Ateneu Llibertari Estel Negre

Fan una crida a les altres organitzacions de treballadors perquè s'uneixin al procés de mobilització

Venim d'una primavera de fortes protestes al carrer i d'un estiu poc habitual, amb les concentracions contra les retallades pressupostàries i el moviment 15-M com a protagonista. L'agost ja fa intuir que la tardor vindrà agitada. Els sindicats CGT, CNT, Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas), Coordinadora Sindical de Classe (CSC) i Confederació Sindical Solidaritat Obrera (SO) estan treballant conjuntament per avançar en un calendari de mobilitzacions que té com a un dels objectius organitzar una vaga general «contra les polítiques de retallades i la pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats», diu el web de CGT.

Un dels primers passos, expliquen des de CGT, és traslladar a la classe treballadora la necessitat d'enfrontar, «des de la unitat en la lluita», unes polítiques que «pretenen, una vegada més, que siguem els i les treballadores i els sectors més febles de la societat qui pagui la crisi capitalista». Es refereixen, és clar, a la reforma laboral, la de pensions, la de la negociació col·lectiva i les retallades socials. «Creiem necessari estendre als centres de treball la dinàmica de mobilització social generada per les assemblees en les places i els barris, igual que el compromís i el suport mutu expressat pel moviment de resistència als desnonaments o a les detencions de treballadors immigrats», asseguren en una nota.

Fan una crida a trencar «amb un sindicalisme institucionalitzat, subordinat i còmplice directe de les dures i agressives mesures del govern i la patronal», en al·lusió a CCOO i UGT, vistes des de fa temps amb reticència per part d'aquestes organitzacions. De fet, acusen directament als dos sindicats d'impulsar una política de «pacte social i desmobilització». De la mateixa manera, es mostren oberts «a totes aquelles organitzacions sindicals i col·lectius de treballadors que des de diversos àmbits territorials o sindicals» mantenen postures contràries a les atribuïdes a CCOO i UGT.

De moment, el calendari preveu un debat públic per a organitzacions sindicals de classe al setembre i una «jornada de lluita conjunta» per a l'octubre, «com a (primera) part d'una sèrie de mobilitzacions capaces de centrar en les reivindicacions obreres el repartiment del treball i de la renda, la defensa dels serveis públics i els drets socials des de la perspectiva d'un canvi radical del sistema econòmic, el debat social i polític». La propera reunió de treball està prevista per al 2 de setembre.

---

Presentació del llibre Els Montseny/Mañe: un laboratori de les idees,

a càrrec dels seus autors Salvador Palomar i Dolors Marin.

Dilluns dia 22 d'agost de 2011 a les 20 hores

a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Us hi esperem!

***

Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra; potser ens falta una bona edició crítica dels seus textos o almenys una bona antologia, però la resta podem dir que la tenim més que completada després d’un any de bones edicions en aquest aspecte. El seu pare i l seva mare, en canvi, no tenien fins ara una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles i tenir clar que la seva importància no té res a veure, tot i  que es va veure reforçada sense cap mena de dubte, amb el fet de ser els progenitors de la lleona.

Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l’anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a la Idea com per la seva creació intel·lectual d’aproximació d’idees revolucionàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l’anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: La Revista Blanca. Una de les publicacions més importants que les esquerres de l’Estat espanyol han fet mai en la seva ja llarga història, i en aquest cas feta per anarquistes, que jo no entendria sense La Tramuntana abans ni amb la Soli després o amb La Lletra A encara després. Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l’anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l’actualitat.

El llibre de la Dolors i el Salvador parteix d’una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l’obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l’Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d’assistent. D’intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s’ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l’altra.

Un laboratori de les idees és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes que a mi personalment m’agradaria conèixer en forma de respostes més o menys complexes. Així que ja ho sabeu, historiadors i historiadors, aquelles i aquells que vulgueu conèixer la història dels Països Catalans, llegiu aquest llibre; i si encara no sabeu quin tema agafar per a la vostra tesi, agafeu-ne qualsevol pàgina i poseu-vos-hi que tot està per fer i tot s’ha d’historiar.

«Federico Urales y La Revista Blanca. La cultura como instrumento transformador», per Domingo Martínez

---

Presentació del llibre Els Montseny/Mañe: un laboratori de les idees,

a càrrec dels seus autors Salvador Palomar i Dolors Marin.

Dilluns dia 22 d'agost de 2011 a les 20 hores

a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Us hi esperem!

***

Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra; potser ens falta una bona edició crítica dels seus textos o almenys una bona antologia, però la resta podem dir que la tenim més que completada després d’un any de bones edicions en aquest aspecte. El seu pare i l seva mare, en canvi, no tenien fins ara una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles i tenir clar que la seva importància no té res a veure, tot i  que es va veure reforçada sense cap mena de dubte, amb el fet de ser els progenitors de la lleona.

Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l’anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a la Idea com per la seva creació intel·lectual d’aproximació d’idees revolucionàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l’anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: La Revista Blanca. Una de les publicacions més importants que les esquerres de l’Estat espanyol han fet mai en la seva ja llarga història, i en aquest cas feta per anarquistes, que jo no entendria sense La Tramuntana abans ni amb la Soli després o amb La Lletra A encara després. Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l’anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l’actualitat.

El llibre de la Dolors i el Salvador parteix d’una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l’obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l’Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d’assistent. D’intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s’ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l’altra.

Un laboratori de les idees és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes que a mi personalment m’agradaria conèixer en forma de respostes més o menys complexes. Així que ja ho sabeu, historiadors i historiadors, aquelles i aquells que vulgueu conèixer la història dels Països Catalans, llegiu aquest llibre; i si encara no sabeu quin tema agafar per a la vostra tesi, agafeu-ne qualsevol pàgina i poseu-vos-hi que tot està per fer i tot s’ha d’historiar.

«Federico Urales y La Revista Blanca. La cultura como instrumento transformador», per Domingo Martínez

La teva col·laboració per al dossier «Indignació popular» és important

El dossier central del pròxim número de la revista Al Margen estarà dedicat al procés de mobilitzacions socials que, des del 15 de maig passat, agiten consciències i preocupen el poder establert.

Però més que demanar-te que ens expliques com de boniques van ser les acampades de Sol, els debats oberts de la teua assemblea de barri o les impressionants manifestacions del 15 de maig o el 19 de juny, allò que ens agradaria és que aquesta proposta que fem ens servirà per a opinar i reflexionar sobre objectius transformadors del 15M, nous models per a una societat lliure i solidària, mètodes de decisió, formes d'entrar en àmbits no contagiats encara per la indignació col·lectiva (com les fàbriques, la universitat...)

També serà una bona ocasió per a definir les possibilitats futures del moviment com a cresol de lluites socials i alternatives revolucionàries enfront del caduc i injust sistema polític i econòmic. Sobre com avortar els intents del poder, dels partits i dels mitjans de manipulació de masses per a manipular, reconduir o destruir al propi 15M i el molt, o poc, que d'autogestionari i radicalment crític hi ha en les seves formes de decisió i expressió.

Som molta gent i molt diversa la que hem participat amb renovades il·lusions en el 15M. Ara toca que aqueixa alegria i aqueixa pluralitat les posem sobre el paper (o en la pantalla de l'ordinador) i les compartim amb els altres.

Col·laboracions en qualsevol format (foto, text, vinyeta, ressenya llibre, pel·li, poesia...).

També podeu aportar articles sobre altres temàtiques!

Esperem la teva col·laboració fins al 16 de setembre...

Col·labora-hi!