Ateneu Llibertari Estel Negre

El fiscal de l'Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo va demanar ahir al jutge Juan del Olmo que alliberi Núria Pòrtulas, a la presó pels seus presumptes vincles amb grups anarquistes italians, si diposita una fiança d'entre 10.000 i 15.000 euros. El magistrat es pronunciarà previsiblement avui sobre aquesta petició.

La defensa de Pòrtulas, que està empresonada des del mes de febrer, va demanar dilluns la llibertat després que declarés, a petició pròpia, durant dues hores davant Del Olmo. La sol·licitud va anar acompanyada de 25 mocions d'ajuntaments de Tarragona i Girona.

La fiscalia recolza ara aquesta petició per entendre que ha desaparegut el perill de fuga i que no hi ha risc que la seva posada en llibertat obstaculitzi la investigació. Al març, va reclamar la presó per entendre que els indicis que hi havia contra Pòrtulas eren suficients i que amb aquesta mesura s'evitava "la pèrdua de proves després del necessari examen detallat de la documentació" que li van intervenir.

Llibreta amb notes

La jove, de 25 anys, va ingressar a la presó després que se li incautés una llibreta amb anotacions sobre diferents seus d'institucions públiques a Girona. En concret, Pòrtulas va anotar la ubicació i les mesures de seguretat de les delegacions gironines dels departaments de Treball i de Justícia de la Generalitat, i del Ministeri de Treball.

A més, Pòrtulas va tenir una relació personal amb Juan Antonio Sarroche, lliurat a les autoritats italianes, que el van reclamar per associació subversiva amb finalitat terrorista de matís anarquista i sabotatges amb artefactes incendiaris en propietat aliena, comesos a Itàlia. La jove va mantenir correspondència amb Sarroche.

Margarita Batallas (Madrid)

(El Periódico de Catalunya, 07-06-07)

Aquest dijous 7 de juny,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Conde Sallent, Via Alemanya, Passeig Mallorca, Jaume III, es Born.

- Canvi de sentit: Unió, La Rambla, Baró de Pinopar, Via Alemanya.

- Final: Plaça d'Espanya

Massa Crítica

971 207 441

L'alt tribunal s'oposa a practicar noves proves demanades per la família

La Sala Militar del Tribunal Suprem decidirà el 13 de juny vinent si permet a la família de Salvador Puig Antich, executat el 1974 per la mort d'un policia, presentar un recurs de revisió contra aquella condemna de mort. Els cinc magistrats-- amb el vot en contra del progressista José Luis Calvo-- es van oposar a admetre més proves.

Els magistrats van confirmar la seva decisió del mes de març passat. Llavors es van negar a escoltar el testimoni de Francesc de Paula Caminal per ser un testimoni de referència. A més, el tribunal considera que la seva declaració no aportaria res de nou al procés, ja que les seves manifestacions corroborarien les realitzades per Puig Antich, que en tot moment va negar que "la seva intenció fos matar a ningú".

Per això la sala militar considera que la declaració de De Paula "no té rellevància als efectes contemplats". També considera que aquesta prova és "inoportuna". Els jutges expliquen que el seu treball no consisteix a "realitzar una nova instrucció" que està vedada per la llei processal militar. I aclareix que la seva tasca té per objecte "valorar si compta o no amb elements de judici necessaris per autoritzar o denegar la formulació del recurs de revisió".

Per aquest motiu, també s'oposa que es faci una prova cal·ligràfica dels afegits a màquina i a mà de l'informe d'autòpsia del policia Francisco Anguas. Segons els jutges si "es confirmés que l'alteració va ser posterior i que l'autor va ser diferent dels firmants de l'informe", aquests fets no tindrien "per si mateixos" transcendència.

Els magistrats insisteixen que ara no han de valorar si Puig Antich "va disparar o no contra un dels policies intervinents i, en relació directa amb aquesta circumstància, si els trets van ser tres o cinc". A més, els jutges reconeixen "la dificultat tècnica" per practicar aquesta prova. Reiteren, no obstant, que "no té transcendència" als efectes d'autoritzar la interposició d'un recurs de revisió de la condemna a mort.

La causa

Després d'aquesta decisió, els jutges expliquen a la família que "donada la llarga durada d'aquest procés" --dos anys-- procedeix fixar ara mateix, "sense cap més tràmit, data de deliberació" per resoldre aquesta qüestió.

El magistrat Calvo discrepa de la decisió dels seus col·legues i en un vot particular recolza la pràctica de la prova pericial perquè, segons el seu parer, és important conèixer quan es va manipular el dictamen i quina persona ho va fer.

Margarita Batallas (Madrid)

(El Periódico de Catalunya, 06-06-07)

Canek Sànchez Guevara, nascut a l'Havana fa 33 anys, porta la mateixa barba revolucionària que el Che. Sembla la seva reencarnació. Però és una qüestió de gens. La seva mare, Hilda Guevara, ja morta, fou la primera filla que tingué el guerriller argentí fruit del primer matrimoni --del segon matrimoni, en naixeren 4 fills més. A 22 anys, Canek Sànchez marxà de Cuba per veure món i d'aleshores ençà no hi ha tomat. Ara viu a Bordeus (Gascunya, Occitània), dedicat a l'art, el disseny i la música. És a punt de publicar El diario de Bolivia del Che. El llibre és una nova revisió de les memòries que va escriure el seu avi a Bolívia, on trobà la mort el 1967 mentre lluitava en nom de la re­volució. EL TEMPS ha parlat amb ell, aprofitant que ha participat a Palma en unes jornades sobre moviments socials organitzades per l'Ateneu Llibertari Estel Negre.

- Com avalueu la figura del vostre avi?

- Tot personatge ha de ser situat dins un context històric i personal i ha de ser analitzat críticament. Mai no seré imparcial a l'hora d'analitzar el meu avi. Al cap i a la fi és la meva sang. Moltes coses, però, de l'ideari guevarista són perfectament criticables i a la vegada no són solament idees del Che, sinó del corrent i de l'època que li van tocar de viure.

- S'ha mitificat la figura del Che?

- Sí. Amb el Che passen dues coses: hi ha un sector que el mitifica i un altre que no sap qui és i que només el veu com un objecte de consum, un camisa, una tassa o un refresc.

- Creieu que era una persona molt utòpica?

- En part, sí. Molts dels seus conceptes no casen amb l'època actual. Per exemple, el concepte de l'home nou. En tota revolució s'ha exigit un home nou que sigui capaç de crear una nova societat. Algunes qüestions de la revo­lució cubana eren simples idees que després tingueren conseqüències tràgiques, com la persecució dels homosexuals, la persecució de les dissidències dins el mateix corrent dominant. La persecució política a Cuba no va ser tan sols contra la dreta sinó també con­tra els diversos sectors de l'esquerra, que dissentien del pensament oficial.

- Però, així i tot, el Che va ésser un personatge excepcional?

- El seu esperit per canviar el món és encomiable. El fet que la lluita que encapçalà hagi derivat en un pou totalitarisme no vol dir que la lluita en si s'hagi d'abandonar. Passa que s'ha d'aprendre de les experiències. La lluita contra el sistema ha existit i sempre n'hi haurà. El capitalisme també sorgí d'una lluita contra un sistema anterior i, és clar, el capitalisme tampoc no és etern. Algun dia desapareixerà tal com han desaparegut uns altres ordres econòmics, polítics i socials. La lluita continua i la necessitat d'indignar-se amb l'estat actual del món té molt de camí per recórrer.

- Què en penseu, de la idea del comunisme defensada pel Che?

- El problema del comunisme defensat no només pel Che sinó també per uns altres dirigents de la revolució, és que es basa en la idea de l'avantguardisme, segons la qual una avantguarda ideològica s'havia de fer càrrec de la direcció de la societat. Amb això no hi estic d'acord. Penso que és la societat que ha de fer-se càrrec de l'estat i no a la inversa.

- Creieu que figures revolucionàries com el Che serien possibles en el món globalitzat actual?

- Crec que ara hi ha més moviments socials i més escampats, i no em sembla pas malament. Com més moviments socials hi hagi, millor; com menys líders hi hagi, millor. Què pas­sa? No atreuen tant l'atenció dels mitjans, perquè no hi ha aquesta lògica de confrontació que hi havia durant els anys de la guerra freda. Però, per a mi, el moviment social d'èxit d'avui dia és el moviment lèsbic-gay. En trenta anys han transformat la consciència social respecte a I 'homosexualitat i els últims anys transformen les lleis. Això és l'èxit d'un moviment social i no cal anar a cercar líders. A més, no hi ha tant d'inconformisme com diuen. Simplement, la lògica de la guerra freda avui ja no opera. Ja no funciona aquesta lògica de bons contra dolents.

- Què en penseu, dels rumors que diuen que el Che fou assassinat per ordre de Fidel per tenir un màrtir de la revolució?

- És una hipòtesi que ha circulat molt aquests darrers anys, de la qual no hi ha cap prova. I si fou així, mai no n'hi haurà, de proves, no n'hauran deixat cap. És una sospita vàlida tenint en compte les relacions de poder, però no puc dir si fou així o no.

- Creieu que el Che hauria aprovat la revolució de Fidel, tal com ha anat?

- No ho sé. El Che no és un home lineal. Hi ha lectures seves on pot sem­blar que va arribar a ser molt crític amb el desenvolupament de la revolució cubana. Però si llegeixes uns altres textos de la mateixa època pots arribar a la conclusió que no, que el Che s'hauria alineat amb Fidel i hauria continuat formant-ne part del règim.

- Què n'opineu, de Fidel?

- Que fou un jove revolucionari que s'ha convertit en un vell dictador. La revolució cubana ha esdevingut una dictadura molt sòlida i dura que no tan sols t'exigeix que no la critiquis sinó també que en participis. Quan ets a Cuba no pots ser neutral. A Cuba no es va crear una societat sense classes. Hi va néixer una burgesia socialista, una aristocràcia revolucionària, que es convertí en una nova classe dominant, diferent de l'anterior, però funcionalment igual.

- A Cuba hi ha un rentat de cervell?

- Totalment. A Cuba hi ha un sistema que tothom coneix amb el nom de la doble moral. De dia, la gent diu allò que el règim vol sentir, i de nit, a casa seva, diuen penjaments del règim. El règim adoctrina i tothom ha d'anar a cridar consignes. Per instint de supervivència un diu allò que els policies volen sentir.

- Què hi passarà, a Cuba, quan mori Fidel?

- Primer s 'hi desfermarà una lluita de poder a l'interior de l'estructura estatal. Dels residus de la classe política cubana és d'on sorgirà la nova classe postfidelista que haurà de negociar directament amb els EUA. Cuba és immergida en una crisi total i necessita una injecció de capital urgent. Aquest capital ha d'arribar d'un lloc o altre: dels Estats Units, de la Unió Europea o de la Xina.

- Penseu que Cuba seria diferent sense el boicot dels EUA?

- L'embargament sempre ha estat el gran capital simbòlic de Fidel, esgrimit no únicament davant dels cubans sinó davant l'esquerra internacional. El victimisme és part fonamental de la dictadura de Fidel: «Nosaltres, els pobres que estem oprimits...», encara que el Vell [així és conegut Fidel a Cuba] sigui opressor igual. L'embargament em sembla equivocat: del punt de vista del dret internacional, un país no té dret a blocar l'economia d'un altre; des del punt de vista liberal és un error perquè el blocatge bloca el liberalisme. I des del punt de vista polític, si el blocatge es va instaurar per derrocar la dictadura castrista, han passat 47 anys i encara no ho se n'han sortit.

Antoni Janer Torrens

(El Temps, 1.198 / 29-05-07)

Núria Pòrtulas torna a declarar davant el jutge Juan del Olmo

Núria Pòrtulas, la noia de Sarrià de Ter detinguda des de fa més de tres mesos a Marid per presumpta pertinença a banda armada, torna a declarar avui a l'Audiència Nacional espanyola davant el jutge Juan del Olmo. Pòrtulas ja va declarar-hi just després de ser detinguda i d'haver-se-li aplicat la llei antiterrorista. Aquesta segona declaració, amb què Pòrtulas podrà explicar-se millor, respon a una petició del seu advocat, Benet Salellas, que aprofitarà la sessió per demanar-ne l'absolució per manca de proves inculpatòries.

Salellas també aportarà al jutge les deu mil signatures i les vint-i-cinc mocions aprovades en municipis catalans a favor de la llibertat de Pòrtulas.

Des de la detenció de Pòrtulas hi ha hagut nombroses concentracions de suport al Principat i també moltes crítiques a la gestió del Departament d'Interior.

***

Núria Pòrtulas torna a la presó després de declarar davant el jutge Juan del Olmo

Ara s'espera la decisió del fiscal de deixar-la en llibertat o imputar-la Núria Pòrtulas, la noia de Sarrià de Ter detinguda des del febrer a Madrid per presumpta pertinença a banda armada, ha declarat avui a l'Audiència Nacional espanyola davant el jutge Juan del Olmo. Pòrtulas ja va declarar-hi just després de ser detinguda i d'haver-se-li aplicat la llei antiterrorista. Aquesta segona declaració, de dues hores, ha girat al voltant de la documentació incautada al domicili de Pòrtulas i ha estat concedida a petició del seu advocat, Benet Salellas, que n'ha demanat l'absolució per manca de proves inculpatòries.

L'advocat ha informat després de l'interrogatori que Pòrtulas ha explicat tots els punts sobre la documentació que se li va incautar, entre la qual hi ha retalls de premsa i alguns fitxers informàtics. En un disc, segons l'acusació, hi ha instruccions baixades d'internet per fabricar còctels Molotov.

Durant la declaració, Benet Salellas ha aportat al jutge les deu mil signatures i les vint-i-cinc mocions aprovades en municipis catalans (entre els quals hi ha Girona) a favor de la llibertat de Pòrtulas.

A migdia, Pòrtulas ha tornat a la presó de Soto del Real. Ara s'espera que el fiscal, Miguel Ángel Carballo, informi a favor o en contra de la posada en llibertat de la noia. Per Salellas, ja no hi ha cap indici per imputar o mantenir la presó provisional a Pòrtulas.

Des de la detenció, el 7 de febrer, hi ha hagut nombroses concentracions de suport al Principat i també moltes crítiques a la gestió del Departament d'Interior.

Coordinadora Antirepressiva de Gràcia

Europa Press difonia aquest matí (03-06-07) un teletip basat en informacions dels mossos d'esquadra que assenyalava com a "okupes" a tres joves que presumptament havien agredit passatgers i treballadors dels FFGG.

En el titular es diu que eren okupes, en el cos del text es matitza que tenien "estètica okupa" segons els mossos d'esquadra. En cap moment s'especifica quina és aquesta estètica. El que si està clar és que es dedicaven a agredir passatgers. Com saben que eren okupes? A quina casa okupa pertanyen? És sorprenent la utilització indiscriminada i habitual de la terminologia "estètica okupa" en els mitjans de comunicació, ja que el moviment okupa mai ha defensat ni ha definit una estètica en concret. En tot cas els mateixos mossos i els mitjans no acaben d'explicar quina és aquesta estètica. Ens sorprendria molt més que apareguessin terminologies de l'estil: "estètica socialista", "estètica reaccionària", "estètica immigrant", "estètica feminista", "estètica ecologista", "estètica pija", però això ja no és tan habitual de veure. Simplement perquè es tracta d'una terminologia policíaca destinada a introduir aquesta mena de descripció dins de notícies negatives i criminalitzadores. Una estratègia dels cossos policials reproduïda literalment pels mitjans sense preguntar-se ni tan sols el perquè.

Aquí us reproduïm la perla periodística:

CATALUNYA.-Detienen a tres 'okupas' por pegar a pasajeros y a vigilantes de los ferrocarriles

BARCELONA, 3 Jun. (EUROPA PRESS) -

Tres jóvenes de estética 'okupa', de entre 24 y 33 años, fueron detenidos esta semana en Barcelona por pegar presuntamente a pasajeros y a vigilantes de los Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya (FGC), según confirmaron a Europa Press los Mossos d'Esquadra. Uno de los agentes fue herido en una mano cuando intentaba evitar un cabezazo.

Las detenciones se produjeron la madrugada del martes al miércoles en la Estación de Sarrià, después de que los tres jóvenes visiblemente bebidos entraran en un convoy con un perro y empezaran a insultar a los viajeros. Tras esto, algunos de los ocupantes abandonaron el tren, pero los que se quedaron, fueron golpeados.

Según avanzó el diario 'El Mundo', un vigilante de seguridad, alertado de los incidentes, acudió al convoy y trató de detener las agresiones, pero también fue golpeado por los detenidos. Los revisores llegaron a esconderse en una de las cabinas para evitar los golpes.

Finalmente, uno de los trabajadores avisó a los Mossos d'Esquadra, que acudieron a la estación, donde el convoy permaneció 20 minutos detenido por el incidente. También ellos recibieron intentos de agresión por parte de los tres jóvenes, pero los agentes consiguieron esposarlos. Sin embargo, de camino a la comisaría les siguieron insultando.

Sólo se conoce la identidad de uno de ellos, Emmanuele, de nacionalidad extranjera, de 24 años y sin antecedentes. Uno de los pasajeros ha interpuesto una denuncia contra los tres jóvenes y podrían hacerlo también en breve los agentes. 

«El control supera el que Orwell va imaginar a 1984»

Maureen Webb, 47 anys, canadenca, advocada i copresidenta del Grup sobre Llibertats Civils

S'està construint una estructura de vigilància global. El primer pas són els registres biomètrics de poblacions senceres. La biometria consisteix a codificar característiques biològiques dels éssers humans com les empremtes dactilars, l'iris, o el reconeixement digital de la cara, i aquestes dades s'introdueixen en xips o en bases de dades.

¿Quin és el perill?

Els registres biomètrics no són perfectes. El reconeixement digital de la cara, que utilitzen molts països als passaports, pot donar un 15% d'error passats tres anys. Aquest marge suposa que milions de persones poden ser preses per altres.

O sigui que un error biomètric...

...i vostè està en perill de ser etiquetat com un potencial terrorista. Després de l'11-M, la policia espanyola va trobar una empremta dactilar incompleta que semblava coincidir amb la d'un advocat nord-americà. Un dia, aquell senyor estava a casa seva prenent-se un cafè i de cop i volta va aparèixer un helicòpter i la policia va irrompre a casa seva i el va detenir. Per sort, la policia espanyola va descobrir que aquella empremta no era la de l'advocat.

Vostè parla al seu llibre de la prevenció del risc.

És la clau d'aquest nou fenomen. Després de l'11-S, els EUA van establir que l'important era prevenir nous atemptats. Els governs d'arreu del món van abraçar aquesta lògica. Aquesta idea de la prevenció serveix per justificar-ho tot. Per això, vigilen poblacions senceres ja que el risc, no importa com sigui de remot, ha de ser eliminat. És una doctrina molt perillosa perquè dóna al Govern carta blanca.

¿Com reuneixen la informació?

Els governs estan comprant informació de la seva pròpia població i d'altres països. Els EUA han comprat el registre de votants de Mèxic i Colòmbia. A més, l'FBI envia requeriments a persones i companyies perquè entreguin els seus registres financers i de telecomunicacions. Aquesta informació privada pot ser molt reveladora. Poden saber amb qui parles, a qui li envies diners.

No em digui que n'hi ha més.

Sí, vigilen els nostres viatges. Després dels atemptats de l'11-S, l'Administració dels EUA va exigir que tots els avions que entressin o sobrevolessin el seu espai aeri havien d'entregar la informació de les reserves dels passatgers, en què es poden trobar 65 camps diferents d'informació, com el tipus de menjar que has demanat, cosa que pot mostrar una determinada afiliació religiosa. A més, la UE segueix els passos dels EUA i vol construir el seu propi sistema de recopilació de dades de les reserves de vol. Tot això suposa crear una infraestructura per vigilar els moviments de les persones. Si vostè viatja a països musulmans, pot ser que compleixi amb els criteris que el defineixin com un risc. També vigilen les telecomunicacions.

¿Com ho fan?

L'Agència Nacional de Seguretat dels EUA va establir contractes amb quatre de les principals companyies de telecomunicacions que, per diners, van entregar les llistes de trucades. El resultat és una de les bases de dades del món més completes, en què es recopilen els registres de tots els e-mails i les trucades als EUA.

¿Per a què recopilen aquestes dades?

L'objectiu no és localitzar terroristes. Aquestes persones acostumen a ser detingudes amb els mètodes tradicionals d'investigació criminal. El que pretenen fer aquests nous sistemes és predir qui d'entre nosaltres pot ser un terrorista potencial. Per a això, utilitzen una tecnologia batejada com a datamining que usa algorit mes per buscar determinats criteris i relacions entre enormes quantitats de dades. Aquesta és una tecnologia predictiva. És a dir, no es basa en la precisió, ni en les proves. Es basa en prediccions fetes a partir de criteris que es mantenen en secret. Agafen perfils de terroristes detinguts i els extrapolen a poblacions senceres.

¿També passa a la UE?

A Alemanya van prendre les característiques dels estudiants de la cèl.lula d'Hamburg i els van aplicar a una franja de la població de joves. Van obtenir una llista de milers de potencials terroristes. És un instrument cec. A la UE, es treballa per al desenvolupament d'aquests perfils de risc, perquè la preocupació a Europa és com es pot predir quina gent del col.lectiu musulmà es radicalitzarà.

És a dir, que ja som en el gran germà d'Orwell.

La situació supera el que Orwell va imaginar en la seva novel.la 1984 pel potencial de control que permeten els avenços tecnològics. Per començar, no són necessàriament éssers humans els que ens escolten. Són ordinadors els que ens escolten, ens vigilen i avaluen si som un risc o no.

Antonio Vaquero (Toronto)

(El Periódico de Catalunya, 03-06-07)

Som molta gent qui estem sofrint les actuacions dels Mossos d'Esquadra. Les dades i les imatges d'aquestes últimes setmanes així ho avalen. Imatges que parlen de persones detingudes sent copejades i maltractades en la comissaria de Les Corts. D'un jove mort en les seves mans a Badalona. De persones arrestades “perquè els agents estaven nerviosos” enmig de protestes pacífiques. De vetar totalment la llibertat de manifestació i expressió i segrestar literalment tota una convocatòria en un cèntric carrer de la ciutat. De l'ús d'armes no reglamentàries i de la seva justificació amb arguments maniqueus i fal·laços.

Imatges i veus que ens parlen no d'una realitat aïllada sinó de la punta de l'iceberg d'una forma d'actuar brutal contra la població civil, que afecta especialment a col·lectius de persones com immigrants, treballadores sexuals, moviments socials i en definitiva a tots aquells que “no caben” en la ciutat segons el criteri d'uns pocs. Imatges i testimoniatges que ens deixen clar qui són els responsables, i que intentar presentar-los com víctimes és una falta de respecte total a la

veritat i a les persones que han sofert en les seves carns els maltractaments, les tortures, les pallisses i fins i tot que han trobat la mort en mans d'alguns dels quals el 6 de Juny es volen presentar davant la societat com víctimes.

Efectivament els Mossos d'Esquadra es manifesten aquest dimecres contra la criminalització que diuen patir. Les últimes actuacions que han portat a terme en actes públics i polítics així com el tracte atorgat a diverses persones detingudes --que per fi, s'ha fet públic-- han provocat una sèrie de reaccions de la població que òbviament ha criticat que aquest cos policíac està portant a terme actuacions en les quals fan ús de la brutalitat i la violència.

Però sembla ser que, als ulls dels Mossos d'Esquadra i altres organismes que s'han unit a la seva convocatòria per a aquest dimecres no és lícit que la societat civil es manifesti en contra de qualsevol de les seves actuacions o que els mitjans de comunicació les facin públiques. Això ho volen presentar com “un linxament social i mediàtic”. Doncs aquesta manifestació seva no és més que una manifestació per a reclamar impunitat total i cap control en les seves actuacions .

Per tot això i en honor a la veritat, us animem a:

- Donar el vostre suport a aquest manifest signant-lo de forma individual o col·lectiva.

- Redactar un petit escrit per a explicar com us afecta la brutalitat d'aquest o qualsevol altra força de seguretat en les vostres vides o col·lectius.

- Participar en la concentració que realitzarem aquest Dimarts dia 5 de Juny a les 8 del vespre enfront de la comissaria de les Corts.

- Participar en una concentració el dia 6 de Juny a les 6 de la tarda en la Rambla, enfront del Teatre Liceu.

Prou brutalitat policíaca

Gents del Poble

***

Envieu la vostra signatura (el nom del col·lectiu) a manifest123@gmail.co

Recordeu les convocatòries:

- Dimarts 5 de Juny a les 8 de la tarda a la comissaria de Les Corts. (Gran Via de les Corts Catalanes, 456).

- Dimecres 6 de Juny a les 6 de la tarda a la Rambla, al front del Teatre Liceu.

Homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Algaida

Diumenge 3 de Juny

- 18 hores Cementiri d’Algaida:

Descoberta de placa i Ofrena floral i parlament de Rafel Puigserver

***

- 19 hores Casal Pere Capellà:

Xerrada sobre La II República a Algaida a càrrec de Bartomeu Ballester

Taula rodona de l’Associació Memòria de Mallorca: Repressió i planificació. Presentació de la denúncia davant l’Audiència Nacional per desaparicions forçades a Mallorca durant la guerra civil

Hi participen: Maria Antònia Oliver París, Manel Suàrez Salvà i Margalida Capellà i Roig

***

- 21 hores Casal Pere Capellà:

Projecció del documental George Bernanos y «Los Grandes Cementerios bajo la Luna (Mallorca 1934-1936)». Presentat pel seu autor, Antoni Capellà

Memòria Històrica de les Illes Balears (MHIB)

Plataforma per ses fontanelles

Aquest dissabte, vine a engegar un crit per ses Fontanelles!

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament el projecte d'urbanització de ses Fontanelles, en Junta de Govern de dia 30 de maig… just 3 dies després d'haver perdut la majoria absoluta en les eleccions municipals. Estan condemnant a mort la darrera zona humida de Palma.

¿A què venia tanta pressa?

¿Era necessària tanta urgència?

¿No sabien acabar la legislatura d'una forma més elegant?

Per això aquest dissabte dia 2 de juny estarem penjant una megapancarta, com a acte reivindicatiu des de les 10 hores del matí fins a les 21 hores del vespre.

Vine quan vulguis, entre les 10 i les 21 hores i aprofita per anar a la platja (el mes de juny l'aigua de s'Arenal encara és neta), jugar a voleï, prendre el sol, i fer esbarjo… però reivindica ses Fontanelles ara que estan tocades de mort, i en un moment que el futur equip de Govern municipal, sigui del color que sigui, ha de sentir la nostra crida!

Estarem davant de la parada de l'Hotel El Cid (línies 15, 17 i 23 de l'EMT)

Vine en algun moment del dia a donar-nos el teu suport…

Ses Fontanelles es mereixen que les mimin; no que les corrompin!

www.mallorcaweb.net/sesfontanelles