Ateneu Llibertari Estel Negre

Omplen les fotos dels candidats d'Inca amb el lema «Ets un inútil»

El PP denuncia que un dels autors és familiar d'un membre del PSOE

El passat dimecres a vespre la major part dels cartells amb les fotografies dels candidats del PP, PSOE, UM, Bloc i Indepdendents d'Inca situats a la Gran Via i a l'avinguda General Luque van aparèixer plens d'adhesius amb el lema «Vostè és un inútil, deixi que el governem». El PP fou el primer partit a detectar l'acció, que ahir posà en coneixement de la Junta Electoral i assegurà, a més, que aquesta ha estat la campanya amb més vandalisme cap al seu partit. «El pitjor de tot és que un dels joves a qui identificà la Policia Local és familiar de Rosario Mateo, la que fou número 1 de les llistes del PSOE fa anys i la filla de la qual concorre a les actuals llistes», explicà ahir el número dos del PP, Rafel Torres.

Torres assegurà que el PP d'Inca ha hagut de posar un servei de vigilància per tal d'evitar que els actes de sabotatge s'escampassin i fer hores extres molts de vespres per tal d'evitar accions d'aquest tipus. «No sols ha estat l'enganxada de dimecres sinó també pancartes caigudes i altres pintades sobre el cartell de batle. Fins i tot hem hagut de fermar amb cadenes alguns cartells del PP», explicà Torres. El candidat del PSOE, Xavier Ramis, lamentà els fets i puntualitzà que el boicot era obra d'un grup anarquista que també enganxà adhesius als seus cartells. «Dimecres a vespre érem a Palma amb Rubalcava i en tornar ens vam trobar amb el sabotatge. El PP va fer tanta via a treure els adhesius que la Policia fins i tot va haver d'agafar mostra dels cartells socialistes afectats», explicà Ramis.

La candidata del Bloc, Xisca Vives, assegurà que alguns dels seus cartells també resultaren afectats i aprofità per denunciar que el PP ha boicotejat «alguns dels tríptics del Bloc dins els quals ha inclòs paperetes populars». Per altra banda, Rafel Torres també anuncià ahir que el seu partit durà a la Junta Electoral el darrer número de la revista Truc a l'amo que edita l'Ateneu Gabriel Buades i a la qual apareixen quatre membres del PP vestits dels germans Dalton. Es tracta, en concret, d'una edició de luxe i en color distribuïda massivament per Inca i que aquests dies ha causat tot tipus de comentaris. «Aquesta publicació m'agrada i em fa gràcia però aquesta vegada està clar que s'han passat», afegí Torres, que puntualitzà que les sigles del PP apareixen associades a paraules negatives.

Marta Medrano (Inca)

(Diari de Balears, 25-05-07)

***

Pegan en las fotos de los candidatos de Inca adhesivos con el lema «Eres un inútil»

El PP denuncia que uno de los autores del boicot es familiar de un miembro del PSOE

El pasado miércoles por la noche la mayor parte de los carteles con las fotografías de los candidatos del PP, PSOE, UM, Bloc y Indepdendents d'Inca instalados en la Gran Vía y la Avenida General Luque aparecieron sembrados de pegatinas con el lema «Usted es un inútil, deje que le gobernemos».

El PP fue el primer partido en detectar la acción, que ayer puso en conocimiento de la Junta Electoral y aseguró, además, que ésta ha sido la campaña con más vandalismo hacia su partido. «Lo peor de todo es que uno de los dos jóvenes a quienes identificó la Policía Local es familiar de Rosario Mateo, que fue de número uno en las listas del PSOE hace años y cuya hija concurre en las actuales listas», explicó ayer el número dos del PP, Rafel Torres.

Torres aseguró que el PP de Inca ha tenido que habilitar un servicio de vigilancia para frenar este tipo de sabotajes y que se ha trabajado durante noches hasta altas horas de la madrugada reponiendo carteles dañados. «No sólo han sido las pegatinas, también caídas de carteles y pintadas en el rostro del alcalde. Incluso hemos tenido que atar algunos carteles con cadenas para evitar el boicot», explicó.

El portavoz del PSOE, Xavier Ramis, lamentó los hechos y recordó que los carteles del PSOE también fueron objeto de la acción anarquista. «El miércoles por la noche estábamos todos con Rubalcaba en Palma y cuando llegamos el PP se había dado tanta prisa descolgando pegatinas que incluso la Policía tuvo que recurrir a los nuestros para realizar un atestado del sabotaje», explicó.

Desde el Bloc, Xisca Vives aseguró que la acción también se había registrado en sus carteles y denunció otro boicot al Bloc. «En nuestro caso hemos detectado que dentro los trípticos del Bloc, el PP añadía sus papeletas», aseguró.

Por otro lado, Rafel Torres también anunció ayer que su partido llevará a la Junta Electoral el último número de la revista Truc a l'amo editada por el Ateneu Gabriel Buades y en la que aparecen cuatro miembros del PP vestidos de los Hermanos Dalton. Se trata, en concreto, de una edición de lujo distribuida masivamente por Inca y que ha causado un gran revuelo estos días y todo tipo de comentarios. «Sigo esta publicación y me parece graciosa, pero esta vez se han pasado», dijo Torres, que puntualizó que en toda la publicación aparecen las siglas del PP vinculadas a palabras negativas como corrupción o hipocresía.

Marta Medrano

(Última Hora, 25-05-07)

***

La policía identifica a dos jóvenes que colocaban carteles contraelectorales

Los pegaban sobre los de los partidos y rezaban: «Usted es un inútil, deje que le gobernemos»

La Policía Local de Inca identificó en la noche del miércoles al jueves a dos jóvenes que colocaban carteles sobre los de la campaña electoral. Dichos carteles rezaban: "Usted es un inútil, deje que le gobernemos". La intervención policial se produjo como consecuencia de un aviso por parte de miembros del PP que se apercibieron de la actuación.

El presidente del PP, Rafel Torres, convocó ayer una rueda de prensa para denunciar los hechos y achacó la autoría a "gente relacionada con el PSOE. Uno de los chicos identificados es el hijo de la que fue portavoz socialista la pasada legislatura, Rosario Mateo". El dirigente popular afirmó que "el PSOE, que a la mínima presenta una queja ante la junta electoral, debería primero hacer las cosas correctamente".

El portavoz del PP insiste: "Desde hace días detectamos sabotajes en nuestras pancartas y carteles. Nos las cortaban o se hacían pintadas. Ante ello decidimos vigilar y a consecuencia de ello detectamos a estos dos chicos".

La ex concejala Rosario Mateo aseguró al respecto que su hijo "forma parte de una asociación denominada Ateneu Llibertari, son de carácter anarquista y yo respeto sus ideas. No sabía que hubieran pegado carteles, ni anoche me dijo nada. No considero que hayan insultado a nadie con esto y lo que pienso es que el PP quiere hacerse la víctima cuando los chicos los han pegado a todos los partidos".

La Policía incautó los carteles como infracción de las ordenanzas, puesto que es necesario contar con un permiso municipal para repartir propaganda.

El resto de partidos políticos manifestó ayer que se habían colocado carteles similares sobre todos los de los concurrentes a las elecciones. El lunes se detectaron carteles iguales en Maria de la Salut y el martes en Sineu.

Xavier Ramis, candidato por el PSOE de Inca, comunicó también ayer que se habían colocado contracarteles sobre su publicidad electoral: "Precisamente miembros del PP nos avisaron de ello y la Policía no nos dejó retirarlos hasta al cabo de unas horas", dijo.

Pep Córceles (Inca)

(Diario de Mallorca, 25-05-07)

***

Los anarquistas boicotean 200 carteles electorales de todos los partidos en Inca

El PP hizo guardia el miércoles para descubrir a los infractores

Descubrieron a dos miembros del Ateneo Libertario

Uno de ellos es el hijo de la ex portavoz socialista

La propaganda electoral de todos los partidos políticos de la ciudad de Inca ha sido el blanco de un sabotaje por parte de integrantes del Ateneo Libertario.

Este grupo anarquista local, amparándose en la libertad de expresión (común a quienes aceptan las reglas de juego de la sociedad actual) y encubiertos por la nocturnidad, se han dedicado durante las últimas noches a boicotear la cartelería de todos los partidos políticos locales pegándoles encima un pasquín insultante.

La foto de los candidatos del PP, PSOE, UM o el Bloc aparecía acompañada de un anónimo que decía: «Usted es un inútil deje que le gobernemos».

Alertados por el acto irregular, los populares de Inca montaron guardia en la noche del miércoles. Cuando localizaron a quienes persistían en su sabotaje dieron aviso a la Policía Local, que tras detener a dos jóvenes sospechosos (ambos mayores de edad) les requisaron el material.

Más tarde comprobaron que se trataba de dos integrantes del grupo radical. En concreto, uno de ellos es hijo de la que fue portavoz del PSOE inquer Rosario Mateo durante la legislatura de 1991 a 1995.

Este último hecho determinó que los indignados populares denunciaran a la prensa lo sucedido. Pero, este medio pudo comprobar que el sabotaje no fue dirigido sólo hacia la propaganda electoral de Pere Rotger (PP), sino que se extendió a la de todos los candidatos.

Así la imagen de Xavier Ramis (PSOE), Xisco Mulet (UM), Ángel García (INDI) y Xisca Vives del Bloc lucían los pasquines escritos tanto en castellano como catalán.

En las calles céntricas

En total fueron contabilizados esa misma noche unos 200 carteles saboteados. El estropicio fue cometido en la propaganda que, justamente, estaba colocada en las calles más céntricas del pueblo.

La Policía Local procedió a realizar la denuncia de oficio luego de tomar las correspondientes fotografías. Una vez finalizada su labor, los agentes permitieron que cada formación política repusiera o restaurara su propaganda electoral.

En los últimos días, el candidato del PSOE, Xavier Ramis, reclamaba un juego limpio a sus rivales ideológicos: los populares encabezados por Rotger. Los populares también exigieron explicaciones a Ramis antes de saber que el boicot estaba dirigido a todos los candidatos.

Fue Xavier Ramis quien señaló que el chico a quien se le requisó el material pertenece al Ateneo Libertario y desvinculó del hecho a su partido y a su ex portavoz socialista Rosa Mateo.

Este medio pudo comprobar que en días pasados el mismo tipo de pasquín fue pegado sobre la propaganda del candidato del PP Joan Rotger en el municipio de Selva, desconociéndose hasta el momento si han sido los mismos autores.

Lo cierto es, según señalan algunos candidatos, que esta es la campaña electoral más intensa que se vive en Inca desde hace 20 años, «se ve en todos mucha ilusión por ganar», coinciden todos los partidos.

También se nota que hay tensión con el cruce de acusaciones que ha habido vía Junta Electoral. La primera multa le ha caído a Rotger quien tendrá que pagar 600 euros por publicidad electoral engañosa, al mezclar la campaña de Inca con electoralismo de su partido, si no se estima el recurso que ha presentado.

Gabriela Corrazo

(El Mundo / El Día de Baleares, 25-05-07)

El 20 de març el Suprem ja havia desestimat la pràctica de dues noves proves que va considerar "irrellevants"

La sala ha resolt negativament el recurs de súplica de les germanes de Puig Antich contra la decisió de l'alt tribunal de rebutjar les últimes proves aportades per la família perquè és revisés la sentència

El ple de la sala militar del Tribunal Suprem ha de resoldre avui el recurs de súplica presentat per la família de Salvador Puig Antich. En aquest recurs, els advocats de les germanes de Puig Antich demanen l'entrada de noves proves, abans d'acabar les deliberacions sobre si cal revisar o no la sentència.

El Suprem va considerar que aquestes proves no aportaven res de nou i va acordar, per exemple, la inadmissió de l'informe de l'autòpsia del subinspector Francisco Anguas, per la mort del qual va ser executat l'anarquista català, en considerar-la una prova "inútil i innecessària". En un vot particular, però, el magistrat José Luis Calvo Cabello va dir que s'hauria d'haver admès la prova pericial.

La sala cinquena va explicar també que la sol·licitud que declarin Francesc de Paula Caminal i Badia, que va ser el confessor de Puig Antich juntament amb Oriol Arau Hernández durant la instrucció de la causa, havia de ser rebutjada perquè es tractava d'un testimoni de referència i perquè coincideix amb el que va dir l'anarquista català tant en el sumari com en el judici oral.

La defensa havia demanat la seva compareixença perquè declarés que Puig Antich li va explicar com havien succeït els fets i que li havia confessat que mai va tenir la intenció de matar ningú.

Salvador Puig Antich va ser un anarquista integrant dels MIL, executat al garrot l'any 1974, per la mort d'un policia.

(Avui, 24-05-07)

***

El Suprem rebutja noves proves del 'cas Puig Antich'

La família volia que es permetés a un pèrit veure el document original de l'autòpsia

El pròxim pas és la decisió de l'alt tribunal sobre si és procedent revisar el judici

El Tribunal Suprem (TS) ha tornat a rebutjar la pràctica de noves proves sol.licitades per la família de l'anarquista Salvador Puig Antich, executat el 1974, abans que decideixi si es revisarà el procés pel qual se'l va condemnar a mort. Un procediment judicial ara qüestionat per la falta de garanties va determinar que el noi, últim condemnat a mort de la dictadura, va ser autor de la mort a trets del policia Francisco Anguas quan l'anava a detenir per atracament.

Segons van informar fonts de l'alt tribunal, la Sala Militar va decidir ahir desestimar el recurs de súplica presentat per la família de Puig Antich contra la interlocutòria que va denegar la pràctica d'aquestes noves proves.

Les germanes van demanar, d'una banda, la declaració de l'exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Francesc de Paula Caminal i Badía, que va exercir com a advocat codefensor del noi, i de l'altra, que un pèrit cal.ligràfic pugui tenir accés a l'autòpsia del policia mort per constatar que va ser falsificada com a prova de càrrec contra l'anarquista.

«Irrellevants»

El 20 de març, el Tribunal Suprem va desestimar la pràctica de dues noves proves sol·licitades per les germanes de l'anarquista al considerar que aquestes són "irrellevants" i "no afegeixen res de nou a les que es van practicar al seu dia".

El 20 de febrer, el ple de la Sala Militar va suspendre la deliberació que tenia prevista sobre la revisió del procés perquè la família va sol·licitar aquestes dues noves proves que han endarrerit el procediment més de dos mesos.

La família creu que la sala, al fixar la deliberació per al 20 de febrer, es va saltar un tràmit d’al·legacions, per la qual cosa va interposar un recurs de súplica contra aquesta decisió, en què també va aportar un nou informe pericial dactilogràfic. Aquest estudi constata que a l'informe d'autòpsia del policia es va inserir la frase "els tres trets poden correspondre al mateix tipus de projectil" i queda patent perquè la lletra és diferent.

Correccions

A més a més, segons al.leguen, en aquest document també hi ha tres correccions realitzades a bolígraf sobre la trajectòria dels trets.

Per això, l’advocat de la família va demanar al Tribunal Suprem que es permeti a la pèrit accedir al document original de l’autòpsia, cosa que el Tribunal Suprem va rebutjar al ser una prova innecessària. “Els afegits a màquina i a mà en l’informe de l’autòpsia resulten evidents”, va manifestar la sala i va afegir que ja els havia percebut des del primer moment.

En els pròxims dies, començarà el següent tràmit del procés on la Sala Militar del Tribunal Suprem ha de deliberar si, finalment, s’autoritza la revisió de la causa penal.

(El Periódico de Catalunya, 24-05-07)

El pròxim dia 24 de maig, a les 20 hores, al local de CNT, continua el cicle «Unió! (Cicle de cinema sindicalista)» que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Robert Townsend

El Sindicato  [10,000 black men named George] (2002)

Durant els anys 20, als Estats Units, en plena Gran Depressió, trobar feina era difícil i més sent pobre i negre. La situació era especialment dura per als treballadors del ferrocarril, discriminats pel color de la seva pell. Però Randolph, un periodista també de raça negra i socialista els infon idees d'unió, fent costat les lluites sindicals. Interessant film basat en fets reals.

Esperem la teva assistència i la teva ajuda a l'hora de difondre aquesta activitat.

T'hi esperem!

Més informació sobre el cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Deia Tàcit que no s’ha de fer ús de l’autoritat quan es pot actuar d’acord amb la llei. I la llei, en el nostre ordenament jurídic, deixa ben clara la presumpció d’innocència. Doncs bé, Joan Saura i Joan Boada, conseller i director general d’Interior, respectivament, van pensar que l’ús de la primera, encara que es transformés en abús, els seria més útil electoralment que no pas la segona. Sabien que la Guàrdia Civil ja havia investigat Núria Pòrtulas i n’havia desestimat la detenció davant la falta de proves, però, tot i això –o precisament per això- van decidir que els Mossos d’Esquadra –i de retruc ICV- podien anotar-se un punt si aconseguien demostrar l’indemostrable: que Núria Pòrtulas sigui una terrorista. Per això, quan el jutge els va dir que no podia empresonar ningú basant-se en conjectures i supòsits, els Mossos –en el millor estil del fabricant de proves Juan Fernando López Aguilar- van insistir que ja trobarien les proves. Però aviat farà quatre mesos que la Núria és en presó preventiva –sí, preventiva- i les proves no apareixen.

L’únic que apareix són filtracions a la premsa per contrarestar l’aversió creixent que, en dates electorals, s’ha creat contra ICV, el partit que, en paraules del seu alcaldable per Figueres, Richard Elelman, diu que “considerem la Llei Antiterrorista una llei feixista i antidemocràtica que anul·la la presumpció d’innocència”, però que, això no obstant, l’aplica amb la mateixa brutalitat d’Ángel Acebes. I és que ICV ha trobat un gran aliat en el PP. De fet, fan el mateix discurs. Boada, sense enrojolar-se, diu: “Vés a saber què hi tenia aquella noia, allà”; i Joan Rafael Paulo, del PP, afirma que no s’ha de “donar protagonisme a certes persones que, si no són delinqüents, cap, com a mínim, la possibilitat que ho siguin” (!). Poden dos polítics arribar a aquest grau de baixesa moral? Ja hem vist que sí. El primer, amb el suport de Saura, intenta amagar el seu fracàs; el segon, amb el suport de l’ideari franquista, intenta criminalitzar el pensament.

El més greu de Saura i Boada és que, atrapats en el seu error, en lloc de tenir la dignitat de reconèixer-lo, es dediquen a menysprear la família de la Núria. El comportament de Saura no constitueix cap sorpresa, ja va mostrar les seves misèries en l’anomenat cas Carod, però el de Boada, com a peça clau de tot l’afer, és d’una indignitat sols comparable al seu cinisme. Només la dimissió li retornaria, si no la credibilitat, sí, com a mínim, la dignitat. Però això no succeirà perquè si una cosa caracteritza el cínic és que mai no demana perdó.

Víctor Alexandre

L'anarquisme que pren el control del carrer el juliol del 1936 pretén, de manera ben conscient, i assumida amb la cara ben alta, la destrucció de tots els vestigis arqui­tectònics i culturals de la civilització cristiana i la mort dels sacerdots que n'osten­taven la representació i de tots aquells que hi mantenien un compromís actiu; és a dir, no va ser cap acció «incontrolada». La conclusió és la d'un estudi que analitza la vio­lenta persecució religiosa que es va produir el 36, i en busca les causes. Jordi Albertí i Oriol, filòleg i historiador, l'acaba de publicar a Proa amb el títol El silenci de les campanes. De l'anticlericalisme del segle XIX a la persecució religiosa durant la guerra civil a Catalunya.

La primera part del llibre està dedicada a repassar els antecedents anticlericals del segle XIX i del primer terç del XX. Sense aquesta panoràmica històrica, conside­ra l'autor, resultaria impossible acostar-se a la tragèdia que va esclatar a la reraguarda. AI llarg dels anys s'havia anat creant una hostilitat creixent contra l'esta­ment religiós. La fòbia, que l'historiador pensa que va ser atiada pels partits d'ins­piració marxista i molt especialment pel moviment àcrata, era compartida en major o menor grau per amples capes de la societat i, en conseqüència, molts partits republicans eren favorables a promoure un procés de laïcització absoluta del país. Les llotges maçòniques, recorda, també col·laboren en aquest estat d'opinió. Els debats en els seus tallers nodrien d'arguments laïcistes els seus membres amb el benentès que les conclusions dels debats es convertien en campanyes ideològiques a partir del compromís de tots ells a difondre-les des dels seus llocs de responsabilitat intel·lectual, econòmica o política. Aquest procediment havia teixit una xarxa de penetració ideològica que es radicalitza des de final del segle XIX.

Aquests elements no expliquen per ells sols, pensa Jordi Albertí, l'esclat de violència, tan mortífer, si bé, com recorda a la primera part del llibre, la violència antireligiosa no era nova. El primer epi­sodi important es produeix el 1835, en el marc de la primera guerra carlina. El segon és la Setmana Tràgica.

La persecució religiosa del 36, en termes generals, forma part, considera, d'un dels capítols bàsics de la violència revolucionària àcrata, en el context general d'una llui­ta ferotge pel poder, més que no pas l'expressió violenta i culminant d'una tradició anticlerical. Els promotors i estrategs de l'esclat revolucionari van veure en les con­signes anticlericals una manera fàcil, ràpida, simbòlica i eficaç de mobilitzar els militants en la lluita contrarellotge per aconseguir imposar uns canvis radicals en els models socials. La tradició anticlerical dels republicans, dels maçons, dels socialis­tes i, fins i tot, de la mística anarquista, no hauria conduït, sense aquesta estratègia política anarquista, a un esclat tan cruel contra sacerdots i creients, conclou.

Lluís Bonada

(El Temps, 1.194 / 01-05-07)

El 3 de maig de 1937, en plena Guerra Civil, Barcelona, com en tants altres moments de la seva història, es cobria de barricades. Una petita guerra civil dins la guerra més àmplia va enfrontar el conjunt de les forces polítiques i socials del bloc antifeixista català. Eren els «fets de maig», acabats els quals res no tornaria a ésser igual a la reraguarda republicana

Des de l'inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, la CNT, el sindicat hegemònic de la classe obrera catalana, havia apostat per portar a terme un procés de transformacions econòmiques, socials i polítiques que ben aviat van trobar el suport del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el partit marxista heterodox, encapçalat per Andreu Nin. La CNT, la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el POUM van definir la seva política vinculant el triomf en el front de guerra, en contra dels militars revoltats, amb la consoli­dació de les conquestes revolucionà­ries. Ben aviat, aquesta actitud va ser qüestionada pels comunistes ortodoxos, el PC espanyol i a Catalunya el nounat Partit Socialista Unificat de Catalunya, que tot seguint les consignes d'Stalin van preconitzar el retorn a la «normali­tat republicana» i l'abandonament de les «vel·leïtats revolucionàries». L'Es­querra Republicana de Catalunya, el partit del president Companys, defensa­va també aquesta actitud.

Ben aviat la defensa d'estratègies tan diferents havia de portar problemes i conflictes, molts dels quals giraven a l'entorn de l'ordre públic. Els enfronta­ments de la Fatarella, a la Terra Alta, que havien tingut lloc el gener de 1937, i on havien mort una trentena de perso­nes, els fets de Centelles (Osona), del mes de febrer, on van morir el presi­dent de les Joventuts Llibertàries de la localitat i cinc camperols, la llarga cri­si del govern de la Generalitat, iniciada el 26 de març i que no es va cloure fins al 16 d'abril, els problemes a l'entorn de les subsistències, la inactivitat bèl·lica del front d'Aragó, tot plegat havia anat creant un clima polític cada cop més enrarit a la reraguarda catala­na. A final d'abril s'havien de produir, a més, l'assassinat de Roldán Cortada, dirigent de la UGT i secretari del con­seller de Treball i Obres Públiques Ra­fael Vidiella, i el dia 27 els enfronta­ments armats de Bellver de Cerdanya i Puigcerdà, entre les forces d'ordre pú­blic i militants anarquistes. La situació s'havia tomat tan complicada que aquell I de maig es va decidir que no se celebrés la diada dels treballadors, per evitar provocacions i possibles enfrontaments.

Assalt a la Telefònica

El dia 3 de maig, a primera hora de la tarda, es va acabar produint la provocació final que va desencadenar els enfrontaments: el comissari d'ordre públic de la Genera­litat, el comunista Rodríguez Salas, va intentar ocupar el local de la Telefònica, en plena plaça de Catalunya, que estava sota el control d'un comitè for­mat per membres de la UGT i de la CNT. Davant d'aquesta pretensió els homes de Rodríguez Salas foren tirote­jats des de l'edifici i mentre la policia ocupava la planta baixa del local els militants anarcosindicalistes es feien forts en els pisos superiors. Quan la no­tícia de l'ocupació de la Telefònica es va escampar per la ciutat, es van for­mar les primeres barricades a l'entorn de les Rambles i van començar a pro­duir-se els primers enfrontaments ar­mats. Les bases militants de la CNT, de la FAI i del POUM, sense que ningú els donés l'ordre, van sortir al carrer per respondre a la provocació i defensar la revolució. La ciutat es va paralit­zar i aquella tarda es van comptabilit­zar els primers set morts pels incidents.

L'endemà dia 4 els enfrontaments es van generalitzar per tot Barcelona, amb tanta intensitat que aquella mateixa tarda representants dels diferents partits i sindicats i el mateix president Com­panys van intervenir per la ràdio per sol·licitar l'abandonament de les armes. Especialment significatiu fou el testimoni de l'anarquista García Oliver, que en aquells moments era ministre en el Govern de Largo Caballero. Però la convicció que tenien molts anarquistes que els seus dirigents havien estat se­grestats al Palau de la Generalitat va in­tensificar encara més els combats, que aquell dia deixava un saldo de gairebé 80 morts. Mentrestant, a la nit, quedava plantejada la crisi de govern.

La lluitava prosseguir, encara amb una certa intensitat l'endemà dia 5, centrada sobretot a l'entorn de les seus dels partits i sindicats. Aquest dia mo­ria assassinat al carrer de Casp Antoni Sesé, dirigent del PSUC i secretari ge­neral de la UGT de Catalunya, que ha­via acabat d'ésser nomenat conseller sense cartera al Govern de la Generali­tat. I a la tarda el Govern de la Repú­blica decidia, de manera unilateral, fer-se càrrec de l'ordre públic i de la de­fensa. La xifra de morts aquell dia va pujar fins als 56. L'endemà, per bé que la situació havia començat a normalit­zar-se, encara es van produir enfronta­ments, que van provocar 45 morts, en­tre els quals va aparèixer l’intel·lectual anarquista italià Camillo Berneri, que, juntament amb el seu company Fran­cesco Barbieri, havia estat detingut el dia abans per una patrulla de la UGT. Però, finalment, les crides a la calma havien començat a fer efecte. El dia 7 de maig es va posar fi a la vaga gene­ral i mentre la ciutat recuperava la nor­malitat, a la nit arribaven a Barcelona uns quants milers de guàrdies d'assalt que venien a fer-se càrrec de l'ordre públic.

Enfrontaments similars als de Barce­lona s'havien produït també a Terrassa, a Tarragona, Reus, Tortosa, Vic i a la comarca de l'Alt Empordà. La xifra to­tal de víctimes s'acostava als tres cen­tenars.

El petit paga els plats trencats

Acabats els enfrontaments, i per bé que es va voler donar la imatge que no hi havia ni vencedors ni vençuts, ben aviat es va manifestar que no seria així. En primer lloc, la primera víctima va ser el POUM, presentat pel PCE i pel PSUC com l'únic organitzador i provocador dels aldarulls barcelonins. D'aquesta manera culminaven la cam­panya de calúmnies que havien iniciat el mes de desembre de 1936 contra el POUM, presentant-lo com un partit de la cinquena columna feixista. Quan el dia 15 de maig els ministres comunis­tes al Govern de la República van exi­gir a Largo Caballero la dissolució del POUM, i aquell s'hi va negar, van pro­vocar una crisi de govern. Dos dies més tard es formava un nou govern de la República presidit per Juan Negrín. Seria l'executiu que va desplegar la re­pressió contra el POUM. El dia 16 de juny el comitè executiu del POUM era detingut a Barcelona, fet que va iniciar un dels episodis més ignominiosos de la Guerra Civil: la persecució fins a l'extermini d'un partit polític i d'uns revolucionaris d'indiscutible conducta política i moral, acusats ara d'espio­natge a favor de Franco. Com és cone­gut, la repressió culminà amb l'assas­sinat d'Andreu Nin.

Els militants del POUM no van ser, però, les úniques víctimes de la nova situació que es va començar a viure a partir de maig de 1937. En l'àmbit es­panyol, els esdeveniments van ser aprofitats per marginar totalment l'es­querra socialista, encapçalada per Lar­go Caballero, que a partir d'aquests moments va perdre la influència que li quedava en el partit i en la UGT. L'a­narcosindicalisme, la CNT, també va patir bona part de la influència que des de l'inici de la guerra havia tingut. No va tenir representació en el govern Negrín, una representació simbòlica, fins a l'abril de 1938 i quan el 29 de juny de 1937 es va formar un nou go­vern de la Generalitat la CNT havia desaparegut definitivament del Go­vern català. No foren pocs els mili­tants anarquistes que van ésser detin­guts, sovint acusats de delictes come­sos a l'inici de la guerra.

La contrapartida va ser l'increment de la influència comunista en tot el ter­ritori republicà i també a Catalunya. El poder del PCE i del PSUC es va incre­mentar en la mateixa mesura que s'in­crementava el nombre dels assessors, militars i civils, agents polítics i espies que van arribar a Espanya amb les ar­mes soviètiques que havia enviat Sta­lin. Des de l'ambaixada russa fins al consolat de Barcelona, des d'alguns alts comandaments de l'exèrcit fins a la xarxa de comissaris polítics es va anar teixint una trama complexa que, tot i que no ho va aconseguir, va in­tentar fer-se amb el control total de la política a l'Espanya republicana.

Finalment, la darrera conseqüència dels fets de maig afectà la progressiva pèrdua de poder de la Generalitat. Si durant els fets de maig el Govern de la República havia recuperat l'ordre pú­blic i la defensa, en els mesos succes­sius, i sobretot a partir d'octubre de 1937, quan el govern Negrín s’instal·là a Barcelona, la Generalitat va haver d'observar impassible com a poc a poc anava perdent bona part de les competències que li quedaven, fins al punt que el mes d'abril de 1938, el mateix president Companys va denun­ciar en carta a Negrín que la Generali­tat s'havia convertit en una «institució sense relleu».

Per totes aquestes raons, els fets de maig van representar una inflexió en l'evolució de Catalunya i de l'Espa­nya republicana. Per a uns va ser el triomf de la contrarevolució i l'inici definitiu de la davallada de les con­questes revolucionàries. Per a altres van representar un cert retorn a l'ordre i la fi de la «disbauxa anarquista». Pe­rò en tots els casos, era clar que s’havia iniciat una nova etapa en la situa­ció política que començava a viure Catalunya, ni que fos perquè ara eren els revolucionaris els qui començaven a omplir les presons.

Pelai Pagès i Blanch

(El Temps, 1.194 / 01-05-07)

Lluís Companys

President de la Generalitat de Catalunya

«En el silenci, és on els homes tro­ben sovint el màxim sacrifici, que només poden gaudir aquells que a costa de sacrificis han sabut obligar el seu pensament moral i la seva conducta. La lluita als carrers compromet moltes coses, és massa llar­ga, és massa dura i estem en mo­ments difícils i gloriosos, que po­drien comprometre's en aquesta lluita que no qualificaré, a la que no posaré un comentari, perquè guardo per a mi tota l'amargura i tot el lleial continuat sentir del compliment del meu deure, per haver volgut evitar­lo. Però la lluita s'ha d'acabar i la paraula és una sola, sense comenta­ris, una consigna: alto el foc.»

Al·locució per ràdio, el dia 4 de maig de 1937

 ***

Marià R. Vázquez, Marianet

Secretari general de la CNT

«Hem de dir amb profund dolor que en aquesta segona crida, no hem estat atesos. Ningú ha fet cas de la nostra crida, i així han transcorregut unes ho­res i han fet que la situació de tragèdia es prolongui més i més, produint-se uns fets luctuosos que sota cap con­cepte es poden justificar. En aquestes condicions ens trobem. Ara us di­guem, amb el cor sagnant i adonant-­nos de l'enorme tragèdia que vivim i de la més gran tragèdia que s'acosta, que és precís acabar d'una manera ful­minant amb l'actual estat de coses. És precís ja que no s'obeeixin més con­signes que aquesta, que no se faci cas dels rumors; que ningú tingui en compte els caiguts: ¡que ningú tingui en compte absolutament res!»

Al·locució per ràdio, el dia 5 de maig de 1937

 ***

Andreu Nin

Secretari polític del POUM

«Si descabdellar-lo hagués depès de nosal­tres, no hauríem donat l'ordre de la insurrec­ció. El moment no era propici per a una ac­ció decisiva. Però els obrers revolucionaris, justament indignats per la provocació de què havien estat víctimes, s'havien llençat al combat i nosaltres no podíem abandonar-­los. Obrar d'altra manera hauria constituït una imperdonable traïció. Ens dictava aquest deure no només la nostra condició de partit revolucionari, moralment obligat a po­sar-se al costat dels treballadors quan, encertadament o equívocament, es llencen ardo­rosament al combat per defensar les seves conquestes, sinó la necessitat de contribuir amb el nostre esforç a canalitzar un movi­ment que, pel seu caràcter espontani, tenia molt de caòtic, evitant que es transformés en un putsch infecund, el desenllaç del qual fos una derrota sagnant del proletariat.»

12 maig de 1937

Presentació del llibre "El Mundo" contra Mallorca

pel seu autor, Miquel Àngel Tortell

Dissabte 19 de maig a les 18 hores

Ses Escolàpies - Antic Centre de Salut - Sóller

Tortell presenta un treball d'investigació periodística sobre quatre anys d'informació del diari El Día del Mundo, contra Mallorca. Imbuït per la política i el periodisme, i com a nacionalista inquiet, pretén retratar d'una manera entretinguda i agradable, els darrers quatre anys (2003-2007) d'un periodisme agressiu, virulent, a vegades ofensiu, contra qualsevol moviment, plataforma, associació, persona o partit polític que s'hagi atrevit a contrariar la línia més dura o els projectes polítics del PP a les Illes Balears, i dels seus familiars. El Día del Mundo ha esdevingut la línia editorial de l'Ens Públic de Ràdio i de Televisió de les Illes Balears (IB3) i, alhora, la plataforma d'expressió de la dreta més dura i espanyolista de Palma, com ara El Círculo Balear i AFA.

Aquesta legislatura haurà estat la de la piscina de l'editor Pedro J. Ramírez en domini públic, de l'hospital Son Espases, de l'antimunarisme, de l'atac frontal al Grup Serra, de la criminalització del col·lectiu «Qui estima Mallorca no la destrueix», i de l'Església mallorquina, de la denigració de la Junta Avaluadora de Català i de tots els símbols nacionalistes... Però sobretot de l'esclat del cas de la trama de corrupció urbanística d'Andratx.

Miquel Àngel Tortell Frontera (Muro, 1977) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2001), tot i que va cursar els primers anys a la UIB. Ha treballat com a membre del Gabinet de Comunicació de Vicepresidència i Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria (2001-2003) i també com a redactor i corrector de la revista Sa Plaça (2004-2005). Ha format part del Gabinet de Comunicació del Consell de Mallorca fins al gener de 2007. Combina la tasca com a periodista amb la de professor de català per a adults des de 2003 i amb la traducció i correcció de libres i publicacions.

----

CIMENTIMENTS (o... no m'asfaltis el respecte!): 

 UN EXVOT ABANS DEL VOT (una setmana de reflexió)

 Monestir de la Real, del 19 al 26 maig 2007

ON I QUAN

Monestir de La Real, camí de la Real,3 (entre la carretera de Valldemossa i la d'Esporles). Palma de Mallorca.

Dissabte 19  19h.
Inauguració, recepció i muntatge dels exvots. Taula de manipulats "crea el teu exvot", performance de "Au Ments", acció "Perdonen las molestias, trabajamos para usted" i videoprojeccions amb música.

Dijous 24   20'30h.
Nit  poética.

Dissabte 26   19h.
Festa de la reflexió: Conferéncia "Indiosincrácia en las Islas Baleares" a càrreg de Llonovoy, acció de ceremonia i cloenda de la ofrena-súplica, teatro de La Lavanderia i concert de Rock&Press,

Els tres dies hi haurà servei de bar, amb menjar i beure.

De diumenge 20 a divendres 25 romandra obert  per visitar i afegir exvots de 16h a 21h.

COM PARTICIPAR-HI: INFORMACIÓ TÈCNICA


- Es prega que els exvots no superin les dimensions 40x40x40 cm.

- Recepció d'exvots a partir del 17/05/07 al:
Monestir de La Real, Cami de La Real num 3, Palma 07010
(entre la carretera de Valldemossa i la carretera d'Esporles).
                            
- Recepció d'exvots per correu electrònic: info@cimentiments.org

- Contactes: Carles 665 210 039,  Pedro 666 189 281 
  

 - La participació suposa estar d'acord amb aquest projecte i la posterior donació. Es farà un registre de totes les peçes aportades que finalment constituiran la obra conjunta.  

  www.cimentiments.org