Ateneu Llibertari Estel Negre

«O als sidatoris d'un país pobre» canta Miguel Poveda quan desglaça amb gola flamenca l'Alzamora. I em vénen al cap els quadres de Nonell, de la colla del safrà, quan intentava dibuixar el cretinisme a la Vall de Boí i no s'adonava, en ple 1896, que el que dibuixava era la colla de cretins en què ens convertiríem les i els catalans al 2014, tots i totes, no només les de la Vall aquella. Tancant els ulls a la pobresa com si fóssim londinencs, obviant qui viu al carrer com si visquéssim al gueto de Pedralbes.

El llit sense enfocar, la roba d'abric que el cobreix, el blanc crema amb blau hospitalari i la pobresa que desprenen, que hi és però no és veu, campa també pels carrers de la teva nova ciutat. Perquè la pobresa és també una marca de fàbrica de l'Europa fortificada on Londres diu no voler ser-hi però hi és. Ciutat metròpoli, ciutat imperi, ciutat fortalesa, ciutat classista, ciutat aparador, ciutat putrefacta.

Els turistes hi continuen lloant el de sempre, que han vist repetidament, mil i un cops, al llarg de la seva vida, però no hi veien les persones pobres, els qui pateixen perquè als rics els ve de gust que pateixin, les qui lluny del centre esdevenen retrats inexistents de qui no té prou per ni tan sols ser sense viure en sofriment. I és possible. Si ho és hi ha culpables que així no sigui. I si no hi arribem no és per peresa sinó perquè decididament ens han declarat la guerra i guanyen per golejada.

I mentrestant la tristesa acompanya la misèria. Fins i tot quan els pobres no surten però hi són, s'hi mantenen. Als quadres de Nonell, que retratava la pobresa perquè hi era; a les fotos de la Roser, que no en retraten però en contenen; a les crues novel·les de Vallmitjana, als seus contes de la raça que es perd; a les cançons de tants d'altres; a les mirades fugisseres que no fugen d'estudi... Ara, adés, sempre. Mirar per dir. Callar per no desfer-se el nus, ni el de la gola ni el de la corbata.

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta

Des de la Coordinadora Llibertària de Mallorca volem animar a la gent amb un mínim de consciència social, a objectar en la declaració de la renda la part proporcional dels nostres impostos que va destinada a pagar el deute de l'Estat i a sufragar l'exèrcit i els cossos repressius, així com a la Casa Real.

L'any passat, a través del manual de desobediència econòmica i la campanya d'insubmissió fiscal promoguda aquí a Mallorca, es pogueren repartir més de 6.000 euros entre diversos col·lectius i iniciatives transformadores de l'illa.

Estam vivint una etapa on el Capital està desfermant una ofensiva brutal contra els drets socials i els serveis públics i on les caretes democràtiques definitivament s'han transformat amb el que sempre han estat. Els consensos de la Transició s'han esmicolat i Europa més que mai és la del Capital.

Front aquesta reacció, els i les llibertàries hi hem de plantar cara desobeint i combatent.

Així, si has de fer la declaració de la renda, informa't i organitza't per fer l'objecció fiscal (ja hi ha en marxa una assemblea per tornar a engegar una altra campanya d'objecció fiscal semblant a la de l'any passat). És una manera molt coherent de recolzament econòmic als moviments socials, entre els quals, el llibertari, a través de la seva coordinadora, et demana el teu suport.

La Coordinadora Llibertària de Mallorca és una xarxa de grups i individualitats amb ànim de ser una estructura de recolzament mutu i solidaritat entre aquelles que consideren un món amb justícia social i ambiental és antagònic a l'existència de l'Estat i el Capital.

El major projecte econòmic de la coordinadora és la caixa de resistència, destinada al recolzament a activistes del moviment amb problemes conseqüència de la repressió. Les persones que facin objecció i donin els seus doblers a la Coordinadora han de saber que la major part d'aquests aniran destinats a aquest fons. La resta serà destinat a finançar altres activitats de la coordinadora.

Per més informació sobre la CLM, visiteu la nostra web a coordinadorallibertariamallorca.cat.

Contra l'Estat i el Capital, desobediència i organització

Un any més ens trobem davant un 30 de març, dia de la Terra Palestina, on les motivacions que ens han dut any rere any a commemorar aquest dia no han fet més que agreujar-se.

Resultant obvi el dret de qualsevol poble a la seva terra, possiblement sigui en el cas de Palestina on més cruament es fa evident tot el que pot arribar a significar l'ocupació i l'espoli. La pèrdua i fragmentació del propi territori i les limitacions a la lliure circulació tenen greus conseqüències socials i econòmiques per la població. La política d'assentaments, la construcció del mur i la sistemàtica destrucció de cases i cultius segueixen sent la punta de llança del projecte d'expansió sionista.

Davant aquesta situació reclamem els territoris ocupats, restablint-se les fronteres de 1947, la possibilitat efectiva de retorn a tots el refugiats palestins a la seva terra i la llibertat de tots els presos polítics. Considerem que sense aquestes tres exigències la existència d'un estat palestí queda totalment buida de contingut i en cap cas pot servir a la causa del seu poble.

Pocs recursos materials pot tenir el poble palestí, amb terres ocupades, l'accés a l'aigua limitat i una activitat econòmica de subsistència. Té però un recurs tan valuós com la solidaritat internacional, que de distintes formes i al llarg de tots aquest anys ha fet possible seguir amb la lluita i denunciar a Israel per les seves contínues violacions de la legalitat internacional i dels drets humans.

Entenem la fase actual del conflicte com una expressió més d'un ordre mundial basat en l'imperialisme i amb el interessos per part de la UE i EUA en sustentar un estat artificial i terrorista per controlar una zona geoestratègica fonamental pels interessos de les seves respectives oligarquies. Considerem per tant que la superació d'aquesta etapa es fonamental per alliberar el Poble Palestí.

Entenem que només lluitant es pot vèncer i tenim la convicció que tants d'anys de lluita heroica del poble palestí, no només serviran perquè continuï sent un referent per tots els pobles de la Terra, sinó per vèncer definitivament al sionisme.

Visca la terra!

Visca Palestina Lliure!

Taula per Palestina

30 de març de 2013