Ateneu Llibertari Estel Negre

L'Audiència Nacional ha decidit aixecar el secret de sumari al voltant del cas de la jove de Sarrià de Ter, Núria Pòrtulas

L'Audiència Nacional ha decidit aixecar el secret de sumari al voltant del cas de la jove de Sarrià de Ter (Gironès), Núria Pòrtulas, detinguda el mes de febrer i empresonada a Sota del Real, a Madrid.

Aquesta decisió suposa, segons el lletrat de la jove, Benet Salellas, acabar amb tres mesos d'indefensió i poder tenir accés a les proves de la investigació. A més, també es podrà demanar que la detinguda torni a prestar declaració davant el jutge.

Pòrtulas, de 26 anys i nascuda a Sarrià de Ter (Gironès), va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra el 7 de febrer passar per ordre de l'Audiència Nacional, que va decretar el seu ingrés a la presó provisional de Soto del Real de Madrid el 9 de febrer per la seva presumpta pertinença o col·laboració amb un grup anarquista italià i per suposadament pretendre atemptar contra institucions públiques catalanes.

(Avui, 10-05-07)

DIMECRES 9 DE MAIG

Cuba: de la revolució al totalitarisme

Amb la intervenció de Jorge Masetti

(exguerriller de l’Ejército Revolucionario del Pueblo, exagent del Departamento Amèrica

dels serveis d’intel·ligència cubans, periodista i dissident castrista)

i de Canek Sánchez Guevara

(dissenyador, escriptor i compositor, nét d’Ernesto Ché Guevara)

Casa de Cultura (19.30 hores)

Jorge Masetti, nascut a l’Argentina en 1955, es va criar a Cuba com a fill d’un il·lustre de la Revolució cubana: son pare, Jorge Ricardo Masetti, va ser director fundador de l’agència Prensa Latina i figura important del moviment insurreccional llatinoamericà, molt lligada tant a Fidel Castro com a Ernesto Ché Guevara, i que va desaparèixer a Salta (Argentina) en 1964 lluitant en la guerrilla guevarista.

Jorge Masetti fill va ser educat per a la lluita armada, per a les activitats clandestindes, per a portar una permanent doble vida, dins dels sectors més secrets del poder politicomilitar cubà, des del Departament d’Amèrica del Partit Comunista Cubà, barreja de diplomàcia, intel·ligència i activitat subversiva. Masetti va participar activament en guerrilles i missions «especials» per tot Llatinoamèrica (Argentina, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Guatemala, el Salvador, Nicaragua, Mèxic, i fins i tot a Itàlia).

Entre 1980 i 1983 va treballar per a l’ambaixada cubana a Mèxic, actuant d’enllaç amb el moviment revolucionari llatinoamericà. Entre 1986 i 1988 roman a Cuba on comença a veure la necessitat de deslligar-se del règim castrista. En 1988 va estar destinat a Angola, on participarà en una xarxa de falsificació de moneda i de contraban de marfil per al govern cubà (bandidatge revolucionari).

Va fugir fastiguejat de Cuba a principis dels anys 90 amb la seva esposa Ileana de la Guardia, filla del general Patricio de la Guardia, condemnat a 30 anys de presó durant el judici-farsa, anomenat Cas Ochoa, portat a terme contra un grup de militars cubans el 1989 acusats de corrupció i de tràfic de drogues, i neboda del coronel Antonio de la Guardia, afusellat després del mateix procés juntament amb el general Arnaldo Ochoa.

Actualment viu exiliat a París on treballa de periodista i en mitjans audiovisuals. En 1999 va publicar El furor y el delirio. Itinerario de un hijo de la Revolución cubana (Tusquets. Barcelona), on explica les seves experiències de guerriller i d’agent dels serveis d’intel·ligència cubans, i en 2004 va estrenar el documental A partido único, periódico único, realitzat conjuntament amb François Pain i produïda per Reporters sense Fronteres i Sin Visa, sobre testimonis de periodistes cubans exiliats i sobre la manca de llibertat de premsa a l’illa.

Canek Sánchez Guevara va néixer a l’Havana el 1974 en una família de la burgesia revolucionària cubana: sa mare, era Hilda Guevara Gadea, filla d’Ernesto Ché Guevara, i son pare Alberto Sánchez Hernández.

La família marxarà a Itàlia amb noms suposats i Canek donarà les seves primeres passes a Milà. Als cinc anys torna amb sa mare a l’Havana, on comença els estudis.

En 1979, en plena Transició, la família Sánchez s’estableix a Barcelona, on va començar la primària en un col·legi bilingüe castellanocatalà, mentre els seus pares es dedicaven a tasques sindicals i editorials, i es relacionaven amb l’ampli exili sud-americà.

Quan tenia set anys Canek s’estableix amb sa família a Mèxic, per mor que son pare és amnistiat com a involucrat en moviments armats durant els anys 70, i a Monterrey naixerà son germà Camilo. Acabarà la primària a ciutat de Mèxic i els germans Sánchez i sa mare aniran a viure a l’Havana l’estiu de 1986, on, adolescent, es toparà amb la realitat cubana; allà serà conegut com «nét del Ché».

Canek en aquells anys haurà de conviure entre l’«alta societat» cubana i les seves preferències clandestines (rock, literatura, pintura, cinema, cabells llargs, barris populars, contracultura, anarquisme...). Entre els 15 i els 17 anys va ser aprenent de fotògraf, primer en Juventud Rebelde i després en Granma. Va començar a editar fanzins i a escriure els seus primers textos, alhora que treballava a la Biblioteca Nacional restaurant llibres. Amb el temps la música (serà membre del grup de heavy metal Mentalizery) i l’edició seran els seus objectius.

En 1996, un any després de la mort de sos pares i 10 de la seva arribada a l’Havana, surt de Cuba amb la sensació típica d’amor-odi. Després d’un temps a Oaxaca (Mèxic), es va traslladar a Europa i actualment viu a Bordeus, dedicat a l’art, la promoció cultural, la crítica artística, l’edició, el disseny, la música... Ha editat la Revista Ocio Internacional i és autor del llibre Diario de Yo (1996) i de Diario sin motocicleta (2005, on line).

Més informació sobre les Jornades Llibertàries

***

«En Cuba impera el capitalismo de Estado», denuncia el nieto del Ché

Sánchez Guevara y Masetti critican la aniquilación de todo movimiento social en la isla

Sánchez Guevara y Masetti ofrecen hoy una conferencia en la Casa de Cultura

El nieto del Ché, Canek Sánchez Guevara, de visita en Palma, escucha con entusiasmo Porno para Ricardo, "un grupo punk cubano que hace una crítica nada metaforizada, que denuncia sin eufemismos ni disimulos la dictadura totalitaria de Fidel".

En la sede palmesana del Ateneu Llibertari Estel Negre, Canek Sánchez Guevara, autor del libro El furor y el delirio (editorial Tusquets) [l’autor d’El furor y el delirio és Jorge Masetti] revisa la figura de su ilustre abuelo y sus propios principios. "Admiro a las personas que están dispuestas a jugarse la vida por sus ideas. El Ché no era pura retórica, pero también tengo mil críticas que hacerle. No me gusta su concepción del hombre nuevo, su concepción del socialismo del Estado, de dictadura del proletariado. También pienso que no podría haber sido de otra forma. Era un hombre de su tiempo".

Canek Sánchez Guevara ofrecerá hoy a las ocho en la Casa de Cultura de Palma una conferencia sobre ´Cuba: de la revolución al totalitarismo´, junto a Jorge Masetti, periodista e hijo del célebre guerrillero guevarista Masetti asesinado en Argentina. "El Ché era un hombre que vivió los grandes males de la humanidad y trató de subsanarlos sin dejar de ser autoritario y crear un sistema autoritario", añade Masetti, quien trabajó para el Departamento América de los servicios de inteligencia cubanos. Se instaló en Cuba con su familia cuando contaba tres años de edad y la abandonó tras los fusilamientos del 89. "No quería vivir entre tanto cinismo", sostiene el autor de Diario de Bolivia del Ché.

Ambos preparan un libro conjunto sobre Cuba y el guevarismo. Coinciden en la percepción de la complejidad del pensamiento y la personalidad del Ché y en la denuncia de la perversa utilización de su figura por parte de Fidel Castro. "Hasta los 80, el Ché fue utilizado como capital simbólico, moral y ético de la revolución. Luego, como mercancía de los residuos de la revolución, por el Estado. En Cuba impera el capitalismo de Estado", denuncia su nieto, más entusiasta del ideario anarquista. Hijo de mexicanos, nació hace 33 años en La Habana, que abandonó con 22 "para ver mundo, la obsesión de todos los jóvenes cubanos". Reside en Francia, donde trabaja como diseñador gráfico, escritor y compositor, aunque está muy al tanto del acontecer de la isla del Caribe. "Hay mucho movimiento entre los jóvenes cubanos. Están cansados de que se les diga que hay que ser disciplinados como el Ché, rebeldes como el Ché... y aplaudir al Comandante. No hay estructuras orgánicas, ni ideología, más bien mucho componente contracultural de crítica constante", explica Sánchez Guevara. A su juicio, la juventud se desespera "cuando ve las fuerzas productivas ancladas en la inutilidad. Trabajas y no generas riqueza ni para ti ni para tu entorno".

"A diferencia de otras dictaduras, la totalitaria exige que, además de aplastarte, la aplaudas. Se aniquila todo movimiento social y te exige participar. Por eso resulta tan difícil a un cubano rebelarse porque es como rebelarse contra sí mismo. Primero se está por entusiasmo, luego por inercia, al final para sobrevivir", explica Masetti, quien sostiene que "los ingredientes del sistema estaban desde el principio ya en Sierra Maestra". Ambos se muestran molestos por el estereotipo simplista que se maneja de la disidencia cubana, donde "hay de todo el abanico de una sociedad democrática. Se ha diabolizado". "En Cuba hacemos como que trabajamos y el Gobierno hace como que nos paga", cuentan que dice un dicho en Cuba, donde "el salario medio alcanza los 12 dólares y un litro de aceite cuesta 13".

Marisa Goñi

(Diario de Mallorca, 09-05-07)

***

«Sempre he viscut al marge de la 'burgesia socialista' de l'Havana»

Canek, nét del Che Guevara, participarà a les XX Jornades Llibertàries

El nom de Canek Sánchez (l'Havana, 1974), a molts no els deu dir res. Si s'hi afegeix el seu segon llinatge, Guevara, la cosa canvia. És evident que es tracta del nét d'Ernesto Che Guevara. Aquest dissenyador i compositor ha visitat Palma perquè avui ofereix una xerrada, convidat per Estel Negre, juntament amb el periodista i exguerriller de l'Ejército Revolucionario del Pueblo, Jorge Masetti, titulada «Cuba: de la revolució al totalitarisme».

- Per quin sant fas el nom, Canek?

- Per cap. Com que ma mare és nascuda a Mèxic, va voler que jo portàs un nom maia com a símbol de resistència.

- Com es viu a l'Havana essent nét del Che?

- Jo vaig néixer a Miramar, el barri elitista de la ciutat, on viu l'aristocràcia 'revolucionària'i on els únics negres que hi habiten són els del servei domèstic de la 'burgesia socialista'. Amb només dos anys, els meus pares i jo ens traslladàrem a Europa, on ser nét del Che no tenia cap trascendència. Me'n vaig tèmer del que significava ser ser nét de qui era quan, a la meva adolescència, vaig tornar a Cuba. Allà, els professors em deien constantment 'Creus que si el teu padrí, un heroi, et veiés, estaria orgullós del que fas?'.

- Com vares decidir trencar amb tot això?

- Bé..., no puc parlar de trencament. Jo mai vaig estar dins el règim. Me convidaren a entrar a l'Escola Militar i a formar part dels joves comunistes, però mai hi vaig voler anar. Sempre he estat al marge de les classes altes de l'Havana. Un dels privilegis que vaig tenir respecte de la resta de cubans és que a mi em deixaven entrar i sortir de l'illa quan volgués. El fet d'estar a Europa em va fer veure el règim amb uns altres ulls. Jo no puc consentir viure sota un Govern que et diu què has de fer, què has de menjar i què has de pensar, i sobretot no pecar. Per això, vaig partir. Primer a Chiapas i llavors a Bordeus, on visc ara.

- De quins pecats parles?

- D'escoltar els Rolling Stones, de llegir premsa estrangera, de reivindicar el «jo» personal i individual...

- T'han dit mai que la teva estètica és de talibán?

- De musulmà, sí que m'ho havien dit. De talibán, encara no. No és una estètica cercada. Només és que em fa molta peresa rasurar-me.

Antoni Mateu (Palma)

(Diari de Balears, 09-05-07)

Aquí teniu el dossier per a la mobilització davant les seus d'ICV, d'aquest dijous 10 de maig. 

Els col·lectius convocants han recollit en aquest dossier, els diferents casos de repressió política soferts en només 5 mesos.

Una lectura del dossier permet tenir una visió general de l'estat d'assetjament en el qual, els diferents moviments polítics i socials, treballen i segueixen sobreposant-se, aportant idees, il·lusió, propostes, alternatives... i mai sense deixar-se vèncer.

El proper dijous 10 de maig, davant les seus d'ICV de tota Catalunya, diguem-ho ben clar i ben alt:

ICV - REPRESSORS PER SISTEMA

Alerta Solidària - Assemblea Antirepressiva de Mataró – Assemblea Antirepressiva de Ponent - Coordinadora Antirepressiva de Gràcia - Grup de Suport al Jove de Torà – Solidaritat Antirepressiva de Terrassa - Rescat

Família, jo de nou.

Com va tot per Girona? Espero, tot i que no ho dubto, lluitant contra els abusos de poder. Ullant el diccionari miro terrorisme (diu: «és l’activitat de les persones que creuen que les finalitats polítiques es poden aconseguir amb accions violentes, els grups partidaris del terrorisme tenen armes i preparen atemptats amb explosius») i jo dic, i què passa amb el terrorisme d’Estat? Aquest no hi està contemplat. Continuen regnats per la seva impunitat i continuo afirmant que l’únic terrorista existent és l’Estat. A la definició del diccionari podríem dir «gent que lluita contra el terrorisme encobert». Ho trobo impressionant, ens venen la pau social, l’estabilitat i el benestar, i sense quasi adonar-nos-en vivim en una camama constant.

Ens volen vendre la llibertat i la por la tenim a flor de pell amb el que tossudament ens estan bombardejant. D’alguna manera ens hem de fer sentir. Ells encobreixen el seu terrorisme, el maquillen, ens el volen normalitzar. Així doncs això no treu que traiem les nostres armes, les que tenim a l’abast. Defensem-nos d’aquest pànic i unim-nos. Potser es pensen que callarem a base d’hòsties però el que estan aconseguint és crear més resistència.

Jo estava a la llista negra, he estat l’excusa. No és un cas aïllat, ha passat anteriorment amb els companys de Torà, del 4F, del comando Dixan, entre tants d’altres, ara sóc jo i demà? Penseu que tots vosaltres esteu a les seves llistes per donar-me suport. La repressió ens toca a tots. Estan atacant amb força tot moviment social però aquests moments són els que ens fan despertar a tots, vosaltres no podeu deixar escapar aquest moment. De vegades se’ns fa difícil visualitzar que ens volen allunyar de la realitat però ens la posen a tiro. Això no es pot aturar així com així, que el meu segrest no sigui en va, la repressió no els és gratuïta per a ells.

No podem continuar assumint l’enganyosa realitat. Abans d’entrar a la presó no tenia ni temps de mirar la tele. Ara no és el cas, però se’m fa difícil mantenir-me al davant amb una orella posada i escoltant totes les vexacions, brutalitats, enganys que ens volen fer creure. M’indigna i la meva impotència augmenta constantment.

És com si els polítics i mitjans expliquessin una pel·lícula que no és la mateixa que la nostra. Polítics i mitjans de comunicació, paraules, paraules i més paraules; mentides, mentides i més mentides. Polítics, no cal que utilitzeu el meu nom per res, ni per fer campanya, ni per donar-me suport ni vull rebre cap premi. Sou tots col·laboradors d’aquest sistema mentre jo i tants altres estiguem entre reixes. Si voleu, ho podeu fer al carrer i a nivell individual però desemmascareu-vos. Perquè els polítics, no cal que digui, ni de dretes ni d’esquerres, al cap i a la fi contínuament ens esteu demostrant que sou el mateix; tot i que uns el feixisme i la repressió els verbalitzen en veu alta i en majúscules i els altres ho encobriu amb paraules maques. Ara ja no hi ha marxa enrere, aquest és el vostre funcionament i és igual si sou o no culpables, el que passa és que estic aquí perquè hi ha alguna cosa per petita que sigui que us molesta, el de menys és l’excusa, el que amagueu és un atac a una posició de resistència. Vosaltres us esteu mostrant tal com sou, abusos violents al carrer, sense capacitat de raonar ni d’expressar-vos...

I tot això no va dirigit a tots els que lluiten per la meva llibertat. A tots aquells que no esteu disposats a esperar que ens organitzin la vida o ens facin seguir les seves pautes per aconseguir ser vertaderament lliures. A tots aquells que sortiu al carrer, tots els que no pareu d’anar amunt i avall perquè creieu que aquests abusos de poder ja esmentats passen de la ratlla. Sou vosaltres els que teniu la força, no us quedeu aquí i seguiu endavant. Tant dins com fora continuarem lluitant amb molta força i moltes ganes. Des de la gàbia mateixa de l’Estat, fins que totes i tots siguem lliures, totes i tots els presos siguem lliures.

Salut i força.

Núria

CP Madrid V. Soto del Real

27 d’abril del 2007

DIMARTS 8 DE MAIG

La memòria en moviment

L’avui i el demà de la memòria històrica a Mallorca (Llei de memòria històrica, fosses...)

Amb la intervenció de Maria Antònia Oliver (presidenta de Memòria de Mallorca),

Margalida Capellà (Amnistia Internacional)

i Ermengol Gassiot de l’Equip d’Arqueologia Forense de la Universitat Autònoma de Barcelona

Casa de Cultura (20 hores)

Continuem un any més amb el sa i necessari exercici de recuperació de la Memòria. Però en aquesta ocasió no ho farem mirant el passat. En aquesta taula rodona volem parlar del present:

Del dia a dia de l’Associació Memòria de Mallorca, que al llarg de gairebé un any i mig de vida ha multiplicat les activitats. I ho farem a través de la seva presidenta, Maria Antònia Oliver Paris, néta de desaparegut.

Del nou projecte de Llei de memòria històrica, impulsat pel Govern del P$OE i Esquerra Unida; una llei rebutjada per la majoria d’associacions per la Memòria i que analitzarà Margalida Capellà i Roig, professora de Dret Internacional Públic i membre d’Amnistia Internacional.

De les tasques engegades a Catalunya d’exhumació de fosses i que, tard o d’hora, estem segurs que arribaran a Mallorca, ens en Ermengol Gassiot de l’Equip d’Arqueologia Forense de la Universitat Autònoma de Barcelona, que han treballat amb l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. Ens contaran les seves experiències, com ara l'excavació de fosses comunes al cementiri vell d’Olesa de Montserrat i a Can Maça (El Bruc).

Una xerrada sobre l’avui i el demà de la imprescindible Memòria des d’un enfocament multidisciplinari.

Més informació sobre les Jornades Llibertàries

Unas cien personas condenan los ataques fascistas contra el Bosc de la Memòria

Los organizadores reclamaron al consistorio que actúe de inmediato contra los autores

Algo más de un centenar de personas expresaron ayer, durante una concentración pacífica organizada por la Associació per a la Memòria Històrica de Mallorca, su máxima indignación por los últimos ataques que ha recibido el Bosc de la Memòria de Calvià

Durante el acto de protesta, Manel Suárez y la presidenta de la citada asociación, Maria Antònia Oliver, leyeron un comunicado de condena de los últimos ataques perpetrados en la madrugada del día 28 de mayo. Denunciaron y criticaron las pintadas de carácter fascista aparecidas en la zona.

En la concentración se exigió directamente al regidor y responsable de Policía, Bartolomé Bonafé (PP), que abandone la "absurda idea" de que esta clase de atentados son cosa de niños del instituto próximo a la zona y asuma de una vez que "se trata de adultos perfectamente organizados y conscientes de lo que hacen". Además solicitaron a Bonafé que ordene a la Policía que actué de inmediato con detenciones si son necesarias.

Finalmente pidieron que todos los partidos políticos de la isla de Mallorca hagan pública su postura de rechazo a los últimos ataques en el Bosc de la Memòria.

Lorenzo Gutiérrez (Calvià)

(Diario de Mallorca, 07-05-07)

***

Un centenar de personas protestan por los ataques al Bosc de la Memòria

Recordaron al alcalde que es una zona pública

Más de un centenar de personas protestaron ayer al mediodía por los últimos atentados que ha sufrido el Bosc de la Memòria en el municipio de Calvià y exigieron al alcalde 'popular' Carlos Delgado medidas eficientes en la zona. En un manifiesto, Manel Suárez recordó ayer en el Bosc de la Memòria que los jardines son propiedad municipal: «Es un parque hecho, sembrado y mantenido con dinero de todos los ciudadanos del municipio y se creó por acuerdo plenario.

Por lo tanto, el Ajuntament que preside Delgado tiene la responsabilidad directa, única y exclusiva no sólo del mantenimiento, sino también, de la preservación de la zona». En la concentración pacífica de ayer, los participantes dejaron claveles en el monumento central del bosque, donde iniciaron una campaña de recogida de firmas para la defensa y el mantenimiento de la zona que ya ha sido objeto de actos vandálicos.

Michels

(Última Hora, 07-05-07)

DILLUNS 7 DE MAIG

Makhno, la revolució desconeguda

Estrena del documental d’Hélène Châtelain

Néstor Majno, un campesino de Ucrania,

editat per l’Ateneu Llibertari Estel Negre,

i xerrada a càrrec d’Ignasi de Llorens

Casa de Cultura (19.30 hores)

De 1917 a 1921 Ucraïna va viure l’entusiasme revolucionari que va portar a l’enderrocament del tsarisme i a l’organització de formes socials cooperatives i autogestionàries. L’exèrcit guerriller de Nèstor Makhno (1889-1934) va defensar les col·lectivitats pageses de l’ocupació de les tropes alemanyes a les quals el Govern bolxevic havia lliurat la regió, s’enfrontà als nacionalistes ucraïnesos que pretenien la creació d’un nou Estat i va lluitar contra els exèrcits dels generals tsaristes Denikin i Wrangel. Els bolxevics s’aliaren amb Makhno quan aquests lluitaven contra un enemic comú, però més tard, i sense prèvia declaració d’hostilitats, atacaren els guerrillers i esclafaren les col·lectivitats.

En 1921 Makhno i un petit grup de supervivents van poder exiliar-se a Romania, posteriorment a Alemanya, per acabar instal·lant-se a París, on Makhno va escriure les seves memòries i va morir el 1934. Com sol passar a tots aquells que lluiten contra els poderosos, la història els ignora, quan no els difama. La propaganda soviètica va crear una llegenda d’un Nèstor Makhno bandit psicòpata, anarquista, antisemita i contrarevolucionari; però per als habitants d’Ucraïna el seu anarquisme revolucionari va ser una defensa de la llibertat i dels pobres, i la premsa makhnovista demostra que va defensar els jueus...

***

Hélène Châtelain, la directora del documental Néstor Majno, un campesino de Ucrania, narra els avatars del moviment majnovista i recull els testimonis dels historiadors i de familiars dels protagonistes que després d’haver estat silenciats durant els anys del terror comunista recobren la paraula i recorden allò que el poder va voler silenciar.

Per a l’Ateneu Llibertari Estel Negre és un honor presentar la versió castellana --la idea d’aquesta tria ha estat donar una major difusió ja que una part important de la producció es distribuirà a Sud-amèrica-- d’aquest magnífic documental que ha portat mesos de feina i de maldecaps, amb un resultat per a nosaltres d'allò més digne. Des d’aquí volem agrair a les productores franceses 13 Production i La Parole Errante el permís i les facilitats que ens han donat per poder editar aquesta traducció; també, com no podia ser d’altra manera, volem mostrar la nostra gratitud a tot l’equip mallorquí que d’una manera desinteressada ha participat en aquest projecte: a Mercedes Cruz, que ha posat la veu de la narradora; a Xim Vidal, la veu de Makhno; a Carlos Álvarez i Ignasi de Llorens, que han traduït els diàlegs; a David Cladera, que s’ha encarregat de l’enregistrament i de la postproducció; a Ramón Fernández, que n’ha supervisat del so; a Santi García, subtítols; a Montse Rodríguez i Aline Tur, que l’han produït; i a Sylvia Sánchez, el Centre d’Estudis Fotogràfics (CEF) i La Perifèrica Produccions. Sense tots aquests professionals aquest documental no s’hagués pogut realitzar.

Més informació sobre les Jornades Llibertàries