Ateneu Llibertari Estel Negre

Des d'Alerta Solidària volem fer públiques les següents valoracions al voltant d'una notícia apareguda al diari El Mundo-Baleares el dissabte 12 d'octubre de 2013, referent al mitjà d'informació Contrainfo.cat:

- En el poc temps de vida que duu el portal d'informació Contrainfo.cat, aquest s'ha convertit en el referent informatiu de totes les persones i col·lectius actius a Mallorca. Aquest gran avanç per a l'anticapitalisme només es pot explicar per la gran quantitat de feina ben feta que ha fet la gent que hi treballa, la qual ha donat moltes mostres de responsabilitat i seriositat. Tot això pot ser un element a tenir en compte a l'hora d'entendre per què, de sobte, s'ha convertit en el punt de mira del diari El Mundo.

 - A l'altra banda hi podem trobar El Mundo-Baleares, un mitjà que al llarg dels anys ha protagonitzat autèntiques campanyes de criminalització i manipulació contra activistes de tot el moviment popular de Mallorca. Aquest dissabte, de la mà de Mayte Amorós, ens hem trobat, una vegada més, amb la manipulació de manual que ens té acostumades aquest mitjà: mentir, publicació d'informació personal d'activistes (nom, cognoms, lloc de feina, etc.), intent de crear mal ambient entre diferents col·lectius que lluiten per una causa comuna, etc.

Cal recordar que la repressió té moltes cares. Algunes d'elles no són tan visibles: la publicació de noms i cognoms d'activistes és repressió; la mentida i la difamació és repressió; la propagació mentides sobre diferents col·lectius per tal de crear mal ambient entre ells és repressió; la publicació de fotografies de militants és repressió. Així doncs, el que fa El Mundo-Baleares i Mayte Amorós és repressió. I el viscut aquest dissabte no és un cas esporàdic: cal deixar de tractar-los com a titelles dels poderosos per a considerar-los com el que són, repressors.

Des d'Alerta Solidària volem donar la nostra més sincera enhorabona a la feina feta per Contrainfo.cat i als seus membres, alhora que els animem a no afluixar ni un segon!

Alerta Solidària

Palma, Països Catalans

12 d'octubre de 2013

A l'Estat espanyol, la inquisició es va suprimir el 1820 però les seves pràctiques de tortura no van acabar fins 14 anys després. D'aleshores ençà,però, l'Església catòlica mai no ha deixat d'exercir tota mena de violències contra les persones i sobretot contra aquelles que no es plegaven a la seva dominació mental i física. Legions de capellans han malmès la vida de milions de persones, han exercit poders terrenals per als quals mai ningú no els ha triat, han dictat penes de mort i de desterrament, han enviat homes i dones al pacte de la gana, han creat sistemes de control social repressius fins a l'infinit, han violat dones i infants de forma continuada i impune, han portat davant les armes qui no els obeïa en tot o els posava en dubte, i han exercit el seu odi contra les dones -contra totes, gairebé- en no reconèixer-ne cap dret fins fa quatre dies, han perseguit les dissidències als seus models únics de sexualitat reprimida, heterosexual, reproductiva i, sobretot, construïda damunt de la por.

Començo aquest article sobre les Beatificaciones que tenen lloc aquest cap de setmana del 12 i 13 d'octubre del 2013 a Tarragona amb aquest recordatori no per justificar cap assassinat, sinó per recordar, encara que sigui de passada, una part de la “feina de l'Església” que l'arquebisbe tarragoní de l'Opus Dei Jaume Pujol ha oblidat sistemàticament a l'hora de parlar-ne públicament. Què ens n'ha de dir ell? Doncs poca cosa més enllà del que la seva ideologia homòfoba, masclista i classista li permet. Sempre han estat al costat del poder polític, econòmic i militar per servir-los i ajudar-se en l'únic objectiu que tenen: mantenir-se i mantenir-los. I a Tarragona, a més, espanyolitzar tant com sigui possible la “província” més espanyola i amb més possibilitats de fer descarrilar el projecte independentista catalunyès. Per això aquesta tria de dates, per això la ultradreta mobilitzada i amenaçant, per això aquesta bona sintonia amb la colla de la 'rojigualda' malgrat diguin que als seus actes no hi volen banderes ni pancartes.

Res no justifica l'assassinat de religiosos durant la Guerra del 36-39 però tampoc s'ha de separar això del context de guerra en què es van produir ni del fet que precisament la institució de què formaven part els “assassinats” era una institució “assassina”, que va qualificar de forma oficial la que ara anomenen “guerra entre germans” de “croada” i es va alinear amb un dels bàndols sense pensar-s'ho ni un moment. Sí, ja sabem que hi va haver alguna excepció, com el tarragoní Vidal i Barraquer, que es va negar a signar la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol de 1937 de suport a Franco, però tinguem clar que aquest i algun altre eren actes excepcionals i no els podem convertir ara en categoria.

El cas és que dissabte 12 i diumenge 13 d'octubre, Tarragona acollirà la beatificació de 522 persones mortes durant la Guerra Civil del 36 al 39, que a partir d'aleshores podran ser venerades en públic en una regió determinada, normalment aquella des d'on se n'ha demanat la beatificació. I què és un beat? Doncs, segons el diccionari, un difunt que ha viscut una vida de santedat, ha realitzat algun miracle un cop mort o bé ha mort màrtir. En aquest cas, aquesta colla van morir màrtirs. I un màrtir és, també segons el diccionari, la persona morta en la defensa d'alguna causa. Els màrtirs que diumenge passaran a ser beats a Tarragona són màrtirs cristians, és clar. 522 de les 7.000 persones que segons les dades més elevades, van ser assassinades “per la seva fe” durant l'enfrontament bèl·lic. Aquestes 7.000 van ser enterrades com a persones que eren en el mateix moment de la guerra, van ser lloades i recordades a la “Causa General” franquista, se'ls van dedicar places i carrers, els seus noms van ser impresos en làpides, i les seves famílies van poder fer el dol que correspon a qualsevol persona morta, més encara quan la mort ha estat conseqüència de la violència d'altres persones...

Diumenge, amb diners públics un altre cop, però en aquest cas ja no d'una dictadura militar sinó d'una democràcia parlamentària, se'ls tornarà a recordar i, alhora, se'ls farà pujar als altars, la màxima distinció abans de la santedat que dóna aquesta organització privada que és l'Església Catòlica. Per fer-ho caldrà la col·laboració entusiasta d'un ajuntament que es diu “socialista”, al capdavant del qual l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros assegura que les beatificacions seran un negoci per a la ciutat.

Que vagi a parlar del negoci a les altres víctimes, les que teòricament i a nivell històric eren les seves. Que ho vagi a dir als 150.000 cadàvers dels altres màrtirs, morts en la defensa d'unes altres causes, com la igualtat, la llibertat i la justícia. Morts del bàndol que legítimament tenia el poder al 36 i que incloïa projectes diferents i contradictoris, és clar, tal com també els incloïa el bàndol feixista, catòlic, carlí, falangista, lligaire... franquista en una paraula, a què pertanyien els 522 aspirants a beats a Tarragona.

Els 522 tindran tota l'atenció del món, tal com van tenir tota la d'”España” durant quaranta anys de franquisme. “Un acte sobri però emotiu” diu la propaganda, menús especials en els restaurants de la ciutat, viatges preparats de fa mesos, participació del president de la Generalitat i de moltes altres autoritats... Una “atenció” pagada amb diners de totes i tots, en espais públics cedits alegrement a qui avui encara defensa la intolerància contra les dones i les persones gais i lesbianes, per citar només dos exemples.

150.000 cadàvers sense cap dret, ni tan sols el de tenir un nínxol, sense el mínim dret de ser soterrats no com si fossin gossos... mentre els altres pugen al cel amb bitllet pagat amb diners públics. Per a uns no hi ha diners, per als altres sempre n'hi ha hagut. Vergonyós i fastigós, però d'una vergonya i un fàstic que més que deixar-nos inactius ens empenyen a sortir al carrer i no marxar mai d'allà, almenys ens que no hi hagi altars... ni cunetes.

A tots els moviments socials, a tota la ciutadania combativa:
l'Auditòrium de Palma no respecta la legislació laboral i acomiada els seus treballadors

Els dies 5, 12 i 13 d'octubre de 2013, el sindicat CGT convoca una concentració a les portes de l'Auditòrium de Palma (Passeig Marítim 18 – Palma), recolzada pel sindicat CNT, en protesta pels acomiadaments de febrer 2013 de tres treballadors afiliats al sindicat.

L'empresa es nega a reconèixer els acomiadaments, sota l'argumentació que són cessaments per causes objectives, emparant-se en la nova reforma laboral del PP, que recordem, estableix que aquest tipus de procediments NO hauran de ser argumentats. L'empresa doncs no pretén pagar als treballadors ni un sol euro en concepte d'indemnització per acomiadament i a sol·licitat al FOGASA (diners públics de tots i totes) que sigui qui es faci càrrec d'aquest assumpte.

Els treballadors van ser acomiadats per sorpresa d'un dia per a un altre. A això cal afegir que en l'actualitat l'empresa deu als treballadors el pagament de diverses nòmines i altres conceptes pendents, entre ells les pagues extraordinàries.

Però potser el més insultant d'aquesta història és que l'empresa els ha manifestat que no pretén pagar-los cap diner, tret que retirin les pertinents demandes judicials interposades per a, segons l'empresa, liquidar les quantitats pendents. Això és doncs una demostració més de l"ètica empresarial" caciquista que adorna la gran majoria dels "emprenedors".

Aquests acomiadaments formen part d'altres 6 més que, confiant en l'empresa, no varen denunciar perdent així els seus drets laborals i quedant a compte de la bona voluntat de la familia Ferragut (gestors de l'Auditòrium), sent que varen ser premiats per això amb el cobrament de les pagues extres, a diferència dels afiliats a CGT que no han cobrat res.

Des del passat mes de juliol el Sindicat d'Activitats Diverses de la CGT, conjuntament amb els nostres companys del sindicat i la CNT, ens estem concentrant davant de l'Auditòrium de Palma en protesta pels acomiadaments i els reiterats impagaments patits pels treballadors .

Aquesta lluita se'ns està fent ja massa llarga i el que necessitem ara és potenciar-la, doncs els treballadors segueixen sense cobrar amb el que això suposa.

Es per això que us informem que ens tornarem a concentrar el propers dies 5 i 12 d'octubre a partir de les 19'30 hores i el 13 d'octubre a les 18'30 hores davant de l'Auditòrium.

Us hi esperem!

No compris entrades a l'Auditòrim, boicot!

Cap agressió sense resposta!

La força dels treballadors: la solidaritat

Després de tretze dies de vaga indefinida ja hem vist concentracions, xerrades, rodes de premsa, piquets informatius, programes de ràdio lliure amb entrevistes i aportacions artístiques d’arreu solidaritzant-se amb els vaguistes i la seva Caixa de Resistència, intents de negociació i especulacions a part, em plantejo una vegada més: com volem coordinar-nos les persones que volem aprendre i les que tenen els coneixements? EcoXarxes i Xarxes d’Intercanvi de Coneixements, Ateneus i Cooperatives, Escoles i Universitats Lliures, Mitjans de comunicació per, desde i amb la comunitat, en són part de l’imaginari que desde la Revolució Integral ens proposem. El consens que cerquem haurà de ser construit des d’abaix i horitzontalment, és per això que fonaments filosòfics i formes d’organització com les esmentades i les que proposem a continuació poden obrir esquerdes des d’on lluitar, viure, crear i estimar dintre de les escoles i instituts en vaga, i en l’actual sistema educatiu.

Aquests són els fonaments filosòfics de l’#EscolaLliure:

Projecte autònom i cooperatiu de l’EcoXarxa Mallorca, l’Escola Lliure és un col·lectiu que realitzà la seva presentació una setmana abans de que es s’iniciés la Vaga Indefinida. Possant les cartes sobre la taula a l’hora de plantejar una doble estratègia de lluita coordinada: per una banda, possar en marxa eines de lluita col·lectives i històriques per la classe treballadora (boicot, piquets, vagues, sabotatge) i a la vegada que construïr espais autònoms i cooperatius on poder ser més lliures, alternatives reals on depositar la nostra quota de sobirania popular i construïr juntes un imaginari col·lectiu emancipador del capitalisme.

A la pregunta de qui som, respon així la Universitat Lliure de Mallorca:

”La universitat lliure és un projecte d’aprenentatge col·lectiu. L’objectiu és crear una xarxa d’espais d’educació alternatius a la universitat pública/privada on poder-nos formar lliurement i íntegrament. És a dir, on poder decidir sobre què i com volem aprendre. Especialment en el context actual on l’educació es troba instrumentalitzada per a la reproducció tècnica i ideològica del capital, ens sembla que l’autoformació és una eina d’emancipació i empoderament. El coneixement ens dóna recursos per organitzar-mos i prendre decisions conscients en tots els àmbits de la vida. I la vida és política. L’elaboració teòrica, la capacitat d’analisi i critica, la comprensió del món que ens envolta i les seves dinàmiques sòn tots elements massa importants per deixar-los en mans dels experts. Donarem importància a aspectes d’actualitat i/o d’especial interès per a la lluita política però sense sotmetre’ns a la tirania dels temes calents del moment, sovint impulsats pels òrgans de poder.

Pel que fa al què, hem començat prioritzant qüestions com organització política, energia, economia i finances, mitjans de comunicació, coneixement i programari lliures, cooperativisme, agroecologia, filosofia política… però caminam juntes cap a altres àmbits com humanitats, arts i ciència. Així mateix considerem de vital importància la recuperació dels sabers populars tradicionals, sabers per a la vida autònoma, sorgits de les necessitats pràctiques dels nostres avantpassats per a la satisfacció de les pròpies necessitats, transmesos fins a fa ben poc de generació en generació i la pèrdua dels quals no ens fa sinó més depenents de la producció alienada i el consum de masses.

Pel que fa al com, volem integrar teoria i praxi en un moviment harmònic, en retroalimentació constant. Hi ha hagut xerrades, debats, cafès temàtics, videofòrums, tallers, treball en petits grups… però estam oberts a altres formats. De fet, ens interessa obrir una reflexió sobre metodologies pedagògiques i antipedagogia. Nosaltres, com antiautoritàries, ens organitzam de manera horitzontal en assemblees.

La universitat lliure com a Jardí d’Epicur, una escola de la Grècia clàssica, fundada a l’Atenes l’any 306 aC. Un espai obert a tothom, on s’admetien fins i tot dones i esclaus! No un centre de transmissió de coneixements sinó una xarxa d’aprenentatge d’una manera de viure a la recerca de la llibertat, posant en pràctica l’autonomia i l’autosuficiència.

La universitat lliure com un nou jardí nòmada, portàtil més enllà dels límits físic de qualsevol espai tancat. Una escola flotant que creix i teixeix vincles d’amistat, el més gran dels plaers, com deia Epicur!

La universitat lliure com a eina d’emancipació. Volem formar-nos en profunditat per poder decidir. El coneixement no és exclusivitat de les elits, dels científics i els experts. Aprendre ens fa lliures i ens dóna poder, posa en marxa una màquina de guerra imparable contra el món que volem canviar. Una arma potent contra l’espiral consumista, el treball rutinari, la despolitització de la vida, l’educació mercantilitzada i les formes d’oci controlat”.

Al respecte de possibles formes d’organització en forma d’Escoles Lliures i/o Universitats Lliures, i les necessitats de teixir una xarxa de projectes afins per tal de coordinar-se, existeixen dues experiències contemporànies en les que parar la vista: la XELL (Xarxa d’Educació Lliure) i la XUL (Xarxa d’Universitats Lliures).

Finalment esmentar la Coordinadora Llibertària de Mallorca, i la I Fira del Llibre Anarquista de Mallorca, com dos espais-temps d’autoorganització social i lluita, on aprendre i avançar juntes cap una educació lliure de les urpes de l’Estat i la banca, cap una educació que ens ensenyi a pensar i no a obeïr i per tant avançar conjuntament amb l’Assemblea de Docents i els Comitès de Vaga cap a una Revolució Social.

No hi haurà president! Tot el poder a les assemblees!