Ateneu Llibertari Estel Negre

La lluita per les ones lliures

Una història de Ràdio PICA

Fèlix Villagrasa

Llibres de l'Índex. Barcelona, 2007

L'historiador i periodista Fèlix Villagrasa (1964) ens apropa amb Una història de Ràdio PICA a la lluita per la conquesta de les ones lliures. L'autor fa una aproximació als esdeveniments clau dels 25 anys d'aquesta emissora que va néixer "amb la voluntat de ser legal i va haver d'adaptar-se a ser pirata per obligació i lliure per necessitat".

Ràdio Pica va fabricar-se un mite per assegurar la seva supervivència. Durant molt temps es creia que emetia des d'un vaixell ancorat davant del port de Barcelona. Villagrasa aprofita la immersió en aquest camp per fer un recorregut per la història de les ràdios lliures, des de la primera que va utilitzar les ones hertzianes per fer propaganda ideològica, l'Arbeiter Radio Club Deutschland, el 1924, fins als nostres dies, en què Ràdio PICA (Promoció Independent i Coordinació Artística) continua tossudament i la seva programació.

L'autor també estudia l'inici de les primeres proves de ràdio lliure a l'Estat espanyol que van tenir lloc a Euskadi el 1976, i a Catalunya, a la Universitat Autònoma, el 1978. Aquell mateix any van començar a emetre les dues primeres ràdios lliures de Barcelona, La Campana de Gràcia i Ona Lliure, la primera catalanista i la segona àcrata. El 1981 va començar a emetre Ràdio PICA amb l'impuls de Salvattore Picarol, que va ser el gran protagonista de l'emissora, tant de la programació com en la resistència a ser clausurada per la Generalitat.

Villagrasa fa un repàs dels col·laboradors habituals de l'emissora en els 25 anys d'existència, gent inquieta que manifestava el seu tarannà artístic: música, teatre, poesia...; joves amb idees esquerranes que feien ràdio en català. Als anys 80 a Catalunya es va viure l'edat d'or de les emissores lliures: Contraràdio, La Campana de Gràcia, Ràdio PICA, Ràdio Farigola, Ràdio Libertina de Sants, Ràdio Gavina de la Barceloneta, Ràdio Poble-sec, Ràdio Corcó, Ràdio Bronka de Nou Barris, Krak Ràdio... Segons un informe de la Federació Europea de Ràdios Lliures, el 1988 hi havia cent ràdios lliures a tot l'Estat espanyol.

Les ràdios lliures que encara funcionen han continuat emetent els seus programes amb la permissivitat de la Generalitat, però sense cap voluntat de ser legalitzades. A l'inici del segle XXI, malgrat les dificultats, funcionaven tres emissores: Ràdio Bronca, Ràdio Contrabanda i Ràdio PICA. Actualment Contrabanda i PICA comparteixen les seves freqüències amb altres col·lectius, la primera amb Ràdio Nikosia i l'Ateneu Enciclopèdic Popular, i la segona, amb Ràdio Gladys Palmera, que emet preferentment música llatina. Fèlix Villagrasa acaba el seu esplèndid treball amb una anàlisi de la programació recent de Ràdio PICA (96.6 MHz de la FM), un dels emblemes de la Barcelona underground.

Ferran Aisa

(Avui, 28-06-07)

***

Una història de Ràdio Pica. 25 anys a contrapèl

Una història de Ràdio PICA explica com va néixer l’any 1981 aquesta ràdio per cobrir un buit que encara avui no omplen les emissores oficials i comercials: l’experimentació radiofònica a través del mitjà sonor i la informació que queda silenciada pels grans mitjans.

Durant molts anys l’emissora gracienca va servir de nexe d’enllaç entre el jovent -i no tant- de Barcelona per a les més variades iniciatives, destacant per damunt de totes els concerts de músiques no comercials. També ha estat l’altaveu de col·lectius socials alternatius muntats a l’entorn de les cases ocupades i el pregoner de convocatòries diverses.

A banda d’això, si alguna cosa ha caracteritzat i caracteritza aquesta ràdio, la degana de les ràdios lliures -o comunitàries, o independents- a tot l’Estat, ha estat principalment l’elaboració de programes "d’autor/a" dedicats a la difusió de textos, músiques i muntatges sonors de diversa naturalesa. Per PICA, laboratori liberal de creació diversa, han passat moltes persones en aquests 25 anys, gent que després ha continuat la seva tasca en diferents terrenys culturals relacionats amb el so, les arts o la informació.

Aquest llibre recull, per a què no es perdin en un racó del temps, els principals esdeveniments que han marcat la història de l’emissora. Aquesta història contempla el naixement, creixement, tancament per ordre governativa (1987) i posterior represa de les emissions en una etapa més tranquil·la, que ha permès consolidar "l’invent". Entre els seus apartats més destacats es comenta l’evolució ideològica i estructural del col·lectiu capa a una "confederació d’individualitats" que és com Salvattore Picarol, precursor i coordinador de l’emissora, qualifica el seu sistema d’organització. No falten el paràgrafs polèmics en parlar de les relacions amb altres emissores de la mateixa naturalesa i la "lluita" amb les administracions per tal de poder consolidar el projecte radiofònic tan llargament desenvolupat.

També es tracta la relació de Ràdio PICA amb una emissora que, inicialment també havia d’organitzar-se com a associació cultural, però que ha anat prenent un caire cada cop més obertament comercial. El tracta de Radio Gladys Palmera, suport econòmic de PICA en els darrers temps, que ha permès alliberar els realitzadors de l’emissora gracienca de la dolorosa obligació de contribuir a les despeses comunes de manteniment i logística. La carambola d’aquesta col·laboració, beneficiosa sens dubte per PICA, ha estat vista amb recel i malfiança (potser enveja?) per algunes altres emissores independents. El cert és que la línia de PICA no s’ha vist torçada ni un centímetre, i en canvi han millorat molt les condicions d’emissió. Tanmateix, abans de tot això les crítiques contra PICA per alguns mitjans del petit món de les ràdios lliures de Barcelona ja existien, per un motiu o per l’altre. Sobre tot per la poca vocació d’unitat d’acció, ni d’assemblearisme, ni de comiterisme, ni de reunitisme que sempre han demostrat els membres d’aquesta emissora, molt més habituats a anar per lliure i a funcionar individualment, si no és que l’acció conjunta era realment imprescindible.

Pirata per obligació i lliure per necessitat, en aquesta emissora col·lectiva no ha minvat en tots aquests anys l’empenta de les persones implicades, i mentre funcioni aquesta estructura que la pràctica ha demostrat útil, Ràdio PICA seguirà oferint als realitzadors radiofònics un espai o­n poder-se expressar en llibertat i experimentar amb total impunitat. I l’audiència podrà seguir gaudint, si li plau, d’una manera d’entendre la ràdio del tot nova en les ones barcelonines. Només cal girar el dial i comparar.

Aquest dijous 5 de juliol,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya, Via Roma, La Rambla, Unió, es Born.

- Canvi de sentit: es Born, Jaume III, Catalunya, Via Argentina, Rafael Rodríguez Méndez, plaça del Fortí, Via Portugal, Via Alemanya, Avda. Comte Sallent.

- Final: Plaça d'Espanya

Massa Crítica

971 207 441