Ateneu Llibertari Estel Negre

Avui dimecres 11 d'abril es presentarà davant els mitjans de comunicació el manifest per la llibertat de Núria Pòrtulas signat per conegudes personalitats de molts diversos àmbits del món intelectual, artístic, universitari i de compromís social.

La presentació es farà a càrrec de Josep Maria Terricabras i Oleguer Presas, amb la presència d'altres dels sotasignants. En aquests moments ja compta amb l'adhesió de Quimi Portet, Pepe Rubianes, Arcadi Oliveras, Ventura Pons, Feliu Ventura, August Gil Matamala, Carlos Taibo, Matthew Tree, Feliu Ventura, Fermin Muguruza, Héctor López Bofill, Joel Joan i molts d'altres. L'acte es farà a les 19 hores al carrer Riera Alta 4-6 i està totalment obert al públic i als mitjans de comunicació. Hi intervindran també l'advocat Benet Salellas i Miquel Pòrtulas, germà de la Núria.

En el manifest s'exigeix la posada en llibertat immediata de la jove gironina empresonada des del 7 de febrer i també es demanen responsabilitats polítiques a la Conselleria d'Interior de la Generalitat.

Per qualsevol informació: 677051602, 652138893

***

Manifest per la llibertat de la Núria Pòrtulas

Ja són molts els ajuntaments que a través de mocions aprovades als seus plens s’han posicionat a favor de la llibertat per la Núria Pòrtulas, així com moltes entitats i persones a través de l’adhesió al manifest de la campanya i de cartes i articles de suport publicats en diaris i pàgines electròniques.

La Núria Pòrtulas, una jove compromesa amb el seu entorn social, va ser detinguda i empresonada sota la llei antiterrorista, per ordre de l’Audiència Nacional, a petició dels Mossos d’Esquadra per la imputació de tinença d’explosius i pertinença a banda armada; però posteriorment, a la vista a l’Audiència Nacional, el jutge va decidir imputar tan sols col·laboració amb banda armada, ja que no hi havia indicis d’explosius.

Des del passat 7 de febrer la Núria Pòrtulas roman en presó preventiva a Soto del Real, a l’espera de la presentació de noves diligències per part dels Mossos d’Esquadra, tot i que el jutge que porta el cas ja les ha demanat als Mossos en tres ocasions des que va començar el procés.

El detonant d’aquesta operació va ser l’existència d’una llibreta blava i divers material de difusió anarquista, que se li va requisar dues setmanes abans en un control dels Mossos d’Esquadra tornant d’una manifestació contra els abusos policials a Olot. A la llibreta hi havia informació sobre la campanya de suport a Juan Surroche, anarquista pres per l’estat italià.

Així doncs, els indicis causants de l’empresonament preventiu són, d’una banda la seva implicació en la campanya de suport a Juan Surroche, i de l’altra les dades sobre institucions gironines trobades a la llibreta blava.

Aquest no és més que un cas entre molts altres de persones imputades per causes polítiques, retallant així de forma greu la llibertat d’expressió. Per això les persones sotasignants fem públic el nostre suport a la campanya per la llibertat de la Núria Pòrtulas pels següents motius:

- Pensem que aquests fets no poden justificar ni l'empresonament preventiu ni la imputació de col·laboració amb banda armada, ja que és totalment inversemblant que una suposada banda terrorista italiana, de la qual no es coneix ni el nom ni cap membre component, pugui preparar un atemptat a Girona. A més, les accions en les quals ha participat la Núria, com la campanya de solidaritat amb Juan Surroche, han estat de caire pacífic, ja siguin manifestacions, concerts o encartellades. Apel·lant a la presumpció d’innocència, doncs, no és raonable pensar que hi ha indicis per acusar-la del que se li imputa.

- No creiem adequada l’actuació dels Mossos pel que fa a les mesures desproporcionades que es van adoptar el dia de la detenció com són la irrupció dels cossos policials, amb la cara tapada i sense donar explicacions a altes hores de la matinada als escorcolls a l’immoble okupat on residia la Núria i a casa dels seus pares, on també van requisar ordinadors i material informàtic del negoci familiar que encara no han retornat, amb tot el que això comporta per a l’activitat diària de la família.

- D’altra banda la desinformació constant que han sofert familiars i amics sobre el desenvolupament del cas també ens sembla incorrecta.

Finalment demanem l’assumpció de les responsabilitats polítiques a la Conselleria d’Interior i la posada en llibertat de la Núria Pòrtulas.

D’acord a la redacció d’aquest comunicat m’adhereixo a ell i a la seva petició.

Noms i cognoms

DNI, PPORT, NIF

Edat

Professió

Telèfons

A/e

Signatura

Surten les memòries inèdites del general simpatitzant de la CNT, Juan Perea

Flor del Viento acaba de publicar les memòries del general republicà Juan Perea Capulino (1890-1967), Los Culpables. Recuerdos de la guerra, 1936-1939. Mauricio i Álvaro, els fills del general, han lluitat durant anys, perquè l'obra del seu pare fos publicada.

Durant la Transició van presentar l'obra a una editorial barcelonina que rebutjà el manuscrit perquè el general criticava massa els comunistes. Ara, en plena recuperació de la memòria, l'editor Ramon Serrano publica les memòries inèdites d'un cap militar de l'exèrcit republicà.

Juan Perea Capulino les va escriure a l'exili de Niça els anys 1939-1940, per tant són coetànies a les de Vicente Rojo, ¡Alerta a los pueblos!, i a les de Julián Zugazagoitia, Guerra y vicisitudes de los españoles. L'historiador Josep Sánchez Cervelló va dir, en la presentació del llibre, que Perea aporta importants dades a temes de la Guerra Civil: l'ofensiva a la Sierra del Guadarrama, la defensa de Madrid, l'ofensiva sobre Terol i, sobretot, el final de la guerra amb la caiguda de Catalunya. I va afegir que Perea "era un militar capaç d'organitzar la guerra des de la diplomàcia i de preparar un exèrcit des de la disciplina i l'honestedat".

Perea, que va simpatitzar amb la CNT, és l'únic cas de soldat d'escala militar que arribà a general. Formava part de l'exèrcit des dels 14 anys i abans dels 20 ja entrava en accions guerreres. El 1926 va participar en l'anomenada Sanjuanada contra la dictadura de Primo de Rivera, i a conseqüència d'això fou tancat durant sis anys a Montjuïc. El 1936 va dirigir la columna Perea, on hi havia sindicalistes, anarquistes i voluntaris. Entre els seus col·laboradors destacaren els militants obrers Josep del Barrio i Cipriano Mera.

Perea, que fou un dels caps de l'Exèrcit de l'Est, va ser crític amb el PCE al qual acusa de cercar l'hegemonia en contra dels interessos generals de la República i del poble treballador. En acabar la guerra va ser nomenat general per Negrín. Visqué l'exili a França, Mèxic i Algèria.

Ferran Aisa

(Avui, 09-04-07)

Aquí teniu les activitats que per al mes d’abril la CNT de Palma ha organitzat.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre aquestes activitats.

---

Organitzant les resistències

Cicle de cinema de combat social

Dijous 12 d’abril a les 20.00 hores

Venceremos, la otra historia de Oaxaca

(2006, Mèxic, Col·lectiu Producciones Vanguardia Proletaria)

 +

Octubre negro en Oaxaca

(2006, Mèxic, Col·lectiu Mal de Ojo TV)

---

Dijous 19 d’abril a les 20.00 hores

La dignidad de los nadies

(2005, Argentina, dirigida per Fernando E. Solanas)

---

Dijous 26 d’abril a les 20.00 hores

V de Vendetta

(2005, Estats Units, dirigida per James McTeigue)

---

Tots el actes es duran a terme al local de CNT Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

971 726 461

La negociació amb els grups per impulsar la llei abans d'acabar la legislatura no acaba d'arrancar fre

Les minories temen que Zapatero vulgui congelar-la fins després de les generals

La llei de la memòria històrica s'ha convertit en una iniciativa incòmoda per a un govern, el del PSOE, que des de l'oposició a l'executiu d'Aznar no tenia cap dubte a l'hora d'exigir l'anul·lació dels judicis sumaríssims i la devolució de la dignitat a les víctimes de la Guerra Civil i de l'etapa franquista. Ara, si es posa el retrovisor des de la Moncloa, la perspectiva del que es vol o es pot fer ja no es veu amb tanta nitidesa.

De fet, el que havia de ser una de les lleis estrella d'aquesta primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero ha vist com s'arrossegava molt de temps pels despatxos de la zona presidencial i, ja un cop presentada, fa mesos que es troba perduda entre la paperassa del Congrés.

És el que diversos col·lectius d'afectats per aquella negra etapa consideren una llei fugissera, i no només perquè el govern socialista no acaba de trobar el moment de discutir-la amb els grups parlamentaris, sinó perquè el que ofereix és, simplement, passar pàgina d'aquells episodis amb un "trist certificat" i un "copet a l'esquena", es lamenten.

Un nou ajornament electoral

L'executiu de Zapatero és conscient que amb aquesta llei s'ha posat en un carreró sense sortida: encara que hi introdueixi alguns retocs, difícilment aconseguirà satisfer les víctimes i, sens dubte, el que sí que farà és oferir en safata un nou element de discòrdia al PP que des del primer dia es va autoexcloure de qualsevol negociació de la norma i va exigir-ne la seva retirada.

En l'horitzó, però, no s'albira precisament que hi hagi d'haver una resolució ràpida d'aquesta discussió. Després de gairebé vint ajornaments de la presentació del període d'esmenes, i davant la pressió de les minories que exigien que s'impulsés d'una vegada la llei, l'executiu socialista va optar per tancar aquest procés el passat dia 6 de març.

Llavors tots els grups van dir-hi la seva i, sobretot, totes les minories van coincidir que a ningú no agradava el comitè de notables proposat pel govern central -i que hauria d'escollir el Congrés- amb la missió d'expedir certificats proclamant la injustícia patida per les víctimes o familiars que ho demanessin. En tot cas, des que fa un mes es van presentar les esmenes, els grups no han sabut res més per part de l'executiu de Zapatero. Es va tornar a imposar el silenci, perquè el grup majoritari al Congrés ha decidit tornar a congelar la llei a l'espera que passi la tempesta de les municipals i autonòmiques del proper 27 de maig.

La incomoditat que ocasiona la llei es faria més ostentosa si s'assumís el següent pas i s'obrís la ponència en ple període electoral, ja que no només rebrien crítiques des dels mítings del PP pel fet de ressuscitar la idea de les dues Espanyes, sinó que també des d'ERC i des d'IU-ICV es denunciaria l'escàs interès de l'executiu de Zapatero a voler avançar en una qüestió que aquests dos grups consideren cabdal: per restituir la dignitat de les víctimes cal que s'anul·lin els judicis sumaríssims. Per la direcció socialista, una cosa és dir no a aquesta exigència en reunions privades i una altra molt diferent és la de tornar-se a retratar a la cambra baixa posant-se en contra de les reclamacions dels seus socis d'esquerres, que, al cap i a la fi, han estat els impulsors perquè el govern de Zapatero es decidís a presentar en aquesta legislatura la llei de la memòria històrica.

La situació ara és que la llei està novament aparcada. L'excusa que s'ha donat, però, és que la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, vol negociar directament amb els portaveus dels grups, i les darreres setmanes qüestions d'agenda molt més urgents li han impedit posar-s'hi. Aquesta mateixa setmana, de fet, De la Vega és de viatge a la Xina, i fonts de la Moncloa asseguren que quan passin les festes i es reprengui l'activitat al Congrés es reprendrà el treball en un assumpte del qual la vicepresidenta es va fer càrrec des del primer dia.

En tot cas, De la Vega és la que sempre s'ha mostrat menys disposada a obrir una escletxa per permetre solucionar l'exigència perquè s'anul·lin els judicis que van originar milers de víctimes i damnificats. En algun moment de la negociació al Congrés --que molt aviat es va aturar-- el llavors responsable del PSOE en aquesta matèria, el dirigent basc Ramón Jáuregui, havia suggerit la possibilitat de buscar una fórmula que desbrossés al camí cap a l'acord amb una àmplia majoria. L'opció era elaborar una llei que permetés l'anul·lació simbòlica d'aquells dictàmens, però sense que tingués valor ni jurídic ni econòmic.

No semblava, aquesta, la millor fórmula per als grups d'esquerres, però almenys obria la possibilitat d'iniciar una negociació amb les formacions del Congrés amb una proposta diferent sobre la taula. De sobte, però, el PSOE va fer un nou gir i Jáuregui va deixar de ser el responsable de buscar l'acord, passant el tema al diputat José Andrés Torres Mora. En el debat a la totalitat celebrat el passat mes de desembre el representant socialista va tornar a deixar palès que el Congrés ni és jutge ni historiador i, davant d'això, ni reescriurà els fets de la Guerra Civil i la dictadura ni anul·larà les seves resolucions. La llei és la que és i, a partir d'aquí, es negocia amb el que hi ha.

El PSOE pensava en aquells moments que tenia el suport de CiU i PNB per tirar endavant el projecte, amb la confiança que més tard s'hi uniria IU-ICV. En canvi, considerava impossible que ERC se sumés al consens. La realitat, però, va ser que els grups català i basc van deixar clar que no serien ells els que li trauran les castanyes al foc a Zapatero en una qüestió que ells no li havien plantejat. I en el cas de CiU, a més, se'ls requeria el suport precisament en un moment que la federació refredava les seves relacions amb el PSOE després de l'1-N i la renovació del govern tripartit a Catalunya.

Millor deixar-ho córrer

Mentrestant, des de la Moncloa s'insistia que la llei s'aprovaria amb un ampli suport abans d'acabar la legislatura. Però no deien ni amb qui ni com pensaven fer-ho, encara que ha poc a poc tornen a deixar caure que s'estan buscant "fórmules de consens". De fet, han reunit juristes i catedràtics perquè avaluïn què es pot fer en el camp de l'anul·lació de sentències sense desvirtuar en excés el projecte inicial.

Però més enllà de les modificacions que es puguin introduir, diversos membres de l'executiu central i de la direcció socialista veuen poques possibilitats de sortir-ne amb èxit i apunten la possibilitat de deixar-ho córrer fins després de les generals, que, si no s'avancen, seran el primer trimestre del 2008. Alguns portaveus de les minories interpreten que, si res no canvia, aquesta és l'estratègia que de fet està seguint el grup socialista: allargar tant com es pugui els tràmits per evitar fer front a una iniciativa que els desgasta.

A més, encara que públicament no hi donen cap importància, el cert és que en privat fonts de la Moncloa admeten que les crítiques d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes titllant el projecte d'oportunitat "perduda", "mal exemple" i "perillós antecedent" no beneficien la futura negociació al Congrés, sobretot amb els grups d'esquerra, que s'han identificat força amb les crítiques. Aquestes reconegudes ONG han elaborat un estudi sobre la llei que resulta demolidor. "No només no tanca ferides, sinó que les obre més", i avisen que, en cap cas, afavoreix la reconciliació.

Mentrestant, els grups de la cambra que podrien fer costat al govern de Zapatero en aquesta llei ja han fet arribar les seves exigències, plantejades a través d'un nodrit paquet d'esmenes. El grup català de CiU, a través del diputat Jordi Xuclà, considera imprescindible que es reconegui també la persecució ideològica i política per "conviccions nacionalistes democràtiques" i també per creences religioses, posant èmfasi perquè es tingui en compte que també van haver-hi episodis de "violència incontrolada" per part de persones procedents de partits democràtics.

Pel que fa a l'anul·lació de judicis, CiU planteja la declaració "d'il·legitimitat" dels òrgans que dictaven sentències i la "injustícia d'aquestes resolucions". Aquesta proposta es veu una de les més assumibles per l'executiu espanyol, encara que aquest no vol anar més enllà d'una declaració sobre les sentències que no comporti efectes jurídics.

Els «papers» del govern basc

Per part del PNB una de les principals exigències radica a reclamar el fons documental incautat al govern basc de la República. De fet, en les esmenes s'assenyala que d'aquesta manera s'acabaria amb el greuge comparatiu comès amb les institucions basques respecte a les catalanes, que sí que han recuperat el seu patrimoni documental emmagatzemat durant dècades a Salamanca. El govern espanyol, però, no vol obrir un altre front, en aquest cas amb els documents bascos dipositats a Ferrol, en vigílies de les generals.

Els grups d'esquerres, per la seva banda, insisteixen en l'anul·lació de judicis com a única fórmula vàlida de reparació. Això és el que planteja Joan Tardà, d'ERC, i Joan Herrera, d'IU-ICV. Tardà, a més, proposa en el paquet d'esmenes la persecució dels genocides del franquisme, el reconeixement del maquis, la petició perquè el rei demani perdó en nom de l'Estat pels crims comesos i la conversió del Valle de los Caídos en un centre de la memòria. Aquest darrer aspecte també el defensa Joan Herrera, que exigeix amb contundència l'anul·lació dels judicis i la creació d'una fiscalia especialitzada en apologia del feixisme.

Montse Oliva

(Avui, 07-04-07)

Jesús Lizano

Lizanote de la Acracia

El Ciervo. Barcelona, 2007

Cinquanta anys després de la publicació del seu primer llibre, Jardín botánico, premi Boscán, Jesús Lizano (Barcelona, 1931) continua en plena forma artística amb la presentació de Lizanote de la Acracia o la conquista de la inocencia, cinquè volum dels llibres que des de fa anys li publica la col·lecció de poesia de la revista El Ciervo. Entre aquests dos llibres, enmig d'aquest mig segle, han passat moltes coses, des de l'adscripció de Lizano a la generació dels cinquanta per part de diferents crítics i antòlegs, passant per la marginació que va patir des de determinats sectors del que ell anomena «poder literari», fins a la comunió amb els sectors més contraculturals i underground de l'escena poètica barcelonina, que l'ha reivindicat i acompanyat des dels anys vuitanta.

Lizano ha continuat fidel a una línia de creació coherent, que passa pels místics i per gran part dels clàssics castellans: Sant Joan de la Creu, Quevedo, Berceo, Santa Teresa... Lizano ha aportat a aquesta lectura de la tradició el seu segell més transgressor i vitalista, la visió de la gent del carrer, la preocupació social i l'acràcia com a model de vida. El seu nou llibre també serveix com a antologia del tipus de poemes que ha conreat al llarg d'aquests anys de vida i de lluita, acompanyats d'un epíleg de tres articles dels que coneixeu els lectors de l'Avui. Lizanote de la Acracia conté tots els elements de l'univers del nostre poeta: la força de la rebel·lia i la melangia de la soledat i del mateix ofici de poeta. També el diàleg directe amb el lector, amb el qual Lizano estableix grans complicitats. Som davant d'un poeta de referència, culte i popular, marginat per uns però absolutament necessari pels altres.

David Castillo

(Cultura / Avui, 05-04-07)

Dos joves agredits i detinguts al Prat

El passat diumenge 1 d’abril al voltant de les 22.30h, mentre se celebrava un concert al «Centre de Cultura Contemporània» La Capsa, una actuació gratuïta i brutal dels mossos va ocasionar nombrosos ferits. Els més afectats van ser dos joves pratencs que van ser brutalment agredits i posteriorment detinguts de manera indiscriminada pel mateix cos.

Arran d’una trucada, no se sap si d’algun veí o d’alguna de les persones d’aquest centre «cínic», van aparèixer quatre dispositius dels mossos, que venien, segons la seva versió «per identificar a algunes persones que havien provocat aldarulls». El que van fer va ser llençar-se sobre un grup de joves que res tenien a veure amb l’enrenou, obligant-los a agenollar-se a cops de porra i humiliant als més joves del grup, davant desenes de testimonis que van increpar l'actuació policíaca. L'ambient es va anar caldejant per l'actuació prepotent i indiscriminada dels antiavalots fins produir-se una brutal càrrega policíaca que es va saldar amb nombrosos contusionats i dos detinguts.

Aquests dos companys detinguts sortien de la sala de concerts, intentant aturar una petita baralla on no estaven implicats que s'havia produït a l'interior del local i que estaven portant cap a fora per calmar els ànims quan de cop van ser agredits i detinguts pels mossos que hi eren a fora. El resultat de la càrrega va deixar a un dels dos detinguts cegat, per la quantitat de sang que li queia del cap, desprès de rebre un fort cop de porra, i varis nois i noies contusionats per l’agressió policíaca.

Un cop a comissaria van trigar més d’una hora en netejar-li les ferides del qui es trobava més greu i no va ser fins al dia següent, desprès de 21 hores quan el van portar al centre mèdic per rebre l’atenció necessària, aquesta atenció se li va proporcionar massa tard i la ferida no es va poder curar adequadament. Desprès de 41 hores retinguts a les dependències policíaques, els dos joves van sortir en llibertat a les 15 hores, havent declarat davant del jutge, amb els càrrecs d’atemptat i resistència a l’autoritat.

Volem denunciar la total impunitat i prepotència que el mossos d’esquadra han portat a terme des de la seva arribada al poble, la falta d’arguments i proves a l’hora d’actuar amb violència contra els joves i la desinformació per part dels mossos cap a companys i família dels detinguts.

Prou brutalitat policíaca!

Prou abusos de poder!

Va ser al concert de comiat d'en Lluís Llach de l'altre dia, A Verges, al meu parer un dels grans esdeveniments cívics i culturals d'aquests darrers temps dels països catalans, que cap al final un jove va saltar a l'escenari amb una pancarta que s'exclamava: «Llibertat per a Núria». I ara?, vaig pensar. Clar, com que visc a Mallorca, que és el centre, la guixa mateixa del món, claríssim, si un no està molt, però molt a l'aguait a això dels «blocs», pàgines webs i tota la pesca aquesta, hi ha moltíssima informació que passa per malla. Sospit que potser sols em passa a mi, això, perquè, acte seguit m'hi vaig entrar, en la informació electrònica, i a la ronsa a la ronsa, hi vaig trobar tot el que volia i es podia saber (fins i tot una finestra de l'amic Miquel López Crespí, que sap el dimoni on se colga, l'home) d'una al·lota anarquista anomenada Núria Pòrtulas, de Sarrià de Ter per més senyes, que per lo vist havia estat detinguda fa una mesada llarga d'una manera molt arbitrària, sense haver pogut provar-li res de res a hores d'ara, sembla, afirmen els seus companys i correligionaris que han promogut manifestacions a diferents ciutats, Palma inclosa i jo sense assabentar-me'n, punyeta.

Al parèixer amb ella s'està cometent una greu injustícia. Hi ha qui defensa que aquesta al·lota està essent víctima d'un inexplicable muntatge policial. Amem: na Núria Pòrtulas és anarquista. Bé, I què? Vols tocar-me el nas, a aquestes altures criminalitzar algú per les seves idees! Bé, no, això no és tot, resulta que l'han detinguda els Mossos d'Esquadra, i que per a més inri, aquests depenen directament d'Iniciativa-Els Verds- Esquerra Unida i Alternativa, o sigui, del flegmàtic Joan Saura. Com es menja, això, amb cullera, amb forqueta i ganivet, o basta amb una canyeta per xuclar...? Càrrecs de la detenció? De principi, pertinença a banda armada i tinença d'explosius, dels quals el jutge l'exonera després per evident manca de proves, però la fa tancar per «connexió» amb grups violents anarquistes italians. Es declara cert que ha mantingut una relació sentimental amb un tal Joan Surroche, que a la vegada és reclamat per la justícia italiana per suposada pertinença a banda armada. Sembla que va pegar foc a un vagó de tren i tot, el cap buit aquest. Bé, i què? On és el delicte de Núria? S'afirma que als escorcolls que han efectuat al seu domicili i al dels seus pares, hi han trobat paperassa de tendència àcrata, pòsters, pasquins, propaganda. Bé, i què? On és el delicte de Núria? Han dit que també li han trobats fulletons de suport als cinc membres de l'anomenada operació Dixan, que tendran el mèrit de passar a la història per haver estat condemnats per l'Audiència Nacional a 13 anys de presó sense haver-los provat cap delicte ni un, però amb la compixada de rata d'haver estat dissortadament «esmentats» per Collin Powel davant l'ONU. El que sentiu. Bé, i en tot i amb això, què? On és el delicte de Núria? Posen damunt taula a la vegada que tenen, producte d'una requisa il·legal per cert, una agenda on pot haver-hi material perillós, però secretíssim. Per a no fer-lo públic al·leguen la llei antiterrorista, la perillositat, el secret de sumari, i altres salses de sobre espessidores tipus Maicena, amb base de blat de moro i farina de garroví, saben el que els vull dir?

És un mal costum aquest imposat per les inefables modes USA de les detencions preventives, primer a la garjola i després ja en parlarem. És molt mal costum. Tornam a ser a allò tan xerec, tan covard, tan antidemocràtic, de seguretat versus llibertats. Quants presumptes innocents hem de mantenir tancats per a sentir-nos més presumptament segurs...? Però, i el dret d'empara, la cosa...? Ala vénga, fuig d'enmig, estrúmbol...!

Gabriel Florit,

escriptor

(Diari de Balears, 04-04-07)

Cinemaclub a la SACMA

Carrer Bosch, 5, 1r (edifici Crèdit Balear). Manacor

Entrada gratuïta

Dissabte 7 d'abril a les 19.30 hores

Ho organitza: 39 escalons

El Decamerón

Pier Paolo Pasolini

Itàlia, 1971. 106 min.

Primera part de l'hedonista i lluminosa «Trilogia de la vida», aquest irreverent i terrenal compendi d'una petita part dels contes que componen el clàssic literari escrit per Giovanni Boccaccio a mitjans del segle XIV, compta amb el propi Pier Paolo Pasolini com a fil conductor. Encarnant al pintor Giotto, el cineasta imagina les històries contades com si fossin parts d'un gran fresc sobre la joia de viure amb plenitud el plaer de la luxúria. Com no podia ser d'un altra manera, els contes elegits no apuntaven tant a recrear l'univers medieval del escriptor com a modelar el propi ideari pasolinià enfront una contemporaneïtat que començava a enfosquir de nou una vegada esvaïda l'efervescència social de les dues dècades anteriors.

Núria Pòrtulas és una educadora social de 26 anys d'edat, de Sarrià de Ter, que des del passat 7 de febrer es troba en presó preventiva a Soto del Real pel sol fet de tenir una ideologia anarquista. No ha comès cap delicte que permeti incriminar-la, no hi ha proves contra ella. Això no obstant, va ser detinguda brutalment per un escamot dels Mossos d'Esquadra i li va ser aplicada la llei antiterrorista. Poc després, els seus pares també van ser víctimes de la brutalitat policíaca quan un altre escamot es va presentar a casa seva de matinada i, tractant-los com si fossin delinqüents, va fer-hi un escorcoll que no va donar cap resultat. A partir d'aquell moment, Núria Pòrtulas ha viscut en la seva pell els efectes d'una llei que conculca els drets humans més elementals i que permet incomunicar els detinguts durant cinc dies i tenir-los a mercè de tota mena de vexacions i mals tractes, sense càmeres que filmin els interrogatoris i sense possibilitat d'assistència lletrada o de fer una simple trucada telefònica.

Com en un règim dictatorial, als Mossos no els ha calgut provar la culpabilitat de la detinguda; és aquesta qui s'està veient obligada a demostrar la seva innocència. Estem parlant, per tant, d'un ésser humà literalment despullat de drets i sense la més mínima possibilitat de contacte amb l'exterior; estem parlant d'una barbaritat legal, d'una aberració jurídica creada en el seu dia pel PSOE i aprovada amb els vots de PP, PSC i CiU. Ells són, doncs, els pares d'aquesta llei que possibilita que qualsevol de nosaltres, ja sigui per error policíac o per estratègia política, pugui convertir-se de la nit al dia en víctima de la blindada impunitat de l'Estat.

És precisament aquesta injustícia que s'està cometent amb la Núria Pòrtulas el motiu de la concentració que tots els dimecres, al capvespre, té lloc davant la seu d'ICV-EUiA de Girona. A Joan Saura i a Joan Boada, conseller i director general d'Interior, respectivament, els retreuen falses imputacions a la Núria, que col·laborin en l'aplicació d'una legislació que vulnera els drets fonamentals de les persones i que ni tan sols tractin de modificar o d'atenuar els procediments jurídics per a l'esmentada aplicació. Em temo, això no obstant, que a ICV li importen molt poc aquestes concentracions. ICV és un partit que sols s'interessa pels problemes reals de la gent i, sens dubte, el problema de Núria Pòrtulas no és un problema real. El problema de Núria Pòrtulas és ella mateixa, que és com dir que Núria Pòrtulas no existeix. Tothom sap que el partit de Joan Saura i Imma Mayol està cridat a coses més elevades que la defensa d'una jove antisistema. A més, com pot ser Núria Pòrtulas una antisistema, si l'autèntic antisistema, segons Mayol, l'encarna ella mateixa? Aquesta és la lliçó que la jove Pòrtulas hauria d'aprendre, la que ens diu --perquè hi ha documentació i testimonis sobrats que ho proven-- que la parella més antisistema de Catalunya, a banda de fer diners amb uns sous desorbitats dignes de la dreta més reaccionària, té el bon gust de comprar la seva roba en el número 6 del Passeig de Gràcia de Barcelona, seu de la botiga que des de fa més d'un segle vesteix les elits més conservadores de la ciutat.

Un altre problema que té Núria Pòrtulas, a més de ser catalana i desafecta a Espanya, és que els qui l'han detinguda no són nord-americans i que la presó on es troba no es diu Abu Graib o Guantánamo sinó Soto del Real. Cosa, com és lògic, molt poc estimulant per a un partit amoïnat pels problemes reals del món. És per això que potser més d'un lector pensarà: "Si l'han detinguda, alguna cosa haurà fet". Doncs sí, mantenia una relació amb un pres anarquista. Però això no la converteix en terrorista, oi? Llevat, és clar, que el país on viu no sigui un Estat de dret, sinó un Estat policíac. En aquest cas, tots, absolutament tots som sospitosos potencials.

Aquestes són paraules de la Núria des de la presó: «Ara ja no són accions puntuals la raó per la qual se'ns criminalitza, sinó per pensar d'una determinada manera». Té raó, perquè un Estat policíac necessita la coartada d'un perill constant per poder controlar la població i empresonar-la mitjançant judicis d'intencions. Aquesta és la raó per la qual el cessament de la violència ha demostrat, finalment, que la vertadera obsessió de l'Estat no és ETA, sinó la unitat d'Espanya. Ho va dir sense ambigüitats Dolors Nadal, diputada del Partit Popular, el 19 de febrer de 2004: «el problema no és el cas Carod ni la seva entrevista amb ETA, sinó les idees independentistes d'aquells que volen construir una Catalunya alliberada d'Espanya». Algú pot parlar més clar? És, doncs, per pensar d'una determinada manera que se'ns criminalitza. En aquest sentit, sap el lector que tots els joves independentistes catalans mínimament actius estan fitxats pels Mossos d'Esquadra? Absolutament tots. El procediment, l'origen del qual es remunta a l'any 2000 --època del conseller Xavier Pomés--, consisteix a demanar la documentació a tots els joves que assisteixen a actes sobiranistes, com per exemple l'Aplec del Pi de les Tres Branques, i prendre nota del nom de cadascun. D'aquesta manera, com en els règims totalitaris --en què es deté primer i s'investiga després, en què s'empresona sense proves i es criminalitza la dissidència--, s'obté una llista il·legal, però exhaustiva, de milers i milers de joves desafectes.

Núria Pòrtulas, val a dir-ho, no ha comès cap delicte, ho sap la policia catalana, ho saben Joan Saura i Joan Boada i ho sap l'Audiència Nacional espanyola, però la mantenen segrestada perquè encarna tot allò que temen: el pensament lliure, la utopia d'un món sense elits privilegiades i la defensa del dret a l'autodeterminació de tots els pobles de la Terra. Aquest és el crim de Núria Pòrtulas i aquest serà el bagatge indestructible de la seva victòria final.

Víctor Alexandre