Ateneu Llibertari Estel Negre

Aquesta carta fou enviada al senyor Antich, que ha fet cas omís, però tornaran venir eleccions que el «tir li hi sortirà per la culata». No vull saber res de dreta, ni d'esquerra ni de ningú. Tots van a lo seu.

Nicolás Nadal Ferrer

***

Benvolgut Honorable Senyor President de la Comunitat de Balears:

Em complau dirigir-me a vostè, no com afiliat al PSOE, però actualment com a simpatitzant i en temps passat vaig ésser el President de l’esmentat partit polític a Capdepera, que me veig afecta’t per l’endemesa que s’ha produït, en la entrada de vostè en la Presidència de la nostre comunitat autònoma.

No li hi vull explicar els fets, ja que me estendria un poc massa i no vull ser un pesat, però li hi explicaré els detalls de la forma i manera que em doni a entendre el millor possible, i així es podrà fer una idea del que li hi vull dir.

Aquest anys passats hi havia un organisme que s’anomenava S’Institut, que gestionava unes certes activitats destinades a la gent gran de la part forana de Mallorca. Activitats diverses, com la que jo formo part, que és una coral de gent gran de Cala Rajada, i d’altres activitats que ara no me venen a la memòria, més ben dit, no me'n recordo. Segons pareix de moment tot això ha quedat suspès, ja que l’actua consellera, que depèn aquestes funcions han quedat suspeses, segons ha dit la senyora Dolça Mulet, que no hi ha pressupost per les esmentades activitats, cosa que és mes que creïble, per les despeses comeses en l’anterior desgovern. Però: s’ha aturat a pensar en quants de monitors s’han quedat sense treball? Quanta gent gran no gaudiran de les activitats dels anys passats? Per més senyes una filla meva s'ha quedat sense treball, per la no contractació dels monitors. No podien començar la legislatura de la manera pitjor! Però això és la política, lo que beneficia a uns, perjudica als altres. Què no ho es de guapo això, aquesta manera dictatorial d’actuar!

Ara bé, ha de pensar una altra cosa, que en les properes eleccions autonòmiques, quant se celebrin, tota la gent afectada no ens votaran, això es tan segur com tenim que morir algun dia, i tal vegada ningú s’hi acostarà a les urnes, ni voldran saber res de votacions, per lo escalivats que han quedat. Jo com a persona major, que som, li hi agrairia que heu pensés una vegada i una altra, dels perjudicis que ha produït la decisió de suspendre les esmentades activitats de la gent gran. Monitors altament qualificats i amb grata concordança amb la gent major. I també pensi que en quatre anys, què pesarà? (Jo els votaré per un jurament fet a la meva mare en vida). Però ara que el Govern Central la destinat una important quantitat de doblers per les carreteres, fet que dóna a entendre, que es disposarà de més capital per altres apartats, com podrien ser en atencions a la gent gran de la nostra Comunitat Autònoma. No oblidi que si fèiem les coses ben fetes, tindrem la merescuda confiança i recompensa de la gent major, en donar-nos el seu vot, però de moment heu tenim molt difícil, per no dir impossible.

Moltes gràcies per l’atenció dispensada, i el saluda molt cordialment

                               Nicolás Nadal Ferrer

Cala Rajada, 17 de setembre de 2007

Cicle de cinema anticapitalista (11/25-10-07)

Dijous 11 d'octubre a les 20.00 hores

Mafalda (la pel·lícula)

(1979, Argentina, dirigida per Carlos Márquez)

***

Dijous 18 d'octubre a les 20.00 hores

La pesadilla de Darwin

(2004, França-Àustria-Bélgica, dirigida per Hubert Sauper)

***

Dijous 25 d'octubre a les 20.00 hores

El taxista ful

(2005, Estat espanyol, dirigida per Jo Sol)

***

Tots els actes es realitzaran al local de CNT Palma

Ho organitza: CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Jornada de solidaritat amb Oaxaca

Dissabte 6 d'octubre, a les 11.30 hores, al carrer Sant Miquel, cantonada amb plaça d'Espanya de Palma

Per al pròxim dia 6 d'octubre la CNT ha organitzat una concentració de repulsa contra els esdeveniments que des de fa un any estan ocorrent en l'Estat mexicà d'Oaxaca, on sindicalistes, població indígena i membres de col·lectius socials estan sent segrestats, empresonats i assassinats a trets per la policia federal. La raó: les mobilitzacions populars que des de fa un any se succeeixen a Oaxaca reivindicant millores socials i econòmiques per a la població civil i treballadora. Aquesta és l'actitud que actualment manté el Govern d'Oaxaca presidit per Ulises Ruiz.

És per tot això que des de CNT impulsem aquesta concentració, per a solidaritzar-nos amb els nostres companys de l'APPO i per demanar el  cessament immediat d'aquestes actituds, la llibertat dels presos polítics d'Oaxaca i l'aparició dels desapareguts, segrestats pel govern mexicà.

Solidaritat internacional amb Oaxaca!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb el poble d'Oaxaca, vine a la concentració del dia 6 d'octubre.

T'hi esperem!

Enllaços relacionats:

www.asambleapopulardeoaxaca.com

solidaridadconmexico.blogspot.com

maldeojotv.net

Salut i anarcosindicalisme

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Aquest dijous 4 d'octubre,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya, Via Roma, La Rambla, Unió, es Born.

- Canvi de sentit: es Born, Jaume III, Catalunya, Via Argentina, Rafael Rodríguez Méndez, plaça del Fortí, Via Portugal, Via Alemanya, Avda. Comte Sallent.

- Final: Plaça d'Espanya

Massa Crítica

971 207 441

Tomeu Ferrer ens ha deixat. Tomeu era la típica persona que quan la tenies enfront sabies que estaves davant d'una bona persona. Encara recordem l'horabaixa del 18 de maig de 2005 quan el van tenir a l'Ateneu presentant el seu llibre Vint dies de guerra. Ens en queda el record i els seus llibres...

***

Mor a 53 anys Tomeu Ferrer, antic regidor nacionalista i historiador

El conegut veí de Manacor finà diumenge d’una sobtada malaltia

Diumenge va morir a Manacor l’exregidor nacionalista de l’Ajuntament, historiador i escriptor Tomeu Ferrer Garau. El polifacètic i conegut veí de Manacor va morir a 53 anys d’edat a causa d’una sobtada malaltia.

Ferrer va viure de manera molt intensa la vida política del seu municipi en primera i segona línia; també fou un destacat activista i s’involucrà en diferents causes de la vida social i política de la capital del Llevant.

Fou regidor del CDI i el 1991 es presentà com a cap de llista pel PSM a l’Ajuntament de Manacor. Aleshores el seu partit entrà a l’equip de govern municipal i Ferrer fou tinent de batle i regidor delegat d’Urbanisme en el mandat en què el batle fou Jaume Llull.

Posteriorment, ja l’any 2002, Tomeu Ferrer s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i des de 2005 era president de la secció local d’Esquerra-Manacor.

En el seu vessant com a escriptor i historiador va publicar Tal com m’ho contaren, un anecdotari de Manacor en què Ferrer explica detalls de la intrahistòria de la seva ciutat natal, un lloc que ell estimava i del qual era difícil treure’l. Així ho explicava ahir el president d’Esquerra-Illes i amic de Ferrer, Joan Lladó: «Era mal de fer treure’l de Manacor», apuntà el dirigent nacionalista. S’ha de destacar que com a bon manacorí va fer feina a la indústria de les perles. Així mateix, Tomeu Ferrer va escriure la biografia El Samsó mallorquí i va fer també la seva particular aportació a la Guerra Civil amb el llibre Vint dies de guerra.

Casat i amb un fill i una filla, Ferrer fou un aferrisat seguidor del Barça i en els darrers anys col·laborà en la revista Cent per Cent.

L’enterrament al cementeri municipal de Son Coletes i el funeral per Tomeu Ferrer a l’església de Sant Pau se celebraren ahir horabaixa amb l’assistència de familiars, amics i dirigents de diferents partits polítics de Manacor.

S’ha de recordar que l’Ajuntament de Manacor va decidir suspendre el ple ordinari de la corporació que havia de tenir lloc ahir vespre i l’ajornà fins al proper dilluns, dia 8 de setembre.

J. M. S. (Manacor)

(Diari de Balears, 02-10-07)

La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha convocat el I Premi 14 d'abril de Teatre

Aquest guardó, que commemora la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931, premia textos dramàtics inèdits que contribueixin a millorar el coneixement de la II República; la Generalitat republicana, la Guerra Civil, la repressió franquista, l'exili, la deportació i els valors i les accions de l'antifranquisme.

Es tracta del guardó per a textos teatrals millor dotat de Catalunya (12.000 €). A més, l'obra guanyadora es publicarà i la Generalitat contribuirà a fer possible la seva posada en escena.

Els participants poden presentar les seves obres fins al 31 de desembre de 2007. Adjuntem un document amb un resum de les bases, que trobareu completes a la ordre IRP/152/2007, de 15 de maig, per la qual es convoca el I Premi 14 d'Abril de Teatre i s'aproven les bases reguladores corresponents.

Divendres 28 de setembre a les 21.30 hores

Sa Recreativa (Felanitx)

Projecció de la pel·lícula:

Los espigadores y la espigadora (2002)

d'Agnès Varda

La increïble producció del sistema capitalista de la segona meitat del segle XX, ha desenvolupat als països més «industrialitzats» l'anomenada societat de consum. Milers de productes es creen per emprar i tirar a la mateixa vegada. El que un any és tendència, l'altre ja és història; no serveix, no està a la moda. Tots aquests processos fan que el fems, els residus, el que s'ha de tirar... arribi a unes proporcions tan grosses que avui dia ja és una de les principals problemàtiques a les quals ens enfrontem els que vivim al considerat Primer Món.

Per conèixer altres realitats i punts de vista als establerts, veurem la pel·lícula Los espigadores y la espigadora i escoltarem les idees dels membres de la Xarxa d'Intercanvi de Mallorca.

Los espigadores y la espigadora (Les glaneurs et la glaneuse, França 2002). Direcció i guió: Agnès Varda. Fotografia: Didier Doussin, Stéphane Krausz, Didier Rouget, Pasal Sautelet, Agnès Varda. Muntatge: Laurent Pineau i Agnès Varda. Música: Joanna Bruzdowicz i Isabelle Olivier. Amb la participació de Bodan Litnanski, François Wertheimer, Agnès Varda. Durada: 82 minuts.

Per aquí i per allà, a França, Agnès Varda s'ha trobat amb espigadors, recol·lectors i gent que cerca entre les escombraries. Per necessitat, purament per atzar o per obligació aquesta gent recull objectes rebutjats per uns altres. El seu món és sorprenent. Constitueix un gran contrast amb el món dels espigadors d'ahir, de les dones camperoles que furgaven per a aconseguir els petits grans de blat que quedaven després de la collita. Patates, pomes i altres aliments rebutjats, coses sense amo, rellotges sense manilles, televisors, joguines; aquest és el menú dels espigadors d'avui.