Ateneu Llibertari Estel Negre

El 3 de maig del 1937, el comissari d'ordre públic de la Generalitat, Eusebi Rodríguez Salas, prova d'ocupar l'edifici de la Telefònica de Barcelona, controlat per un comitè anarcosindicalista de la CNT. Aquest fet fa que immediatament s'aixequin barricades a molts barris de Barcelona i comenci un enfrontament armat entre el Govern de la Generalitat i el PSUC i els membres de la CNT-FAI i el POUM.

El sagnant conflicte es va estendre a moltes poblacions del Principat i es va allargar fins al 7 de maig, moment en què el Govern de la República aconseguí restablir l'ordre. La revolta, de gran importància en el desenvolupament de la guerra civil a Catalunya, va tenir, com a conseqüència directa, la pràctica desaparició del POUM i l'afebliment de la fins llavors poderosa CNT. Tot plegat, va reforçar o va perjudicar la causa republicana?

Sí

El fracàs del cop d'estat militar del juliol del 1936 no tan sols va donar pas a la guerra civil sinó que va provocar l'efecte contrari al que pregonaven els insurrectes: la subversió de l'ordre establert. La guerra civil va ser fruit de la divisió de les Forces Armades i dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, mentre que l'anomenada revolució social va ser producte de la feblesa de les institucions republicanes, la majoria de les quals van ser substituïdes per altres organismes. Això va passar molt especialment a Catalunya, on la poderosa CNT va demostrar abastament el seu tarannà antiinstitucional. En aquest sentit: els comitès antifeixistes van substituir els governs de la Generalitat i dels ajuntaments; les milícies populars, organitzades pels partits i els sindicats, l'Exèrcit; les patrulles de control, la policia ...

La riuada desfermada el juliol del 1936 va perdre embranzida amb la prolongació del conflicte bèl·lic, Els fets de Maig del 1937 van culminar el procés endegat des de feia mesos. Es tractava d'un procés de reinstitucionalització i d'enfortiment dels poders de la República i, en primer lloc, de l'ordre públic. La requisa d'armes va ser la causa principal dels gairebé quatre mil detinguts, més de la CNT que no pas del POUM. Les armes havien de ser al front i no a la rereguarda.

El llibre d'Orwell (Homenatge a Catalunya), la pel·lícula de Ken Loach (Terra i Llibertat), la memorialística dels que van patir represàlies (Víctor Alba) i la historiografia fruit de la guerra freda, han imposat el relat de la revolució traïda pels estalinistes. Primer, no es pot confondre la revolució amb un carnaval sagnant i, segon, no solament va ser la gent del PSUC qui va imposar un nou ordre. I, a propòsit d'això, cal recordar que la CNT no va moure ni un dit davant de la il·legalització del POUM i, un any després, es va afegir de nou al bloc de poder republicà, això sí, des d'una posició subalterna.

Andreu Mayayo

Professor d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona

***

No

Gairebé una setmana de combats --del 3 al 7 de maig del 1937-- als carrers de Barcelona, enfrontaments similars a ciutats com Terrassa, Reus, Tarragona, Tortosa o Vic, el balanç de prop de tres-cents morts, una petita guerra civil en el context d'una guerra civil més àmplia, l'amenaça, finalment no acomplerta, d'abandonar el front per part d'unitats combatents, al marge de qualsevol altra consideració històrica, eren elements de desmoralització més que evidents per a la societat catalana, que des de feia gairebé un any patia una guerra. I, per bé que el retorn a la normalitat fou presentat com un final en el qual no hi havia ni vencedors ni vençuts, el cert és que ben aviat es va evidenciar que això no seria així.

El bloc antifeixista que des de l'inici de la guerra havia vertebrat la resistència contra els insurrectes va desaparèixer en pocs dies. El POUM --acusat ben aviat d'haver provocat els fets-- fou il·legalitzat i perseguit, els seus dirigents i molts dels seus militants foren empresonats i Andreu Nin, el dirigent més emblemàtic, fou assassinat. La persecució afectà també nombrosos militants de la CNT, que van substituir no pocs presos feixistes a les cel·les de la presó Model. El moviment anarcosindicalista Ja no va estar representat en el Govern de la Generalitat.

La República --sota el nou govern del socialista Juan Negrín-- es va militaritzar, va créixer de manera considerable la influència soviètica --sense que això representés un augment del seu ajut militar-- i el Govern de la Generalitat de Catalunya va quedar reduït a una ombra d'allò que havia estat, sobretot quan, a partir de l'octubre del 1937, el Govern de la República es va instal·lar a Barcelona. Conseqüències, totes elles, d'un esdeveniment que, en cap cas, va reforçar la causa de la República. Més aviat tot el contrari.

Pelai Pagès

Professor d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona

(Sàpiens, 56 – juny 07)