Ateneu Llibertari Estel Negre

La gent que habitualment viatgem amb tren, sabem que moltes persones s’han queixat dels problemes generats pel mal funcionament del les Targetes Intermodals i pel complicat sistema de tarifes que ha imposat el CTM. Fa quasi dos anys que el CTM va imposar les noves targetes, però les màquines expenedores i les validadores, encara no permeten carregar o validar les targetes a pensionistes, joves menors de 26 anys i membres de famílies nombroses, col·lectius que tenen dret a un descompte del 50% en el preu del bitllet. El nou sistema ha resultat extremadament car per a l’administració i molt complicat i poc pràctic per a la majoria dels usuaris. Són moltes les persones que no poden carregar la «Súper Targeta Intermodal» i els dies que el tren arriba tard a Palma, (en hora punta, a vegades s’han superat els 20 minuts de retràs) aquestes persones no poden sortir de l’estació, perquè ningú els ha despatxat el bitllet corresponent i el CTM, que no en sap res de trens, té tancades les sortides. Amb aquesta situació, els pensionistes, els joves i membres de famílies nombroses que no poden carregar la targeta, han de fer una incòmoda espera, amb molta de paciència i molts de nervis per a poder adquirir un bitllet senzill que els permeti poder sortir de l’estació. Es donen casos de persones d’aquests col·lectius, que utilitzen el tren diàriament, que han hagut de renunciar al descompte que els hi pertoca i han carregat la targeta pagant el preu establert amb caràcter general, per tal d’evitar les molèsties d’haver de fer coes cada dia per adquirir el bitllet. Ens consta que fins i tot Serveis Ferroviaris de Mallorca ha demanat al CTM que realitzi les modificacions tècniques necessàries per a què els col·lectius esmentats puguin carregar la targeta de transport amb els preus reduïts als quals tenen dret, fet que facilitaria molt la feina a la mateixa empresa (ja no es produirien les coes diàries per adquirir bitllets a l’estació de Palma) i evitaria moltes molèsties a aquests usuaris. Però això al CTM, ni l’importa ni l’interessa, perquè la seva funció és la recaptació i el cobrament de les tarifes, el control i el seguiment de tots els potencials defraudadors que utilitzem el tren. Els usuaris del tren com és natural tenim obligacions i aquestes estan correctament escrites i exposades dins els vagons dels trens. És de suposar però, que encara que no estiguin per escrit i exposats en els vagons dels trens, també ens corresponen uns drets, de qualitat, de puntualitat, de comoditat i eficiència del servei, que no els podem gaudir. En conseqüència hem d’entendre que la satisfacció dels passatgers, al CTM ni l’hi va, ni l’hi ve, ni l’importa i així a poc a poc, aconsegueixen suprimir la consciència de Servei Públic de Serveis Ferroviaris de Mallorca.

Avui dijous 23 d'octubre continua el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Ácratas.

Anarquistas expropiadores en el Río de la Plata (2000)

de Virgínia Martínez

---

Partint de fotografia, pel·lícules d'època, materials d'arxiu i testimonis de supervivents, familiars i historiadors, el documental reconstrueix amb precisió i exquisida sensibilitat l'esdevenir dels «anarquistes expropiadors» al Río de la Plata i concretament al Montevideo del primer terç del segle XX.

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Se celebrarà un judici per determinar si la sentència final és pena de mort o cadena perpètua

La fiscal de Filadèlfia Lynne Abraham, coneguda com «La Regna de la Mort», ha notificat a la Cort Suprema de Nació dels Estats Units que demanarà la pena de mort per a Mumia Abu-Jamal de bell nou. Encara que Mumia mai no ha sortir del corredor de la mort, la seva sentència oficial des del 2001 ha estat la de cadena perpètua, quan el jutge Yohn revocà la pena de mort. Aquest jutge també notificà que la fiscalia haurà de celebrar un judici davant un jurat per reimposar-la, però aquest judici només se celebrarà per determinar si la sentència és pena de mort o cadena perpètua. En aquesta mena de judici la llibertat no és cap opció. El dictamen de Yohn fou avalat el març passat pel Tribunal d'Apel·lacions del III Circuit. La fiscalia ha de presentar la seva petició el 19 de novembre.

El març passat el mateix tribunal també rebutjà l'apel·lació de Mumia Abu-Jamal per a altra casta de judici per demostrar la seva innocència i guanyar la llibertat. Mumia està apel·lant aquest dictamen davant la Cort Suprema de la Nació i el seu advocat ha de presentar la seva petició el 19 de desembre.

Per aquells i aquelles que els interessi, us enviem una relació dels tallers que oferirem al nostre espai a partir d'aquest mes d'octubre, tant per adults com per a infants.

---

Tallers per a infants (a partir de cinc anys)

Escultura i reciclatge

per Juan Luis

Dimecres de 15 a 16 hores

Objectes abandonats i desfets, juntament amb materials reciclats, seran la base per crear escultures. Reciclar allò inutilitzat per tal de donar-li un nou sentit. Transformar els fems en art. S'utilitzaren productes no corrosius i no nocius i aquells elements escollits i/o trobats per a la seva realització.

***

Taller de paper fet a mà

per Claudia Casanovas

Dijous de 17 a 19 hores

Aquest taller ens proposa introduir-nos en la vivència de fer paper, aprofitant el paper usat desfet per a transformar-lo en paper útil per les nostres necessitats: pintar, dibuixar, escriure, etc.

A part de la tècnica de confecció del paper reciclat artesanal, aprendrem també diferents formes de decorar-lo i diferents formes d'utilitzar-lo per tal de confeccionar objectes útils, de decoració i amb altres  finalitats plàstiques.

Aprendrem a emprar diversos desfets de paper y així  reconèixer els més aptes pel reciclatge.

Experimentarem la inclusió de fibres vegetals, pètals de flors, fulles, etc., que ens permetran fer papers decorats y amb textures. També emprarem tintes naturals per donar color.

Tot es desenvoluparà en un àmbit de grup d’aprenentatge, on anirem capitalitzant la pròpia experimentació i la dels altres integrants del grup.

Així tindrem un nou element amb el que podrem jugar y seguir creixent en la nostra expressió creativa, a part d’incorporar un hàbit més per la cura del nostre entorn. 

---

Estem a la vostra disposició per qualsevol cosa.

Una abraçada forta a tothom.

Ecoescola Sa Llavor

c/ Biniarroi, 28

Mancor de la Vall

Tel. 971881277

Crec que l'esquerra (si és que n'hi ha) no està a l'alçada de les circumstàncies i no diu ni mitja paraula al voltant de la crisi. Cal rescatar el programari :

- És necessària una socialització integral de la banca i de les assegurances.

- Aquesta socialització s'ha de fer amb el control dels afectats, els treballadors i la ciutadania.

- S'han de prohibir els paradisos fiscals.

- El crèdit i les assegurances tenen una funció social, i en conseqüència és necessari crear una banca pública al servei de les prioritats socials i controlada democràticament.

- Els treballadors no han de pagar la crisi perquè no són responsables de la mateixa. No s'ha de robar als treballadors i treballadores per tal que els bancs puguin repartir dividends.

- S'han de congelar els dividends al nivell actual  i constituir un fons de mutualització per tal de garantir el dret a la subsistència de la gent obrera aturada i per al finançament de la Seguretat Social.

- S'han de suprimir els acomiadaments.

- S'ha d'instaurar l'escala mòbil de salaris per tal de defendre correctament el poder adquisitiu.

Ixent

Com que s'ha demostrat qui són els que roben, aviat tornaré a l'activitat pública

Les informacions que es van fer públiques en alguns mitjans de comunicació no s'han traduït en cap procés judicial.

Aquest fet, juntament amb el silenci mediàtic de polítics i banquers en relació al tema, em fa sospitar que potser estan disposats a no acusar-me per tal que no se'n parli més.

Quin motiu podria haver, si no, per no denunciar-me? Si pensen que és un delicte no l'haurien de denunciar com és el deure d'un bon ciutadà?

Potser ja és massa evident a la gent qui són els vertaders delinqüents. I és que coses molt greus han passat al voltant de la crisi financera internacional des que la publicació CRISI va veure la llum. El titular de la revista del 17-S: Creus que els bancs et roben? Ha estat respost sense mitges tintes pels ajuts de mes de dos bilions d'euros que EEUU i els països de la UE han garantit a la banca privada, amb diners que són dels ciutadans o els perjudicaran a través del deute públic és a dir la inflació.

Mentre els forats dels bancs s'apuntalen amb diner públic, la majoria dels principals inversors i executius del sector financer han vist engreixar el seu patrimoni personal amb ingressos milers de vegades per sobre respecte les persones treballadores.

Així doncs, els esdeveniments han fet quedar-se curtes les denúncies que fèiem el 17 de setembre. Ja no són només els banquers, sinó que s'ha demostrat que polítics i banquers van de la mà, per espoliar la riquesa de la gent. Banquers financen polítics, polítics financen banquers.

Davant d'aquestes evidències sembla clar que la meva acció d'insubmissió bancària ha despertat masses simpaties i mostres de suport entre la societat civil com per ser denunciada per unes entitats financeres totalment desprestigiades (i amb raó).

Són conscients els poders financers que si la meva acció surt judicialment immune serà una clara demostració de que la banca ha perdut tota legitimitat i que aquesta la tenim els que lluitem per transformar la societat? O potser es pensen que la gent no se n'assabentarà?

Que no s'equivoquin. Si els poders fàctics pretenen silenci, és que hem de fer soroll i el tindran.

Aquest atracament a mà armada, en que s'ha convertit la crisi financera actual, està indignant a cada vegada més gent. Milions de persones endeutades estan vivint el greuge de veure com se'ls abandona, per no parlar de la gent que es mor de gana, mentre s'ajuda als rics. Totes hem vist de quina part estan els governs.

Entretant, des del poder ningú no vol reconèixer que la veritable solució passa pel canvi de sistema. El capitalisme depenent del creixement exponencial està esgotat perquè hem arribat als límits del consum dels recursos naturals i s'ha demostrat amb la crisi actual que l'especulació financera sense una base real, acaba convertint-se en res. Cap supervisió ni control convertirà els diners virtuals en energia o menjar.

Des de la gent i especialment des dels moviments socials cada vegada més persones ho tenim clar: les solucions de veritat passen pel decreixement i la justícia social.

Per arribar a aquestes solucions cal abolir el sistema financer actual. La liquiditat que necessiten les persones i els sectors productius es pot cobrir d'altres maneres. No necessitem bancs privats ni empreses financeres.

Per la meva banda, davant de la falta de denúncies i per poder estar actiu en les mobilitzacions socials en aquesta conjuntura històrica en que ens trobem, aviat sortiré de la clandestinitat i tornaré a l'activitat pública.

Enric Duran

Insubmís a la banca

17 d'octubre del 2008

Pd: Per si encara hi ha qui dubte de que la meva acció sigui certa, en el meu bloc podeu trobar un vídeo i un document que ho proven.

El proper dilluns 20 d’octubre s'emetrà per la televisió el reportatge que TVMallorca va realitzar durant les Jornades d’Agroecologia d’Esporles. L'enregistrament és inclòs dins del programa L’Aguait, que es passarà el dilluns a les 21.10 hores. N'hi haurà repeticions el dimarts a les 16.30 hores i el dijous a les 19.00 hores.

Així mateix, podreu veure el programa al web de TVMallorca.

Esperem que passeu una bona estona.

Miguel Íñiguez

Enciclopedia histórica del anarquismo español

Asociación Isaac Puente. Vitoria, 2008

Tres volums (2.080 pàgines, tamany foli)

ISBN 978-84-612-4049-4 (Obra completa)

PVP: 90 euros (més despeses d'enviament)

www.navioanarquico.org

asociacionip@hotmail.com

Què ha estat l'anarquisme a l'Estat espanyol? Què és avui? Aquestes són preguntes que des de fa anys pretenen ser respostes des de diversos àmbits. Perquè l'anarquisme és un moviment sense igual, que neix i es desenvolupa fora de les zones d'influència d'allò que és oficial, sense quotes de poder, sense representació executiva, sense assignacions fixes --com la present obra, editada sense subvencions. Aleshores, on se sustenta? Com aconsegueix ser popular? Si mirem els 150 anys de la seva existència a l'Estat espanyol, veiem que la seva implantació és netament popular: crea associacions de barri o d'ofici, construeix escoles, impulsa sindicats, sustenta editorials, difon periòdics... Abandera la Idea: harmonia amb la natura; el sistema actual esclavitza la majoria en benefici d'una minoria, pretextant un ordre natural on existeixen les jerarquies, d'aquí el domini de l'Estat amb l'aliança de la Política i de l'Església. Comprendre això, parlar de la sobirania personal i del dret a gaudir per igual d'allò que es produeix, exigir-lo, és predicar la Idea.

I aquí arriba aquesta monumental obra --La Enciclopedia-- para mostrar l'esdevenir del moviment anarquista a l'Estat espanyol a través de les persones que ho encarnen, dels comicis que celebra, de les revistes i periòdics que elabora, dels llocs on s'estableix. És fruit d'un treball personal i col·lectiu. Personal, ja que ha portat al seu autor més de 30 anys de recopilació de dades minuciosa. I col·lectiu, perquè hi han participat més de tres-centes persones; des de les que han aportat dades relatives a l'entorn familiar o d'amistats fins a les que, desinteressadament, han ofert els resultats de les seves investigacions portades a terme durant anys. Totes elles tenen reconeguda la seva generositat en la corresponent part bibliogràfica de cada entrada.

Els dos primers volums de la present enciclopèdia --842 i 999 pàgines, respectivament-- inclouen unes 50.000 entrades, ordenades alfabèticament, on el gruix es dedica a persones militants, moltes d'elles desconegudes fins ara, mostrant així que la força de l'anarquisme es basa en la gent sense protagonisme. S'hi suma una completa relació de periòdics i de revistes que s'han succeït al llarg dels anys. S'hi desgranen, a més, els congressos i les assemblees de les distintes branques de l'anarquisme, introduïts per la ciutat on se celebraren. Es completa, per últim, la informació amb esdeveniments, grups, columnes, etc. Cada entrada porta el seu corresponent aparell bibliogràfic amb indicació de les fonts. El tercer volum --239 pàgines-- es dedica a imatges (unes 3.000): il·lustracions de cobertes de llibres, capçaleres de periòdics i revistes, cartells, fotografies de militants i altres diverses (manifestacions, escoles, congressos, col·lectivitats, milícies...).

En total, 2.080 pàgines d'amena lectura sobre la vida d'homes i de dones excepcionals, sobre la seva recerca de la dignitat, sobre les constants persecucions i violència que pateixen --molt major de la que produeixen--, sobre les realitzacions utòpiques que aconsegueixen, sobre el moviment popular que més cultura genera. 2.080 pagines, en fi, sobre l'anarquisme a l'Estat espanyol.