espais, creem cultura popular!

El Centre Social Okupat i Autogestionat «El Sitio», és una antiga nau d'autobusos amb molt de potencial. Està situada als afores de Ciutat, entre el Carreful del Coll d'en Rabassa i l'aeroport.

Som un col·lectiu heterogeni i horitzontal (sense jerarquies), amb gent de diversos àmbits i procedències. Gestionem «El Sitio» amb la intenció de crear un espai alliberat de la lògica del mercat, un espai sense ànim de lucre, obert per ser aprofitat per col·lectius, musics, artistes i tothom que se vulgui implicar en dur endavant aquesta aventura en els temps que corren, a on l'apatia i el conformisme són la tònica que ens governa.

No tractem d'oferir activitats, sinó de viure l'experiència de fer-les per nosaltres mateixos, cercant la participació activa i trencant amb la comoditat de què ens ho donin tot fet. Per això, a més de festes i concerts, estem preparant altres activitats a on ajuntar-nos i intercanviar experiències: petits tallers d'stencil, graffiti, serigrafia i cuina vegetariana.

Estem situats en una de les zones més acústicament contaminades de Palma, amb avions que surten cada cinc minuts. No obstant això, el passat 10 de juliol, la Patrulla Verda (encarregada de regular el so als locals), reforçada per la Unitat d'Intervenció Immediata, ambdues de la Policia Local de Ciutat, ens varen desallotjar sense cap ordre judicial, impedint una iniciativa popular: un concert per recaptar fons pel periòdic mallorquí i autogestionat Cultura Obrera.

Nosaltres portem el projecte endavant. Allò no va ser un desallotjament i encara que aconsegueixin treure'ns, hi ha un fotimer d'espais buits a Ciutat. No importa el lloc, continuarem alliberant espais i creant cultura popular! No volem menjar de les seves mans!

Davant d'aquest abús policial ens plantem i diem prou!

Prou d'abusos policíacs, prou conformisme i acotar el cap, no som xotets!

Sumat a la cassolada i demostrem-los que no estem sols. Vine i mostra el teu suport. Que aquest totalitarisme «democràtic» no calli la nostra veu!

Us hi esperem!

Enmig de la indiferència més absoluta de tots els demòcrates espanyols de l'Espanya de veritat, enmig del silenci còmplice de totes les institucions catalanistes de les quatre províncies, enmig del desconeixement general arreu del domini lingüístic perquè la parcel·lació regional que Espanya va planificar a la seva Constitució autonòmica funciona a la perfecció i és completament assumida per les colònies (fins i tot pels independentistes mediàtics que defensen que en els referèndums sobre la independència es pregunti només sobre les quatre províncies), més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer el curs que ve. I no passa res... aquesta és la nostra normalitat des de fa anys, tal com cada curs denuncia Escola Valenciana, entitat imprescindible entre les imprescindibles dins de la societat civil d'aquest país

Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes educatius diferents i complementaris: per una banda, el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) per a l'alumnat majoritàriament catalanoparlant, que assegura l'aprenentatge del català, l'espanyol i l'anglès; d'una altra, el Programa d'Immersió Lingüística (PIL), per a l'alumnat castellanoparlant que assegura el mateix que l'anterior; i per acabar, el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) que fins ara assegurava l'assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en la nostra llengua a partir del tercer curs de primària. Aquest disseny del PIP, però, també podria canviat enguany amb l'aprovació d'un nou decret l'esborrany del qual ja s'ha presentat que deixaria com a obligatòria només l'assignatura de valencià i prohibiria que s'imparteixin en català més de dues àrees de coneixement; aquesta nova norma faria que 554.896 alumnes valencians només tinguessin assegurada l'assignatura de valencià i cap àrea temàtica més en català.

Però tornem a l'argument a què feia referència al principi i comparem-lo amb els merders que munten diverses organitzacions espanyolistes quan un o dos nens no reben l'ensenyament totalment en espanyol a alguns llocs de l'Estat. Aquí són més de cent mil nens i nenes i tothom calla, gairebé ningú no aixeca la veu. No hi ha cap daltabaix, la nació lingüística es fa fonedissa i desapareix de la vista de qui intenta veure'n les reaccions. Els partits que es diuen catalanistes i que tant defensen la llengua al Principat, almenys retòricament, no existeixen quan es vulneren els drets de cent mil persones que parlen la mateixa llengua i que depenen del mateix estat que ells. La parcel·lació a on ens ha portat el disseny autonòmic espanyol ens ha portat a un carreró sense sortida en què tothom entén que un espanyol es preocupi per l'espanyol als Estats Units d'Amèrica però que no entendria que un andorrà es preocupi pel valencià en l'ensenyament a Alacant. De fet, les i els meus alumnes de Secundària --a les quatre províncies catalunyeses-- em demostren any sí i any també que després d'ensenyament obligatori no saben ni per aproximació on es parla la llengua que aprenen en la meva assignatura.

Enguany, per enèsima vegada, centenars de milers de xiquets i xiquetes van triar l'opció de fer els seus estudies en català al País Valencià però com que no hi ha més places que les que la Generalitat de baix posa a l'abast dels alumnes i aquestes només són 149.430 no ho podran fer. I això passa precisament mentre es tanquen les assessories de valencià de la Conselleria d'Educacó i a la ciutat de València dels 95 centres públics que hi ha només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en català.

Ara bé, si la situació a l'educació primària i secundària és fotuda, on es fa l'autèntica estocada de gràcia a l'ensenyament del català al País Valencià es a la universitat. Així, segons l'informe «Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes», només un 1.8% dels estudiants rep les classes en valencià, mentre que un 53.7% ho fa exclusivament en castellà.

Si no entenem que la llengua va més enllà dels límits que marquen les adhesions territorials bàsiques de «Catalunya», «País Valencià», «Balears» o el que sigui, si no entendrem que mantenir aquestes divisions territorials absurdes quan parlem de llengua ens porta directament a la desaparició com a cultura ja que hi ha zones on la llengua està agonitzant i el poder polític imperant el que fa és ofegar-la tant com pot, i si no entenem que sense cultura no hi ha nació ni país... ens queden quatre dies, si no són tres ja.

Jordi Martí Font

---

Dijous 22 de juliol a les 20.00 hores al Bar Terrassa de Ses Voltes (Palma)

Presentació del llibre de contes Petites magnituds, de Marta Miralles

A la presentació l'actor Xim Vidal farà una lectura dramatitzada d'una selecció de fragments del llibre

Marta Miralles i Mas, neix l'any 1973 a Palma. A ella li agrada més dir que és d'Es Molinar, barriada on viu i desenvolupa la seva tasca com a mestra.

Actriu de teatre durant anys, s'estrena com a escriptora mitjançant textos teatrals per després fer el bot cap a la narrativa i la poesia.

Us hi esperem!