Ateneu Llibertari Estel Negre

DILLUNS 7 DE MAIG

Makhno, la revolució desconeguda

Estrena del documental d’Hélène Châtelain

Néstor Majno, un campesino de Ucrania,

editat per l’Ateneu Llibertari Estel Negre,

i xerrada a càrrec d’Ignasi de Llorens

Casa de Cultura (19.30 hores)

De 1917 a 1921 Ucraïna va viure l’entusiasme revolucionari que va portar a l’enderrocament del tsarisme i a l’organització de formes socials cooperatives i autogestionàries. L’exèrcit guerriller de Nèstor Makhno (1889-1934) va defensar les col·lectivitats pageses de l’ocupació de les tropes alemanyes a les quals el Govern bolxevic havia lliurat la regió, s’enfrontà als nacionalistes ucraïnesos que pretenien la creació d’un nou Estat i va lluitar contra els exèrcits dels generals tsaristes Denikin i Wrangel. Els bolxevics s’aliaren amb Makhno quan aquests lluitaven contra un enemic comú, però més tard, i sense prèvia declaració d’hostilitats, atacaren els guerrillers i esclafaren les col·lectivitats.

En 1921 Makhno i un petit grup de supervivents van poder exiliar-se a Romania, posteriorment a Alemanya, per acabar instal·lant-se a París, on Makhno va escriure les seves memòries i va morir el 1934. Com sol passar a tots aquells que lluiten contra els poderosos, la història els ignora, quan no els difama. La propaganda soviètica va crear una llegenda d’un Nèstor Makhno bandit psicòpata, anarquista, antisemita i contrarevolucionari; però per als habitants d’Ucraïna el seu anarquisme revolucionari va ser una defensa de la llibertat i dels pobres, i la premsa makhnovista demostra que va defensar els jueus...

***

Hélène Châtelain, la directora del documental Néstor Majno, un campesino de Ucrania, narra els avatars del moviment majnovista i recull els testimonis dels historiadors i de familiars dels protagonistes que després d’haver estat silenciats durant els anys del terror comunista recobren la paraula i recorden allò que el poder va voler silenciar.

Per a l’Ateneu Llibertari Estel Negre és un honor presentar la versió castellana --la idea d’aquesta tria ha estat donar una major difusió ja que una part important de la producció es distribuirà a Sud-amèrica-- d’aquest magnífic documental que ha portat mesos de feina i de maldecaps, amb un resultat per a nosaltres d'allò més digne. Des d’aquí volem agrair a les productores franceses 13 Production i La Parole Errante el permís i les facilitats que ens han donat per poder editar aquesta traducció; també, com no podia ser d’altra manera, volem mostrar la nostra gratitud a tot l’equip mallorquí que d’una manera desinteressada ha participat en aquest projecte: a Mercedes Cruz, que ha posat la veu de la narradora; a Xim Vidal, la veu de Makhno; a Carlos Álvarez i Ignasi de Llorens, que han traduït els diàlegs; a David Cladera, que s’ha encarregat de l’enregistrament i de la postproducció; a Ramón Fernández, que n’ha supervisat del so; a Santi García, subtítols; a Montse Rodríguez i Aline Tur, que l’han produït; i a Sylvia Sánchez, el Centre d’Estudis Fotogràfics (CEF) i La Perifèrica Produccions. Sense tots aquests professionals aquest documental no s’hagués pogut realitzar.

Més informació sobre les Jornades Llibertàries