Ateneu Llibertari Estel Negre

Herranz recull els seus articles a Episodis de la Mallorca llibertària

El llibre és una aproximació a un estudi més ampli sobre el tema

L'escriptor i historiador Albert Herranz estudia alguns aspectes històrics del moviment llibertari a Mallorca en el breu volum Episodis de la Mallorca llibertària publicat a la col·lecció l'Argenta de Can Sifre. El petit tom, dividit en cinc capítols, constitueix l'ampliació d'alguns articles que l'escriptor ha publicat al periòdic Cultura Obrera i alhora esdevé una primera aproximació a un estudi més extens sobre la CNT i el moviment llibertari durant la República. «Consider que el moviment llibertari en aquesta època s'ha estudiat poc i d'una manera molt tangencial», argumentà Herranz després de matisar que s'ha trobat amb «certes dificultats» a l'hora d'enfrontar-se al treball de recerca perquè «la majoria de les fonts directes han mort i en molts de casos la documentació o la correspondència de personatges importants de l'època va ser destruït totalment».

La vaga que tingué lloc al setembre de 1931 secundada pels treballadors del moll i pel sindicat de fusters per evitar adobar les portes de la presó Model arribades des de Barcelona centra el primer episodi del llibre, sobretot perquè aquesta vaga no defensa cap dels aspectes tradicionals sinó per defensar el dret a treballar d'acord amb la consciència. El segon capítol explica breument la història de la CNT en la II República a Mallorca i les semblances i diferències respecte al desenvolupament del sindicat a tot l'Estat, mentre que el tercer se centra en les repercussions a Mallorca de la vaga del febrer de 1932 pels deportats de Bata, on es va produir un moviment insurreccional a la comarca minera que va abolir la propietat privada i la moneda, proclamant així el comunisme llibertari. La història del periòdic Cultura Obrera i l'episodi anticlerical que tingué lloc a Inca pel tombament de les creus de terme esdevenen finalment el centre del quart i cinquè capítol.

A Episodis de la Mallorca llibertària es poden trobar també alguns fets curiosos i anecdòtics interessants com ara la connexió mallorquina amb l'atemptat de Cánovas, amb el maig del 1937 o les relacions entre el moviment llibertari a Formentera i Nova York. Herranz presentarà el llibre a l'Ateneu Llibertari Estel Negre avui a les 20.30 hores.

M. Loshuertos (Palma)

(Diari de Balears, 30-05-07)

***

El escritor Albert Herranz recoge sus Episodis de la Mallorca llibertària

El autor prepara un libro sobre el movimiento anarquista de Mallorca en la República, un tema "poco estudiado"

Albert Herranz presenta su libro hoy en el Ateneu Llibertari

Cinco artículos son reescritos por Albert Herranz en los que se intenta llenar un vacío historiográfico sobre la memoria de los anarquistas de Mallorca en tiempos de la República. Se trata de cinco Episodis de la Mallorca llibertària que ya fueron en su día consignados por el propio autor en el periódico Cultura Obrera, sólo que en esta edición de Can Sifre se presentan en su versión ampliada.

Septembre del 1931: Les portes de la Model; La Confederació durant la Segona República; Febrer de 1932: la vaga pels deportat de Bata; Breu història de Cultura Obrera y Gener de 1932: el tombament de les creus de terme son los episodios recogidos y redactados por el escritor Herranz.

En cada uno de ellos quedan reflejados aspectos consustanciales al anarquismo como su anticlericalismo, su lucha por la dignidad de las personas, su igualitarismo y cómo se postularon en huelgas, en tomas de postura ante atropellos en el mundo laboral y en algunas acciones llenas de simbolismo como el de las puertas de la cárcel Modelo.

"Fue una huelga inédita por los motivos ya que reivindicó el derecho de los trabajadores a no trabajar en lugares donde se atentaba contra la dignidad humana y no fue una huelga por cuestiones económicas", señala Herranz.

Pese a que el movimiento anarquista de Mallorca no fue tan significativo como el de Cataluña y Andalucía, "sí existieron personas y acciones muy destacadas que deberían ser estudiadas". Por ejemplo la figura del obrero Francisco Tomás o la presencia mallorquina en el atentado anarquista contra Cánovas del Castillo, donde "uno de los que lo prepararon era de Mallorca y se desplazó a Madrid".

También resulta curiosa la implicación del anarquismo en Formentera y su vinculación al movimiento libertario de Nueva York. "Un formeterenc anarquista emigró a Nueva York y ahí entró en contacto con grupos anarquistas. Él, a su regreso a la isla, fundó la CNT, que tuvo afiliados entre algunos de los trabajadores de las Salinas", relata Herranz.

En todos los episodios es visible "la cultura como herramienta liberadora; al igual que su carácter apolítico puesto que no entraban en el juego de partidos políticos; y el modelo de autogestión", apunta el historiador y escritor.

Estos Episodis vieron la luz inicialmente cuando, dos años atrás, el periódico Cultura Obrera -publicación decana en el movimiento libertario- reapareció al encontrarse accidentalmente una serie de ejemplares viejos de la revista.

Lourdes Durán (Palma)

(Diario de Mallorca, 30-05-07)

***

El escritor Albert Herranz recupera los Episodis de la Mallorca llibertària

El volumen se presenta hoy a las 20.30 en el Ateneu Estel Negre

Durante la Segunda República, el movimiento libertario en Mallorca estaba muy vivo a pesar de ser pequeño en comparación con el resto del país. Un libro, Episodis de la Mallorca llibertària, de Albert Herranz, busca recuperar su memoria. El volumen se presenta hoy a las 20.30 horas en el Ateneu Estel Negre.

¿Cuáles son las características del movimiento? «La relevancia de la cultura como herramienta liberadora, la autogestión y la relación con los movimientos de la Península.» Y, sobre todo, «el desconocimiento que hay a nivel histórico.» Para poder estudiarlo, Herranz ha tenido que recurrir a periódicos de la época y a las publicaciones libertarias de entonces.

L. Moyà

(Última Hora, 30-05-07)

El pròxim dia 31 de maig, a les 20 hores, al local de CNT, continua el cicle «Unió! (Cicle de cinema sindicalista)» que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Martin Ritt

Norma Rae (1979)

Basada en fets reals, aquesta pel·lícula narra el procés de conscienciació política d'una dona i el seu compromís amb la lluita sindical. Norma Rae és una operaria d'una fàbrica tèxtil del sud dels Estats Units. Quan arriba a la ciutat un líder sindical, amb la intenció de formar un sindicat a la fàbrica, la vida de Norma canvia per complet, s'introdueix en la lluita laboral. Així, convertida en líder sindicalista, haurà d'enfrontar-se a les enormes dificultats per implantar un sindicat a la seva fàbrica.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre aquesta activitat.

T’hi esperem!

Més informació sobre el cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Josep Pons Bestard ha mort. El vell republicà va participar fa uns anys en una sessió de les Jornades Llibertàries explicant-nos les seves aventures i desventures i, ben igual com comentàvem ahir amb Eduard Pons Prades, ens va deixar un grat record. Marxa un lluitador i els que quedem no hem de recular; la seva memòria és un exemple a seguir.

***

Mor a l'edat de 94 anys Josep Pons Bestard, històric republicà de Calvià

Fou empresonat després de la contesa pels seus ideals polítics

El conegut republicà Josep Pons Bestard morí ahir als 94 anys a conseqüència d'una embòlia, que provocà el seu ingrès hospitalari el passat dijous. D'aquesta manera, Josep Pons no va veure complit el seu desig de contemplar de nou la presència de regidors d'esquerra als ajuntaments. Als seus 94 anys Pons gaudia d'una bona salut que li permetia escriure i tancà la llista d'Esquerra Republicana de Calvià on acompanyà la seva filla Maria Oliva Pons. Fou professor mercantil i empresari. La seva família estava molt vinculada al republicanisme; n'és un exemple l'amistat que mantingué el seu padrí amb el president de la primera República, Francesc Pi i Maragall. Publicà diferents llibres com Memòria de Mallorca i ara queda pendent la publicació del seu darrer llibre. El seu republicanisme i la seva simpatia per la maçoneria li valgueren l'empressonament a diversos camps de treballs forçats.

Tant el secretari general d'ERC a Balears, Joan Lladó, com el candidat d'Esquerra a Calvià, Joan Miquel Chacón, es mostraren ahir molt afectats per la pèrdua de Pons, a qui recordaren com «una persona molt fidel al republicanisme i a favor de la memòria història». Tant n'és així que escriví una carta al director de Gabinet de la Presidència del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, on exposà els seus punts en desacord amb la Llei de la Memòria Històrica que no anul·lava els judicis del franquisme, entre els quals s'incloïa el seu. «Em sap greu no haver-li pogut dir que han sortit vuit regidors d'esquerra», digué Lladó. Precisament, ahir Chacón recordava: «Ens deia que comptàssim amb ell ja que de cintura per amunt era com un home de trenta anys». L'enterrament tendrà lloc dijous dematí al cementeri de Palma.

C. Moreno (Palma)

(Diari de Balears, 30-05-07)