Ateneu Llibertari Estel Negre

Ardera no és el mateix que cremar per dins.

Ni el mateix que cremar com una teia. Ni teia sense la «i» és el femení de te, ni de cafè. I ho corrobora el sol fet que de la primera paraula –ardera– no n'han sortit ni poemes ni cançons i, en canvi, del verb –cremar– en tenim sucosos exemples començant per aquesta mateixa secció que anomenem Crema Londres... aquí. I jo no veig ardera dins teu malgrat les flames sinó foc motxat sense miraments per tal que la humitat primaveral es deixi anar fins a esdevenir riu on poder-se submergir. O que directament s'evapori. Per tant, sense flames podem dir que no hi ha incendi, tot i que cremes, i això no ho pot negar ningú. Com l'oncle Eusebio, a qui deien «l'encès» com a sobrenom.

Una mirada, dues frases ben travades, tres paraules desencaixades, mitja dotzena de pantalons, set calces i mitja –o mitges– –o calces, calçons i calcetins–... una llarga mania inconfessable, set sostenidors que no pesen, una densa mirada aquàtica, un tacte de paper de vidre i la constatació fefaent que el teu –de bosc– ha estat rapat fa poques setmanes. Un que et frega, una que et diu, tres que t'oloren, dos més que res de res, mitja dotzena de condons, tres quarts de son perduda, un viatge a València («no quiero reproches», «carretera y speed»...) amb accident inclòs, les tres maneres de somiar amb coixins que fan mal de coll, i demà creuarem totes les línies roges fins a cansar-nos-en. I carrers de foc que són travessats pels meus llavis, que em cremen mentre la cendra vella se l'emporta l'aire i el vent gelat de la nit de sant Joan, o de sant Pere, o de santa Úrsula, o de la Cinta, esdevé també incendi.

Ardera no és el mateix que cremar per dins.

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta

Coincidint amb la data en la qual ses Covetes han d'haver retornat al seu estat original, el GOB i el «Club Diario de Mallorca» han organitzat una conferència col·loqui sota el títol «Ses Covetes: una victòria social», per analitzar, des de diferents perspectives, les implicacions d'aquest èxit de la lluita social ecologista a Mallorca.

A l'acte es projectarà un petit audiovisual que ens permetrà visualitzar el procés de recuperació d'aquests excepcionals terrenys naturals fruit de la constància i de la reivindicació social.

Dimecres 15 de maig de 2013 a les 19 hores

Hi intervindran:

Aina Llauger, filòsofa i educadora ambiental

Macià Blàzquez, doctor en geografia de la UIB

Miquel Àngel March, geògraf i membre del GOB

Joan Joan, professor i exregidor de l'Ajuntament de Campos

Ho presenta:

Lluís Amengual. Responsable de la secció de Medi Ambient del suplement «La Almudaina»

Us hi esperem!

Des de Col·lectiu Arrels us convidem a participar en el Taller sobre «Objecció Fiscal» que realitzarem dimecres 15 de maig a les 19 hores al Restaurant Ca'n Bruix (carrer Sant Joan, 15 / Manacor).

Demanem que confirmeu assistència al següent mail:

collectiuarrels@riseup.net

També dir-vos que el taller es realitzarà per a un màxim de 15 persones, si no hi hagués places suficients per al dimecres 15 de maig, es realitzaran mes convocatòries.

Per facilitar la tasca, demanem que totes les persones que disposin d'un ordinador portàtil ho portin, així com el programa PADRE instal·lat.

- Aquí us podeu descarregar el programa PADRE:

http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/renta2012/padre.shtml

- Per més informació:

http://contrainfo.cat/temes/conflictes-imperialisme-i-militarisme/ja-sha-posat-en-marxa-la-campanya-dobjeccio-fiscal-a-lirpf-2013-a-mallorca/

http://www.derechoderebelion.net/manifiesto-una-nueva-dignidad-rebelde/

«Quan la injustícia es converteix en llei, la rebel·lió es converteix en deure.»

Ho organitza: Col·lectiu Arrels i Assemblea Objecció Fiscal Mallorca 2013

El títol l'extrec de la cita de Fuster, que no sé si mai va ser a Londres de tomb però que a mi m'acompanya arreu, quan tombo i quan no. I quan vagi a Londres segur que ja hi és o el trobo. I no parlant del País Valencià o dels Països Catalans (que ja tinc dins del cap i no cal portar sempre amunt i avall) sinó de tot el que es pugui arribar a escriure, dir o llegir. Perquè pensava, llegia i escrivia de tot i sobre tot. Llegia. Pensava. Escrivia...

I no sé si són els llibres qui té vida o si és la vida qui té els llibres, però sí sé que els llibres poden ser, sense cap mena de dubte, font de vida. De la meva almenys i d'altres. No sé si de la teva també. És així que esdevinc conseqüència de munts de lectures que he fet, senceres o a mitges, i sé ben clar que cap d'elles no ha estat definitiva per ella sola però sí que totes sumades han fet pòsit, han dibuixat camí o han creat preguntes. Seria de ximples que un sol llibre i una sola manera de pensar i de viure esdevingués creadora del meu pensament i de la meva vida. O de la teva.

Per això quan els llibres no són tals i més aviat esdevenen dietaris escrits i reescrits i tu te'ls mires i, sobretot, els escrius i il·lustres, et fas més lliure que mai. Teva i lliure. Lliure i teva. La propietat sense domini que sempre hem desitjat. La construcció del pensament dialèctic sense cap mena de norma que esdevingui controladora del que penses, sents i raones. I creadora i inspiradora de les línies de pensament que creus i penses, tens i construeixes. Com els llibres i les pàgines dels llibres: plens de vida i vida en si mateixos.

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta