estelnegre | 27 Desembre, 2013 07:04
estelnegre | 26 Desembre, 2013 06:40
L'Assemblea de
Docents de Mallorca s'ha reunit avui amb caràcter urgent i
extraordinari en el
Teatre de Petra. Amb l'assistència de més de 300
persones, l'assemblea ha
tengut una durada de poc més de tres hores en les quals s'ha
debatut entorn a
un únic punt de l'ordre del dia: la resposta davant
l'obertura d'un expedient
al nostre company Jaume March, director de l'IES Marratxí.
En aquest context,
els i les assistents hem analitzat la situació actual del
conflicte, l'amenaça
de més de 30 expedients que ha fet Guillem Estarellas, la
pressió diària que
està patint el col·lectiu docent en els centres i
els insults i calúmnies que
s'estan abocant sobre nosaltres per diversos grups afins al govern
Bauzà.
L'Assemblea ha
valorat durant més de tres hores els pros i contres de totes
i cada una de les
propostes que han anat sortint i ha decidit per una
amplíssima majoria
reactivar la vaga per un dia, el 7 de gener, en solidaritat amb Jaume
March.
Sabem què suposa això per als nostres alumnes,
sabem que suposa això per a les
famílies i intentarem explicar les nostres raons per a
què ens entenguin. Però
no podem fer feina amb por i no podem fer feina amb amenaces. A
més, hem de
mantenir el sentit de la solidaritat cap a un company que ha estat
expedientat
per raons polítiques i amb la intenció clara
d'atacar i coartar el legítim dret
a la protesta per mitjà de la vaga.
Volem remarcar que
aquesta decisió l'ha presa l'Assemblea de Mallorca, i que
ara caldrà establir
diàleg al respecte amb les assemblees de les altres tres
illes que no han pogut
convocar reunió en aquests dies de vacacions.
Així mateix, per
aquestes festes de Nadal, també s'han acordat diverses
mobilitzacions i accions
que s'aniran concretant al llarg d'aquests dies. En aquest sentit, a
l'assemblea s'ha expressat la voluntat que la Conselleria rebi molt de
carbó
per dia de reis.
També s'ha acordat
per consens posar a disposició dels missers tota la
informació que tenim per a
que valorin emprendre mesures legals tant contra aquells que
diàriament ataquen
el col·lectiu docent com contra les decisions
polítiques que freguen la
prevaricació.
Mallorca, 23 de desembre de 2013
Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents de Mallorca
estelnegre | 25 Desembre, 2013 08:21
estelnegre | 24 Desembre, 2013 07:51
Autor: Manel MolesAny d'edició: 2013ISBN: 978-84-9030-877-6
estelnegre | 23 Desembre, 2013 07:20
Avui la
Conselleria ha volgut posar a prova la
nostra capacitat de solidaritat. Amb nocturnitat, just el dia d'entrega
de
notes, de felicitacions, de bones paraules i adéus abans de
Nadal, el dia que
tradicionalment rebíem una postaleta per part de la
Conselleria, idò ens han
regalat un expedient a un company nostre. L'expedient a Jaume March,
director
de Marratxí, ens ha deixat a tots i totes completament freds
en un dia de vent
i aigua que no pressagiava res de bo.
Però
no tot és negatiu quan succeeixen fets
com aquest. El sentiment de solidaritat i cohesió s'ha
estès ràpidament.
Companys d'assemblees de diversos centres s'han posat en contacte per
telèfon o
via correu amb el comitè de vaga per demanar de forma urgent
la convocatòria d'una
assemblea general. També hem parlat amb els sindicats de
l'ensenyament per
coincidir tots en l'assemblea.
L'assemblea
se celebrarà dilluns dia 23 a les
17 h. en el Teatre de Petra, amb un únic punt en l'ordre del
dia: reacció a l'expedient
del director de Marratxí.
Són
unes dates complicades, ja que el que es
discuteixi a l'assemblea no retornarà de forma immediata a
les assemblees de
centre. Per això vos demanem que l'assistència
sigui una prioritat en el vostre
calendari prenadalenc. És necessari que ens trobem tots els
que puguem per
poder analitzar la situació que se'ns presenta i, si cal,
prendre decisions.
Tothom a
Petra
Comitè de Vaga
estelnegre | 22 Desembre, 2013 17:40

Entrevista a Marta Sintes, militant del col·lectiu de dones feministes Gatamaula
El moviment feminista planteja diverses reivindicacions per recuperar el dret al propi cos de les dones, entre elles, l’autogestió de l’avortament. Quina postura teniu al respecte?
Nosaltres plantegem recuperar l’autogestió dels nostres cossos, entenent que una de les primeres coses que fa el patriarcat és apropiar-se dels nostres drets sexuals i reproductius. Tot i així, políticament, fem una defensa ferma per institucionalitzar el dret a l’avortament. Creiem que és un dret bàsic de les dones i el sistema sanitari públic l’ha de cobrir. Per això demanem un avortament lliure i gratuït. Alhora, però, apostem per una autogestió de l’avortament i per la desobediència en cas que la llei no ens ho permeti.
Una proposta que apunteu al quadern feminista de Gatamaula 'Dret al propi cos' és la creació de centres autogestionats per dones feministes amb capital públic. En què consisteix?
Aquesta proposta pretén ser un híbrid entre l’autogestió i la institucionalització del dret a l’avortament. L’Estat finançaria aquests centres, però qui hauria de gestionar els espais i dur a terme els avortaments, evidentment assessorats per dones especialistes, seria el moviment feminista. Rebutgem la tutela administrativa de l’Estat. Sabem que, als anys 90, van aparèixer equips multidisciplinaris que funcionaven així en algun CAP de Barcelona, però en tenim poca informació.
Amb la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs aprovada pel PP, un 89% dels avortaments practicats el 2011 serien il·legals. Com s’encara aquesta situació des del moviment feminista, amb un previsible augment d’avortaments clandestins?
A Gatamaula, creiem en l’autogestió dels avortaments en un moment excepcional com aquest. Ara bé, hi ha maneres i maneres d’avortar. A l’època de les nostres àvies, s’han arribat a fer amb agulles i fil de cosir. Haurem de crear xarxes de suport mutu per assegurar la pràctica d’avortaments que no posin en risc la vida de les dones. Per exemple, existeixen manuals que expliquen com avortar amb pastilles; també hi ha infusions amb plantes medicinals com la ruda o el julivert que poden provocar la interrupció de l’embaràs… Les dones desobeirem tal com s’ha fet al llarg de la història i, malgrat les prohibicions i les lleis masclistes, continuarem avortant amb els recursos possibles.
També aposteu per la creació de xarxes de dones. Amb quins objectius?
La idea és que aquestes xarxes siguin espais de suport mutu i pràctica política. Existeixen experiències interessants a escala internacional com, per exemple, Women on waves, un grup de dones holandeses que practica avortaments no quirúrgics en aigües internacionals a dones de països amb lleis molt restrictives.
En relació amb el dret al propi cos, també plantegeu la pràctica d’un part no medicalitzat.
Això té relació amb la gestió del nostre cos. Creiem que la medicina ens ha usurpat el control del propi cos i ha creat negocis dels quals no traiem cap rèdit, com pot ser el de la menstruació, l’embaràs o el part. El part, concretament, s’ha medicalitzat fins al punt que es tracta més com una malaltia que no pas com un procés biològic natural i això fa que es perdi molt a nivell d’experiència.
L’avinguda Gaudí de Barcelona és escenari de manifestacions de grups antiavortistes el dia 25 de cada mes. Com combateu aquest discurs contra el dret al propi cos?
Per començar, creiem que aquestes manifestacions no s’haurien de permetre perquè es fan per negar-nos un dret fonamental. El que hem de fer és fer-hi front i denunciar-ho, com es va fer des de la plataforma Fora de les nostres vides, que convocava una contramanifestació cada mes. No és fàcil perquè els poders públics i la policia sempre vénen a intimidar-nos a nosaltres. És important, però, explicar que aquestes persones tenen vincles amb l’extrema dreta espanyolista i s’ha d’evidenciar el seu discurs retrògrada i masclista i combatre’l dia a dia.
estelnegre | 21 Desembre, 2013 19:34
Sota el títol Tourism and the Truth la periodista britànica Stacey Dooley ha realitzat durant l’any 2013 tres documentals per a la cadena de televisió BBC sobre els efectes negatius del turisme a diferents destinacions: Tailandia, Kenya i Magaluf (en Mallorca).
La prestigiosa cadena de televisió britànica BBC ha emès una sèrie de documentals en els quals s'exposa de manera crua la cara oculta del turisme, sense escenaris de cartró pedra ni actors secundaris. La sèrie, sota el títol Tourism and the Truth (“Turisme i la veritat”), ha estat realitzada per la jove periodista Stacey Dooley amb un format una mica sensacionalista, amb un estil on la periodista apareix com a protagonista del documental.
El primer documental de la sèrie analitza el turisme en un dels destins exòtics preferits pels britànics: Tailàndia.
La periodista es pregunta com és possible que els resulti tan barat als britànics passar unes vacances al paradís asiàtic i per a això entra a treballar en un hotel a Phuket on viu en carn pròpia l'explotació laboral a què es veuen sotmesos els treballadors de l'hoteleria i les precàries condicions de vida de la classe treballadora. I això que no deixa de ser una jove que procedeix del món privilegiat.
En un segon documental Dooley es desplaça a un dels països africans que està despuntant en el negoci turístic, amb l'oferta de turisme de luxe a safaris i també en resorts de sol i platja: Kenya.
La periodista comença el seu periple en un luxós ressort de la costa i des d'allà investiga les contradiccions socials que es manifesten en l'espai, en observar com més enllà del ressort emergeix tota una realitat que no té res a veure amb el paradís turístic. La comunitat local apareix així com a simple mà d'obra barata, però els beneficis que es diu que genera el turisme per a res s'escampen entre els habitants de la zona. En aquest documental a més es pot contemplar els conflictes socioecològics associats amb la indústria turística, especialment per l'apropiació de l'aigua per part dels negocis turístics i la sobtada "set" de la població local que es queda sense accés a aquest recurs. Finalment, Dooley penetra en els costats més polèmics de "fascinant" món dels safaris i com aquest "turisme de qualitat" incideix sobre la població, convertida en part d'aquest "parc temàtic turístic".
Finalment, el tercer documental analitza la situació d'una de les principals turístiques de Mallorca, un dels principals destinacions turístiques del món: Magalluf.
Aquesta zona turística és una de les predilectes per part dels joves britànics que van en massa per gaudir de l'alcohol barat i la borratxera permanent. Malgrat els comes etílics, baralles, robatoris, violacions, morts per accident en practicar el "salt de pont", Magalluf segueix sent una mina turística de primer ordre. Dooley va acudir a aquest "paradís" de la disbauxa per viure en carn pròpia la temporada turística alta, deixant-nos un valuós testimoni d'una de les "cares ocultades" de la història d'èxit del turisme a Mallorca.
No és d'estranyar que des del poder es respongués virulentament contra el documental de la BBC, al·ludint que el que perseguia al documental era desprestigiar una de les destinacions turístiques més importants de tot el món. L'ajuntament de Calvià, on es troba la zona de Magaluf i governat pel Partit Popular, va presentar una queixa formal a la BBC i els empresaris es van queixar de la "mala imatge" que es transmetia. El que preocupa fonamentalment a les elits és la imatge, però de nou en aquest documental tampoc es veuen ni escenaris de cartró-pedra ni actors, es tracta simplement de la crua realitat. Això sí, una realitat que no interessa que es vegi ni conegui, l'únic que interessa són els diners que s'hi genera. Tal com va dir l'emperador romà Vespasià al seu fill Tito, en aplicar un impost sobre l'ús de les letrines: "pecunia non olet".
Ivan Murray | Alba Sud
estelnegre | 20 Desembre, 2013 08:59
Són
moltes les falses
concepcions i fal·làcies que es tenen sobre
l'anarquisme i les anarquistes.
Generalment, això és fruit del desconeixement i
part important d'aquest és
fomentat per les mateixes llibertàries, que ens definim com
a tals sense
aprofundir en l'immens abast, tant temàtic com de corrents,
que té
l'anarquisme. Així es conformen els tòpics i la
parafernàlia, quedant obsoletes
en l'actualitat gran part de les dues coses.
És
molt freqüent pensar que
a l'anarquisme hi ha «buits» teòrics i
especialment pràctics sobre determinats
temes. I n'hi ha! Però n'hi ha que tenim en el present i no
en el passat i
viceversa. Aquests temes molts de pics són tractats de la
pitjor manera, és a
dir, com si fossin tabú i amb eslògans basts per
desmuntar-los. Desgraciadament
això encara és molt comú. Uns d'ells
és l'alliberament dels pobles i tot el
relacionat: el nacionalisme, la llengua, la cultura, la
tradició, etc.
En l'escenari en
el qual ens
trobem, Mallorca, i l'actual situació
política-territorial integrats en cos i
ment dins l'Estat espanyol i Europa, en deriven molts de conflictes
centrats en
la despossessió de la cultura autònoma per una de
global, el consumisme i
l'individualisme més agressiu. Això en fets
concrets es tradueix en una
substitució lingüística, una
pèrdua dels costums col•lectius,
l'assimilació
d'esquemes territorials arrelats en grans imperis i una infinitat de
situacions
imperceptibles per la població, ja que es troben al fons de
l'imaginari
col•lectiu i és molt costós traure-les
d'aquest fons. Les anarquistes, o les
que ens considerem anarquistes, no escapem d'aquesta ceguera encara que
creguem
tenir el conflicte superat amb el «Ni banderes, ni
fronteres». De fet, donada
la situació actual on els conflictes anteriorment mencionats
s'estan accentuant
i cada cop floreixen més contradiccions, la resposta de
l'entorn llibertari no
s'està adequant a les exigències
històriques. Més que mai cal fugir de tot
prejudici i plantejar juntes qüestions que són
claus, encara que no ho semblin,
a l'hora de lluitar per una societat de persones i comunitats
lliurement
associades entre sí. Aquestes qüestions
són la llengua, les tradicions, el marc
territorial, la història col•lectiva i tot el que
enquadra allò que denominem
pobles, països i nacions.
Per tot
l'esmentat i més,
hem trobat necessari realitzar unes jornades sobre
l'«Anarquisme i Alliberament
dels pobles» els dies 20 i 21 de desembre. Hem decidit fer-ho
en dates pròximes
al 31 de desembre, dia en que les tropes de Jaume I entraren dins
Madina
Mayurqa, oficialment anomenat a dia d'avui Dia
de l'Estendard. No per retre homenatge ni molt manco,
sinó per debatre
sobre la part de la que no se'n parla. També per parlar de
tot allò que hi ha
darrere i davant, és a dir, a favor o en contra.
Així com de les interrogants
que planteja el fet de voler construir unes relacions territorials i
personals
lliures de tot tipus d'opressió.
Al llarg de les
jornades es
farà una xerrada/debat entorn de l'anarquisme i
l'alliberament nacional, a
manera d'introducció per el debat dins el moviment
llibertari mallorquí. Un
altre acte intentarà crear un debat sobre la paradoxa que
suposa la idea d'un
anarquisme espanyol i, de la mateixa manera, una xerrada/debat sobre el
31D, la
seva història i significat actual. També
comptarem amb una lectura de poemes
llibertaris en català de Felip Cortiella i el seu llibre Anarquines, més sopar
vegà durant el dos dies.
Esperem que
aquestes
jornades serveixin per obrir el debat i incentivar què es
mantingui i s'hi
profunditzi. Però també per compartir un espai
lliure de l'oci de consum on ens
valem dels nostres mitjans per relacionar-nos.
Les jornades es
realitzaran
els dies 20 i 21 de desembre al local de la CNT-Estel Negre (C/ Joan
Alcover
54, baixos dreta).
Coordinadora
Llibertària de Mallorca
estelnegre | 19 Desembre, 2013 09:47
estelnegre | 18 Desembre, 2013 09:55
| « | Octubre 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |