Ateneu Llibertari Estel Negre

Dimarts, al bar Teruel, el director de cine José María Nunes li posava, com sempre, litúrgia pròpia a la seva cervesa. Al seu costat, l'advocat Mateo Seguí, que també és llibertari, però del sector del vi, parlava --i molt bé-- de l'escriptora Antonina Rodrigo, companya d'Eduardo Pons Prades, a qui aquell mateix dimarts havien enterrat.

"Individualment no som res. L'important és l'entorn, que el creem entre tots". O sigui, que els de la taula del costat creien que estàvem parlant de Johan Cruyff i van intentar ficar-hi cullerada. Quan es tenen amics verdaderament llibertaris, és a dir, poetes, sempre es produeixen situacions singulars. Però no. Dimarts no parlàvem de futbol sinó de Pons Prades, que, a més a més d'anarcosindicalista, va ser oficial porquer, guerriller, periodista, crític de cine i escriptor. Gràcies a ell, avui sabem qui van ser aquells llibertaris, molts dels quals, després d'engegar trets contra Franco, van conèixer els camps de concentració francesos i van fer possible la mitificada Resistència francesa, que, en realitat, va ser espanyola.

Dimarts, a l'enterrament de Pons Prades, algú va demanar perdó a tots els llibertaris en nom d'aquell comunisme de cuir i gorra, allò tan soviètic, que ho afusellava tot. Aquest algú, segons em va explicar Mateo Seguí, va ser Carmen Alcalde. Però un, mentre observava la litúrgia cervesera de José María Nunes, que està a punt d'acabar la seva nova pel·lícula, reflexionava al voltant d'algunes de les coses que explicava Pons Prades.

Explicava, per exemple, que el seu pare, valencià i ebenista, va conèixer a Barcelona el republicà federalista Vicente Claver, que va ser qui va proposar que el dia de Sant Jordi, a més de flors, es regalessin llibres. El pare de Pons Prades sempre li deia al seu fill que el millor amic de l'home és un llibre. Llavors intervenia el seu oncle, que era més canyero, i afegia: "D'acord, però al costat del llibre hi has de tenir sempre una pistola. D'aquesta manera t'escoltaran".

¿I si és veritat que, com explicava, Eduardo Pons Prades va estar realment en un ovni?

Arturo San Agustín

(El Periódico de Catalunya, 31-05-07)

Herranz recull els seus articles a Episodis de la Mallorca llibertària

El llibre és una aproximació a un estudi més ampli sobre el tema

L'escriptor i historiador Albert Herranz estudia alguns aspectes històrics del moviment llibertari a Mallorca en el breu volum Episodis de la Mallorca llibertària publicat a la col·lecció l'Argenta de Can Sifre. El petit tom, dividit en cinc capítols, constitueix l'ampliació d'alguns articles que l'escriptor ha publicat al periòdic Cultura Obrera i alhora esdevé una primera aproximació a un estudi més extens sobre la CNT i el moviment llibertari durant la República. «Consider que el moviment llibertari en aquesta època s'ha estudiat poc i d'una manera molt tangencial», argumentà Herranz després de matisar que s'ha trobat amb «certes dificultats» a l'hora d'enfrontar-se al treball de recerca perquè «la majoria de les fonts directes han mort i en molts de casos la documentació o la correspondència de personatges importants de l'època va ser destruït totalment».

La vaga que tingué lloc al setembre de 1931 secundada pels treballadors del moll i pel sindicat de fusters per evitar adobar les portes de la presó Model arribades des de Barcelona centra el primer episodi del llibre, sobretot perquè aquesta vaga no defensa cap dels aspectes tradicionals sinó per defensar el dret a treballar d'acord amb la consciència. El segon capítol explica breument la història de la CNT en la II República a Mallorca i les semblances i diferències respecte al desenvolupament del sindicat a tot l'Estat, mentre que el tercer se centra en les repercussions a Mallorca de la vaga del febrer de 1932 pels deportats de Bata, on es va produir un moviment insurreccional a la comarca minera que va abolir la propietat privada i la moneda, proclamant així el comunisme llibertari. La història del periòdic Cultura Obrera i l'episodi anticlerical que tingué lloc a Inca pel tombament de les creus de terme esdevenen finalment el centre del quart i cinquè capítol.

A Episodis de la Mallorca llibertària es poden trobar també alguns fets curiosos i anecdòtics interessants com ara la connexió mallorquina amb l'atemptat de Cánovas, amb el maig del 1937 o les relacions entre el moviment llibertari a Formentera i Nova York. Herranz presentarà el llibre a l'Ateneu Llibertari Estel Negre avui a les 20.30 hores.

M. Loshuertos (Palma)

(Diari de Balears, 30-05-07)

***

El escritor Albert Herranz recoge sus Episodis de la Mallorca llibertària

El autor prepara un libro sobre el movimiento anarquista de Mallorca en la República, un tema "poco estudiado"

Albert Herranz presenta su libro hoy en el Ateneu Llibertari

Cinco artículos son reescritos por Albert Herranz en los que se intenta llenar un vacío historiográfico sobre la memoria de los anarquistas de Mallorca en tiempos de la República. Se trata de cinco Episodis de la Mallorca llibertària que ya fueron en su día consignados por el propio autor en el periódico Cultura Obrera, sólo que en esta edición de Can Sifre se presentan en su versión ampliada.

Septembre del 1931: Les portes de la Model; La Confederació durant la Segona República; Febrer de 1932: la vaga pels deportat de Bata; Breu història de Cultura Obrera y Gener de 1932: el tombament de les creus de terme son los episodios recogidos y redactados por el escritor Herranz.

En cada uno de ellos quedan reflejados aspectos consustanciales al anarquismo como su anticlericalismo, su lucha por la dignidad de las personas, su igualitarismo y cómo se postularon en huelgas, en tomas de postura ante atropellos en el mundo laboral y en algunas acciones llenas de simbolismo como el de las puertas de la cárcel Modelo.

"Fue una huelga inédita por los motivos ya que reivindicó el derecho de los trabajadores a no trabajar en lugares donde se atentaba contra la dignidad humana y no fue una huelga por cuestiones económicas", señala Herranz.

Pese a que el movimiento anarquista de Mallorca no fue tan significativo como el de Cataluña y Andalucía, "sí existieron personas y acciones muy destacadas que deberían ser estudiadas". Por ejemplo la figura del obrero Francisco Tomás o la presencia mallorquina en el atentado anarquista contra Cánovas del Castillo, donde "uno de los que lo prepararon era de Mallorca y se desplazó a Madrid".

También resulta curiosa la implicación del anarquismo en Formentera y su vinculación al movimiento libertario de Nueva York. "Un formeterenc anarquista emigró a Nueva York y ahí entró en contacto con grupos anarquistas. Él, a su regreso a la isla, fundó la CNT, que tuvo afiliados entre algunos de los trabajadores de las Salinas", relata Herranz.

En todos los episodios es visible "la cultura como herramienta liberadora; al igual que su carácter apolítico puesto que no entraban en el juego de partidos políticos; y el modelo de autogestión", apunta el historiador y escritor.

Estos Episodis vieron la luz inicialmente cuando, dos años atrás, el periódico Cultura Obrera -publicación decana en el movimiento libertario- reapareció al encontrarse accidentalmente una serie de ejemplares viejos de la revista.

Lourdes Durán (Palma)

(Diario de Mallorca, 30-05-07)

***

El escritor Albert Herranz recupera los Episodis de la Mallorca llibertària

El volumen se presenta hoy a las 20.30 en el Ateneu Estel Negre

Durante la Segunda República, el movimiento libertario en Mallorca estaba muy vivo a pesar de ser pequeño en comparación con el resto del país. Un libro, Episodis de la Mallorca llibertària, de Albert Herranz, busca recuperar su memoria. El volumen se presenta hoy a las 20.30 horas en el Ateneu Estel Negre.

¿Cuáles son las características del movimiento? «La relevancia de la cultura como herramienta liberadora, la autogestión y la relación con los movimientos de la Península.» Y, sobre todo, «el desconocimiento que hay a nivel histórico.» Para poder estudiarlo, Herranz ha tenido que recurrir a periódicos de la época y a las publicaciones libertarias de entonces.

L. Moyà

(Última Hora, 30-05-07)

El pròxim dia 31 de maig, a les 20 hores, al local de CNT, continua el cicle «Unió! (Cicle de cinema sindicalista)» que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Martin Ritt

Norma Rae (1979)

Basada en fets reals, aquesta pel·lícula narra el procés de conscienciació política d'una dona i el seu compromís amb la lluita sindical. Norma Rae és una operaria d'una fàbrica tèxtil del sud dels Estats Units. Quan arriba a la ciutat un líder sindical, amb la intenció de formar un sindicat a la fàbrica, la vida de Norma canvia per complet, s'introdueix en la lluita laboral. Així, convertida en líder sindicalista, haurà d'enfrontar-se a les enormes dificultats per implantar un sindicat a la seva fàbrica.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre aquesta activitat.

T’hi esperem!

Més informació sobre el cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Josep Pons Bestard ha mort. El vell republicà va participar fa uns anys en una sessió de les Jornades Llibertàries explicant-nos les seves aventures i desventures i, ben igual com comentàvem ahir amb Eduard Pons Prades, ens va deixar un grat record. Marxa un lluitador i els que quedem no hem de recular; la seva memòria és un exemple a seguir.

***

Mor a l'edat de 94 anys Josep Pons Bestard, històric republicà de Calvià

Fou empresonat després de la contesa pels seus ideals polítics

El conegut republicà Josep Pons Bestard morí ahir als 94 anys a conseqüència d'una embòlia, que provocà el seu ingrès hospitalari el passat dijous. D'aquesta manera, Josep Pons no va veure complit el seu desig de contemplar de nou la presència de regidors d'esquerra als ajuntaments. Als seus 94 anys Pons gaudia d'una bona salut que li permetia escriure i tancà la llista d'Esquerra Republicana de Calvià on acompanyà la seva filla Maria Oliva Pons. Fou professor mercantil i empresari. La seva família estava molt vinculada al republicanisme; n'és un exemple l'amistat que mantingué el seu padrí amb el president de la primera República, Francesc Pi i Maragall. Publicà diferents llibres com Memòria de Mallorca i ara queda pendent la publicació del seu darrer llibre. El seu republicanisme i la seva simpatia per la maçoneria li valgueren l'empressonament a diversos camps de treballs forçats.

Tant el secretari general d'ERC a Balears, Joan Lladó, com el candidat d'Esquerra a Calvià, Joan Miquel Chacón, es mostraren ahir molt afectats per la pèrdua de Pons, a qui recordaren com «una persona molt fidel al republicanisme i a favor de la memòria història». Tant n'és així que escriví una carta al director de Gabinet de la Presidència del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, on exposà els seus punts en desacord amb la Llei de la Memòria Històrica que no anul·lava els judicis del franquisme, entre els quals s'incloïa el seu. «Em sap greu no haver-li pogut dir que han sortit vuit regidors d'esquerra», digué Lladó. Precisament, ahir Chacón recordava: «Ens deia que comptàssim amb ell ja que de cintura per amunt era com un home de trenta anys». L'enterrament tendrà lloc dijous dematí al cementeri de Palma.

C. Moreno (Palma)

(Diari de Balears, 30-05-07)

Ahir va morir el nostre company Eduard Pons Prades. Va passar uns dies amb nosaltres durant les VII Jornades Llibertàries l’any 2002 i en tenim un gratíssim record. Només volem presentar el nostre condol a la seva companya Antonina Rodrigo i recordar n’Eduard llegint la seva obra.

***

Mor als 87 anys l'historiador llibertari Eduard Pons Prades

L'historiador i militant llibertari Eduard Pons Prades va morir ahir després d'una llarga malaltia. Pons Prades havia nascut al barri del Raval de Barcelona el 1920, va ser alumne de l'Escola Racionalista Labor, que dirigia Germinal Puig Elias i un dels seus mestres va ser el prestigiós enginyer Albert Carsi. Durant la Guerra Civil va participar en la socialització del ram de la fusta com a militant de la CNT. Posteriorment es va adherir al Partit Sindicalista d'Àngel Pestaña. Pons Prades va ser soldat de l'exèrcit republicà i una vegada acabada la guerra es va enrolar a l'exèrcit francès, participant en els combats d'alliberament de França. Va formar part de la Junta Española de Liberación i va ser detingut als Pirineus el 1946.

Pons Prades va viure exiliat a França i va participar en la lluita dels maquis contra el franquisme. L'any 1962 va retornar definitivament a Catalunya, i es va dedicar, aleshores, a l'escriptura i al periodisme. Va ser un col·laborador assidu d'Historia y vida, Tiempos de historia i Historia-16. Entre els seus nombrosos llibres destaquen Republicanos españoles en la II Guerra Mundial, Españoles en los maquis franceses i Guerrillas española, 1939-1960. Eduard Pons Prades estava casat amb l'escriptora Antonina Rodrigo.

Ferran Aisa

(Avui, 29-05-07)

***

Mor Eduard Pons Prades, escriptor i combatent per la República durant la guerra civil

Eduard Pons Prades, escriptor, historiador i combatent anarquista que va lluitar per la República durant la guerra civil i contra els nazis a França, ha mort aquesta matinada a Barcelona als 87 anys, segons han informat fonts de la família.

Pons Prades, membre fundador de l'editorial Alfaguara, ha mort a l'hospital de Sant Pau de Barcelona, on estava ingressat a causa d'una greu malaltia. Aquest antic militant de la CNT es va allistar a l'exèrcit republicà amb només 16 anys, i després de combatre a Madrid i a l'Ebre, va ser ferit a Barcelona el 1938 i va passar a França el 1939, on es va sumar a la resistència francesa.

A França, va lluitar amb guerrillers espanyols i francesos al departament d'Aude. També va fer dos viatges clandestins a Espanya, on va ser detingut el gener del 1946, encara que va poder fugir i va viure a França fins al 1964, quan va decidir tornar a Espanya.

Pons Prades va col·laborar en diferents publicacions i diaris com a Historia y Vida, Historia 16, Nueva Historia, El Correo Catalán, El Periódico, Diario de Barcelona i El Correo de Andalucía, així com en revistes literàries com Insula, Papeles de Sor Armadans, Letras i Índice de Artes.

És autor a més de títols com La venjanza, Los que sí hicimos la guerra, Un soldado de la República, Guerrillas españolas (1936-1960), Españoles en los maquis franceses, Crónica negra de la transición española 1976-85, Las guerras de los niños republicanos 1936-1995 i Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial, de gran èxit editorial.

(El Periòdic de Catalunya, 28-05-07)

***

Eduardo Pons Prades, la pasión de vivir, la pasión de luchar

Eduardo Pons Prades había nacido en Barcelona en 1920, y en las solapas de sus libros nunca se olvidaba de puntualizar que en el "distrito quinto", es decir, en el llamado Barrio chino, lo que constituía una clara reivindicación de sus raíces proletarias y ácratas. En 1937, después de colaborar en el Consejo Económico de la Madera Socializada (CNT), se alistó voluntario en el Ejército republicano; destinado a la Zona Centro, ya sargento instructor de máquinas de acompañamiento, combatió en Madrid, en el Segre y en el Ebro. Herido en Barcelona, en marzo de 1938, durante un bombardeo, en febrero del año siguiente pasó a Francia, y meses después se alistó en el Ejército francés; era una forma de continuar una guerra cuyas batallas iniciales, según la óptica de la época, se habían perdido en España. Luego, a partir de julio de 1942, se unió a las fuerzas de la Resistencia española, en las que, en agosto de 1944 mandó un destacamento volante de guerrilleros franceses y españoles con los que participó en el "rastreo y limpieza" del sector oriental de la región de Carcasona. Tras dos viajes clandestinos a España, en octubre de 1944 y diciembre de 1945, fue detenido en enero de 1946, pero tres semanas después había conseguido fugarse.

Desde Francia no perdió nunca el contacto con España, sobre cuya política menuda estaba a veces mucho mejor informado que los aquí residentes; recuerdo, por ejemplo, que en 1957 -yo contaba entonces 21 años y no tenía ni idea de su existencia- me remitió desde su exilio una copia mecanografiada de un informe, que se suponía secreto, redactado al parecer por Laureano López Rodó, en el que se denunciaba la revista La Jirafa como una de las publicaciones del interior enemigas del Régimen. Regresado a España en 1964, fue uno de los cofundadores de Ediciones Alfaguara, pilotada por Camilo José Cela, pero sólo algunos años después le conocí en persona, de la mano de su mujer, la escritora Antonina Rodrigo; de ambos he sido, a lo largo de los años, editor de algunos de sus libros.

En febrero de 1975, casi un año antes de la muerte del general Franco, Pons Prades quedó finalista del primer premio Espejo de España con su obra Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial; era una documentada y apasionada reivindicación de quienes en los inicios de 1939 habían cruzado los Pirineos sin darse por vencidos, que, con el tiempo, se ha convertido en un libro de referencia (la última reedición, si no me equivoco, es de 2003). A partir de ahí Pons Prades se convirtió en un investigador prolífico que pudo escribir con un cierto desahogo, y entre sus obras cabe destacar Guerrillas españolas 1936-1960, Las guerras de los niños republicanos 1936-1995 y Los senderos de la libertad. Europa 1936-1945. Colaborador asiduo de diversos diarios y revistas especializadas, su pasión por vivir estuvo indisolublemente unida a su pasión por luchar; cuando en 2003 se publicó Los mitos de la Guerra Civil, de Pío Moa, Pons Prades, a los dos años escasos, replicó con una obra titulada Realidades de la Guerra Civil, que, de manera muy suya, subtituló Mitos, no, ¡hechos!.

A la hora de su muerte pienso que ni su vida, ni su ejemplo, ni su aportación a la memoria histórica, ni su lucha han sido baldíos, aunque estemos muy lejos de ser dignos, como él confiaba que algún día lo seríamos todos los humanos, de arrancar los frutos maravillosos de los maravillosos árboles que pueblan el maravilloso Jardín de las Hespérides.

Rafael Borràs Betriu

(El País, 29-05-07)

Des de l’assemblea de CNT Palma hem organitzat una xerrada on es tractarà el conflicte que s’ha viscut a l’Estat mexicà d’Oaxaca.

Hi haurà xerrada i passi de vídeo a càrrec d’una representació de la V Comissió Internacional dels Drets Humans, a més de la presentació de l’informe sobre la repressió del moviment magisterial.

La xerrada es durà a terme el proper dissabte 2 de juny a les 19.00 hores al local de CNT Palma.

Us hi esperem!

Salut!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Els treballadors i treballadores de Salom-IB3 estem en vaga per un treball digne i un servei públic de qualitat. La vaga ha estat els dies 24 i 25 de maig, amb un seguiment del 95% de tota la plantilla, però encara ens queda un dia de vaga, i a més a més decisiu, el diumenge 27.

Aquest escrit és un convit a tothom a fer-nos costat en aquesta lluita que considerem justa i important.

Les concentracions començaran a partir de les 10 del matí i es perllongaran durant tot lo dia, almenys fins que acabi la jornada electoral, a la seu d’IB3 (polígon de Son Bugadellas, a Santa Ponça).

Necessitem el suport de tota la ciutadania, ja que és un problema de tothom, ja que és un servei que paguem tots, i, per cert, el més car d’Espanya (95 euros per persona i any). Cal fer molt de renou, cal fer-nos sentir, ja que gairebé tots els mitjans de comunicació manipulats pel Govern del PP han intentat silenciar-nos.

Sabem que és una mica tard, però tothom que llegeixi això i es vulgui sumar a la nostra lluita serà ben rebut.

Us esperem!

Treballadors i treballadores de Salom Audio i Vídeo, SL

(subcontracta d’IB3)

CIMENTIMENTS (o... no m'asfaltis el respecte!):

UN EXVOT ABANS DEL VOT (una setmana de reflexió).

Festa de la reflexió
26 mayo 2007
Monestir de la Real
Palma de Mallorca

Els tres dies hi haurà servei de bar: EX Bar.
Romandra obert  per visitar i afegir exvots de 18h a 23h.

***


La corrupció, el consum voraç del territori per autopistes i adossats endossats, les promocions urbanístiques, milions de turistes, més hotels, aigua per a golfs i piscines, l'excés de fems, enderrocs i contaminació...

CIMENTIMENTS (o... no m'asfaltis el respecte!) és un crit contra aquesta agressió, una crida al respecte. Artistes, músics, escriptors, intel·lectuals i persones sensibilitzades han reaccionat davant la corrupció abassegadora, davant la destrucció del paisatge i de la cultura que assolen l'illa.

Omplen les fotos dels candidats d'Inca amb el lema «Ets un inútil»

El PP denuncia que un dels autors és familiar d'un membre del PSOE

El passat dimecres a vespre la major part dels cartells amb les fotografies dels candidats del PP, PSOE, UM, Bloc i Indepdendents d'Inca situats a la Gran Via i a l'avinguda General Luque van aparèixer plens d'adhesius amb el lema «Vostè és un inútil, deixi que el governem». El PP fou el primer partit a detectar l'acció, que ahir posà en coneixement de la Junta Electoral i assegurà, a més, que aquesta ha estat la campanya amb més vandalisme cap al seu partit. «El pitjor de tot és que un dels joves a qui identificà la Policia Local és familiar de Rosario Mateo, la que fou número 1 de les llistes del PSOE fa anys i la filla de la qual concorre a les actuals llistes», explicà ahir el número dos del PP, Rafel Torres.

Torres assegurà que el PP d'Inca ha hagut de posar un servei de vigilància per tal d'evitar que els actes de sabotatge s'escampassin i fer hores extres molts de vespres per tal d'evitar accions d'aquest tipus. «No sols ha estat l'enganxada de dimecres sinó també pancartes caigudes i altres pintades sobre el cartell de batle. Fins i tot hem hagut de fermar amb cadenes alguns cartells del PP», explicà Torres. El candidat del PSOE, Xavier Ramis, lamentà els fets i puntualitzà que el boicot era obra d'un grup anarquista que també enganxà adhesius als seus cartells. «Dimecres a vespre érem a Palma amb Rubalcava i en tornar ens vam trobar amb el sabotatge. El PP va fer tanta via a treure els adhesius que la Policia fins i tot va haver d'agafar mostra dels cartells socialistes afectats», explicà Ramis.

La candidata del Bloc, Xisca Vives, assegurà que alguns dels seus cartells també resultaren afectats i aprofità per denunciar que el PP ha boicotejat «alguns dels tríptics del Bloc dins els quals ha inclòs paperetes populars». Per altra banda, Rafel Torres també anuncià ahir que el seu partit durà a la Junta Electoral el darrer número de la revista Truc a l'amo que edita l'Ateneu Gabriel Buades i a la qual apareixen quatre membres del PP vestits dels germans Dalton. Es tracta, en concret, d'una edició de luxe i en color distribuïda massivament per Inca i que aquests dies ha causat tot tipus de comentaris. «Aquesta publicació m'agrada i em fa gràcia però aquesta vegada està clar que s'han passat», afegí Torres, que puntualitzà que les sigles del PP apareixen associades a paraules negatives.

Marta Medrano (Inca)

(Diari de Balears, 25-05-07)

***

Pegan en las fotos de los candidatos de Inca adhesivos con el lema «Eres un inútil»

El PP denuncia que uno de los autores del boicot es familiar de un miembro del PSOE

El pasado miércoles por la noche la mayor parte de los carteles con las fotografías de los candidatos del PP, PSOE, UM, Bloc y Indepdendents d'Inca instalados en la Gran Vía y la Avenida General Luque aparecieron sembrados de pegatinas con el lema «Usted es un inútil, deje que le gobernemos».

El PP fue el primer partido en detectar la acción, que ayer puso en conocimiento de la Junta Electoral y aseguró, además, que ésta ha sido la campaña con más vandalismo hacia su partido. «Lo peor de todo es que uno de los dos jóvenes a quienes identificó la Policía Local es familiar de Rosario Mateo, que fue de número uno en las listas del PSOE hace años y cuya hija concurre en las actuales listas», explicó ayer el número dos del PP, Rafel Torres.

Torres aseguró que el PP de Inca ha tenido que habilitar un servicio de vigilancia para frenar este tipo de sabotajes y que se ha trabajado durante noches hasta altas horas de la madrugada reponiendo carteles dañados. «No sólo han sido las pegatinas, también caídas de carteles y pintadas en el rostro del alcalde. Incluso hemos tenido que atar algunos carteles con cadenas para evitar el boicot», explicó.

El portavoz del PSOE, Xavier Ramis, lamentó los hechos y recordó que los carteles del PSOE también fueron objeto de la acción anarquista. «El miércoles por la noche estábamos todos con Rubalcaba en Palma y cuando llegamos el PP se había dado tanta prisa descolgando pegatinas que incluso la Policía tuvo que recurrir a los nuestros para realizar un atestado del sabotaje», explicó.

Desde el Bloc, Xisca Vives aseguró que la acción también se había registrado en sus carteles y denunció otro boicot al Bloc. «En nuestro caso hemos detectado que dentro los trípticos del Bloc, el PP añadía sus papeletas», aseguró.

Por otro lado, Rafel Torres también anunció ayer que su partido llevará a la Junta Electoral el último número de la revista Truc a l'amo editada por el Ateneu Gabriel Buades y en la que aparecen cuatro miembros del PP vestidos de los Hermanos Dalton. Se trata, en concreto, de una edición de lujo distribuida masivamente por Inca y que ha causado un gran revuelo estos días y todo tipo de comentarios. «Sigo esta publicación y me parece graciosa, pero esta vez se han pasado», dijo Torres, que puntualizó que en toda la publicación aparecen las siglas del PP vinculadas a palabras negativas como corrupción o hipocresía.

Marta Medrano

(Última Hora, 25-05-07)

***

La policía identifica a dos jóvenes que colocaban carteles contraelectorales

Los pegaban sobre los de los partidos y rezaban: «Usted es un inútil, deje que le gobernemos»

La Policía Local de Inca identificó en la noche del miércoles al jueves a dos jóvenes que colocaban carteles sobre los de la campaña electoral. Dichos carteles rezaban: "Usted es un inútil, deje que le gobernemos". La intervención policial se produjo como consecuencia de un aviso por parte de miembros del PP que se apercibieron de la actuación.

El presidente del PP, Rafel Torres, convocó ayer una rueda de prensa para denunciar los hechos y achacó la autoría a "gente relacionada con el PSOE. Uno de los chicos identificados es el hijo de la que fue portavoz socialista la pasada legislatura, Rosario Mateo". El dirigente popular afirmó que "el PSOE, que a la mínima presenta una queja ante la junta electoral, debería primero hacer las cosas correctamente".

El portavoz del PP insiste: "Desde hace días detectamos sabotajes en nuestras pancartas y carteles. Nos las cortaban o se hacían pintadas. Ante ello decidimos vigilar y a consecuencia de ello detectamos a estos dos chicos".

La ex concejala Rosario Mateo aseguró al respecto que su hijo "forma parte de una asociación denominada Ateneu Llibertari, son de carácter anarquista y yo respeto sus ideas. No sabía que hubieran pegado carteles, ni anoche me dijo nada. No considero que hayan insultado a nadie con esto y lo que pienso es que el PP quiere hacerse la víctima cuando los chicos los han pegado a todos los partidos".

La Policía incautó los carteles como infracción de las ordenanzas, puesto que es necesario contar con un permiso municipal para repartir propaganda.

El resto de partidos políticos manifestó ayer que se habían colocado carteles similares sobre todos los de los concurrentes a las elecciones. El lunes se detectaron carteles iguales en Maria de la Salut y el martes en Sineu.

Xavier Ramis, candidato por el PSOE de Inca, comunicó también ayer que se habían colocado contracarteles sobre su publicidad electoral: "Precisamente miembros del PP nos avisaron de ello y la Policía no nos dejó retirarlos hasta al cabo de unas horas", dijo.

Pep Córceles (Inca)

(Diario de Mallorca, 25-05-07)

***

Los anarquistas boicotean 200 carteles electorales de todos los partidos en Inca

El PP hizo guardia el miércoles para descubrir a los infractores

Descubrieron a dos miembros del Ateneo Libertario

Uno de ellos es el hijo de la ex portavoz socialista

La propaganda electoral de todos los partidos políticos de la ciudad de Inca ha sido el blanco de un sabotaje por parte de integrantes del Ateneo Libertario.

Este grupo anarquista local, amparándose en la libertad de expresión (común a quienes aceptan las reglas de juego de la sociedad actual) y encubiertos por la nocturnidad, se han dedicado durante las últimas noches a boicotear la cartelería de todos los partidos políticos locales pegándoles encima un pasquín insultante.

La foto de los candidatos del PP, PSOE, UM o el Bloc aparecía acompañada de un anónimo que decía: «Usted es un inútil deje que le gobernemos».

Alertados por el acto irregular, los populares de Inca montaron guardia en la noche del miércoles. Cuando localizaron a quienes persistían en su sabotaje dieron aviso a la Policía Local, que tras detener a dos jóvenes sospechosos (ambos mayores de edad) les requisaron el material.

Más tarde comprobaron que se trataba de dos integrantes del grupo radical. En concreto, uno de ellos es hijo de la que fue portavoz del PSOE inquer Rosario Mateo durante la legislatura de 1991 a 1995.

Este último hecho determinó que los indignados populares denunciaran a la prensa lo sucedido. Pero, este medio pudo comprobar que el sabotaje no fue dirigido sólo hacia la propaganda electoral de Pere Rotger (PP), sino que se extendió a la de todos los candidatos.

Así la imagen de Xavier Ramis (PSOE), Xisco Mulet (UM), Ángel García (INDI) y Xisca Vives del Bloc lucían los pasquines escritos tanto en castellano como catalán.

En las calles céntricas

En total fueron contabilizados esa misma noche unos 200 carteles saboteados. El estropicio fue cometido en la propaganda que, justamente, estaba colocada en las calles más céntricas del pueblo.

La Policía Local procedió a realizar la denuncia de oficio luego de tomar las correspondientes fotografías. Una vez finalizada su labor, los agentes permitieron que cada formación política repusiera o restaurara su propaganda electoral.

En los últimos días, el candidato del PSOE, Xavier Ramis, reclamaba un juego limpio a sus rivales ideológicos: los populares encabezados por Rotger. Los populares también exigieron explicaciones a Ramis antes de saber que el boicot estaba dirigido a todos los candidatos.

Fue Xavier Ramis quien señaló que el chico a quien se le requisó el material pertenece al Ateneo Libertario y desvinculó del hecho a su partido y a su ex portavoz socialista Rosa Mateo.

Este medio pudo comprobar que en días pasados el mismo tipo de pasquín fue pegado sobre la propaganda del candidato del PP Joan Rotger en el municipio de Selva, desconociéndose hasta el momento si han sido los mismos autores.

Lo cierto es, según señalan algunos candidatos, que esta es la campaña electoral más intensa que se vive en Inca desde hace 20 años, «se ve en todos mucha ilusión por ganar», coinciden todos los partidos.

También se nota que hay tensión con el cruce de acusaciones que ha habido vía Junta Electoral. La primera multa le ha caído a Rotger quien tendrá que pagar 600 euros por publicidad electoral engañosa, al mezclar la campaña de Inca con electoralismo de su partido, si no se estima el recurso que ha presentado.

Gabriela Corrazo

(El Mundo / El Día de Baleares, 25-05-07)