Ateneu Llibertari Estel Negre

Que el nou llibre del Sergi Pàmies, Si et menges una llimona sense fer ganyotes, fou un dels més venuts el darrer dia de Sant Jordi és una bona notícia que dóna compte de la bona salut lectora d'aquest país. Tampoc és dolent que la gent s'abraoni a best-sellers com La sangre de los inocentes, La catedral del mar o El pont dels jueus. El miracle és trobar en una petita i atapeïda parada a La Rambla, molt a prop de la Virreina, un llibre publicat en català el 1981: Mort acciden­tal d'un anarquista, de Dario Fo, traduït per Guillem-Jordi Graells. El protagonista és un boig, un boig "certificat", com s'autodefineíx, que té el cos­tum de disfressar-se de dife­rents personatges: cirugià, en­ginyer naval, capità de tira­dors, tres cops de bisbe... fins que es fa passar per jutge auto­encarregat de la revisió del sobreseïment del cas de l’anarquista que va morir "acciden­talment" quan era interrogat en una comissaria de Milà.

Tot en el llibre és ficció però tot fa pensar en el que va pas­sar a Milà el 12 de desembre de 1969: 16 persones van morir i 88 van resultar ferides en un brutal atemptat. Giuseppe Pi­nelli, l'obrer anarquista, va ser detingut ràpidament i va caure des d'una finestra del despatx del comissari Luigi Calabresi quan era interrogat. Com va caure? No se sap. Sembla que Calabresi no es trobava a l'ofi­cina en aquell moment. Aquí a Espanya també sabem de gent que cau i es mata misteriosa­ment, com l'estudiant Enrique Ruano, que es precipità des d'un setè pis quan estava detin­gut. Els de la Brigada Polític o Social van dir que s'havia suïcidat.

El boig de Fo explora totes les possibilitats de la fatal cai­guda --va tenir l'anarquista un atac d'ansietat? el van em­pènyer? es va suïcidar? es va desmaiar?-- fins arribar a un retrat ferotge de la policia i la justícia italiana de l'època. Ca­labresi fou assassinat el 1972 per terroristes d'esquerra. Fa uns mesos el Vaticà inicià la seva beatificació. Mort acciden­tal d'un anarquista és un bon antídot contra tanta mentida.

Rosa Mora

(El País - Quadern, 1210 / 03-05-07)

El grup llibertari Estel Negre ha organitzat per a la setmana que ve una sèrie d’actes per commemorar el vintè aniversari del grup.

Les XI Jornades Llibertàries tendran lloc entre el 5 i el 12 de maig.

Els organitzadors han procurat elaborar un programa divers que inclou propostes relacionades amb el medi ambient, la memòria històrica, la Transició o la Revolució Cubana.

Les Jornades Llibertàries s’encetaran amb un concert a la Factoria de So de Santa Maria, el proper dissabte 5 de maig. Hi actuaran S’Arrual Jazz Mort, Riki López i Daniel Higiénico.

A les xerrades, destaca la presència de Canek Sánchez Guevara, dissenyador, escriptor i compositor, i nét d’Ernesto Che Guevara.

Ivan Murray, David Castillo i Margalida Capellà també hi participaran.

A. M. (Palma)

(Diari de Balears, 03-05-07)

Dimarts 1 de maig a les 17.00 hores

MANIFESTACIÓ

de plaça d'Espanya fins a la plaça Bisbe Berenguer de Palou (plaça dels Patins) de Palma.

Després hi haurà el míting i festa popular amb l'actuació dels cantautors Xus Santana i Tomeu Quetgles.

Un altre any més la CNT surt al carrer aquest dia de commemoració i homenatge als treballadors de Chicago que el 1886 van ser ajusticiats per reivindicar la jornada laboral de 8 hores, ho fem conscients que és un dia de lluita un dia per fer sentir la nostra veu, i lamentablement ja sabem quins són els temes per alçar-la, els ERO's, els convenis col·lectius firmats a l'esquena dels treballadors i treballadores, els companys i companyes morts al seu centre de treball tots els dies, en una paraula: PRECARIETAT.

Una precarietat en els llocs de treball en creixement continu, amb origen en la cobdícia de l'empresariat i una gran ajuda amb les successives reformes laborals. Perquè són aquestes reformes dissenyades per l'empresariat i aprovades pel govern i els sindicats "majoritaris", les que marquen els marges legals que permeten aquesta situació de precarietat. Tots ells temes recurrents en aquests temps d'ultraliberalisme econòmic. I la veu no sol l'alcem avui, no hem deixat de fer-ho d'un any cap aquí, no com d'altres, que sol s'acorden dels problemes de la classe obrera quan s'apropen les eleccions...

Perquè no l'oblidem, és temps de vendre'ns la mato. És temps d'eleccions. És temps de complir com a bon ciutadà / treballador i participar de la festa de la democràcia. És temps d'elegir "representant" autoritzat, infal·libilitat absoluta i molta poca vergonya. És temps de renunciar als nostres drets polítics, per uns altres quatre anys, a favor de diversos i obscurs interessos embolicats en dogma de partit o megasindicat.

I ho farem per partida triple: municipals, autonòmiques i sindicals (aquestes últimes en marxa des de l'any passat). Perquè el mal glop passi abans. Som en campanya!!. I ho som, al nostre pesar, gairebé permanentment. Campanyes transparents i properes als problemes del ciutadà, sens dubte. És igual el que es voti, parlareu del que jo digui. Que els ajuntaments dels signes més variats polítics són fins a dalt de corrupteles i tripijocs immobiliaris, no passa res; les obres no finalitzen a temps o es paralitzen perquè són il·legals, no passa res; els nostres barris són cada vegada més insuportables a causa de la contaminació, amuntegament, precarietat, i especulació immobiliària ... doncs ... parlem del govern. Que es parli de qualsevol tema d"'Estat" ara és el que interessa. Els partits polítics maten dos ocells d'un tret: fan una campanya visceral i sanguínia, que és el que ven; i desvien l'atenció del dèficit assembleari d'aquelles institucions suposadament més properes al ciutadà, que són els municipis i les autonomies i procuren ocultar el superàvit en corrupció.

També tenim al parlamentarisme en l'empresa i les seves eleccions sindicals i tot el que aquestes comporten: c1ientelisme i burocràcies sindicals, acomiadaments acceptats per comitès d'empresa a canvi de mantenir privilegis, firma de convenis gens favorables per als treballadors, i successives reformes laborals en total harmonia amb patrons i Estat ... en definitiva aquest sindicalisme pactista, apoltronat i servil que sofrim els treballadors i treballadores i del que avui, i sempre, ens apartem per complet la gent que formem CNT.

I centrant-nos en aquestes últimes direm que, contra el sindicalisme dels anomenats majoritaris, CCOO i UGT i molts altres del més variat pelatge, contra el sindicalisme desmobilizador, contra el sindicalisme del cap alliberat i comitè que no decideix en assemblea, CNT continua proposant el sindicalisme de base, l'anarcosindicalisme, utilitzant l'acció directa, sense delegats aliens als treballadors i treballadores que actuen com a mitjancers, mitjançant la creació dins de les empreses de seccions sindicals veritablement lliures i autònomes de qualsevol partit o subvenció estatal fomentant el suport mutu entre els companys i companyes; la democràcia directa de l'assemblea i no l'autoritarisme del comitè d'empresa.

Aquest és doncs el nostre missatge per al primer de maig DESEMMASCAREM A LA INJUSTÍCIA disfressada de partits i sindicats institucionals, donem passos ferms mitjançant l'abstenció activa, conscient i militant contra les eleccions marcades pel poder, ja que totes elles són nusos de la mateixa corda institucional que ens lliga.

En definitiva, si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu. No hi ha llibertat sense acció, la resta és pura ficció.

NI ELECCIONS MUNICIPALS, NI AUTONÒMIQUES NI SINDICALS, ABSTENCIÓ ACTIVA!

TREBALLADOR, TREBALLADORA, ELLS VOLEN EL TEU VOT NOSALTRES LA TEVA ACCIÓ

Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

¡Rojos asesinos!

Una altra vegada, i van ja una mala fi, els Bosc de la memòria ha sofert un nou atac dels covards, intol.lerants i feixistes.

Durant la matinada del dia 28 de maig, alguns éssers (no poden tenir el qualificatiu d’humans) han experimentat el plaer de fer mal, i han atemptat contra la memòria i la dignitat de les persones que tenen el seu record en uns arbres que, com els va passar a ells mateixos fa 71 anys, no poden defensar-se de la força bruta i bestial d’aquells “valents”, que, d’amagat, en l’obscuritat, sense testimonis, han volgut, de nou, acovardir-nos. Ara han fet pintades: a la placa commemorativa han escrit “Rojos Asesinos” i “Arriba España!”, després han traslladat le seves dedicatòries a l’esculptura central per acabar esborrant els noms de 20 de les persones recordades.

Per això, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Història de Mallorca vol fer públic el següent text:

1.         El Bosc de la Memòria està situat dins una zona verda municipal, propietat de l’Ajuntament de Calvià. El Bosc de la Memòria és un parc fet, sembrat i mantingut amb els doblers de tots els ciutadans i ciutadanes de Calvià. El Bosc de la Memòria va ser creat per acord del plenari de l’Ajuntament de Calvià. Per tant, l’Ajuntament de Calvià té la responsabilitat directa, única i exclussiva no només del seu manteniment sinó també de la seva preservació. Així doncs, EXIGIM a l’Ajuntament de Calvià que actui de la mateixa manera com ho faria si uns “animals” atemptassin contra qualsevol instal.lació del Municipi. Així, EXIGIM a l’Ajuntament de Calvià que actui judicialment interposant totes quantes denúncies siguin necessàries per protegir el seu patrimoni, que és el de tots, i la memòria de totes les persones representades dins el Bosc, que també és la de tots els demòcrates.

2.            EXIGIM que el Regidor de Policia abandoni l’absurda idea, o justificació, de què els atemptats són cosa dels al.lots del Centre Educatiu que hi ha al costat del Bosc i assumeixi que es tracta d’adults, perfectament organitzats i conscients del que fan. Només si assumeix això serà capaç d’ordenar a la policia, que està sota el seu comandament directe, que actui amb immediatesa i efectivitat i detengui el, o els responsables d’aquests atemptats.

3.            EXIGIM a tots els partits de l’àmbit de l’illa de Mallorca que facin pública la seva postura de rebuig dels atemptats soferts pel Bosc de la Memòria. Només així els intol.lerants, feixistes del segle XXI, notaran que no tenen cap tipus de suport polític.

4.            SOL.LICITAM a totes les institucions mallorquines i, especialment, a l’Ajuntament de Calvià, Consell de Mallorca i Parlament de les Illes Balears, que condemnin públicament i solemnement, amb la presentació de les mocions que siguin necessàries als seus plenaris.

5.            SOL.LICITAM al Defensor del Ciutadà de l’Ajuntament de Calvià que actui d’ofici i protegeixi el Bosc, i les persones que l’estimem, dels atemptats dels intol.lerants, covards i sinestres feixistes del segle XXI.

6.            SOL.LICITAM de tots els mitjans de comunicació de l’illa de Mallorca que també facin pública la seva condemna i ens ajudin a obtenir de tots els partits polítics (tots sense cap excepció) una condemna rotunda i clara dels atemptats que pateix el Bosc de la Memòria.

7.          Finalment, EXIGIM al Batle de l’Ajuntament de Calvià que, d’acord amb les reiterades peticions formulades per la nostra Associació durant el darrer any (i cap satisfeta), protegeixi el Bosc amb una tanca i instal.li panells explicatius en diferents idiomes que serveixin a totes les persones que passen pel Bosc per saber què és aquest jardí i quin és el seu significat.

8.            CONVOCAM, públicament, a tota la societat mallorquina a la MANIFESTACIÓ DE REBUIG que farem al Bosc de la Memòria el proper diumenge dia 6 de maig a les 12 del matí.

Bosc de la Memòria, 28 d’abril de 2007

Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica