Ateneu Llibertari Estel Negre

«Antifeixistes Mallorca» es plau en comunicar que el concert Neonazi programat per aquest dissabte 4 a Punta Balena (Calvià) ha estat cancel·lat. Aquesta fita és deguda a la pressió dels mitjans de comunicació i de diferents membres de l'equip governamental, producte de la tasca organitzativa de la nostra associació, però més enllà es tracta del rebuig conjunt de la societat cap a actes d'apologia al genocidi, la xenofòbia i el feixisme.

Aquesta tasca, realitzada per diferents antifeixistes d'arreu de Catalunya Insular, no hauria de restar com un acte testimonial sinó com un exemple de lluita antifeixista a seguir pel conjunt de la Societat. Des de l'Europa criminal del Capital i la guerra, ens arriben constantment notícies d'un caràcter racista que ja es creia oblidat, com la recent Directiva de la Vergonya: propostes com aquestes tenen com a únic objectiu vulnerar els drets més bàsics de les persones immigrants, com la automàtica privació de llibertat, retencions injustificades de fins 18 mesos, i la negació del dret d'accés a territori Europeu durant cinc anys.

Aquestes mesures, que en determinades circumstàncies poden aplicar-se a menors d'edat, ja comencen a ser una realitat a l'Estat espanyol, mentre no es registra cap tipus de resposta tangible al si de la classe treballadora. Especialment destacat és el cas d'Itàlia, on l'Exèrcit de Berlusconi treballa colze amb colze juntament amb el partit feixista MSI – Dreta Nacional (herència de Mussolini) amb el pretext de «salvaguardar la seguretat nacional», un bord pretext per realitzar retencions i pallisses injustificades cap als immigrants.

Per altra banda, aquesta experiència ens ha servit per comprovar la hipocresia de partits com el P$OE, qui mentre condemnen aquest concert d'ultradreta segueixen amb la seva política feixista censurant el vot d'un important percentatge del poble Basc mitjançant il·legalitzacions injustificades en base al suport de la Llei feixista de Partits, d'una nul·la validesa democràtica reconeguda. De fet, Ramon Socias, cap de la Delegació del Govern, no ha denunciat l'acte fins que ha rebut una considerable pressió mediàtica, tot i que té al seu abast la informació de les Forces de «Seguretat» espanyoles respecte als moviments dels grups radicals nazifeixistes.

Hem de recalcar que de res serviran les campanyes mediàtiques institucionals contra la xenofòbia mentre les institucions no criminalitzin i persegueixin amb contundència aquest tipus d'actes, perquè és un fet contrastat que els antifeixistes del món encara recollim els nostres morts degut als individus feixistes que assisteixen a aquesta casta d'actes gracies a la permissivitat de l'Estat Burgès (Carlos Palomino, Guillem Agulló, i tants d'altres... sempre presents). Així doncs, des d'«Antifeixistes Mallorca» volem demanar el recolzament de les institucions per a criminalitzar i evitar sistemàticament actes d'aquesta naturalesa, i eliminar radicalment tot tipus de tolerància cap als ideòlegs de l'ultradreta. Esperem que l'equip de govern sigui coherent amb el que diu i conseqüent mitjançant les seves accions, i no deixi que fets com aquests puguin tornar a plantejar-se.

Els antifeixistes de Mallorca sempre seguirem vetllant de prop cadascun dels moviments produïts pels grups feixistes del país, i ja sigui amb el suport institucional o sense ell, cap de les seves accions quedarà sense resposta.

Antifeixistes de Mallorca

En les últimes setmanes havien cobrat protagonisme les insistents declaracions de destacats banquers, pressionant a Rodríguez Zapatero sobre les receptes a aplicar per a, segons ells, combatre la crisi. Entre uns altres, tant Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya, com Jean-Claude Trichet, president del Banc Central Europeu, s'han emprat a fons per a marcar la «full de ruta» del Govern espanyol en dos sentits: Un, la creació urgent d’un altre fons multimilionari de rescat per a la banca, que ja han aconseguit. I dos, la proposta d'una altra “reforma laboral”, entesa aquesta com la flexibilització, precarització i individualització de les condicions de treball, i l’abaratiment de l'acomiadament.

Independentment del nul aval democràtic d'aquests gurús de les finances (qui els ha elegit?), un se sorprèn de la cara dura amb que li dicten l'agenda al govern i, sobretot i principalment, com aquesta ingerència té èxit i determina, en tot o en part, l'acció del submís executiu de Zapatero. Aquesta pressió ja ha donat els seus fruits i suposa, d'entrada, la creació de l’anomenat «Fons de Reestructuració Ordenada Bancària» (FROB), dotat inicialment amb 9.000 milions d'euros (ja van dedicar altres 9000 al rescat de Caja Castilla-La Mancha), ampliables a 99.000, dels quals es podrà disposar aquest mateix any de fins a 36.000. Cal recordar que, anteriorment i segons diverses fonts, havien estat ja posats a disposició, per a «ajudar a la banca», fins a un total de 150.000 milions, entre ajudes directes, indirectes o avals. I mentre se saquegen d'aquesta manera les arques públiques, alhora es van «madurant» les condicions per a un altre tipus robatori als treballadors: una altra «reforma laboral», a costa de l'ocupació, de la negociació col·lectiva i dels drets laborals.

L’aclaridor del cas és la lògica i evident connexió i interrelació entre una mesura i l'altra. L'efecte «Robin Hood al revés» funciona pels vasos comunicants que connecten l'opulència amb la precarietat, els privilegiats amb els exclosos, els lladres amb les seves víctimes. Els conductes del sistema expandeixen la metàstasi del càncer financer, que produeix efectes devastadors en milions de treballadors, homes i dones que perden la seva ocupació, que s'empobreixen, que es precaritzen, que es desesperen. L'exclusió social cada vegada s'estén més als segments vulnerables: joves sense futur, vells sense recursos, immigrants sense drets.

És un insult a la raó que, en una situació que es deteriora cada dia, enmig d'un empobriment generalitzat dels treballadors i de la ciutadania, que la prioritat governamental sigui salvar banquers. A aquests, que són responsables de la crisi, per la seva avarícia especulativa, per l'asfíxia creditícia, pels seus presumptes delictes, en comptes de dur-los davant dels jutges, se'ls fan suculents (i inútils) regals de milers de milions d'euros. Alhora, s'avorta qualsevol tímid intent de reforma fiscal tendent a gravar les rendes altes, i tota la política econòmica gira sobre l'eix de la corrupció i el desequilibri a favor dels de sempre.

Seria convenient que prenguéssim consciència que, o bé ens plantejam acabar amb el càncer, o ell acabarà amb nosaltres. No sembla dolenta idea que suméssim cada vegada més veus contra tanta desvergonya. Hauríem de calcular cada dia les necessitats socials urgents que es podrien satisfer, amb les astronòmiques quantitats de diners públics posades a disposició d'aquests delinqüents socials. Si som capaços d'arribar a saber la suma total dels «plans de rescat de banquers», potser pugam arribar a prendre consciència de la grandària del robatori, de la dimensió del càncer.

Pep Juárez

«Antifeixistes de Mallorca» vol denunciar la propera celebració d'un concert d'ideologia nazi. L'esdeveniment tindrà lloc aquest dissabte 4 de juliol a Punta Ballena (Calvià). Concretament al Bar Robin Hood del número 12 de l'Avinguda de Magalluf. Aquest local té una capacitat per a unes 200 persones i està gestionat per una persona anglosaxona. Es tracta d'un individu que sosté les mateixes tesis del concert que s'hi celebrarà: el racisme, la xenofòbia i l'ideari hitlerià.

Aquest acte està organitzat per un col·lectiu fantasma com és «Skinheads Palma» darrera del qual s'hi amaguen persones d'ideologia ultradretana. Es tracta de gent molt propera o directament vinculada amb els «Supporters Mallorca», els hooligans del RCD Mallorca. Aquest grupuscle és conegut per la seva actitud ofensiva i violenta. L’esmentat «Skinheads Palma» també guarda relació amb l'atemptat terrorista que va patir la seu de la CGT el març del 2007 quan un artefacte explosiu fou llançat contra la barrera del local del sindicat. Així mateix, també són evidents els contactes amb Democracia Nacional, partit d’extrema dreta que es manifestà a la convocatòria espanyolista del Círculo Balear.

Aquest grup reduït de gent opera amb total impunitat. En els darrers tres anys, varis immigrants han patit atacs per part de persones d'aquest sector. La culminació d'això és el concert d'aquest dissabte. Es tracta d'un fet insòlit a Mallorca: un concert de música RAC. El Rock Anti Comunista (RAC) manté un fort caràcter xenòfob a les seves lletres i destaca per l'actitud violenta dels membres de les bandes que en fan bandera. El nazisme, el racisme, el feixisme, l'homofòbia o la xenofòbia són l'ideari del RAC.

Som conscients que es tracta d'una iniciativa privada en un lloc privat. No obstant, creiem oportuna la denúncia pública d'aquest acte. En primer lloc perquè hi ha d'haver uns límits legals a l'hora de donar cobertura a iniciatives com aquesta. Creiem fermament que no s'haurien de celebrar mai actes que fessin apologia de genocidis com el comès pel nazisme a mitjans segle XX. En segon lloc, volem qüestionar la seguretat als carrers de la zona coneguda com Punta Ballena aquella nit. És característic el «hooliganisme» i la violència per part dels turistes «residuals» que, en estat ebri, freqüenten els carrers de Magalluf. Si a això hi afegim la presència de desenes d'skinheads nazis, molts d'ells venguts d'altres parts de l'Estat espanyol, amb una conducta marcadament violenta, la situació es pot complicar. I aquí volem incidir, fins i tot, en la imatge turística de Mallorca.

Així doncs, des d'«Antifeixistes de Mallorca» volem demanar l'eliminació qualsevol tipus d'emparament a aquest concert. Volem que s’actuï contundentment contra actes com aquest fent que sigui impossible la seva realització. Demanem la condemna absoluta per part de tots els sectors de la societat. No volem nazis ni feixistes, ni a casa nostra ni enlloc. Així mateix, volem fer incís i denunciar la complicitat que aquests sectors mantenen amb la policia espanyola, comandada pel delegat del govern de l'Estat, Ramon Socias. Finalment, demanem responsabilitats a totes les autoritats que hi puguin tenir competència com el batlle de Calvià, Carlos Delgado.

Antifeixistes de Mallorca

---

Aquest dijous 2 de juliol,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

El col·lectiu Massa Crítica, a més d'animar a participar a les bicicletades convocades per diferents entitats que es van organitzant, recorda als seus simpatitzants que la propera sortida serà com sempre, el primer dijous del mes de juny, és a dir, el dia 4 a les 19.30 hores des de la Plaça d'Espanya. Ja que el 5 de juny es celebra el «Dia Mundial del Medi Ambient» volem completar l'activitat de la bicicletada amb el taller previ a la sortida --dia 4 a les 18.30 a la mateixa Plaça d'Espanya-- per fabricar cartells relatius a les avantatges de circular amb bicicleta per ciutat: «Una bici un cotxe menys», «Deixa el vici agafa la bici», «Transport saludable i econòmic», etc.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies, tothom està convidat el dilluns dia 8 de juny a les 19.30 hores.

Us hi esperem!

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

Massa Crítica

971 207 441

Emergir significa sortir a la superfície, en les situacions d'emergència, tot emergeix i aleshores queda en evidència, la ineptitud dels responsables institucionals, la cobdícia d'aquells que es lucren amb les necessitats col·lectives, les misèries materials i morals amb les quals convivim quotidianament i davant les quals la indiferència i la indolència induïdes naturalitzen les iniquitats i injustícies.

Efectivament, el sistema econòmic i social en el qual vivim, basat en l'egoisme i la competència, saboteja de continu la solidaritat i potencia l'aïllament, i aleshores abans de les catàstrofes i les emergències apareixem com a inermes i impotents.

Però com si l'evidència dels mals en potència hi fossin.

Vegem, des de fa dècades els sistemes de sanejament són obsolets, la desatenció de les condicions bàsiques per a una vida digna per a les majories és motiu de propaganda política, però els interessos creats poden més i tot es posterga per a més endavant.

Les situacions d'emergència tot ho despullen, la fragilitat institucional, l'endèmica corruptela funcional a la dominació, la manipulació informativa.

Queda en evidència quina és la vertadera seguretat, no la relacionada a les propietats materials, sinó que les que han de veure amb la vida i la mort, amb les atencions de la salut pública. La vertadera vulnerabilitat a la qual estem sotmesos gràcies a les estructures socials injustes.

Ja en el segle XVIII, Daniel Defoe, l'autor de Robinson Crusoe, deixà un testimoni interessant en el seu Diari de l'any de la pesta, crònica magistral de les epidèmies europees.

En la passada centúria, Albert Camus en la seva novel·la La pesta, mostra com de sobte sorgeixen els abnegats disposats a qualsevol solidaritat i els miserables que lluny de contribuir a escampar xarxes solidàries especules amb les seves investidures patètiques.

Les pestes, les epidèmies i les pandèmies no han d'incitar-nos al pànic, sinó a les accions col·lectives, solidàries, altruistes i, també, a la reflexió sobre la vertadera importància de les formes d'organització social que preserven de la destrucció de la vida i no que la potenciïn.

Carlos A. Solero

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.

En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.

Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.

És per això que «Xarxa De Consumidors amb Llengua» engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col·laboració. Es tracta d'enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat no pot rentar-se les mans com si no tingués cap responsabilitat en aquest tema de les televisions en català, sinó que ha de col·laborar en l'esforç de les autonomies.

Si us plau entreu a:

www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Seguiu-ne les instruccions i envieu-la.

«Gent Activa» convoca una concentració a favor de l'alliberament sexual a Palma. Serà demà dissabte 27 de juny a les 19 hores, al carrer de Sant Miquel, just davant l'església.

***

Manifest de «Gent Activa Palma» amb motiu del «Dia per l'alliberament lèsbic, gai, transsexual i bisexual»

Benvolgudes companyes i companys, bon vespre a tothom.

Una vegada més, ens hem reunit avui per reivindicar els nostres drets com a persones que som. Uns drets, però, que des dels sectors més reaccionaris de la societat se'ns volen negar, encara. Precisament, hem triat aquest indret, devora aquesta església, per cridar ben fort davant d’aquells que per molt que vulguin esborrar-nos i eliminar-nos, nosaltres passam de la seva incultura i estimam i ens ho muntam com volem, com molt bé indica el lema de la diada d'enguany.

Malauradament, en els últims temps estam tornant a patir una revifalla del pensament homòfob, lesbofòbic, transfòbic i bifòbic que ens demostra que queda molta feina a fer per aconseguir la plena igualtat. Els avenços legislatius i jurídics que hem aconseguit (el reconeixement legal del matrimoni entre persones del mateix sexe o l’adopció d’infants) no han aconseguit anar al fons del problema, que no és altre que la vigència encara d’un model de societat profundament conservador, patriarcal i heterosexista. Un model que no és combatut amb tota la vehemència i des d'on caldria: el món de l'ensenyament.

Precisament enguany la nostra reivindicació es centra en el tractament de la diversitat afectivosexual en el sector de l’educació. Un punt que consideram clau i fonamental a l'hora d'inculcar als nins i a les nines el valors realment democràtics i d'acceptació d'aquesta pluralitat de relacions interpersonals. En aquest sentit, és molt preocupant que dins dels nous atacs i agressions moltes tinguin lloc a les aules. Dissortadament, cada vegada són més freqüents els casos d'assetjament, discriminació i fins i tot de violència física als centres educatius, pel fet de tenir una orientació sexual diferent a aquella considerada "normal" i políticament correcta. Podríem posar multitud d'exemples i ens adonaríem que un percentatge significatiu del jovent està farcit de prejudicis que ha rebut d’aquesta educació ultraconservadora i masclista.

Un cas model del que no s'hauria de tolerar mai l'hem viscut fa unes setmanes al col·legi Mare Alberta. En aquest col·legi es desqualifiquen les persones homosexuals titllant-les de "malaltes", com va denunciar el pare d'una alumna del centre. Un fet més propi dels moments més tenebrosos del nacionalcatolicisme franquista que no pas de l'any 2009. Des de Gent Activa consideram veritablement escandalós i un flagrant atemptat contra els drets humans que en centres educatius es permetin i autoritzin autèntiques aberracions antipedagògiques, amb una claríssima intencionalitat d'adoctrinament envers els infants.

No obstant això, hem de ser conscients que les discriminacions s'estenen per molts altres àmbits, com ara el dels cossos de seguretat i la policia. En aquest sentit, volem recordar el cas de dos policies locals de Palma que han estat jutjats recentment per vexacions, tortures i humiliacions a les dependències policíaques de Sant Ferran contra un home presumiblement a la seva orientació sexual. Des de Gent Activa consideram inacceptable i vergonyós que des de la Regidoria d'Igualtat i Drets Cívics s'hagi fet tan poca feina, que l’activitat passi pràcticament inadvertida i que el ciutadà desconegui totalment quina és la seva funció. Pensam que hi ha una manca d'informació i sobretot una gran incompetència a l'hora de resoldre fets tan greus com els abans esmentats, tenint en compte que els dos agents són funcionaris públics, en teoria al servei de les persones.

Des del nostre col·lectiu ho volem deixar ben palès: sovint el tracte que es rep és senzillament denigrant i difamatori, la qual cosa en un país veritablement democràtic implicaria responsabilitats adequadament depurades. La lluita, idò, no està guanyada ni de bon tros. Per això, nosaltres, des de Gent Activa, continuarem denunciant i defensant el dret a viure i a gaudir de la nostra sexualitat com ens doni la gana. Tant si els agrada com si no, ens tindran sempre al davant i no ens deixarem trepitjar; cridarem ben alt i clar: Superau la ignorància; estima i munta-t'ho com vulguis!

Hem  de ser dignes d'aquelles companyes i companys que fa 40 anys en un bar de Greenwich Village a Nova York començaren a rebel·lar-se, a fer-se sentir, pagant la seva valentia amb la pròpia vida.

Des d'aquest lloc, amb tota la càrrega que suposa realitzar aquest acte devora d’un símbol d'opressió com el que tenim al costat, convidam a tothom a continuar amb la lluita. Cadascú des de l'àmbit que vulgui i pugui, però en cap cas sense defallir. Serà un camí llarg i difícil, però al final acabarem per arraconar als que ens volen llevar la nostra veu i la nostra identitat.

La lluita continua, superau la vostra ignorància i estima i munta-t’ho com vulguis!

Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra assistència...

Gent Activa Palma

Aprofitam per convidar a tothom a continuar la festa i la reivindicació a la gala que ha organitzat «Ben Amics» a partir de les 20 hores al mirador Remígia Caubet, just davant Rosamar.

Au idò, salut a totes i a tots i... a divertir-se!

Al metro i al carrer, a totes les llibreries del país i a l'interior de les cases, des de fa uns mesos els llibres de Stieg Larsson són presents tothora i polvoritzen els rècords de vendes un darrere de l'altre. L'edició de les tres novel·les que formen de la trilogia «Millenium»: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire, ha trasbalsat la indústria editorial europea. En només tres novel·les, Larsson ens ha fet visible una Suècia ben allunyada dels tòpics que sovint alguns s'aprenen de memòria per no haver d'estar permanentment oberts a nova informació. Larsson ens apropa al món que hi ha darrere del mirall de la Suècia socialdemòcrata en forma de novel·la negra. I ho fa amb un estil àgil i clar, amb un domini de l'argument i els ritmes narratius espectacular, i amb uns personatges peculiars i allunyats també dels tòpics. El resultat són tres artefactes literaris que fan gaudir tant qui hi busca una bona història ben explicada i punt com qui hi vol llegir el retrat decadent i alhora colpidor de les estructures socials del país de la socialdemocràcia. Tant de bo tots els best sellers fossin així.

Larsson, mort d'un infart el 9 de novembre del 2004 just abans que es publiqués la primera de les obres, era un periodista especialitzat en la denúncia i l'elaboració d'informacions al voltant de l'extrema dreta sueca. Als vint anys ja era corresponsal als països escandinaus de la revista anglesa Searchlight, especialitzada en antiracisme i antifeixisme i ja vivia amb Eva Gabrielsson, la seva companya durant 32 anys que no veurà ni un cèntim de les seves milionàries vendes perquè la seva unió vital era feta sense papers. Larsson i Gabrielsson s'havien conegut als 18 anys en una manifestació contra la guerra de Vietnam. En aquell moment, ell era membre del Partit Socialista i, als anys 80 del segle XX, els dos se'n van anar a viure a Estocolm. Allí, Larsson va treballar, entre altres feines, per a una important empresa de publicitat i com a reporter a la guerra d'Eritrea; alhora, la seva militància política el va portar a ser membre de la Lliga Comunista de Treballadors, que va abandonar al 1987 molest per l'autoritarisme de l'organització.

La seva feina en forma d'articles a la Fundació Expo i a la revista del mateix nom, que havia fundat el 1995 i de la qual n'era el redactor en cap, la va reunir en cinc llibres, sempre com a coautor. Hi tracta àmpliament les relacions dels membres dels moviments racistes i d'extrema dreta amb l'stablishment suec, de forma especial amb el món industrial i financer. Allí com aquí, els feixistes organitzats fa temps que han deixat de ser una anècdota de cap de setmana per esdevenir una realitat preocupant. De fet, un company seu de professió va ser assassinat amb un cotxe bomba per l'extrema dreta sueca. Seria una bona iniciativa, ara que l'èxit de les tres novel·les ha estat impressionant, que alguna editorial s'interessés per traduir els llibres que recullen els articles i les investigacions del periodista, entre els quals destaquen Extremisme de dreta i Els demòcrates suecs: el moviment nacional.

Les tres novel·les de Larsson doten els lectors de dos personatges que caldrà posar en la nòmina de candidats a ser els veritables antiherois del segle XXI. D'una banda, tenim el periodista Mikael Blomkvist, que des de la revista Millenium es dedica a destapar escàndols financers i que funciona com un alter ego de l'autor. De l'altra, hi ha la Lisbeth Salander, una jove hacker de vint-i-pocs anys, un personatge que segons el mateix autor està inspirat en el personatge infantil i llibertari Pippi Langstrump. Amb ells, la trilogia novel·lística també suggereix un camí: l'aliança de la saviesa amb la radicalitat, del pensament reflexiu amb la tècnica i la rapidesa, i de la sensibilitat amb la mala bava... tot per fer front als mateixos a què es va enfrontar Larsson tota la seva vida, feixistes i racistes, tant si porten el cap rapat com si vesteixen vestits cars.

Jordi Martí Font

Demà dijous 25 de juny acaba el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Génesis (2005)

de Marie Pérennou i Claude Nuridsany

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461