Ateneu Llibertari Estel Negre

Acaba de aparecer otra obra póstuma de Josep Benet: Joan Peiró, afusellat (Edicions 62). Un trabajo espléndido, como todos los suyos, que pone ante nuestros ojos con todo lujo de detalles aquella farsa de proceso. Pero ahora quiero destacar la formidable base documental y testimonial de Benet que atestigua el esfuerzo de Peiró por salvar personas inocentes. En aquel sangriento verano del 36, en su ciudad de Mataró y en la comarca circundante del Maresme, se jugó la vida una y otra vez para arrancar de manos de los asesinos a eclesiásticos y a muchas otras personas inocentes. En el periódico Llibertat, de Mataró, escribía semana tras semana contra los asesinos enérgicos artículos, que recopiló en el libro Perill a la reraguarda (Edicions Llibertat, Mataró, 1936). El peligro en la retaguardia que denunciaba eran precisamente los incontrolados, o no tan incontrolados, que con los fusiles que faltaban en el frente mataban y saqueaban en la retaguardia.

Antonio Montero Moreno, actualmente arzobispo emérito de Badajoz-Mérida, publicó en 1961 su tesis doctoral Historia de la persecución religiosa en España 1936-1939, con un loable esfuerzo de objetividad y espíritu de reconciliación. Por primera vez se publicaba el listado de víctimas, 6.832 obispos, sacerdotes, religiosos o religiosas asesinados, con lo que se desterraron definitivamente las versiones minimalistas o maximalistas. Pero incurría en numerosos errores, sobre todo por omisión, por el carácter unilateral de la documentación utilizada. En sus Aclaraciones introductorias reconocía que no se podía escribir con garantía sobre la persecución "sin acudir honradamente a lo publicado por los perseguidores y tomar buena nota de las excusas que aireaban" (p. XVI). Decía también que tanto el autor como la editorial "agradecerán muchísimo cualquier enmienda o información complementaria, elemento precioso para una edición ulterior, si el volumen tiene esta fortuna" (p. XII). Es lo que hice con una extensa recensión con numerosas observaciones concretas, que escribí para la Revue d'Histoire Ecclésiastique (1962, pp. 618-630) y envié al autor, pero que no mereció respuesta ni se ha tenido en cuenta en una reciente reimpresión (2004). En una nota del editor, el director de la Biblioteca de Autores Cristianos, Joaquín L. Ortega, dice que es una "escueta y esencial reimpresión", una "simple pero literalmente fiel reimpresión", "es pura y llana reimpresión". Pero al final se ha añadido una página con una fe de erratas e imprecisiones, con 15 nombres corregidos y 14 víctimas más añadidas. Cosas mucho más graves tenían que haberse enmendado. En el capítulo III, "extensión y profundidad de la persecución religiosa", Montero, que al principio ha dicho que su historia requería estudiar lo que decían los perseguidores, recoge palabras de diversos revolucionarios sobre la eliminación total de la Iglesia y de los sacerdotes, y entre los "gritos de victoria" de los que querían exterminar de raíz a la Iglesia, cita estas palabras de Peiró: "El anatema general contra los mosqueteros con sotana y los requetés engendrados a la sombra de los confesonarios fue tomado tan al pie de la letra, que se ha perseguido y exterminado a todos los sacerdotes y religiosos únicamente porque lo eran... Matar a Dios, si existiese, al calor de la revolución, cuando el pueblo inflamado por el odio justo, se desborda, es una medida muy natural y humana" (Antonio Montero, op. cit., p. 56, nota 9). Pero omite lo que viene después: "Matar como alguien quisiera matar [más arriba Peiró ha estado acusando a los que matan a personas que no han cometido ningún delito] sería algo parecido a los asesinatos que un tiempo ensangrentaron las calles de Barcelona, cuando ésta estuvo presa bajo el zapato de los odiados Anido y Arlegui. Entonces, los hombres eran asesinados, no por sus actividades y procedimientos. Lo eran por sus ideas, y de esto se protestaba" (Joan Peiró, op. cit., pp. 41-43). Más adelante decía Peiró: "La persecución del sentimiento y de las creencias religiosas conculca un derecho inalienable, es un derecho semejante al que nosotros reivindicamos cuando se nos persigue por nuestros sentimientos políticos y sociales", y condena la destrucción de los símbolos y obras de arte religiosos (pp. 56-57). Y también: "Que uno sea burgués o capitalista no es razón para que los revolucionarios lo persigan y lo exterminen. Tampoco lo es perseguir y exterminar curas y frailes por el solo hecho de serlo.

Nuestra lucha es contra el fascismo, y todo el que no sea un fascista comprobado, cualesquiera que sean sus ideas, para los antifascistas, para los verdaderos revolucionarios, ha de ser una persona sagrada" (p. 93). Queda claro, pues, que lo de "se ha perseguido y exterminado a los sacerdotes y religiosos únicamente porque lo eran" no eran "gritos de victoria" de Peiró, sino firme condena.

Que en un libro que quiere ser la Biblia Vulgata de la persecución se diga y ahora se repita que Peiró fue un feroz asesino, es un asesinato moral peor que el físico de Franco. Que el autor no se sienta capaz de revisar a fondo su obra, o que ésta sea muy buscada, no es razón para difundirla de nuevo sin corregir sus graves errores y persistir, faltando a la verdad, a la justicia y al más elemental agradecimiento, en denigrar la memoria de Peiró y lanzar contra aquel hombre honrado esta suerte de segunda condena.

Hilari Raguer

es historiador y monje de Montserrat

(El País, 22-11-08)

El passat dissabte 15 de novembre un grup de persones expropiaren i distribuïren aliments d'un supermercat Eroski al barri del Besòs de Barcelona. Durant el fet repartiren un pamflet. Aquí en teniu el text:

Crisi?!

Què la paguin els rics!

Aquests productes que pots collir gratis han estat expropiats/recuperats/robats d'una empresa Capitalista. És a dir, part integrant del Sistema d'Explotació que ens obliga a vendre el nostre temps sota el jou del Treball Assalariat, que ens condemna a l'esclavitud i l'enriqueix, d'un Sistema amb una classe Política que es riu de nosaltres parlant de cimeres de refundació del Capitalisme mentre la crisi la paguem la gent de sempre: pencadors, joventut, dones, immigrants...

En un món on tot està mercantilitzat aquesta mena d'accions busquen demostrar que és possible la lluita directa, una lluita d'atac contra un Sistema basat en l'explotació humana i del planeta, un Sistema que mercantilitza i fa negoci de totes o de gairebé totes les nostres necessitats vitals: menjar, allotjament, vestimenta...

Perquè estem cansats de les seves promeses incomplides, de les seves mentides, de la seva prepotència, de la seva legalitat asfixiant...

No volem la refundació del Capitalisme, volem la seva destrucció!

Ens declarem en guerra contra tota forma d'explotació: ens vestirem i menjarem furtant de les seves botigues i supermercats, les nostre necessitats vitals no han d'estar mercantilitzades.

Demà l'Autogestió serà necessària, avui cal l'expropiació!

No els compris res!

Què la crisi la paguin els rics!

Avui nosaltres, demà tu!

Contra l'Estat i el Capital...

Guerra Social!

ChristieBooks, la pàgina web de pel·lícules (i d'altres coses), tancarà

El servidor Brightcove acaba d'informar-nos que a partir del 17 de desembre ens tancarà el compte a la xarxa que s'està usant i passarà a una nova plataforma (Brightcove 3). Com que el càrrec per la transferència de l'arxiu de pel·lícules és de 26.000 lliures i només s'han rebut donacions per un valor total de 30 des de l'any passat, és poc provable que pugui continuar la prestació d'aquest servei més enllà del 17 de desembre d'enguany.

S'està buscant altres servidors i proveïdors de serveis. Si algú té qualque suggeriment que es posi en contacte amb ChristieBooks.

Mentrestant, hi ha 760 inusuals i interessants pel·lícules (documentals, reportatges, curtmetratges, xerrades, animacions, etc.) referides al món llibertari en aquest servidor que encara teniu temps de veure.

Sembla que dins l'EMT, les tarifes elaborades amb criteris d'oferta mercantil s'estan obrint pas per sobre dels criteris socials i medi ambientals.

Poc a poc s'estan superant algunes idees de solidaritat i de consciència de Servei Públic i no es parla de com transvasar el màxim d'usuaris del cotxe privat al transport públic, si no que es planifica com fer econòmicament més rendible el servei i com facilitar el control i la gestió de l'empresa als administradors.

Els usuaris del transport públic tenen les necessitats que tenen de viatjar en autobús i no ho fan per gust. Si una persona es veu en la necessitat de agafar el bus tres o quatre vegades al dia, no parlem de una persona afortunada o capritxosa, sinó de una persona que té més necessitats de transport que altres i bé està que per això no pagui més que els altres i que no es vegi encara més perjudicada. Però d'aquí a voler potenciar l'ús del transport públic fent ofertes de rebaixes mercantils perquè la gent agafi més el bus, a l'estil de «pagui dos viatges i en compri quatre», hi ha un bon tros.

El sistema actual de Targeta Ciutadana, que funciona com una targeta moneder, que es pot carregar amb les quantitats d'euros que els usuaris consideren oportú i que el saldo sempre s'acumula i no té termini de caducitat, és un gran encert que cal potenciar per ser un dels millors sistemes de pagament de transport públic que s'han implantat arreu de tot l'Estat, pensant sobretot en la comoditat dels usuaris i no sols en la gestió de l'empresa.

El que cal és que el sistema es faci extensiu a tota la població i que ningú es pugui sentir discriminat quan viatja per necessitat.

És molt trist veure com els infants a partir de quatre anys i els pensionistes «A» de molts de pobles mallorquins han de pagar 1'10 euros per a viatjar amb l'autobús de l'EMT fins al seu Hospital i altres nins fins a 14 anys i altres pensionistes «A» d'altres pobles tenen dret a viatjar-hi de franc, gràcies que els seus respectius ajuntaments han signat un conveni amb l'Ajuntament de Palma.

Això és un greuge comparatiu que el Govern Balear no pot consentir. S'ha de finançar suficientment a l'EMT perquè sigui un transport públic no discriminatori per a tota la gent que necessita desplaçar-se per ciutat.

La Conselleria de Mobilitat i el Consorci de Transports de Mallorca no es poden desentendre del transport públic de Palma, perquè s'hi concentren la majoria de serveis públics de referència, la majoria d'institucions i la majoria de llocs de feina. Les necessitats de transport públic a Mallorca, també són les de tota la gent que necessita desplaçar-se amb el bus de l'EMT.

Guillem Ramis i Canyelles

La guerra i l'ocupació no han portat la democràcia ni els drets humans a l'Afganistan

Al llarg dels set anys de presència militar, ni s'ha reconstruït el país ni s'ha aconseguit “alliberar les dones” com pretenien els ocupants. La pròpia Condoleezza Rice, cap de la diplomàcia dels EUA, ho va dir: «La població ha de comprendre que no és merament una missió de pau.» (06/02/08).

Si l'administració Bush ha dut la mort i la destrucció a l'Iraq, les pretensions de les futures administracions de dur més tropes a l'Afganistan només complicaran la situació a tot el Pròxim Orient. Les condicions de vida del poble palestí no han fet més que empitjorar. A les constants amenaces d'atacar l'Iran, ara l'OTAN hi afegeix els bombardeigs al Pakistan.

Les tropes espanyoles a l'Afganistan col·laboren en una ocupació sagnant. Exigim la seva retirada immediata.

L'operació militar espanyola a l'Afganistan ha costat, fins ara, uns 1.100 milions d'euros. La despesa militar de l'Estat espanyol és de gairebé 19 mil milions d'euros.

Ara, més que mai, cal dedicar els diners a feines dignes i serveis socials, no a la guerra.

Solidaritat amb el poble afganès

No a l'OTAN, fora les tropes

No a l'ocupació de l'Afganistan

La intervenció a l’Afganistan no és una missió de pau

Tropes fora de l'Afganistan

Pamflet (feu difusió)

Greenpeace Mallorca presenta un videofòrum amb la projecció del documental antinuclear Falsas esperanzas (Climate of hope) aquest dijous 20 de novembre a les 20 hores a la sala d'actes del local del GOB [Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos (Palma)]. Després del documental hi haurà un debat obert entre els assistents i un petit refrigeri en acabar. Aquesta activitat està emmarcada dins la campanya nuclear «Jo sóc antinuclear!».

Us hi esperem!

Dijous 20 de novembre continua el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Cineastas en acción (2005)

de Carlos Benpar

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

La revista Archipiélago ha llançat una oferta de la col·lecció completa de la publicació del número 1 al 79 --llevat els exhaurits: 1, 2, 4, 5, 6, 8, 17, 23, 25 i 76-- per 110 euros més despeses d'enviament (30 euros). La manera de pagament és mitjançant domiciliació bancària.

És una bona oportunitat de conèixer la publicació...

Més informació

La pròxima setmana tindrà lloc la trobada Palma amb els pobles indígenes aïllats que té com objectiu presentar la feina de lluita per la defensa dels drets dels diferents poble indígenes que realitza Survival International.

És la primera vegada que Survival Internacional visita oficialment les Illes. Totes les activitats són gratuïtes i no fa falta inscripció prèvia, excepte l’activitat infantil de dissabte 22 que sí que cal inscriviu-se ja que té places limitades.

Us hi esperem!